Atronomical és un model a escala del sistema solar, des del Sol fins a Plutó, contingut en 12 volums de 506 pàgines cadascun i que s’ofereix sota impressió a la carta. L’amplada de cada pàgina representa 1.000.000 de quilòmetres.
És obra de Mishka Henner i l’hem conegut via Fuck Yeah Math.
De la mà de Cristóbal Vila, avui us oferim Inspirations, un vídeo que recrea l’univers de M.C. Escher i ofereix una visió lliure de com podria haver estat el seu estudi, ple de referents matemàtics, artístics i mecànics.
Cuando comencé a idear esta animación tenía la intención de darle vida a un gran y extenso bodegón, recorriendolo de un modo similar a aquella fantástica intro creada para los títulos de crédito de la película Delicatessen.
Pero me faltaba el motivo, los protagonistas de la acción. Así que volví a mirar hacia esa enorme e inagotable fuente de inspiración que es Escher y traté de imaginar cómo podría ser su lugar de trabajo, de qué cosas se rodearía un artista como él, tan profundamente interesado por la ciencia en general y las matemáticas en particular. Todo ello, eso sí, de una forma completamente imaginaria, libre e inventada.
Y aquí tenéis el resultado de ese proceso, acompañado del precioso tema “Lost Song” compuesto por el músico islandés Ólafur Arnalds. Espero que os guste.
Cristóbal Vila, febrero 2012, Zaragoza, España.
Per facilitar-nos una mica les coses i per ajudar a apreciar els detalls del vídeo, l’autor explica els elements que hi apareixen, des dels objectes matemàtics a les postals i gravats artístics.
Cristóbal Vila és també autor d’un altre curtmetratge cèlebre, Nature by Numbers, al qual vam dedicar un apunt el març de 2010.
Dimarts 21 de febrer se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona.
Speaker: David Ruiz
Universitat: Universitetet i Oslo
Lloc: Aula IMUB (al terrat), Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.
Títol: An approach to Mathematical Finance
Resum: Mathematics has become a very important tool for the good management of the economy of a financial or insurance company and the correct way of pricing financial instruments is also of relevance, as well as the good way to manage with the risk of a strategy when investing in a financial market.
In this talk we will have a preliminary introduction on financial concepts such as, financial market, self-financing portfolio, financial contract, the concept of risk, and more. We will also introduce the Black-Scholes-Merton model.
Then, we will talk about pricing theory and introduce a way to price financial contracts following what is known as the arbitrage-free principle. We will explain the concept of arbitrage and show some formulas to price financial options. We will also try to introduce the change of numéraire technique.
Si voleu rebre informació dels propers seminaris us podeu subscriure a la llista de correu. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a simba(at)imub(dot)ub(dot)edu
El diari Público del dia 31 de gener d’enguany oferia una entrevista amb Misha Glenny, escriptor i periodista (The Guardian, BBC) especialitzat en l’Europa de l’est. Glenny va cobrir com a corresponsal durant els 90 la Guerra dels Balcans i darrerament s’ha especialitzat en el crim organitzat i el “cibercrim”. És autor, entre d’altres, de McMafia : el crimen sin fronteras i el Lado oscuro de la red.
Delincuentes de Estonia, Ucrania y Rusia. ¿Por qué países de la Europa del Este? La respuesta de cajón: “Existen un montón de tarjetas de crédito en el oeste y un montón de desempleados en el este. Rusia, Ucrania, China o India son países muy sofisticados tecnológicamente. Tienen motivación y los medios y gente joven que puede hacerlo”. Y un motivo más, tal vez el más contundente: “La ciberdelincuencia tiene poco riesgo y muchos beneficios”.
A pregunta de l’entrevistador, Glenny parla també de Julian Assange, Anonymous i Kim Dotcom, diferenciant cada cas i insisint en intentar entendre què són, què pensen i per què fan el que fan. “No. Ni Anonymous, ni Kim Dotcom, ni Julian Assange son cibercriminales“, conclou Glenny.
El passat 6 de febrer, Anton Aubanell va dedicar el seu espai al programa Extraradi de ComRàdio a la història dels nombres i l’evolució del nostre sistema de numeració, des que l’home va tenir la necessitat de comptar, fins als nostres dies.
Els nombres estan sempre presents a les nostres vides. Els emprem per indicar des de les temperatures als preus, des de les calories a les velocitats, des dels pesos a les hores, per identificar persones i autobusos, per indicar telèfons i matrícules… Tot sembla molt natural, però no ha estat fàcil arribar al sistema de numeració que actualment tenim! A l’Extraradi hem fet un recorregut pel primer tram del camí seguit fins arribar als nostres estimats nombres!
Si us ho vau perdre podeu recuperar-ho ara:
Llorenç Valverde. Fotografia de Jordi Sabaté sota llicència CC-BY 2.0
La Vanguardia publicava el dia 26 de gener una entrevista a Llorenç Valverde, vicerector de Tecnologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fonamentalment centrada en el cas Megaupload i les seves conseqüències.
Valverde (Felanitx, Mallorca, 1953), llicenciat en Matemàtiques i doctor en Informàtica, defensa el canvi de model en la distribució de continguts culturals i qüestiona l’immobilisme de la indústria, no només per la seva incapacitat a l’hora d’encapçalar el canvi i adaptar-se al nou paradigma, sinó també per les traves que posa cada vegada que algú altre planteja alternatives. Compara la situació actual amb el conflicte que va suscitar l’aparició del vídeo, i la paradoxa posterior en convertir-se en una de les fonts d’ingressos fonamentals de la indústria.
¿La cultura va un paso por detrás de los ‘piratas’?
La cultura no, la industria cultural. Creo que estamos sacrificando la cultura y su difusión por una industria. Y el caso más claro es el libro digital. Tenemos un medio, que es internet, que nos permite difundir las ideas y la cultura de forma instantánea y al alcance de todo el mundo y por proteger una industria lo estamos limitando y parando. Creemos que el libro se debe proteger pero no pensamos en su función. El libro ha sido la mejor máquina de la humanidad para difundir el conocimiento… pero ahora se debe ajustar al rol que tenemos y esta función de transmisión ahora tiene un competidor y debe encontrar su espacio.
Font: 9GAG
El proppassat 10 de febrer va entrar en vigor l’article 14 del Reial decret 99/2011 (pdf) pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat.
En aquest article s’estableix que:
Una vegada aprovada la tesi doctoral, la universitat s’ha d’ocupar del seu arxiu en format electrònic obert en un repositori institucional i ha de remetre, en format electrònic, un exemplar d’aquesta tesi, així com tota la informació complementària que sigui necessària al Ministeri d’Educació als efectes oportuns.
Per aquesta raó, a partir d’aquell dia, totes les tesis llegides a la Universitat de Barcelona s’arxivaran al repositori institucional de la UB i al repositori cooperatiu de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX).
Amb aquesta nova normativa desapareix el contracte d’edició utilitzat fins i ara i es crea un nou document (pdf) que caldrà omplir un cop aprovada la tesi, on s’ofereix la possibilitat d’ajornar l’accés al text complet durant uns mesos (embargar-la) i la possibilitat d’utilitzar llicències obertes o mantenir tots els drets reservats.
Trobareu tota la informació a la pàgina Edició electrònica de tesis doctorals accessible des del Web del CRAI > Serveis > Oficina de Difusió del Coneixement.
Podeu accedir al repositori de Tesis Doctorals en Xarxa TDX des del Web del CRAI > e-dipòsits > TDX.
Dimarts14 de febrer se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona.
Speaker: Marco Cerami
Universitat: Institut d’Investigació en Intel·ligència Arti ficial, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Lloc: Aula IMUB (al terrat), Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.
Títol: Una introducción a la Lógica Borrosa Matemática
Resum: La lógica subyacente a las demostraciones matemáticas cumple que toda afirmación o bien es verdadera, o bien es falsa, sin que haya una tercera posibilidad. Existen, pero, muchos predicados de uso común (alto, cercano, etc.) que admiten casos en que uno no se limita a estas dos posibilidades; a estos se les suele llamar “predicados borrosos”. A pesar de que la conciencia de la existencia de predicados borrosos sea antigua (casi tanto como el pensamiento occidental), el uso de ellos en los razonamientos formales empezó el siglo pasado. Esta necesidad dio impulso a una serie de soluciones para formalizar y razonar con predicados borrosos. En este seminario introduciré una de estas soluciones, que es lo que hoy en día se conoce como “Lógica Borrosa Matemática”. Esta disciplina será introducida desde una perspectiva histórica enfocando el origen de la necesidad de una lógica borrosa en la filosofía de la Grecia antigua, hasta llegar a su fundación como disciplina independiente por parte de P. Hájek a finales del siglo XX. A continuación introduciré los sistemas formales de lógica borrosa y comentaré las principales propiedades metamatemáticas de estos sistemas. Además definiré las semánticas algebraicas de estos sistemas y explicaré sus relaciones con el Álgebra Universal, por un lado, y con la lógica matemática, por el otro.
Si voleu rebre informació dels propers seminaris us podeu subscriure a la llista de correu. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a simba(at)imub(dot)ub(dot)edu
Walter Lewin impartirà el dia 15 de febrer a les 19:00 una conferència al CosmoCaixa de Barcelona, sota el títol Naixement i mort de les estrelles.
Lewin, de qui ja vam parlar amb motiu de la seva última lliçó, és un fenomen a Internet, on les seves classes enregistrades tenen audiències notables —a YouTube o al MIT Open Course Ware— per la seva peculiar manera d’entendre la docència i de transmetre els coneixements. A banda de l’explicació teòrica, allò que caracteritza Lewin és la demostració pràctica de les lleis de la física situant-se ell mateix com a subjecte actiu de l’experiment.
En aquesta classe magistral, el professor Lewin parlarà extensament de la mort de les estrelles i del final dels seus dies com a nans blancs, estrelles de neutrons o forats negres de massa estel·lar.
El Sol mateix es convertirà en un nan blanc d’uns cinc mil milions d’anys. Abans que això passi, serà unes cent vegades més gran que en l’actualitat, cosa que significarà el final de Mercuri, Venus i la Terra (i probablement també de Mart).A la conferència es parlarà sobre com i quan cadascun d’aquests objectes estranys van ser descoberts. Els nans blancs tenen una densitat un milió de vegades més gran que l’aigua (la densitat mitjana del Sol és aproximadament la mateixa que la de l’aigua). Les estrelles de neutrons són molt petites i tenen densitats que són mil milions de vegades més grans que els nans blancs, mentre que la densitat de la singularitat d’un forat negre és infinitament alta.
