Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

La UB celebra la III Trobada de Divulgadors Científics

III Trobada de Divulgadors UBEl 16 de juliol, de 9:00 a 18:30, se celebrarà a la finca Agustí Pedro i Pons (Vallvidrera, Barcelona) la III Trobada de Divulgadors UB. La trobada, organitzada per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB), consistirà en una jornada de treball interna, amb l’objectiu principal de generar un espai d’intercanvi pel que fa a experiències de divulgació.

A la tarda es faran dos tallers pràctics. El primer consistirà en la gravació de petites peces de vídeo en les quals els participants hauran de definir conceptes científics relacionats amb el seu àmbit, seguint les indicacions i recomanacions oferts al llarg de la jornada. L’objectiu és elaborar, entre tots, un mena de diccionari de conceptes científics bàsics. El segon taller consistirà en preparar, per grups, les activitats del futur Festival de la Ciència de la UB.

La Trobada s’adreça a personal investigador de la UB, interessat en la divulgació científica. Hi ha 30 places disponibles i se seguirà l’ordre d’inscripció a l’hora de seleccionar els participants, però s’intentarà que hi quedin representades les diferents àrees de coneixement.

Més informació:


Deixa un comentari

II Jornada CIRAX a la Facultat de Matemàtiques

CIRAXEl Col·laboratori Interuniversitari de Recursos d’Aprenentatge en Xarxa (CIRAX) celebrarà la II Jornada CIRAX divendres 11 de juliol a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB). La jornada s’adreça especialment al professorat que imparteix assignatures introductòries de l’àmbit de les matemàtiques, però també al professorat universitari de matemàtiques en general i al personal de suport a la docència.

S’hi presentaran les experiències de la prova pilot i els objectius d’aquest any.

Programa

9:30-10:00 – Arribada
10:15-10:30 – Presentació del pla d’acció per al 2014
10:30 – 11:30 – Taula rodona “Seguiment i avaluació dels estudiants mitjançant l’ús de recursos digitals”. Participants: Lluc Cabanach, Pere Cruells, Vanesa Daza, Jaume Pujol. Moderadors: Teresa Sancho, Joan Carles Naranjo.
11:30 – 12:00 – Pausa i cafè
12:00 – 13:30

  • Taller 1: Exploració de l’espai matesquizzes i integració a les plataformes existents. Responsable: Mireia Besalú.
  • Taller 2: Creació de qüestionaris amb wiris-quizzes. Responsables: Marc Guinjoan i Joana Villalong.

13:30 – 14:00 – Reflexions i propostes. Cloenda II Jornada CIRAX.

Si hi voleu participar, cal que us hi inscriviu primer, omplint aquest formulari.

CIRAX

La finalitat del CIRAX és promoure i consolidar una comunitat docent activa en la creació i compartició de recursos i metodologies per a l’aprenentatge, amb l’objectiu de poder millorar la qualitat docent. Per aconseguir-ho s’ha creat un repositori que permet compartir-hi materials, ja sigui per preparar una assignatura o altres propostes o treballs docents. L’objectiu és que el repositori esdevingui un lloc de referència per al professorat universitari d’àmbit català.

La prova pilot d’aquest programa es va fer al 2013 i es va centrar en l’activitat docent al voltant de les assignatures introductòries de fonaments de matemàtiques o matemàtiques bàsiques, que els estudiants segueixen abans de cursar les assignatures quantitatives pròpies dels seus primers estudis universitaris.

L’objectiu principal de CIRAX és acordar mecanismes de compartició, catalogació i classificació dels recursos per al seu desenvolupament i ús, així com cercar sistemes de treball col·laboratiu que puguin ser aplicats a altres disciplines.


Deixa un comentari

SIMBa: Restricted and unrestricted weak type operators on Lorentz spaces

Dilluns, 16 de juny, se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa).

Speaker: Tommaso Bruno
Universitat: Università degli Studi di Milano-Bicocca /UB

Data: dilluns, 16 de juny de 2014
Hora: 17:45, cafè; 18:00, inici. 19:00: Assemblea. 19:30: Inici preparatius sopar de germanor.
Lloc: Aula IMUB (al terrat), Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: Restricted and unrestricted weak type operators on Lorentz spaces.
Resum: Many important operators in harmonic analysis are not bounded when acting between certain function spaces, and only satisfy a boundedness inequality if restricted to characteristic functions of measurable sets. We shall study when this restricted property is equivalent to a stronger type of boundedness of the operator. Lorentz spaces arise as the natural context for these problems and a brief introduction will be worthwhile; we will also show that the measure space on which they are considered strongly influences the behaviour of the operator. In particular, we shall focus on restricted weak type (1,1) that turns out to be the critical and most interesting case. Many positive and few negative results have been proved but in some situations optimal conditions are still unknown. In the hope of receiving useful suggestions, some open questions will be presented at the end.

Anunci especial: Recordem que en acabar el seminari farem el sopar de final de curs.

Si voleu rebre informació dels propers seminaris us podeu subscriure a la llista de correu. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a seminari(dot)simba(at)ub(dot)edu.


4 comentaris

Queixes per la dificultat de l’examen de matemàtiques de selectivitat

Si l’any passat l’examen de matemàtiques de Selectivitat va ser notícia per un enunciat erroni, enguany no ha estat exempt de polèmica. Molts estudiants s’han queixat de l’enorme dificultat dels problemes, fins el punt que Joel, un alumne premiat els darrers quatre anys a les proves Cangur, ha declarat a l’Agència EFE que els dos problemes d’àlgebra eren “molt complicats”, especialment el primer. Els dos problemes d’anàlisi eren “els més assequibles”, tot i ser complexos, i els dos de geometria, “difícils”.

Problema 1 i 2 de la prova de Matemàtiques de Selectivitat 2014

Fernando, professor de Matemàtiques d’un centre de Sant Adrià de Besòs (Barcelona), ha assegurat que el nivell era mitjà-alt, i ha precisat que el més complicat han estat les variables, a banda de ressaltar un excés de “paraules tècniques” en les preguntes i els enunciats rebuscats, tot i que ha aclarit que són com altres anys.

El malestar generat per la situació s’ha traduït en una petició en línia a través de change.org per demanar, a la Generalitat de Catalunya i a la Direcció de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), que es repeteixi l’examen de Matemàtiques Científiques i Tecnològiques. Fins al moment de redactar aquest text s’han aconseguit 7.000 signatures.

Més informació

Font: Feemcat


Deixa un comentari

Eugene Goostman i el test de Turing: en fem un gra massa?

Eugene GoostmanEl cap de setmana passat, molts mitjans de la premsa generalista es van fer ressò d’una informació provinent de la Universitat de Reading (Regne Unit), segons la qual, un ordinador hauria superat per primera vegada el Test de Turing. Segons les primeres informacions, Eugene Goostman, un chat bot o bot conversacional programat per Vladimir Veselov i Eugene Demchenko, que simula la personalitat d’un adolescent de 13 anys, hauria aconseguit enganyar un 33% dels 150 jutges de la prova i fer-los creure que estaven conversant amb un ésser humà. De seguida, però, els mitjans especialitzats, majoritàriament digitals, van començar a treure ferro a l’assumpte i a rebaixar l’eufòria per una suposada fita que ni és tal ni té conseqüències significatives.

El test de Turing

El test de Turing

Imatge de Bilby, de domini públic

El test de Turing és la prova que va proposar Alan Turing per demostrar l’existència d’intel·ligència en una màquina. El va concretar en un article Computing machinery and intelligence—, publicat l’octubre de 1950 a la revista Mind i es fonamenta en la hipòtesi que si una màquina es comporta en tots els aspectes com a intel·ligent, llavors ha de ser intel·ligent.

La prova consisteix en situar un jutge, una màquina i una persona en diferents habitacions. Els dos participants han des respondre les preguntes del jutge, que té l’objectiu de descobrir qui és l’ésser humà i qui la màquina. Turing va vaticinar que a finals de segle XX seria possible programar una màquina per mantenir una conversa de 5 minuts i enganyar el 30% d’humans.

“It will simplify matters for the reader if I explain first my own beliefs in the matter. Consider first the more accurate form of the question. I believe that in about fifty years time it will be possible to programme computers with a storage capacity of about 109, to make them play the imitation game so well that an average interrogator will not have more than 70 per cent chance of making the right identification after five minutes of questioning. The original question, ‘Can machines think?’ I believe to be too meaningless to deserve discussion. Nevertheless I believe that at the end of the century the use of words and general educated opinion will have altered so much that one will be able to speak of machines thinking without expecting to be contradicted.”

Per què no n’hi ha per tant?

Malgrat el rebombori que la notícia ha suscitat, hi ha diversos aspectes que en rebaixen l’impacte, però que molts mitjans no han tingut en compte, ja sigui per les presses o per no haver contrastat les fonts

  • No és la primera vegada, ni la segona, que un bot passa el test. L’any 1991, un bot anomenat PC Therapist va participar en un test de Turing i va enganyar el 50% dels jutges participants. L’any 2011, el cleverbot programat per Rollo Carpenter va aconseguir enganyar més del 59% d’humans presents —30 jutges i més de 1000 persones de públic.
  • Eugene Goostman no és un ordinador, és un programa dissenyat específicament per superar la prova. Simula la personalitat i els coneixements d’un adolescent ucraïnès de 13 anys. És aquest el perfil més significatiu per concloure, en cas de superar el test, que és intel·ligent? En altres paraules: no és un objectiu molt més fàcil que Stephen Hawking, per exemple?
  • La prova proposada per Turing mirava de determinar si una màquina posseïa intel·ligència a partir de la seva habilitat per mantenir una conversa. Però avui en dia hi ha força consens a considerar que la intel·ligència va molt més enllà de ser capaç de respondre preguntes en llengua natural. Manuel de León, director de l’Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT), considera que el desenvolupament de la intel·ligència artificial ja no va per aquest camí: «esta victoria no supone ningún avance, no va a cambiar las cosas. Es más la parte icónica, sobre todo ahora que hemos celebrado el año de Turing, la repercusión social y mediática».

Com a curiositat, podeu mantenir una conversa amb Eugene Goostman

Més informació


Deixa un comentari

La Festa de la Ciència es reinventa

Festival Ciència, Tecnologia i Innovació 2014

Del 4 al 20 de juny se celebra a la ciutat comtal el Festival Ciència, Tecnologia i Innovació 2014, l’embrió del qual era la Festa de la Ciència, celebrada per primera vegada l’any 2007. L’èxit reiterat, edició rere edició, va fer decidir a la Direcció de Creativitat i Innovació de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona l’evolució de la Festa de la Ciència cap a un nou format, amb l’objectiu de difondre i apropar, encara més, la cultura científica i tecnològica a la ciutadania. D’aquesta manera, l’edició d’enguany es concep també com l’espai de contacte i col·laboració entre els diferents agents culturals, científics, tecnològics i empresarials de la ciutat.

El festival s’organitza en 5 grans seccions, destinades a tota mena de públic:

  • R+D+I Tres actes encadenats de reflexió sobre els grans reptes de present i de futur entre la recerca i l’empresa: inauguració al Saló de Cent, jornades professionals al Disseny Hub de Barcelona, i la cloenda del Festival al Parlament de Catalunya.
  • Festa al parc Les propostes més participatives pel públic familiar al Parc de la Ciutadella.
  • Art, ciència i tecnologia Diverses intervencions artístiques i tallers interdisciplinaris a centres d’art i espais com el MACBA, CCCB, Born, Virreina, Picasso, Disseny Hub Barcelona i MUHBA.
  • Ciència ciutadana Participació ciutadana en experiments col·lectius i iniciatives participatives que es generin en el si del projecte BcnLab, proposades al Parc de la Cutadella, al Born, al CCCB i al Museu Picasso.

Dissabte 14 i diumenge 15 de juny se celebrarà la Festa al parc, origen embrionari del Festival, amb moltes propostes diferents per a tots els públics. En destaquem de matemàtiques, d’enginyeria, d’astronomia, de robòtica i de física. Podeu consultar el programa complet a Festa al parc.

Organitza el festival Barcelona Ciència i la Direcció de Creativitat i Innovació de l’Institut de Cultura. La Universitat de Barcelona (UB), entre moltes altres institucions, hi col·labora.


Deixa un comentari

Els Juliols 2014: Nous reptes i idees per a l’ensenyament de les matemàtiques

Els Juliols 2014El dia 19 de maig es va obrir el termini de matrícula per a l’edició 2014 dels Juliols, els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona (UB).

Enguany, com en les edicions anteriors, s’hi impartirà un curs relacionat amb les matemàtiques: Nous reptes i idees per a l’ensenyament de les matemàtiques, coordinat per Carlos Dorce, professor d’història de les matemàtiques a la Facultat de matemàtiques de la UB i professor d’ESO i batxillerat a l’INS Barres i Ones de Badalona.

El curs, que s’impartirà a l’Edifici històric de la UB, començarà el 7 de juliol a les 9:30 i acabarà l’11 a les 14:00.

Contingut

L’ensenyament i aprenentatge de les Matemàtiques és un debat obert dins de la societat, tant dins com fora de l’àmbit acadèmic. Tot sovint veiem en diaris i televisions com es qüestiona el nivell educatiu del nostre país, així com també les metodologies pedagògiques que utilitzen els professionals de l’ensenyament en la seva tasca diària.
Aquest curs pretén fer un cop d’ull al que fem a les aules, com ho fem, què hauríem de fer, i respondre preguntes com: què és el que ens separa de Finlàndia, de Singapur, etc. Les sessions estan enfocades tant a abordar temes teòrics sobre pedagogia de l’Ensenyament de les Matemàtiques com temes pràctics de Didàctica de les Matemàtiques. Així, no es pretén donar lliçons sinó més aviat poder intercanviar certes idees i experiències i veure com seran els nous reptes que l’aprenentatge de les Matemàtiques ens ofereixen.

Programa

  1. Nous reptes de l’Ensenyament de les Matemàtiques.
    Data i hora: 07/07/2014 a les 09:30h.
    Fàtima Romero Vallhonesta, inspectora del Departament d’Ensenyament.
  2. Ensenyem bé les Matemàtiques?
    Data i hora: 07/07/2014 a les 12:00h.
    Fàtima Romero Vallhonesta, inspectora del Departament d’Ensenyament.
    Carlos Dorce i Polo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.
    Josep Pla i Carrera, professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona.
    Iolanda Guevara, catedràtica de secundària de l’IES Badalona VII.
  3. Com ha de ser l’aprenentatge de les Matemàtiques.
    Data i hora: 08/07/2014 a les 09:30h.
    Josep Pla i Carrera, professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona.
  4. Com ha de ser una classe de Matemàtiques.
    Data i hora: 08/07/2014 a les 12:00h.
    Vicenç Font Moll, professor de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
  5. La bellesa de les matemàtiques.
    Data i hora: 09/07/2014 a les 09:30h.
    Claudi Alsina Català, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. [en castellà].
  6. Les matemàtiques al cinema i la televisió.
    Data i hora: 09/07/2014 a les 12:00h.
    Carlos Dorce i Polo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.
  7. Recursos didàctics en l’aula de Matemàtiques.
    Data i hora: 10/07/2014 a les 09:30h.
    Anton Aubanell Pou, professor del Departament d’Ensenyament.
  8. Jocs numèrics per fer servir a l’aula.
    Data i hora: 10/07/2014 a les 12:00h.
    Carlos Dorce i Polo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.
  9. La Història de les Matemàtiques a l’aula.
    Data i hora: 11/07/2014 a les 09:30h.
    Iolanda Guevara, catedràtica de secundària de l’IES Badalona VII.
  10. Com pot millorar l’Ensenyament i Aprenentatge de les Matemàtiques?
    Data i hora: 11/07/2014 a les 12:00h.
    Carlos Dorce i Polo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.
    Iolanda Guevara, catedràtica de secundària de l’IES Badalona VII.
    Anton Aubanell Pou, professor del Departament d’Ensenyament.

Informació d’interès

  • Durada: 20 h.
  • Dates del curs: Del 7 a l’11 de juliol.
  • Horari: matí, de 9.30 a 14 h.
  • Localització: Barcelona – Edifici Històric de la UB

Els Juliols

Els Juliols se celebren entre el 30 de juny i el 25 de juliol. Tenen una durada de 20 hores, distribuïdes al llarg d’una setmana, en torn de matí o tarda. La majoria s’imparteixen a l’Edifici Històric de la UB, però n’hi ha que se celebren en altres instal·lacions i municipis.

Els cursos són oberts a tothom i, per tant, no requereixen cap coneixement previ. Són susceptibles de ser reconeguts com a crèdits ECTS, com a crèdits de lliure elecció o com a crèdits de formació docent per al professorat funcionari.

La inscripció i la matrícula es poden formalitzar presencialment (+ informació) o per Internet fins a 7 dies abans de l’inici del curs, si queden places disponibles.

Més informació


Deixa un comentari

Canvi en el sistema per accedir als recursos d’informació des de fora de la UB

Originally posted on Blog dels CRAI Biblioteques de Farmàcia i del Campus de l'Alimentació:

SIRE

Avui, 2 de juny, es posa en funcionament un nou sistema per accedir als recursos electrònics de la Universitat de Barcelona (revistes, bases de dades i llibres electrònics) des de fora de la xarxa UB. El nou servei, anomenat SIRE: “Servei Intermediari a Recursos Electrònics”, substituirà l’actual proxy en funcionament des del 2005, i està basat en la solució EzProxy d’OCLC, un software que pertany a la família dels anomenats ‘proxy de reescriptura’, que reescriuen determinats enllaços d’una pàgina web.

A partir d’aquesta data, per accedir als recursos des d’un ordinador de fora de la UB, el sistema us demanarà que us identifiqueu amb l’identificador UB, el mateix que s’utilitza per accedir a les intranets UB: PDI, PAS o Món UB. Prèviament, és necessari que us desconfigureu el proxy antic del navegador si el teniu activat. Aquest nou sistema d’accés és personal, no transferible i permet una única sessió simultània, i l’avantatge principal…

View original 62 more words

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 249 other followers