Blog de la Biblioteca de Matemàtiques


Deixa un comentari

Horari i préstec d’estiu

Horaris

Per indicació de la Gerència de la Universitat de Barcelona, durant el període comprès entre l’1 i el 23 d’agost, totes les biblioteques del CRAI romandran tancades.

Horari d'estiu 2015

Podeu consultar els horaris de la resta de biblioteques a Coneix el CRAI > Horaris > Estiu 2015

Préstec d’estiu

Com cada any, i per facilitar als usuaris la consulta de llibres durant l’estiu, s’iniciarà progressivament i en funció del tipus d’usuari, un préstec especial que forçarà el retorn dels  documents el dia 1 de setembre.

Pel que fa al préstec normal, el calendari és el següent:

  • El 2 de juliol s’iniciarà pel PDI i la resta d’usuaris amb terminis de préstec de 30 dies.
  • El 13 de juliol pel PAS, estudiants de 3r cicle, personal dels hospitals i resta d’usuaris amb terminis de 20 dies.
  • El 22 de juliol per al gruix dels estudiants, Alumni i resta d’usuaris amb terminis de 10 dies.

Quant a la bibliografia recomanada, que habitualment es presta durant 7 dies independentment del tipus d’usuari, s’activarà el 27 de juliol.

Préstec Unificat Consorciat (PUC)

A partir del 20 de juliol no es podran fer sol·licituds de PUC a causa del tancament d’algunes biblioteques durant el mes d’agost. El servei es restablirà a partir de l’1 de setembre.


Deixa un comentari

La Biblioteca Patrimonial Digital inaugura la col·lecció «Matemàtica»

Biblioteca Patrimonial DigitalDes del dia 5 de juny es pot consultar la col·lecció «Matemàtica» a la Biblioteca Patrimonial Digital (BiPaDi) de la Universitat de Barcelona.

La col·lecció, formada per 87 volums, recull obres procedents del CRAI Biblioteca de Reserva i del CRAI Biblioteca de Matemàtiques, ambdues considerades de referència en els seus àmbits respectius.

Pel que fa a les obres procedents de Reserva, la més antiga, de l’any 1516 i impresa a Venècia, és Contenta : Evclidis Megarensis Geometricorum eleme[n]torum libri XV. Campani … in eosdem co[m]mentariorum libri XV. Theonis Alexandrini Bartholamaeo Zamberto … interprete, in tredecim priores, commentariorum libri XIII. Hypsiclis … in duos posteriores, eode[m] Bartholamaeo Zamberto … interprete, comme[n]tariorum libri II, d’Euclides.

La tria inclou obres en llatí, castellà i català, escrites per autors italians, castellans, francesos, alemanys o catalans.

Quant al fons antic de la Biblioteca de Matemàtiques, posterior a 1820, s’han seleccionat 65 títols, prioritzant les obres d’autors en llengua catalana i castellana, d’autors relacionats amb la UB, i traduccions al castellà d’obres escrites originalment en altres llengües no peninsulars. La selecció s’ha fet sota la supervisió del Dr. Josep Pla, professor emèrit del Departament d’Àlgebra i Geometria, a qui agraïm molt la seva col·laboració.

Hi trobareu obres d’Euclides, de Niels Henrick Abel, d’Isaac Newton, de Henri Poincaré, de Felix Klein, de Julio Rey Pastor, de Josep Maria Orts, o de Ferran Sunyer i Balaguer, entre moltes altres.

Biblioteca Patrimonial Digital > Matemàtica

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 Petita mostra de les obres digitalitzades


Deixa un comentari

Nuno Freitas rep el premi José Luis Rubio de Francia 2014

Nuno FreitasNuno Freitas, doctor en matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB), ha estat guardonat amb el premi José Luis Rubio de Francia 2014, dotat amb 3.000€, que atorga la Real Sociedad Matemática Española (RSME).

El jurat, presidit per Jesús Bastero (Universitat de Zaragoza) i integrat per diverses personalitats internacionalment reconegudes de l’àmbit de les matemàtiques, va resoldre unànimement concedir l’onzena edició del premi a Freitas, en reconeixement a la seva contribució a la Teoria de nombres, «que millora la nostra comprensió de l’equació de Fermat sobre cossos quadràtics reals, aquells que s’obtenen afegint als nombres racionals l’arrel quadrada d’un enter positiu».

El premi, adreçat a matemàtics menors de 32 anys de nacionalitat espanyola o formats a l’Estat, s’ha concedit per primera vegada a un matemàtic no espanyol. Freitas, nascut a Portugal el 1984, es va graduar el 2005 a l‘Institut Superior Tècnic de Lisboa, on va cursar també el Màster en Matemàtiques i Aplicacions. Posteriorment va cursar el Màster en Matemàtica Avançada i Professional a la UB, on també es va doctorar. L’any 2012 va defensar la tesi doctoral, Some Generalized Fermat-type Equations via Q-Curves and Modularity, dirigida per Luis Dieulefait.

El premi s’acompanya, aquesta vegada, d’un projecte de tres anys de durada i dotat amb 35.000€, finançat per la Fundación BBVA, que permetria al guanyador desenvolupar la seva recerca de manera independent.


2 comentaris

Orientacions pràctiques per a la millora de la geometria a l’ESO

Patrons en estructuresEls resultats de les proves de competència en matemàtica de l’Enseyament Secundari Obligatori (ESO) constaten, any rera any, l’existència d’un problema greu i persistent en el camp de la geometria.

En l’avaluació de l’any 2015, el bloc corresponent a geometria (espai, forma i mesura) va obtenir una mitjana de més de 16 punts per sota de la mitjana global. Presentava, també, el percentatge més gran d’alumnat en un nivell d’assoliment baix (41,3%, més de 25 punts per sobre del percentatge d’alumnat en la mateixa franja en els resultats globals de la matèria) i el percentatge més baix d’alumnat en un nivell d’assoliment alt (14,5%, més de 14 punts per sota del percentatge d’alumnat en la mateixa franja en els resultats globals de la matèria). Aquests resultats confirmen una tendència ja observada els dos anys anteriors, i present també —tot i que en menor mesura— en les proves PISA.

Anton AubanellEl Departament d’Ensenyament, conscient d’aquesta mancança, va demanar a Anton Aubanell, catedràtic de matemàtiques a l’IES Sa Palomera (Blanes) i professor del Departament de Matemàtica Aplicada de la UB, ara jubilat, un estudi sobre la situació i les possibles línies de millora. El resultat és un extens treball —Orientacions pràctiques per a la millora de la geometria— disponible íntegrament en línia a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) i publicat també a Quaderns d’avaluació nº 31. L’informe ofereix una reflexió teòrica sobre les dificultats detectades i les possibles millores, a banda de propostes didàctiques concretes, focalitzades en dues vessants:

  • Activitats geomètriques de tipus experimental, que permeten treballar els blocs curriculars de mesura, d’espai i forma d’una manera més viscuda, amb cicles d’experimentació, descoberta i conceptuació.
  • Activitats geomètriques per incorporar als blocs no geomètrics (numeració i càlcul, canvi i relacions, estadística i atzar), estenent així la presència de les idees geomètriques i, alhora, aportant els avantatges de la representació gràfica i la visualització en el treball sobre els continguts no estrictament geomètrics.

Línies de millora

Aubanell proposa tres línies de millora, orientades a donar resposta a les causes que expliquen les mancances observades:

  1. Equilibrar la implementació del currículum augmentant la presència de la geometria i moderant la del càlcul.
  2. Integrar en el treball geomètric activitats més competencialment riques basades en l’experimentació.
    1. Impulsant la presència a les classes d’activitats que permetin viure, en primera
      persona, l’experiència de construir coneixement geomètric, a través de l’experimentació, la descoberta, la conceptuació i la demostració.
    2. Emprant més material manipulable i més programari tipus GeoGebra en
      l’ensenyament de la geometria.
    3. Donant més presència als contextos reals a la classe de geometria.
  3. Incorporar més geometria i raonament visual als blocs de continguts no estrictament geomètrics (numeració i càlcul; canvi i relacions; i estadística i atzar).

Diagrama: anàlisi i propostes

Exemples d’activitats proposades

Organitzats en 5 grans apartats —mesura, espai i forma, numeració i càlcul, canvi i relacions, estadística i atzar—, els exemples d’activitats tenen per objectiu traslladar les experiències i els conceptes matemàtics directament a la pràctica, conduint-les de l’abstracció a l’experimentació,  veure-les i viure-les.

Per a cada bloc del currículum s’ofereixen tres apartats:

  • Observacions generals, idees metodològiques, reflexions didàctiques i referències útils.
  • Una activitat descrita i analitzada amb detall.
  • Un quadre amb altres activitats, comentades breument, i organitzades per ordre creixent de dificultat.

Totes les activitats són accessibles des de la pàgina Orientacions pràctiques per a la millora de la geometria, al web de la XTEC.

 Més informació


Deixa un comentari

Ha mort John F. Nash

John F. Nash

John F. Nash al simposium de Teoria de Jocs de Colònia, el 2 de novembre de 2006. Fotografia d’Elya, sota llicència cc-by-sa 3.0

Dissabte a la nit va morir John Forbes Nash Jr en un accident de trànsit a Nova Jersey. L’accident es va produir quan el vehicle en què viatjava acompanyat de la seva dona, Alicia —que també hi va morir—, va col·lisionar amb la mitjana mentre avançava un altre cotxe. Cap dels dos duia el cinturó de seguretat posat, segons l’informe de la policia de l’estat. Nash tenia 86 anys i la seva dona 82.

Nascut a Bluefield (Virgínia) l’any 1928, es va doctorar a Princeton el 1950, després de llicenciar-se a l’Institut de Tecnologia de Carnegie (avui dia Universitat de Carnegie Mellon) el 1948. Va guanyar el Premi Nobel d’Economia el 1994 per la seva teoria de jocs. El jurat li va concedir el guardó, juntament amb John Harsanyi i Reinhard Selten «per la seva anàlisi pionera d’equilibris en la teoria de jocs no cooperatius».

El mes de març d’enguany va obtenir el Premi Abel, amb Louis Niremberg, pels seus estudis en l’àrea de les equacions en derivades parcials, que s’usen per descriure tot tipus de fenòmens científics, des dels camps de la termodinàmica a la física quàntica.

Va tenir una infantesa complicada. Les seves altes capacitats intel·lectuals contrastaven amb dificultats d’adaptació i de socialització. Va aprendre a llegir molt aviat, però sempre va tenir dificultats a l’escola: no estava atent a classe, les seves notes eren dolentes i li costava adaptar-se a la disciplina escolar. La seva més gran dificultat, però, es manifestava a l’hora de fer amics.

L’any 1945 va ingressar a l’Institut Carnegie de Tecnologia. Es va matricular successivament d’enginyeria i de química, però finalment es va decantar per les matemàtiques. L’any 1948, a Princeton, va coincidir amb enormes talents del moment: Albert Einstein, Robert Oppenheimmer o John von Neumann, de qui acabaria adoptant la Teoria de jocs per aplicar-la a la lògica dels mercats.

La malaltia

La dècada dels 50 va ser la més brillant i prolífica en la carrera de John Nash. Entre 1950 i 1959 va abordar els problemes més complexos, sempre enfocant-los de manera novedosa. Evitava estudiar els camins empresos pels altres matemàtics per no condicionar el seu propi punt de vista.

L’any 1959, quan s’enfrontava a la hipòtesi de Riemann —considerat el problema més difícil, encara ara irresolt—, li van diagnosticar una esquizofrènia que el va portar a estar ingressat diverses vegades i a ser tractat amb descàrregues elèctriques. Malgrat que el 1963 es va divorciar de la seva dona, Alícia, l’any 1970 ella se’n va fer càrrec i junts van començar a remuntar la situació. Fins i tot va tornar a impartir docència.

John Nash: «Els deliris són com un somni del qual no es desperta»

Els darrers anys de la seva vida, el matrimoni Nash va dedicar els seus esforços a cridar l’atenció sobre les malalties mentals. Es dóna la circumstància que el seu fill, igualment matemàtic, també està malalt.

A beautiful mindA beautiful mind

La vida de John Nash va transcendir l’àmbit de les matemàtiques arran de la publicació l’any 1998 de la biografia que en va escriure Sylvia Nasar, A beautiful mind. El llibre va guanyar el National Book Critics Circle Award i va ser finalista al premi Pulitzer. L’any 2001 se’n va fer una adaptació cinematogràfica, protagonitzada per Russell Crowe, que va obtenir 4 oscars: millor pel·lícula, millor direcció per a Ron Howard, millor actriu de repartiment per a Jennifer Connelly i millor guió adaptat per a Akiva Goldsman.

El film va comptar amb el vist i plau de Nash. La seva esposa —amb qui es va tornar a casar l’any 2001— va afirmar, en una entrevista amb l’agència EFE de l’any 2007, que «tenia força a veure amb la vida del matemàtic i amb el que havia passat».

Més informació:

Perfil matemàtic i bibliogràfic


Deixa un comentari

La Vanguardia: «Matemàtics a tot arreu»

Matemàtics a tot arreuLa setmana passada ens fèiem ressò dels resultats de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), que situava els formats en matemàtiques i estadística amb l’índex més baix d’atur (5,70%), contrastant amb una taxa d’atur a l’Estat espanyol del 24,4%.

L’edició d’ahir de La Vanguardia oferia un reportatge per tractar el tema en profunditat, situant la dada en context i explicant el per què de la demanda d’aquests professionals.

Un primer aspecte a tenir en compte és la transversalitat. Les matemàtiques tenen una aplicació directa en biomedicina, en disseny de xarxes de trasnports i ubicació de centre logístics, en identificació de patrons comercials, en predicció de riscos… Banca, indústria del programari, comerç, logística, tots els àmbits professionals necessiten professionals amb una formació matemàtica sòlida.

Manuel de León, direcor de l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT): El desenvolupament científic i tecnològic ha donat més rellevància a les matemàtiques perquè són l’instrument que es fa servir per poder avançar en qualsevola àrea del coneixement, formen part de la investigació en qualsevol disciplina, i els seus models són més necessaris que mai.

Una altra raó que explicaria el per què de la gran demanda, és l’habilitat que tenen els matemàtics a l’hora d’afrontar reptes i trobar solucions creatives als problemes plantejats. La capacitat d’abstracció, de treballar amb dades neutres, d’aprenentatge o de deduir coses generals a partir de qüestions concretes, són aspectes que es reforcen durant els estudis i que es valoren molt en l’àmbit professional.

Miquel Salicrú, professor d’estadística de la UB: Quan ens enfrontem a reptes les persones solem tenir idees preconcebudes, però quan analitzes dades, que són fredes, moltes d’aquestes idees prèvies cauen i per això els matemàtics sovint hi veiem coses que els altres membres de l’equip no han vist i aportem valor, encara que les decisions finals sempre corresponguin als especialistes de cada empresa ,” diu Salicrú.

Podria ser que la baixa taxa d’atur s’expliqués també per un dèficit de titulats en matemàtiques? Manuel de León admet que el nombre d’alumnes havia davallat molt a finals dels 90, però que, d’uns anys ençà, s’està incrementant, estimulat també per les dobles titulacions que s’ofereixen a les facultats.

Accés a l’article

Més informació

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 412 other followers