Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Ha mort Alexander Grothendieck

Alexander Grothendieck

Fotografia de MFO, sota llicència cc-by-sa 2.0

Una vida difícil

Dijous passat, 13 de novembre, va morir als 86 anys Alexander Grothendieck a Sent Gironç (Arieja, França). Considerat un dels matemàtics més brillants del segle XX, va néixer a Berlín l’any 1928. El seu pare, Alexander Shapiro Tanaroff, jueu anarquista rus, va ser condemnat a mort l’any 1907 pel règim tsarista, que li va commutar la pena per cadena perpètua a causa de la seva joventut. Deu anys després, el 1917 i amb l’esclat de la Revolució, va ser alliberat i posteriorment condemnat altra vegada a mort, però va aconseguir fugir i arribar a Berlín, on va conèixer qui seria la seva dona, Hanka Grothendieck, també anarquista.

L’any 1933, amb l’ascens del Partit Nazi al govern alemany, va haver de fugir novament fins a França per por que descobrissin el seu origen jueu. L’any següent, Hanka Grothendieck es va reunir amb ell mentre el fill de tots dos, Alexander, era acollit per una família adoptiva a Hamburg. L’any 1939, mare i fill es van retrobar a França i  l’any següent, van ser confinats al camp de Rieucros, en base al Decret LLei de 1938 ordenat pel govern francès, que qualificava de “ciutadans indesitjables” als qui donaven suport als republicans espanyols. Alexander Shapiro va tenir menys sort: confinat primer al camp de Le Vernet pel govern de Vichy, va ser finalment lliurat als nazis i deportat a Auschwitz l’any 1942. A les llistes de les víctimes de l’Holocaust, hi figura amb el nom d’Alexandre Tanaroff.

Pel que fa a Alexander Grothendieck, mentre va ser internat al camp de Rieucros, se li va permetre assistir a classe a l’institut més proper. A partir de l’any 1942 el van acollir en una llar per a fills de refugiats a Le Chambon-sur-Lignon i va poder acabar el Batxillerat. Entre 1945 i 1948 va estudiar Matemàtiques a la Universitat de Montpeller i, més tard, va anar fins a París per assistir al Seminari d’Henri Cartan. L’any 1953 va defensar la tesi doctoral —Produits tensoriels topologiques et espaces nucléaires—, dirigida per Laurent Schwartz i va entrar a formar part del grup Bourbaki. El 1954 li van oferir una plaça de professor al recentment creat Institut des Hautes Études Scientifiques (IHES), en el qual va desenvolupar el gruix de la seva tasca de renovació de la Geometria algebraica fins l’any 1970. Home de profundes conviccions pacifistes, va abandonar la institució en saber que una part del pressupost de l’Institut provenia del Ministeri de Defensa.

Aún recuerdo mi primer “trabajo de matemáticas”, en que el profesor me puso mala nota por la demostración de uno de los “tres casos de igualdad de triángulos”. Mi demostración no era la del libro, que él seguía religiosamente. Sin embargo, yo estaba seguro de que mi demostración no era ni maś ni menos convincente que la del libro, cuyo espíritu seguía, a golpe de los sempiternos y tradicionales “se desliza tal figura con tal movimiento sobre tal otra”. Evidentemente quien me enseñaba no se sentía capaz de juzgar por sí mismo (aquí, la validez de un razonamiento). Necesitaba referirse a una autoridad, la del libro en este caso.

Carta d'Alexander Grothendieck

Carta d’Alexander Grothendieck de 3 de gener de 2010, en la qual expressava el seu desig que la seva obra no es reedités.

L’any 1966 li van concedir la Medalla Fields, a causa dels seus avenços fonamentals en Geometria algebraica i la introducció de la idea de la k-teoria. La va rebutjar, negant-se a viatjar a Moscou en protesta per la persecució dels dissidents polítics en mans del règim soviètic. A mitjans dels anys 80 es va anar apartant poc a poc del món acadèmic i va fixar la seva residència a Laserre, una petita localitat del Pirineu francès. L’any 1988 es va jubilar definitivament i la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències li va atorgar el Premi Crafoord, conjuntament amb el seu deixeble Pierre Deligne, però també el va rebutjar. El 2010 ve demanar, de forma explícita i per carta, que no es difonguessin ni es reeditessin les seves obres.

Una obra ingent

Alexander Grothendieck va impulsar i aconseguir unificar l’Aritmètica, la Topologia algebraica i la Geometria, branques fonamentals de les Matemàtiques. La seva aportació monumental en els tres camps, el situen com una de les figures més rellevants del pensament matemàtic del segle XX. Va conceptualitzar els grans problemes de les matemàtiques, entre ells alguns dels Problemes del Mil·leni i el darrer teorema de Fermat. El seu mètode va aportar principis matemàtics generals que van permetre enfocar millor, i sovint resoldre, els problemes.

A banda dels seus inicis brillants, en emprendre el doctorat sota la supervisió de Laurent Schwarz, segurament la seva època més fecunda és la de l’IHES, envoltat de la flor i nata matemàtica del moment. És llavors que es van iniciar els Seminaris de Geometria Algebraica —dels quals se’n van publicar 7 volums— i la redacció dels Elements de Geometria Algebraica, finalment inacabat en publicar-se només 4 dels 12 llibres previstos.

Les idees d’Alexander Grothendieck, per dir-ho així, han penetrat en l’inconscient dels matemàtics.

Pierre Deligne

Els darrers anys de la seva vida, i allunyat del tot de la comunitat científica, Grothendieck va escriure una gran quantitat de textos diversos, pensaments no matemàtics que feia arribar a les persones que li eren més properes. Destaca especialment una mena d’autobiografia, Récoltes et Semailles —traduïda al castellà com a Cosechas y siembras— i La Clef des Songes, en què relata el descobriment de Déu.

Més informació

Sobre la seva obra


Deixa un comentari

Enquesta del CRAI per al personal docent i investigador

Originally posted on Blog dels CRAI Biblioteques de Farmàcia i del Campus de l'Alimentació:

Enquesta CRAIEl Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB vol conèixer quin és el grau de satisfacció del personal docent i investigador sobre els recursos i serveis oferts des dels seus CRAI Biblioteques i unitats de suport.
Per aquest motiu, s’ha elaborat una Enquesta de valoració del CRAI adreçada als professors i investigadors de la UB.

L’enquesta estarà disponible fins al dia 19 de desembre de 2014 al Web del CRAI > Enquesta.

Esperem i agraïm la col·laboració de tots, ja que l’objectiu d’aquesta enquesta és poder millorar els recursos i serveis oferts pel CRAI UB per tal d’adaptar-los a les vostres necessitats docents i d’investigació.

Font: Notícies del CRAI

View original


Deixa un comentari

Al novembre arriba la 19a Setmana de la Ciència

19a Setmana de la CiènciaDel 14 al 23 de novembre se celebrarà arreu de Catalunya la 19a edició de la Setmana de la Ciència, enguany dedicada a la cristal·lografia i la biotecnologia, atesa la coincidència aquest 2014 amb l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia a Espanya.

Coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la Setmana de la Ciència té el seu origen a França, l’any 1991. El llavors Ministre de Recerca i Tecnologia, Hubert Curien, va decidir celebrar el desè aniversari del ministeri que encapçalava obrint els jardins al públic i acostant informalment la ciència a la ciutadania parisenca. L’exemple es va estendre fins a convertir-se en una festa nacional de periodicitat anual, que aviat abastaria el continent sencer. Des de l’any 1993 se celebra la Setmana Europea de la Ciència i des de 1997, se celebra a Catalunya la Setmana de la Ciència.

Des de llavors, universitats, centres de recerca, parcs tecnològics i institucions que treballen en l’àmbit científic, obren les seves portes al gran públic per donar a conèixer com es fa la ciència a casa nostra i, alhora, per divulgar els resultats de la recerca més recent.

La Setmana de la Ciència té un caràcter eminentment participatiu. Les institucions que hi col·laboren proposen diverses activitats adreçades a tot tipus de participants. S’hi poden trobar cursos, tallers, projeccions cinematogràfiques, exposicions, itineraris, excursions, jornades de portes obertes, visites guiades, premis, presentacions, taules rodones i conferències. Hi ha activitats disseminades per tot el Principat i adreçades a tots els grups d’edat.

Activitats matemàtiques destacades

Podeu localitzar totes les activitats que us interessin —limitant-les per tipus d’activitat, per comarques o per franges d’edat— amb el cercador d’activitats.

Cartell guanyador de la 19a edició

19a Setmana de la Ciència El cartell guanyador de la 19a edició de la Setmana de la Ciència és obra de Iolanda Junyent.


Deixa un comentari

El 25 de desembre s’estrenarà l’esperada pel·lícula sobre Alan Turing

The imitation gameDesprés d’un llarg periple d’exhibició en diversos festivals i un reguitzell de guardons, finalment s’estrenarà —el 21 de novembre al Regne Unit i als EUA i el 25 de desembre a l’Estat espanyol— The Imitation game, l’esperada pe·lícula sobre Alan Turing.

El film, protagonitzat per Benedict Cumberbatch —molt conegut popularment per haver encarnat el paper de Sherlock Holmes en la darrera adaptació televisiva—, compta amb altres actors de renom: Keira Knightley —en el paper de Joan Clarke, criptoanalista de Bletchley Park—, Matthew Goode —interpretant Hugh Alexander, criptoanalista i més tard director de la divisió de criptoanàlisi de la Seu Central de Comunicacions del govern britànic— o Charles Dance, que dóna vida al Comandant Alastair Denniston, criptoanalista i primer responsable de la Government Code and Cypher School.

El guió, basat en la biografia publicada per Andrew Hodges a principis dels 80, Alan Turing : the enigma, és obra de Graham Moore i encapçalava la Black List (pdf) de Hollywood dels millors guions sense produir de l’any 2011. L’octubre d’aquell mateix any la Warner Bros en va adquirir els drets i en va encarregar la direcció a Morten Tyldum.

«That’s the tragedy of this man’s extraordinary life: his achievements and his heroism and his criminal prosecution are not well known. He should be on the front cover of text books.»

Benedict Cumberbatch

Breaking the code

Aquesta no és la primera adaptació cinematogràfica de la vida de Turing. L’any 1996, la BBC britànica va produir Breaking the code, un telefilm, dirigit per Herbert Wise i protagonitzat per Derek JacobiJo, Claudi—, que es va estrenar l’any següent al Regne Unit. La pel·lícula es basava en una producció teatral prèvia, estrenada al West End de Londres el 1986 i posteriorment a Broadway l’any següent. La funció, escrita per Hugh Whitemore, comptava també amb Derek Jacobi en el paper d’Alan Turing.

El telefilm es pot veure íntegrament a YouTube, també subtitulat en castellà.

Qui era Alan Turing?

Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna, va néixer a Londres l’any 1912. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les transmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat «d’indecència greu» i «perversió sexual», els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

Tràiler oficial de The Imitation Game

Més informació


Deixa un comentari

Es publica el primer número de la revista Reports@SCM

Reports@SCM

La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 1 del primer volum de la revista electrònica Reports@SCM. La revista, publicada en accés obert, té per objectiu ajudar als estudiants i als joves investigadors a fer les seves primeres passes dins del món de la publicació científica.

Reports@SCM publicarà semestralment articles curts, d’un màxim de 10 pàgines, de totes les àrees de les matemàtiques pures, les matemàtiques aplicades i l’estadística matemàtica, incloent-hi també, la física matemàtica, les ciències de la computació teòrica i qualsevol aplicació a la ciència o la tecnologia on les matemàtiques hi juguin un paper central.

Els articles, a l’hora de ser considerats per a la publicació, han de ser redactats en anglès (amb un resum en català), han de ser matemàticament correctes i contenir alguna aportació original. Finalment, hauran de passar un procés de revisió abans de ser acceptats. La decisió final sobre l’acceptació dels treballs correspon al consell editorial, que es basarà en l’opinió del revisor. En tot cas, s’intentarà que la decisió final arribi en un termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la presentació de l’original.

També s’hi podran publicar anuncis de recerca, que recullin els resultats preliminars de projectes més amplis. En aquest cas, els autors seran lliures de publicar, en un futur, qualsevol versió ampliada del document en una altra publicació, amb la condició de citar corresponentment Reports@SCM.

El plantejament inicial passa per publicar dos números (un volum) anuals.

Reports@SCMConsell editorial

Editors en cap

Editors associats

Font: Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)


Deixa un comentari

17è Congrés Internacional de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial

17è Congrés Internacional de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (CCIA 2014)

La Facultat de Matemàtiques de la UB acull, del 22 al 24 d’octubre, el 17è Congrés Internacional de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (CCIA 2014). L’objectiu principal del congrés és fomentar la discussió sobre els treballs en intel·ligència artificial que es desenvolupen en el si de la comunitat investigadora dels Països Catalans, així com reunir els membres d’aquesta comunitat.

A l’Estat espanyol, bona part dels grups de recerca que treballen en intel·ligència artificial es concentren a la franja mediterrània. A més de la UB, fan recerca capdavantera en aquesta especialitat l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), ubicat a la UAB, així com diversos grups de la UPC, la UdL, la UdG, la UPV o la UJI, entre d’altres.

La intel·ligència artificial ja no és el futur; és el present. Els cercadors que fem servir habitualment per navegar per Internet, els sistemes que usen els bancs per a l’anàlisi de mercats o les mans robòtiques amb què es fan intervencions quirúrgiques són uns quants exemples d’aquest tipus de sistemes. «Avui en dia, intel·ligència artificial és sinònim de presa de decisions», afirma Oriol Pujol, investigador del Grup de Visió i Aprenentatge Computacional de la Facultat de Matemàtiques de la UB i director del comitè organitzador del congrés.

Aquesta disciplina vol respondre a preguntes com ara: què és la intel·ligència? o com podem fer sistemes i màquines intel·ligents? Actualment, els temes principals de recerca van des de la percepció artificial i la representació del coneixement fins a l’aprenentatge automàtic, el raonament, la planificació o la resolució de problemes, així com la manipulació i interacció amb la realitat a partir d’actuadors. És un camp que requereix principalment coneixements de matemàtiques, estadística i ciències de la computació o informàtica.

En el procés d’intel·ligència artificial hi ha una part de captació, recollida i emmagatzematge de dades, que, a continuació, requereixen un tractament i un modelatge per obtenir-ne un resultat; en definitiva, una decisió. Dins d’aquest procés, les tecnologies de dades massives (big data) i la ciència de dades (data science) són eines que permeten extreure coneixement útil. La fase final del procés és la visualització d’aquest resultat en forma de robot, d’imatge, etc. «La intel·ligència artificial ha d’ajudar, doncs, a prendre decisions de la manera més precisa, i les aplicacions en aquest àmbit són cada vegada més i en més camps, des de la medicina fins al màrqueting o la banca», conclou Pujol.

Durant el congrés, que reunirà prop de vuitanta investigadors, es faran dues conferències plenàries: la primera, titulada «From Turing to humanoid robots: past, present and future of artificial intelligence», la impartirà Ramón López de Mántaras, director de l’IIIA; la segona, «Rationalists in natural language processing: an extinct species?», serà a càrrec de Leo Wanner, professor d’investigació ICREA de la UPF.

Font: Notícia reproduïda íntegrament de Notícies de la UB


Deixa un comentari

Homenatgem Martin Gardner en el centenari del seu naixement

Martin Gardner: centenari 1914-2014Il·lustració de Ken Fallin, utilitzada amb autorització de l’autor

La contribució de Martin Gardner a la cultura intel·lectual contemporània és única —pel seu abast, per la seva profunditat i per la seva comprensió de les grans qüestions que importen.

Noam Chomsky, citat per The Washington Post a Martin Gardner, prolific math and science writer, dies at 95

Tal dia com avui, el 21 d’octubre de 1914, tot just 4 mesos després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, va néixer a Tulsa (Oklahoma), Martin Gardner. El 22 de maig de 2010, 4 anys abans de fer els 100, moria a Norman, al mateix estat d’Oklahoma.

Amb motiu del centenari, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques li ret homenatge amb una exposició virtual, que recorda la seva immensa contribució a l’hora d’apropar les matemàtiques al gran públic, des d’una perspectiva lúdica i atractiva, però sempre rigorosa.

La mostra proposa un recorregut per la biografia de Gardner, per la seva producció intel·lectual i les seves aportacions, especialment en el camp de la matemàtica recreativa, i també en la divulgació de la ciència en general, el pensament crític, l’escepticisme científic i la filosofia.

Agraïments

  • Agraïm al professor Anton Aubanell la seva col·laboració entusiasta a l’hora de redactar la presentació d’aquesta mostra. Podeu descarregar-la, si voleu, maquetada i en pdf.
  • Agraïm a Ken Fallin la seva predisposició a ajudar-nos. A banda d’autoritzar-nos a fer servir la seva caricatura de Martin Gardner, en va digitalitzar una còpia a alta resolució perquè poguéssim fer el cartell.

Qui era Martin Gardner?

Martin Gardner va ser un gran divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa. De 1956 a 1981 va publicar ininterrompudament  la columna Mathematical Games a la revista Scientific American i de 1983 a 2002, la columna Notes of a Fringe-Watcher —originalment Notes of a Psi-Watcher a la publicació Skeptical Inquirer. Al llarg de la seva vida va publicar un centenar de llibres, molts dels quals recollien les seves columnes mensuals.

Annotated Alice

Il·lustració original de John Tenniel per a Alice's Adventures in WonderlandL’any 1960 es va publicar la que segurament és la seva obra més celebrada, The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científcs, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition.

The last level of metaphor in the Alice books is this: that life, viewed rationally and without illusion, appears to be a nonsense tale told by an idiot mathematician.

Gardner, Martin. The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass. New York : Wings Books, 1998, p. 15.

Escepticisme científic

Martin Gardner va ser molt bel·ligerant amb les pseudociències i tots aquells corrents de pensament, pseudoreligiosos i/o alternatius, basats en afirmacions acientífiques indemostrades. L’any 1952 va publicar Fads and Fallacies in the Name of Science, una obra pionera i fundacional del moviment escèptic, que explorava les perspectives més que dubtoses del creacionisme, la cienciologia, la dianètica, els ovnis, la radioestèsia o la percepció extra-sensorial. Aquesta obra i les posteriors (Science: Good, Bad and Bogus, 1981; Order and Surprise, 1983, Gardner’s Whys & Wherefores, 1989) li van valer gran quantitat de detractors entre els esmentats corrents.

L’any 1976, Gardner va fundar, amb Carl Sagan, Isaac Asimov, B.F. Skinner, Paul Kurtz i altres col·legues, el Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal (CSICOP), que canviaria de nom el 2006 i passaria a denominar-se Committee for Skeptical Inquiry (CSI). Des de 1983 fins al 2002 va publicar ininterrompudament la columna Notes of a Fringe-Watcher a la revista Skeptical Inquirer, que edita l’entitat. Tots aquells articles es van recollir, igual com ja s’havia fet abans amb els de Scientific American, en 5 llibres.

Malgrat tot, Gardner es definia a si mateix com a «teista filosòfic» i fideista, en la mateixa línia que Immanuel Kant, Charles Peirce, William James o Miguel de Unamuno: creia en un Déu personal, en el més enllà i en la oració, però no creia en cap religió establerta. Admetia que no hi havia res que provés l’existència de Déu o la immortalitat de l’ànima i que els ateus tenien millors arguments. Adduïa, però, que la seva creença no era racional, més aviat emocional i «quixotesca», enfrontada a les evidències i a les probabilitats.

I am a philosophical theist. I believe in a personal god, and I believe in an afterlife, and I believe in prayer, but I don’t believe in any established religion. This is called philosophical theism…. Philosophical theism is entirely emotional. As Kant said, he destroyed pure reason to make room for faith.

Carpenter, Alexander. Martin Gardner on Philosophical Theism, Adventists and Price” Interview, Spectrum, 17 d’octubre de 2008.

Podeu visitar la mostra Martin Gardner: Centenari, 1914-2014

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 298 other followers