Blog de la Biblioteca de Matemàtiques


Deixa un comentari

La Vanguardia: «Matemàtics a tot arreu»

Matemàtics a tot arreuLa setmana passada ens fèiem ressò dels resultats de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), que situava els formats en matemàtiques i estadística amb l’índex més baix d’atur (5,70%), contrastant amb una taxa d’atur a l’Estat espanyol del 24,4%.

L’edició d’ahir de La Vanguardia oferia un reportatge per tractar el tema en profunditat, situant la dada en context i explicant el per què de la demanda d’aquests professionals.

Un primer aspecte a tenir en compte és la transversalitat. Les matemàtiques tenen una aplicació directa en biomedicina, en disseny de xarxes de trasnports i ubicació de centre logístics, en identificació de patrons comercials, en predicció de riscos… Banca, indústria del programari, comerç, logística, tots els àmbits professionals necessiten professionals amb una formació matemàtica sòlida.

Manuel de León, direcor de l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT): El desenvolupament científic i tecnològic ha donat més rellevància a les matemàtiques perquè són l’instrument que es fa servir per poder avançar en qualsevola àrea del coneixement, formen part de la investigació en qualsevol disciplina, i els seus models són més necessaris que mai.

Una altra raó que explicaria el per què de la gran demanda, és l’habilitat que tenen els matemàtics a l’hora d’afrontar reptes i trobar solucions creatives als problemes plantejats. La capacitat d’abstracció, de treballar amb dades neutres, d’aprenentatge o de deduir coses generals a partir de qüestions concretes, són aspectes que es reforcen durant els estudis i que es valoren molt en l’àmbit professional.

Miquel Salicrú, professor d’estadística de la UB: Quan ens enfrontem a reptes les persones solem tenir idees preconcebudes, però quan analitzes dades, que són fredes, moltes d’aquestes idees prèvies cauen i per això els matemàtics sovint hi veiem coses que els altres membres de l’equip no han vist i aportem valor, encara que les decisions finals sempre corresponguin als especialistes de cada empresa ,” diu Salicrú.

Podria ser que la baixa taxa d’atur s’expliqués també per un dèficit de titulats en matemàtiques? Manuel de León admet que el nombre d’alumnes havia davallat molt a finals dels 90, però que, d’uns anys ençà, s’està incrementant, estimulat també per les dobles titulacions que s’ofereixen a les facultats.

Accés a l’article

Més informació


1 comentari

Els graduats en Matemàtiques i Estadística, entre els que menys atur pateixen

Institu Nacional d'Estadística (INE)Segons les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) regularment, els graduats en Matemàtiques i en Estadística són els que menys taxa d’atur registren i els que tenen una major taxa d’ocupació (78,64%). Només els formats en Veterinària registren un índex superior d’ocupació (80,48%). En el tercer lloc se situen els graduats en Informàtica (76,95%), seguits de Periodisme i Informació (74,21%) i Dret (73,40%).

Taxa d'ocupació per nivell de formació i sexeLes persones amb formació bàsica arriben al 34,10% d’ocupació i registren un atur del 30,89%. Les taxes d’atur més baixes, en canvi es donen en les persones formades en Matemàtiques i Estadística (5,70%). Pel que fa a la Informàtica, la taxa d’atur és notablement superior i se situa en un 14,91%.

Taxa d'atur per nivell de formació i sexeMés informació


Deixa un comentari

El MEC reconeix la BGSMath com a unitat d’excel·lència María de Maeztu

Barcelona Gradute School of MathematicsLa Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación ha resolt provisionalment la convocatòria 2014 de les Acreditacions i ajuts públics de centres d’excel·lència Severo Ochoa i d’unitats d’excel·lència María de Maeztu.

Aquesta és la primera vegada que s’inclou en la convocatòria la nova modalitat “María de Maeztu”, adreçada específicament a unitats de recerca més petites que els centres, normalment ubicades en universitats. Són estructures de recerca estables, sense personalitat jurídica pròpia i integrades per la totalitat o una part de la plantilla de recerca d’un centre, un departament o un institut de recerca.

La Barcelona Graduate School of Mathematics, fundada el 2013 fruit de la col·laboració institucional de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB), el Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Centre de Recerca Matemàtica, ha rebut una de les acreditacions, que garantirà un finançament de 500.000 € anuals durant 4 anys.

L’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), també de la UB, ha guanyat una de les altres acreditacions.

Més informació


Deixa un comentari

Tesis doctorals de Matemàtiques defensades a la UB durant el 2014

Birret

Fotografia de MK777, sota llicència cc-by-sa 4.0

Com ja és habitual els darrers anys, l’últim número de La Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española (RSME), inclou un recull de totes les tesis doctorals de l’àmbit de les matemàtiques, defensades a les universitats de l’Estat espanyol durant el 2014. La relació ha estat possible gràcies a la col·laboració dels responsables dels programes de doctorat de les diverses universitats.

En total s’hi recullen 177 tesis doctorals de 32 universitats. 5 universitats més han comunicat que no se n’havia defensat cap en aquest període. Hi ha, també, 2 tesis de 2013 que no s’havien inclòs al llistat de l’any passat. És possible que hi manqui alguna tesi de la qual els autors de l’article no en tinguin constància. Si és el cas, demanen als responsables que els facin arribar la informació per poder-la incloure la propera vegada.

Pel que fa a la Universitat de Barcelona, la relació és la següent:

 


Deixa un comentari

El CRAI i els Serveis Lingüístics t’ajuden a elaborar treballs acadèmics

Criteris per a la redacció de de treballs finals de graus i màstersLa necessitat d’elaborar i redactar correctament treballs acadèmics és inherent a l’ensenyament universitari. Amb la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), aquest requeriment s’ha reforçat, atès que tots els estudiants han de presentar un Treball Final de Grau o de Màster —segons el cas— per poder acabar els seus estudis.

Des del CRAI, a través de la pàgina Elaboració de treballs acadèmics, oferim diversos serveis i recursos per assessorar l’alumnat a l’hora de redactar el TFG o el TFM: com sol·licitar informació bibliogràfica, com i quins recursos consultar, com gestionar la bibliografia, com redactar i publicar documents i, finalment, com publicar-los al Dipòsit Digital de la UB.

Recentment, els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona han posat a l’abast de l’alumnat un recurs on trobar-hi criteris, recomanacions i recursos per redactar i revisar el  treball acadèmic. Aquests criteris, inserits dins el llibre d’estil de la UB —CUB—, han de permetre transmetre el coneixement amb estil i amb qualitat.

Des del CRAI Biblioteca de Matemàtiques, fem sessions informatives cada curs, específicament adaptades a les Matemàtiques i la Informàtica. D’acord amb els responsables dels ensenyaments, assessorem l’alumnat sobre fonts d’informació i aspectes formals del treball.

Si us cal més informació, no dubteu a demanar-nos-la.


1 comentari

«Los nadie», més orfes que mai

Eduardo Galeano (Montevideo, 1940-2015))Imatge de domini públic

L’escriptor uruguaià Eduardo Galeano va morir ahir a Montevideo, amb 74 anys.

Aquests dies llegirem obituaris de tota mena, però des d’aquí volem recordar-lo com el cronista de la història menuda que va ser. Les seves recreacions literàries de petits episodis passats, sovint protagonitzats per aquells nadie que la història en majúscules ignora són, segurament, la característica fonamental de la seva obra.

Els darrers anys hem publicat al bloc tres textos de l’obra Espejos, dedicats a grans dones matemàtiques —Hipàtia, Ada Lovelace i Sophie Germain— ignorades i menyspreades en el seu moment i, encara avui, poc reconegudes. Els reproduïm a continuació:

Hipatia

Hipàtia d'AlexandriaVa con cualquiera— decían, queriendo ensuciar su libertad.
No parece mujer— decían, queriendo elogiar su inteligencia.
Pero numerosos profesores, magistrados, filósofos y políticos acudían desde lejos a la Escuela de Alejandría, para escuchar su palabra.
Hipatia estudiaba los enigmas que habían desafiado a Euclides y a Arquímedes, y hablaba contra la fe ciega, indigna del amor divino y del amor humano. Ella enseñaba a dudar y a preguntar. Y aconsejaba:
Defiende tu derecho a pensar. Pensar equivocándote es mejor que no pensar.
¿Qué hacía esa mujer hereje dictando cátedra en una ciudad de muchos cristianos?
La llamaban bruja y hechicera, la amenazaban de muerte.
Y un mediodía de marzo del año 415, el gentío se le echó encima. Y fue arrancada de su carruaje y desnudada y arrastrada por las calles y golpeada y acuchillada. Y en la plaza pública la hoguera se llevó lo que quedaba de ella.
Se investigará— dijo el prefecto de Alejandría.

Las edades de Ada

Ada Lovelace (1815-1852)A los dieciocho años se fuga en brazos de su preceptor.
A los veinte se casa, o la casan, a pesar de su notoria incompetencia para los asuntos domésticos.
A los veintiuno se pone a estudiar, por su cuenta, lógica matemática. No son esas las labores más adecuadas para una dama, pero la família le acepta el capricho, porque quizás así pueda entrar en razón y salvarse de la locura a la que está destinada por herencia paterna.
A los veinticinco inventa un sistema infalible, basado en la teoría de las probabilidades, para ganar dinero en las carreras de caballos. Apuesta las joyas de la familia. Pierde todo.
A los veintisiete publica un trabajo revolucionario. No firma con su nombre. ¿Una obra científica firmada por una mujer? Esa obra la convierte en la primera programadora de la historia: propone un nuevo sistema para dictar tareas a una máquina que ahorra las peores rutinas a los obreros textiles.
A los treinta y cinco cae enferma. Los médicos diagnostican histeria. Es cáncer.
En 1852, a los treinta y seis años, muere. A esa misma edad había muerto su padre, lord Byron, poeta, a quien nunca vio.
Un siglo y medio después se llama Ada, en su homenaje, uno de los lenguajes de programación de computadoras.

Sophie GermainMudanza de nombre

Aprendió a leer leyendo números.  Jugar con números era lo que más la divertía y en las noches soñaba con Arquímedes.
El padre prohibía:
—No son cosas de mujeres— decía. 
Cuando  la  revolución  francesa  fundó  la  Escuela  Politécnica, Sophie Germain tenía dieciocho años. Quiso entrar. Le cerraron la puerta en las narices:
—No son cosas de mujeres— dijeron.
Por su cuenta solita, estudió, investigó, inventó.
Enviaba  sus  trabajos por correo, al profesor Lagrange.  Sophie firmaba Monsieur Antoine-August Le Blanc, y así evitaba que el eximio maestro contestara:
—No son cosas de mujeres.
Llevaban diez años carteándose, de matemático a matemático, cuando el profesor supo que él era ella.
A partir de entonces, Sophie fue la única mujer aceptada en el masculino Olimpo de la ciencia europea: en las matemáticas, profundizando teoremas, y después en la física, donde revolucionó el estudio de las superficies elásticas.
Un siglo después, sus aportes contribuyeron a hacer posible, entre otras cosas, la torre Eiffel.
La torre lleva grabados los nombres de varios científicos.
Sophie no está.
En su certificado de defunción, de 1831, figuró como rentista, no como  científica:
—No son cosas de mujeres —dijo el funcionario.

Més informació

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 392 other followers