JSTOR posa en accés obert part de la seva col·lecció històrica

JSTOR va anunciar el 6 de setembre que havia posat en accés obert aproximadament 500.000 articles, corresponents a 200 revistes, publicats abans de 1.923 als EUA o abans de 1.870 a la resta del món. El volum alliberat representa aproximadament el 6% del total de JSTOR.

Al comunicat, signat per Laura Brown, màxima responsable de JSTOR, s’expliquen les motivacions de la companyia a l’hora de fer aquest pas, tot repassant les tímides iniciatives anteriors encaminades a “proporcionar el major accés possible al contingut de JSTOR i alhora garantir la preservació a llarg termini d’aquest important material”. En el paràgraf final es reconeix explícitament que els incidents d’aquest estiu, protagonitzats per Aaron Swartz primer i Greg Maxwell després —dels quals us vam informar oportunament— han precipitat un projecte anterior, per evitar “conclusions incorrectes sobre les nostres motivacions”.

Les dates escollides —1.923 per als EUA i 1.870 per a la resta del món— no són arbitràries sinó que responen als límits legals fixats perquè les obres impreses passin a domini públic. En el cas de la resta del món, s’estableix després de 70 anys de la mort de  l’autor, i JSTOR ha assumit que els drets de les obres publicades abans de 1.870 ja han expirat.

La LERU proposa una ruta cap a l’accés obert amb exemples de la UB

Logo d'Open Access, dissenyat per la Public Library Of Science i lliurada al domini públic

Pel seu interès, copiem la informació que oferien ahir els companys de Notícies UB:

Les universitats que formen part de la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU), entre les quals hi ha la Universitat de Barcelona (UB), han consensuat un document que recull una guia dirigida a potenciar l’accés obert a les universitats. Un dels exemples de bones pràctiques recollits en el document fa referència als ajuts per publicar en accés obert que ofereix la UB.

Un altre dels punts que suggereix la guia de la LERU és potenciar polítiques d’accés obert en la línia del document Política d’accés obert a la Universitat de Barcelona que es va aprovar el 7 de juny passat al Consell de Govern. En el document de la UB s’estableix que qualsevol membre de la comunitat acadèmica ha de dipositar una còpia electrònica de les seves publicacions acadèmiques al repositori institucional de la UB. Així mateix, es recomana a la comunitat acadèmica que publiqui en revistes d’accés obert sempre que sigui possible i alhora se l’encoratja a oferir els recursos educatius de manera oberta.

Des del 2010, la UB ofereix la possibilitat de rebre ajuts per publicar en revistes d’accés obert amb l’objectiu de desenvolupar una política de lliure difusió del coneixement que inclogui diferents vies d’actuació. Les revistes en accés obert ofereixen gratuïtament els textos complets dels articles sense necessitat d’estar-hi subscrit, i a més, en molts casos es permet reutilitzar-los.

La publicació científica té un cost i, per tant, algunes revistes tenen unes tarifes de publicació que normalment assumeixen les institucions o els organismes que financen la recerca o bé les institucions on els investigadors duen a terme la recerca. La convocatòria dels ajuts de la UB complementa la despesa que fa la universitat en el pagament de subscripcions a revistes científiques per tal de no menystenir aquest nou model de publicació en obert, que també té un cost. La creació d’aquesta convocatòria d’ajuts segueix el model impulsat per institucions universitàries de prestigi d’arreu del món.

En la mateixa línia, la UB va signar l’any passat el Pacte per a l’equitat de les publicacions en accés obert, en què es demana «la conveniència de l’accés obert en la bibliografia acadèmica» i una font de finançament estable per als editors que ofereixen les seves revistes en obert.

Font: Notícies UB

La descàrrega massiva d’articles de JSTOR revifa la polèmica sobre la publicació científica

Bob Young & Aaron Swartz. Fotografia de Fred Benenson sota llicència CC BY 2.0

Aaron Swartz, programador, escriptor i ciberactivista nord-americà, ha estat protagonista aquest estiu als mitjans de comunicació després que la Fiscalia de Masachussetts l’acusés formalment de frau electrònic i obtenció il·lícita d’informació d’un ordinador protegit, en haver descarregat més de 4 milions d’articles científics de la base de dades JSTOR, amb la intenció de fer-los accessibles universalment a través de les xarxes P2P.

La tardor del 2010 Swartz hauria connectat un ordinador portàtil a la xarxa del Masachussetts Institute of Technology (MIT) i hauria descarregat, a través d’un script, el 98% del contingut de JSTOR. En detectar un volum tan alt de descàrregues —en dos mesos hauria multiplicat per 100 les descàrregues habituals de tot el MIT—, i després de bloquejar les IP que feia servir, els tècnics de JSTOR van bloquejar tots els accessos des del MIT, obligant la institució a investigar l’assumpte. Els serveis de seguretat van detectar, finalment, un ordinador connectat a la xarxa informàtica, dins d’un caixa de cartró i amagat dins d’un armari. A principis d’any, la policia va prendre les empremtes dactilars de l’ordinador i va col·locar una càmera per poder identificar l’intrús, al qual va detenir dos dies més tard.

A mitjans de juliol d’enguany, la Fiscalia de Masachussetts va imputar a Swartz els delictes d’intrusió informàtica a les xarxes del MIT i JSTOR, de causar danys als seus servidors i d’apropiació de 4,8 milions d’articles, pels quals demanen una pena de 35 anys de presó i una multa d’un milió de dòlars.

L’acusació ha fet saltar els senyals d’alarma dels activistes de l’accés obert i la lliure circulació de la informació. El perfil de Swartz i el seu actiu passat digital fan pensar que el seu objectiu no era en cap cas el lucre econòmic sinó més aviat una acció coherent amb els principis d’accés lliure a la informació, com es desprèn del punt 19 del manifest de la Guerrilla Open Access, redactat per ell mateix el 2008.

Tot plegat no ha fet sinó revifar el debat sobre les polítiques d’accés a les publicacions científiques i les restriccions d’un copyright incompatible amb l’era digital. Unes lleis que condueixen, per exemple, a que grans editorials digitalitzin documents del domini públic i fixin preus arbitraris a qui els vulgui consultar. És justament en protesta contra això que el matemàtic Greg Maxwell, seguint l’exemple de Swartz, va penjar a The Pirate Bay un torrent que conté 18.000 articles de la revista Philosophical Transactions of the Royal Society, tots redactats abans de 1.923 i que haurien de ser de domini públic, però digitalitzats per JSTOR i a un preu mínim de 5 dòlars cada un.

Més informació:

Política d’accés obert a la Universitat de Barcelona

En el darrer Consell de Govern de la Universitat de Barcelona, que va tenir lloc el passat 7 de juny, es va aprovar el document Política d’accés obert a la Universitat de Barcelona (pdf), que va presentar la vicerectora de Política Docent i Científica, M. Teresa Anguera. Aquest document estableix que qualsevol membre de la comunitat acadèmica ha de dipositar una còpia electrònica de les seves publicacions acadèmiques al dipòsit digital de la Universitat de Barcelona immediatament després que es publiquin, en un termini no superior als sis mesos.

L’aprovació d’aquesta política s’inscriu en el marc dels compromisos que la Universitat va adquirir pel que fa a l’accés obert, entre els quals destaca la signatura de la Declaració de Berlín, l’acord marc de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya o les recomanacions sobre l’accés obert de l’EUA o la LERU.

En el mateix document, es recomana a la comunitat acadèmica que publiqui en revistes d’accés obert sempre que sigui possible i ofereixi facilitats com ara l’actual convocatòria d’ajuts per publicar-hi, i alhora se’ls encoratja a oferir els recursos educatius de manera oberta mitjançant el repositori institucional i el projecte OpenCourseWare.

Per tal de facilitar la publicació en el repositori institucional, s’està treballant en la interoperabilitat de l’aplicació curricular del GREC i el repositori amb la participació de l’Àrea de Tecnologies i el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI).

Font: Notícies UB | Notícies del CRAI

L’Internet Archive i la conservació de llibres en paper

Encara que sembli un contrasentit, Internet Archive, la biblioteca d’Internet que es va fundar per garantir l’accés universal als continguts digitals, ha començat a conservar una còpia física de cada llibre que digitalitza.

Ho expliquen en un apunt al seu bloc i justifiquen la decisió després d’adonar-se que molts dels llibres que havien digitalitzat anaven desapareixent de les biblioteques que en tenien una còpia en paper. La causa principal és l’elevat preu de l’espai físic i la necessitat de moltes institucions de poder alliberar metres lineals per poder fer créixer les col·leccions.

Una de les principals raons per conservar la font física original és la possibilitat d’utilitzar-la com a referència davant d’una eventual controvèrsia: l’original en paper es podria consultar si hi hagués cap dubte sobre la còpia digital. Al marge de les polítiques de conservació i accés d’altres institucions —biblioteques nacionals i universitàries sobretot—, la intenció de l’Internet Archive és aconseguir una còpia digital de tots els llibres mai publicats i una còpia en paper de tants originals com sigui possible. Si diverses institucions conserven còpies d’un mateix document, cadascuna amb la seva política d’accés pròpia, poden servir més eficientment les seves comunitats.

Atès que els materials —llibres, enregistraments sonors i pel·lícules— que conté l’arxiu físic, no són de consulta habitual —per això ja hi ha la còpia digital—, calia contemplar un sistema de preservació a llarg termini que permetés la recuperació ocasional de l’exemplar. El projecte es va iniciar l’any 2009 amb Tom McCarty al capdavant, l’enginyer que ja havia dissenyat el sistema de digitalització de llibres. Tenint en compte l’abundant literatura sobre preservació i conservació existent, McCarty va dissenyar, construir i provar un sistema d’emmagatzematge modular basat en els contenidors de transport, que poden contenir uns 40.000 exemplars cadascun. D’aquesta manera, i apilant els contenidors, en un edifici de petites dimensions, s’hi poden conservar milions de llibres.

Aquest disseny té per objectiu oferir diversos nivells de protecció, fàcilment controlables periòdicament:

  • Cada llibre esta catalogat i conté, en un paper sense d’àcid, informació sobre el llibre i la seva localització.
  • Els llibres es guarden en caixes convenientment etiquetades, d’aproximadament 40 exemplars.
  • A cada palet s’hi apilen 24 caixes.
  • Cada contenidor manté unes condicions ambientals òptimes —de 10º a 15º de temperatura i un 30% d’humitat relativa— i controlables individualment.
  • Els contenidors s’emmagatzemen en edificis amb sistemes de control ambiental.
  • Organitzacions sense ànim de lucre s’encarreguen de protegir i conservar el contingut.

Malgrat que l’edifici ha estat dissenyat per resistir plagues d’insectes i rosegadors, el foc, les inundacions, el procés d’acidificació del paper, etc., sempre hi pot haver alguna font de contaminació, per la qual cosa els llibres s’emmagatzemen en ambients aïllats i amb un flux d’aire regulat.

L’Internet Archive, en la seva voluntat de preservar el coneixement imprès, fa una crida per demanar donacions a biblioteques, col·leccionistes i particulars

Font: Boing Boing

La darrera lliçó de Walter Lewin

Imatge del MIT a Flickr

Walter Lewin és un professor atípic. Doctorat en física nuclear per la Universitat Tècnica de Delft el 1965, va començar la seva carrera docent l’any següent al Massachusetts Institute of Technology (MIT), amb la intenció de quedar-s’hi  només un curs. Però l’experiència li va agradar i ja no se’n va moure. La cadena educativa UWTV de Seattle va emetre moltes de les seves classes i conferències, aconseguint audiències de més de 4 milions d’espectadors. Durant més de 15 anys ha estat present en la cadena de televisió per cable del MIT, i una gran quantitat de les seves classes es poden visualitzar a través de MIT Open Course Ware, la plataforma en línia que publica lliurement els continguts dels cursos que la institució imparteix.

Però el que fa més especial el professor Lewin —i el que expliquen aquests registres d’audiència— és la seva manera d’entendre la docència, que passa per la demostració pràctica situant-se ell mateix com a subjecte actiu de l’experiment. Enfilant-se en un pèndol enorme o impulsant un tricicle amb un extintor, Lewin explica les lleis de la física complementant la demostració teòrica a la pissarra amb l’experimentació pràctica.

Walter Lewin, que ja té 75 anys, va fer la seva última lliçó el 16 de maig d’enguany per acomiadar-se dels estudiants i de la seva carrera docent. En el mateix acte va presentar el seu llibre, For the love of physics, en què dóna resposta a moltes de les curiositats de la física i alhora repassa detalls més o menys desconeguts de la seva vida.

Moltes de les classes de Lewin han estat també un fenomen popular a YouTube.

Font: Divúlgame

El microscopi del Vot

Un cop celebrades les eleccions municipals i vistos els resultats, els opinadors professionals —todólogos, en dirien en castellà—, els mateixos que segurament s’han equivocat en les seves prediccions, campen per tots els mitjans que els conviden, tot analitzant els resultats: el per què de l’ensulsiada del PSOE i la preeminència del PP; a què es deu l’ascens de les opcions clarament xenòfobes o l’esfondrament d’opcions més arrelades.

TVE, fent ús de les dades que generen les administracions públiques, ha elaborat un interessant projecte que mira de relacionar els resultats de les eleccions municipals —des de 1987 fins a 2011— amb alguns indicadors demogràfics, econòmics i sociològics. Allunyant-se del periodisme d’opinió i abraçant el periodisme de dades, el Microscopi del Vot posa a l’abast de la ciutadania indicadors estadístics creuats que proporcionen una radiografia força precisa de la situació socioeconòmica dels municipis i els resultats electorals obtinguts per les diverses forces polítiques. D’aquesta manera cada ciutadà pot extreure conclusions personals a partir de dades enlloc de ser sotmès a interminables sessions d’adoctrinament partidista.

El projecte, íntegrament elaborat amb dades obertes i codi lliure, es pot descarregar en la seva totalitat i sense restriccions des de github.

Font: Microsiervos

La Generalitat allibera fotografies relacionades amb Sant Jordi

Giarebé coincidint amb Sant Jordi, la Generalitat de Catalunya ha alliberat 9 àlbums de fotografies a alta resolució, relacionades amb la festa del patró de Catalunya. N’hi ha de genèriques —rosesllibres, figures de Sant Jordi— i directament relacionades amb el Palau de la Generalitat i els seus espais —el pati dels tarongers, el pati gòtic, el carilló de palau, gàrgoles, escultures diverses, i la façana. La imatge que encapçala aquesta entrada prové d’aquesta col·lecció, tot i que l’hem modificat lleugerament.

Les galeries s’integren a CliCat, Galeries multimèdia de Catalunya, i incrementen les col·leccions existents fins el moment.

Si el temps i la penitència ho permeten, que gaudiu del dia de Sant Jordi!

Font: L’home dibuixat

Copiad, Malditos!

TVE va emetre diumenge 17 de març Copiad, malditos! derechos de autor en la era digital, un documental coproduït per elegantmobfilms i TVE, que exposa de manera clara tota la problemàtica de la propietat intel·lectual en l’era digital. Per mitjà d’entrevistes, el documental contrasta les diverses postures des del punt de vista legal, polític i econòmic.

Hi diuen la seva Javier de la Cueva i David Bravo (advocats especialistes en propietat intel·lectual), Ignacio Escolar (periodista i escriptor), José Manuel Tourné (director General de la FAP), Richard Stallman (Free Software Foundation), Lorenzo Silva (escriptor), Simona Levi (La-EX, anteriorment eXgae), Simone Bosé (President EMI Music Iberia), Antonio Guisasola (president de PROMUSICAE) i Ignasi Labastida (Creative Commons Espanya), entre altres.

L’origen de Copiad, malditos! es remunta a cinc anys enrere, quan elegantmobfilms va produir el documental En busca de hackers i va entrar en contacte amb gent del programari lliure i de la cultura lliure. Com a part implicada —en tant que cineastes—, els autors van plantejar la possibilitat de fer un documental sobre propietat intel·lectual però amb una llicència diferent del copyright; una llicència que permetés distribuir-lo per Internet i fer-lo arribar a tothom, sense generar drets d’autor.

El resultat és el mateix documental, el primer distribuït amb llicència Creative Commons (by-nc 3.0) per TVE, i tot el material que ha generat el procés de documentar-ne l’elaboració. Podeu visualitzar-lo directament des de la pàgina específica que ha creat TVE. Estarà disponible en línia durant dues setmanes i a partir del 3 de maig es podrà descarregar.

Més informació: