Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


1 comentari

Nou gestor bibliogràfic per als usuaris de la UB: Mendeley Premium

MendeleyA partir del 21 d’octubre de 2013, la Universitat de Barcelona (UB), en el marc del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), posa a l’abast de tota la comunitat universitària el gestor de referències bibliogràfiques Mendeley Premium en substitució del gestor RefWorks, que deixarà de ser operatiu el proper 31 de desembre.

Mendeley és un gestor de referències innovador, que està tenint molt bona acollida entre la comunitat investigadora d’arreu del món per les seves característiques avançades de xarxa col.laborativa. S’integrarà amb la majoria de les bases de dades que tenim subscrites, amb el repositori institucional i amb el Catàleg del CRAI.

La versió Premium, de la que disposarà la UB, ofereix més i millors prestacions que la versió clàssica individual Free, tant pel que fa a la capacitat d’emmagatzematge de referències i documents, com a la possibilitat de crear més i més nombrosos grups de treball.

El CRAI UB oferirà sessions de formació a partir del mes de novembre, i donarà suport a tots els usuaris de la UB, en les tasques de migració de la documentació gestionada fins ara amb RefWorks a Mendeley Premium.

Disposeu de més  informació sobre Mendeley Premium al Web del CRAI > Mendeley Premium: gestor de bibliografia.

Creeu un compte Mendeley Premium com a membres de la UB, o si ja disposeu d’un compte Mendeley free, convertiu-lo en Mendeley Premium des de: http://www.mendeley.com/promo/cbuc-ub-pr/

Per qualsevol dubte o pregunta adreceu-vos a nosaltres des del servei Pregunteu al bibliotecari  o directament al vostre CRAI Biblioteca.


Deixa un comentari

Conclusions i materials de les JGIC-2013

Inauguració de les JGIC

Inauguració de les JGIC

El dia 14 de març, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va fer públics els materials i les conclusions de les Segones Jornades de Gestió de la Informació Científica, que es van celebrar a Barcelona entre el 28 de febrer i l’1 de març d’enguany. La bona acollida de les Jornades, que ja s’havia produït en l’edició precedent, ha motivat que l’Observatori de la Recerca plantegi ja l’organització de la tercera edició per a l’any vinent.

L’objectiu de les Jornades era debatre alguns dels aspectes més rellevants de la gestió de la informació científica, així com presentar i posar en contacte diverses iniciatives dedicades als nous escenaris, a les tecnologies i als agents de la informació científica. Hi van assistir dues-centes persones, de les quals prop del 35 % provenen de biblioteques i centres de documentació; aproximadament el 33 %, d’universitats, i el 17 %, d’instituts i centres de recerca. La resta procedien de les administracions públiques, empreses, centres sanitaris, fundacions, de l’àmbit del periodisme i de l’edició de revistes i museus.

Al web de les jornades hi ha disponibles les presentacions, els enregistraments en vídeo de les ponències i les conclusions (pdf).

Més informació:

Font: Bloc de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)


Deixa un comentari

El paper del MIT en el cas Aaron Swartz

Aaron Swartz

Fotografia d’Elizabeth Brossa, sota llicència CC BY-NC-SA 2.0

El diari El País reproduïa, el dia 21 de gener, un article de Noam Cohen —Cómo el MIT atrapó a Aaron Swartz—, publicat el dia anterior al New York Times, amb el títol How M.I.T. Ensnared a Hacker, Bucking a Freewheeling Culture.

L’article explica les accions que va emprendre l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) en detectar la descàrrega massiva de continguts de JSTOR —que ja vam explicar al seu moment—, i la polèmica generada després del suïcidi d’Aaron Swartz, el mes de gener d’enguany.

El cas ha generat una enorme polèmica a diverses bandes. Fins i tot dins de l’MIT, on un nombrós grup d’investigadors i alumnes han impulsat i signat una carta oberta, en què demanen a la direcció una disculpa pública pel seu silenci davant de l’acusació federal injusta a què Swartz es va haver d’enfrontar. Destaquen que la descàrrega es va fer a través de la xarxa oberta i la subscripció legal del MIT, que no va causar cap mal ni a persones ni a la pròpia institució, que Swartz no va distribuir els continguts i que JSTOR havia desistit d’emprendre un judici civil i, fins i tot, havia demanat que s’aturés el procés penal.

Los defensores del ciberactivista dijeron que la decisión del MIT era un duro golpe a una institución que se enorgullecía por tener un sistema de red abierto y por ser el hogar de la cultura de la programación. Los que defienden a la institución vieron a la intromisión como un crimen informático que debía ser tomado en serio.

Un lamentable cas que reobre la polèmica sempre latent de l’accés al coneixement, amb l’especial característica que esquitxa una institució —el MIT— pionera dels sistemes oberts i bressol de la cultura i l’ètica hacker. Al marge de l’actitud dels responsables de la institució —que han anunciat una investigació interna sobre el seu paper en el procés—, sorprèn encara més la petició de la Fiscalia contra Swartz: 1 milió de dòlars i 35 anys de presó per 13 càrrecs penals.

Apunts relacionats:


1 comentari

Europeana inaugura l’exposició virtual Ciència i Màquines

EuropeanaEuropeana, el portal nascut l’any 2008 per preservar i difondre el patrimoni documental i científic europeu, que es nodreix de les col·leccions que hi aporten més de 1.500 institucions, ha inaugurat recentment una nova exposició virtual: Ciència i màquines: desenvolupament científic i tecnològic des de 1800.

La mostra reuneix prop de 600 documents, provinents de 311 biblioteques europees de 17 estats diferents i en 18 llengües. Abasten des de l’arquitectura a la medicina passant per la història natural, la geologia, la mecanització o les ciències naturals, entre les que s’hi inclouen la física, l’astronomia o les matemàtiques.

Entre la documentació remarcable hi ha correspondència d’Albert Einstein, una fotografia de Marie i Pierre Curie, imatges de les primeres radiografies de Wilhelm Conrad Röntgen, la tesi doctoral manuscrita de Santiago Ramón y Cajal i la memòria que va escriure Narcís Monturiol el 1860 sobre la seva experiència amb l’Ictíneo.

En paraules de Geert Vanpaemel, físic i historiador de la ciència de la Universitat de Leuven (Bèlgica), «aquesta exposició virtual il·lumina novament moltes de les esperances i les creences de les generacions anteriors. Es presenta com a testimoni d’algunes de les nostres creences bàsiques, de la possibilitat de construir un món millor, i ens fa reflexionar sobre el camí recorregut per la societat occidental i el futur que pot arribar».

This slideshow requires JavaScript.

Més informació:

Font: Materia


Deixa un comentari

Estadístiques de Documat de l’any 2012

DocumatDocumat, la xarxa bibliotecària i documental de Matemàtiques, formada per universitats i centres de recerca de l’Estat espanyol, ha presentat les estadístiques corresponents a l’any 2012 en un apunt a Erdös, el seu bloc oficial.

Les dades mostren un augment significatiu en general pel que fa a l’ús i també quant a continguts disponibles.

Tesis doctorals

En acabar l’any hi havia 7.125 tesis doctorals, 490 més que l’any 2011, que representen un creixement del 6,6%. Pel que fa a les tesis a text complet, n’hi ha 1.603, 129 més que l’any anterior, un creixement del 8%.

Llibres

Actualment hi ha un total de 21.212 llibres al portal, dels quals 6.340 corresponen a llibre antic i 4.258 estan disponibles a text complet. Durant l’any 2012 s’hi han incorporat 671 nous registres.

Articles de revistes

S’hi han afegit 10.318 articles de revista, un 10% dels quals corresponen a revistes de l’àmbit estatal i Llatinoamericà.

Directori de matemàtiques

Un dels objectius del portal és disposar d’un directori actualitzat de matemàtics de l’Estat, organitzat per àrees de coneixement i centres de recerca. L’any 2012 s’hi han afegit 669 investigadors, que representen un creixement de l’11%, arribant a un total de 6.166.

Accessos al portal

  • Descàrrega d’articles de revista: 4.321
  • Descàrrega de capítols de llibre: 766
  • Descàrrega de tesis doctorals: 108.209
  • Descàrrega de llibre antic: 74.450

Estadístiques de consulta

Estadístiques de consulta de Documat durant el 2012

Font: Erdös


Deixa un comentari

Elsevier respon a la comunitat matemàtica

Notices of The American Mathematical SocietyEl dia 6 de febrer d’enguany publicàvem l’apunt Els matemàtics diuen prou!, en el qual ens fèiem ressò del malestar de la comunitat matemàtica, davant de les pràctiques abusives dels editors de ciències —particularment Elsevier—, que havia motivat la reacció de Timothy Gowers, professor de la Universitat de Cambridge i medalla Fields el 1998.

La crida al boicot de Growers ha generat ja gairebé 13.000 adhesions d’acadèmics i gestors de la informació d’arreu del món i la resposta d’Elsevier, signada per Laura Hassink i David Clark.

La revista Notices of the American Mathematical Society, publicava al volum 59, número 6, l’article Elsevier’s Response to the Mathematics Community (pdf), on els autors intenten refutar punt per punt les crítiques de Gowers i, alhora, les de Michael G. Cowling, que al volum 59 havia publicat The future of Mathematical Publishing (pdf).

Hassink i Clark admeten que «[...] Elsevier no ha fet una bona feina a l’hora de comunicar el que fem i com donem suport tant a la revisió d’experts com a la la difusió de la nostra feina. En particular, tenim autors, editors, revisors i membres de la junta amb la impressió que ens centrem més en les restriccions d’accés que en la disponibilitat de la seva investigació.» Acte seguit, però, l’article se centra en els punts més controvertits i àmpliament qüestionats per Gowers: el preu, la venda per paquets, l’accés, el suport a projectes de llei restrictius —Research Works Act— i la qualitat de les publicacions.

Per a més informació, vegeu l’article original, publicat en obert, per Notices:

Elsevier’s Response to the Mathematics Community (pdf)

Apunts relacionats

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 263 other followers