Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Mathblogging, un recull de blocs de matemàtiques

MathbloggingMathblogging és un recurs electrònic que recull sistemàticament els apunts de més de 700 blocs i altres fonts de matemàtiques, classificats segons el contingut i la procedència. El seu objectiu és esdevenir un punt de reunió de tot allò que es publica sobre matemàtiques al web, amb l‘ajuda dels usuaris, a qui es convida a enviar-hi la URL d’altres llocs encara no indexats.

FiltresEl sistema, no només permet la cerca per paraula clau i filtrar els continguts per matèries i fonts, sinó que ofereix a l’usuari la possibilitat de crear un canal RSS a mida per poder llegir els apunts des del propi agregador.

Mathblogging és present també als serveis més habituals del web social:

L’equip de Mathblogging està format per Samuel Coskey, Frederik von Heymann, Peter Krautzberger, Patrick Honner, Fawn Nguyen i Shecky Riemann.

Font: Bibliotècnica


Deixa un comentari

Un viatge amb Richard Stallman, per Ricardo Galli

Fotografia de Maurizio Scorianz, sota llicència CC-BY-NC 2.0

Richard Stallman, pare de la Free Software Foundation i responsable d’haver dotat el programari lliure d’una definició clara i inequívoca, va participar al Free Culture Forum de Barcelona, celebrat a finals d’octubre a l’Arts Santa Mònica.

Arrel d’aquesta participació, Ricardo Galli, professor de Sistemes Operatius a la Universitat de les Illes Balears (UIB), programador i cofundador de Menéame, va escriure un apunt al seu bloc —Un viaje con Richard Stallman (ese hombre)—, recordant l’experiència que va viure amb Stallman l’estiu de l’any 2004, quan el van convidar a fer una conferència a la UIB.

El relat, amb passatges hilarants i fugint de la distorsió, ajuda a construir una imatge més precisa i humana del personatge. Stallman sorprèn els seus amfitrions plorant per la seva soledat o posant-se a treballar a mig sopar; els irrita exigint un ús meticulós i acurat del llenguatge —fins i tot corregint-los en castellà—, o els exaspera demanat d’anar a l’estació de Sants a comprar ametlles garrapinyades quan, camí del Parc Güell, gairebé no arriben a temps d’agafar l’avió que els ha de dur a Mallorca.

Llegamos a la puerta del hotel pasadas las 23:30, apago el motor del coche:

— Hemos llegado —digo.

— Ya sé que llegamos, me di cuenta, no soy tonto, no hace falta que me lo digas.

Reventé. No recuerdo todo lo que le dije, pero casi gritaba explicándole que esa era una frase de cortesía muy habitual en castellano, y que él era un maleducado, incapaz de asumir las costumbres de los demás. Todo esto dentro del coche y sin movernos. Al final me callé, ya arrepentido de haber perdido los nervios. Mi sorpresa fue que me empezó a hablar muy tranquilo, en inglés pausado:

— Tienes razón soy hosco, a veces desagradable, pero por favor entiende que estoy muy cansado, soy viejo, ahora tengo que ponerme a trabajar, y me molesta mucho que me sobreprotejan. Todo el mundo me sobreprotege, hasta me indican cuándo debo cruzar la calle, a mí, que nací en Manhattan me hablan como si no supiese. Disculpas, pero por favor, no me sobreprotejas, no te preocupes por mí, me defenderé sólo, si necesito algo lo pediré…

Benjamí Villoslada, informàtic i soci de Galli a Menéme, completa el relat amb les seves impressions sobre l’estada de Stallman a Mallorca a Más sobre Un viaje con Stallman (ese hombre).

Si mai teniu pensat convidar Richard Stallman a fer una xerrada, convé que tingueu en compte les seves condicions i preferències. Però no patiu, metòdic com és, segur que abans us enviarà un missatge detallant què heu de fer i, sobretot, què no heu de fer.

Més informació:

Apunts relacionats:


3 comentaris

Sobre la utilitat directa de les matemàtiques

Gaussianos, un dels blocs que seguim habitualment, publicava el dia 19 de setembre un article del seu editor, Miguel Ángel Morales Medina (^DiAmOnD^), sobre la pregunta recurrent que apareix sovint en converses sobre matemàtiques: això per a què serveix?

A banda d’explicar amb exemples concrets diverses utilitats i aplicacions de les Matemàtiques, l’article incideix en altres aspectes que de vegades no es tenen en compte i que cal recordar. Per exemple, que no cal tenir a l’horitzó una aplicació pràctica per justificar una recerca: el desenvolupament del coneixement humà, l’afany de saber, la justifiquen per si sola. O que només per la seva bellesa —com en el món de l’art, la literatura, o la música—, ja paga la pena dedicar-s’hi. O que més enllà dels continguts, les matemàtiques ens ajuden a desenvolupar la capacitat de raonament lògic i de comprensió.

Por otra parte, no es menos evidente que dentro de la investigación matemática actual se avanza en muchas ocasiones por caminos en los que no se vislumbra, en principio, ninguna aplicación práctica de dicha investigación. ¿Deberíamos abandonar dichos estudios por esta razón? ¿Tiene que haber alguna aplicación práctica en el horizonte para justificar y promover la investigación? Rotundamente no. Aunque el propio desarrollo del conocimiento humano fuera la única razón de ser de estos estudios, ello sería suficiente para continuar con ellos. Pero hay más. La historia de las matemáticas está repleta de investigaciones que en principio se desarrollaron de forma teórica, sin aplicaciones conocidas, pero que con el tiempo se mostraron tremendamente útiles en la práctica.

Una reflexió interessant per contribuir a l’etern debat.


4 comentaris

Ens hem rentat la cara!

Passats dos anys i escaig de la inauguració del bloc, hem cregut que havia arribat el moment de posar-nos al dia en l’aspecte gràfic. Probablement no us n’haureu adonat perquè el canvi només és perceptible si ens visiteu a través del navegador: subscripcions per correu electrònic o agregadors de notícies continuen rebent els continguts en un format adaptat.

Hem escollit la plantilla per defecte d’enguany, Twenty Eleven, per la seva claredat, senzillesa i elegància, i perquè ens permet guanyar superfície útil, especialment necessària a l’hora d’incrustar imatges i vídeos.

Pel que fa la imatge de la capçalera, totes les fotografies que hem utilitzat provenen de Flickr i es distribueixen sota llicències Creative Commons, com expliquem a Sobre la imatge de la capçalera.

Quant als continguts, continuarem la mateixa línia de sempre, intentant informar-vos de tot allò que creiem que us pot interessar: les activitats del CRAI, de la Biblioteca de Matemàtiques, de la Facultat de Matemàtiques, de la UB; o tot allò que tingui relació amb les Matemàtiques i la Informàtica.


Deixa un comentari

Quina forma tenen els arcs daurats?

Dave Richeson, professor de matemàtiques i editor del bloc Division by zero, afirma seguir habitualment una dieta saludable, a base de verdures de productors locals o de la granja de producció biològica de la Universitat. Amb una sola excepció: durant els viatges llargs en cotxe consumeix menjar ràpid. I no sap ben bé per què, quan veia la imatge de la cadena d’establiments on el compra, es preguntava invariablement: quina forma tenen els arcs daurats? Una cerca a Internet no va oferir resultats concloents: la majoria de participants als fòrums es decantaven per paràboles o catenàries, però cap de les dues opcions el convencien.

Decidit a resoldre-ho, va fer ús de GeoGebra per mirar d’obtenir una resposta concloent. Del resultat es desprèn que els arcs no són paràboles. Tampoc són exactament catenàries. Sembla que, definitivament, es tractaria d’el·lipses —més aviat de part d’una el·lipse. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos amb l’applet que va construir.


Deixa un comentari

Nosaltres també hem construït el poliedre de Császár

El 14 de maig Gaussianos publicava una entrada, El sorprendente poliedro de Császár, en què s’explicava què és el poliedre de Császár i quines propietats té.

A banda de l’explicació, l’entrada incloïa les instruccions i el patró per construir-lo, extrets del llibre de Martin Gardner, Viajes por el tiempo y otras perplejidades matemáticas.

El 31 de maig llançaven el repte de construir el Poliedre de Császár, ja fos amb els patrons que oferien a la primera entrada o a partir dels que cadascú pogués trobar. Van crear un set al seu compte a Flickr per penjar-hi les fotografies dels qui vulguin participar-hi. Només cal enviar-la per correu electrònic a l’adreça gaussianos+csaszar (arroba) gmail (punt) com

Ha estat la nostra assessora matemàtica qui ha assumit el repte i qui ha construït, per duplicat i amb mides diferents, el poliedre proposat.

No s’està, però, de qüestionar les instruccions de Gardner, concretament allà on diu “sujetamos con cinta adhesiva los vértices A uno junto al otro”, tot indicant que hauria de dir: “sujetamos con cinta adhesiva las aristas A una junto a la otra”.

Altres blocs que han participat del repte hi han dedicat l’entrada corresponent:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

La Aldea Irreductible dedica un podcast a Alan Turing

Tenim debilitat per la figura d’Alan Turing. Probablement és el personatge que més ha aparegut al bloc, i avui hi torna perquè La Aldea irreductible, un dels blocs que seguim habitualment, li ha dedicat un podcast.

Si teniu curiositat per conèixer una mica més la vida d’Alan Turing i us fa mandra llegir sobre el tema, us convidem a escoltar-lo. Són 35 minuts d’àudio que no us priven d’anar fent altres coses. Teniu totes les opcions i formats de descàrrega a l’entrada original.

Fruit de la casualitat, és un bon colofó per a l’exposició que li va dedicar la Biblioteca per Sant Jordi.

Comparteix l'entrada

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 249 other followers