La National Academies Press ofereix el seu catàleg en pdf gratuïtament

La National Academies és una institució nord-americana sense afany de lucre, formada per les acadèmies nacionals d’EnginyeriaCiències, l’Institut de Medicina i el Consell Nacional d’Investigació, amb l’objectiu d’informar el públic i de fer avançar la recerca per mitjà d’informes i publicacions.

El 2 de juny, la National Academies Press (NAP) va anunciar que ja es poden descarregar gratuïtament tots els llibres en pdf que l’editorial ha publicat al llarg dels anys. Això inclou un fons de més de 4.000 llibres i els futurs informes que publiqui la institució, on hi tenen presència moltes disciplines científiques: des de les matemàtiques a la biologia, passant per la medicina, la física, la química, la informàtica, etc.

La missió de la NAP és donar a conèixer, tan àmpliament com sigui possible, les institucions que en formen part i la seva producció científica, mantenint sempre la sostenibilitat financera. Amb aquest objectiu va començar, l’any 1994, a oferir gratuïtament i en línia part de seu fons, la totalitat en el cas dels països emergents, un 65% a la resta del món. «El nostre model de negoci ha evolucionat de manera que ara és financerament viable posar aquest contingut a disposició de tothom gratuïtament», va dir Barbara Kline Pope, directora executiva de la National Academies Press. «Aquesta és una gran oportunitat de compartir més eficaçment el nostre coneixement i les nostres anàlisis.»

Els llibres impresos es podran seguir adquirint pels mitjans habituals. Els pdf descarregats són gratuïts però no lliures, en estar sotmesos a  les lleis de drets d’autor vigents.

Per descarregar-los només cal registrar-se i acceptar les condicions d’ús.

Font: Slashdot

La darrera lliçó de Walter Lewin

Imatge del MIT a Flickr

Walter Lewin és un professor atípic. Doctorat en física nuclear per la Universitat Tècnica de Delft el 1965, va començar la seva carrera docent l’any següent al Massachusetts Institute of Technology (MIT), amb la intenció de quedar-s’hi  només un curs. Però l’experiència li va agradar i ja no se’n va moure. La cadena educativa UWTV de Seattle va emetre moltes de les seves classes i conferències, aconseguint audiències de més de 4 milions d’espectadors. Durant més de 15 anys ha estat present en la cadena de televisió per cable del MIT, i una gran quantitat de les seves classes es poden visualitzar a través de MIT Open Course Ware, la plataforma en línia que publica lliurement els continguts dels cursos que la institució imparteix.

Però el que fa més especial el professor Lewin —i el que expliquen aquests registres d’audiència— és la seva manera d’entendre la docència, que passa per la demostració pràctica situant-se ell mateix com a subjecte actiu de l’experiment. Enfilant-se en un pèndol enorme o impulsant un tricicle amb un extintor, Lewin explica les lleis de la física complementant la demostració teòrica a la pissarra amb l’experimentació pràctica.

Walter Lewin, que ja té 75 anys, va fer la seva última lliçó el 16 de maig d’enguany per acomiadar-se dels estudiants i de la seva carrera docent. En el mateix acte va presentar el seu llibre, For the love of physics, en què dóna resposta a moltes de les curiositats de la física i alhora repassa detalls més o menys desconeguts de la seva vida.

Moltes de les classes de Lewin han estat també un fenomen popular a YouTube.

Font: Divúlgame

L’exposició «16 científiques catalanes» arriba a la Facultat de Matemàtiques

L’exposició «16 científiques catalanes», que impulsa l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), es podrà visitar del 19 de maig al 10 de juny a la Facultat de Matemàtiques de la UB (claustre del Pati de Ciències de l’Edifici Històric). La mostra, que destaca el paper fonamental de la dona en l’avenç de la ciència en la nostra societat, recull el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, i hi participen les investigadores de la UB Pilar Bayer (Facultat de Matemàtiques), Isabel Cacho (Facultat de Geologia) i Carme Jordi (Facultat de Física).

Per Mercè Piqueras, expresidenta de l’ACCC i coordinadora de l’exposició, «tot i que la presència de la dona segueix sent minoritària en alguns àmbits de la recerca, el nombre d’investigadores ha anat augmentant en les últimes dècades. No obstant això, aquest increment de la presència femenina als laboratoris no sol reflectir-se en la percepció pública de la ciència».
«M’agradaria que en les properes dècades, les dones originàries de països en vies de desenvolupament poguessin gaudir de les mateixes condicions que hem tingut les dones del món occidental per accedir a la cultura i al coneixement científic», remarca la catedràtica Pilar Bayer, del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB. «Crec —continua l’experta—, i l’experiència viscuda així ho posa de manifest, que la dona és capaç, en el decurs d’unes tres o quatre generacions, de passar de l’analfabetisme a integrar-se plenament en el món laboral. En particular, crec que una incorporació massiva de les dones a l’activitat científica comportaria una millora tangible de la qualitat de vida a les àrees del planeta més mancades de recursos».

Completen la mostra la investigadora biomèdica Lina Badimon; l’oceanògrafa Marta Estrada; la física Teresa Puig; la química Conxita Solans; l’arqueòloga Assumpció Vila, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); l’antropòloga Adriana Kaplan, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); la química computacional Sílvia Simon, de la Universitat de Girona (UdG); la neurobiòloga Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica (CRG); l’arqueòloga Marta Prevosti, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); la bioenginyera Alícia Casals, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBC), i la biòloga Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB). També hi participen investigadores de l’àmbit privat, com ara la biòloga especialista en microbiologia cervesera Marta Orive, de l’empresa Mahou – San Miguel, i la física Lourdes Vega, directora de MATGAS.
L’exposició «16 científiques catalanes» està organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica, amb la col·laboració del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació i la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica.

Font: Notícies de la UB

Dos nous títols de la col·lecció Clàssics de la Ciència

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat al darrer Butlletí (151, març de 2011) dos nous títols de la col·lecció Clàssics de la Ciència, editats conjuntament amb Eumo. Les dues obres, que se sumen a les vuit existents fins el moment, són Paralipòmens a Vitel·lió : els orígens de l’òptica moderna, de Kepler, i L’estructura i la filosofia dels àtoms, de Niels Bohr.

La col·lecció Clàssics de la Ciència, dirigida pel catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Antoni Malet, és un projecte conjunt de la Secció de Ciències Biològiques i de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. Té per objectiu acostar els clàssics de la ciència al lector no necessàriament especialitzat, proporcionar instruments per a l’ensenyament universitari i ampliar els referents en llengua catalana de l’alta cultura científica.

Amb la publicació d’aquests dos títols se n’han editat ja 10 dels 26 previstos, algun dels quals no publicat mai abans en català. La relació completa és la següent:

  1. Descartes, René. La Geometria. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans : Eumo : Pòrtic, 1999.
  2. Carnot, Sadi. Escrits fonamentals sobre el segon principi de la termodinàmica. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans ; Vic : Eumo ; Barcelona : Pòrtic, 1999.
  3. Copèrnic, Nicolau. De les revolucions dels orbes celestes. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans ; Vic : Eumo ; Barcelona : Pòrtic, 2000.
  4. Einstein, Albert. La Teoria de la relativitat i altres textos. [Barcelona] : Institut d’Estudis Catalans : Eumo : Pòrtic, 2000.
  5. Cuvier, Georges. Discurs sobre els cataclismes del globus terraqüi : i sobre els canvis que han produït en el regne animal. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans : Eumo : Pòrtic, 2002.
  6. Lavoisier, Antoine Laurent. Tractat elemental de química. Barcelona : Institut d’Estudis catalans : Eumo Editorial : Editorial Pòrtic, 2003.
  7. Maxwell, James Clerk. Escrits científics i d’assaig. Barcelona : Pòrtic : IEC ; Vic ; Eumo, 2006.
  8. Lamarck, Jean Baptiste de Monet de. Filosofia zoològica. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans : Pòrtic ; Vic : Eumo, 2007.
  9. Kepler, Johannes. Paralipòmens a Vitel·lió : els orígens de l’òptica moderna. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 2010.
  10. Bohr, Niels. L’Estructura i la filosofia dels àtoms. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans ; Vic : Eumo, 2010.
Font: Bloc de l’Observatori de la Recerca

Exposició a la UAB: Modelització matemàtica

La Biblioteca de Ciència i  Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona va inaugurar el 7 de febrer l’exposició Modelització matemàtica. L’exhibició vol seu una mostra representativa de la diversitat d’àrees de la ciència que poden ser modelades matemàticament, i també de les diverses àrees de la matemàtica que intervenen en aquests models.

En un mapa imaginari de la ciència, les matemàtiques podrien ser una illa, situada en una posició més o menys central, de la qual surten ponts, o altres vies de comunicació, que les connecten amb les altres ciències. Un cop establertes, aquestes vies permeten que la ciència en qüestió es beneficiï de la potencia deductiva de les matemàtiques. Això és cert en la mesura en què es compleixin les hipòtesis que s’hagin adoptat en passar del món real al món ideal de les matemàtiques. En qualsevol cas, però, abans d’utilitzar aquestes vies cal construir-les. Això és precisament el que fa la modelització matemàtica.

La mostra física es complementa amb una exposició virtual, que inclou el material exposat i altres recursos relacionats.

Més informació:

Font: Creamat

Lliurats els premis del concurs Els Enigmes Congelats

El 10 de març va tenir lloc el lliurament dels premis de l’edició 2010-2011 del concurs Els Enigmes Congelats corresponents a l’edició 2010-2011. El primer premi va ser pel treball «Per què hi ha més matèria que antimatèria?», de Lydia Villanueva Rourera, estudiant de l’Anunciata-Dominiques de Lleida. Va presidir l’acte la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Dra. Gemma Fonrodona, en el qual també van participar el degà de la Facultat de Física, Dr. Joan Àngel Padró, i el degà de la Facultat de Biologia, Dr. Joaquim Gutiérrez Fruitós.

En el primer premi, el jurat va valorar especialment la complexitat del tema escollit i l’esforç d’haver proposat una solució al problema del desequilibri entre la matèria i la antimatèria a l’Univers. El segon premi va ser atorgat al treball «L’envelliment i la mort: quant es pot allargar la vida dels humans?», de l’estudiant Laura Márquez, de l’IES Celestí Bellera, en què es fa una anàlisi extensa i «ben estructurada», segons el jurat, de l’envelliment. El tercer premi va recaure en M. Teresa Santos i Silva Caldeira Marques, de l’Escola Pia de Nostra Senyora (Barcelona), pel treball «És possible una vacuna contra el VIH?», i també pel treball «Estem sols a l’Univers?», d’Omar Pila Valero, de l’Escola Virolai, també a Barcelona.

Aquesta és la segona edició d’aquest concurs, adreçat a estudiants de secundària i a joves de 15 a 17 i que coordina el Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística, a través de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i).

Entrades relacionades:

Font: Notícies Universitat de Barcelona

Dona i coneixement, mostra bibliogràfica a la Biblioteca de Matemàtiques

Jane Blankenship Gibson. Fotografia de l’Smithsonian Institution, sense restriccions de drets d’autor conegudes.

La Biblioteca de Matemàtiques, sumant-se a la iniciativa de la Comissió d’Igualtat del Campus d’Humanitats, us ofereix una mostra bibliogràfica sota el lema Dona i coneixement. Atès que les altres biblioteques del Campus d’Humanitats —Lletres i Filosofia, Geografia i Història— també hi participen, la mostra a Matemàtiques se centra en el paper de la dona en diversos camps de la ciència. Entre les obres exposades, n’hi ha del propi fons i altres cedides per les biblioteques de Física i Química i Biologia, al personal de les quals donem les gràcies per la seva col·laboració.

La mostra es podrà visitar des de divendres 4 de març al migdia, fins el dia 15 de març.

Material de l’exposició:

Activitats relacionades:

S’inaugura l’exposició de la vuitena edició de Fotciencia


El divendres 11 de febrer a les 18:30 s’inaugurarà a la Residència d’Investigadors de Barcelona l’exposició FOTCIENCIA8, acte que inclourà el lliurament de premis de la vuitena edició.

FOTCIENCIA és un certamen de fotografia científica convocat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i laTecnologia (FECYT). Té per objectiu apropar la ciència i la tecnologia als ciutadans, mitjançant una visió artística i estètica, suggerida a través d’imatges científiques acompanyades d’un comentari del fet que il·lustren.

"Endofitos", de M. Salud Sánchez Márquez i Iñigo Zabalgogeazcoa, premiada en la darrera edició del certamen, en la categoria general

Es concedeixen 8 premis en total. Un primer premi i un accèssit per a cada categoria —micro i general—, dos premis extraordinaris, —el de l’Any Internacional de la Química i La ciència i tu— i una menció honorífica a les dues fotografies més votades popularment en cada categoria.

Podeu veure les imatges participants i les premiades al web de FOTCIENCIA8.

Font: Residència d’investigadors

Comparteix l'entrada

La ciència i les sèries de televisió

La física con risa entra. En un reciente congreso, Guillermo Mena, director del Instituto de la Estructura de la Materia (CSIC), empezó su conferencia con una escena de la serie The Big Bang Theory (TNT). En el vídeo un joven físico se pelea con su novia: para él, la teoría de cuerdas explica mejor el Universo que la gravedad cuántica de bucles. La chica, devota de la segunda teoría, le deja en el acto como si fuese una cuestión de fe: “¿Y cómo pensabas educar a nuestros hijos?”.

El diari El País publicava el 18 de gener passat l’article Ponga rigor en sus serie, que explica com científics de diverses àrees de coneixement col·laboren amb els guionistes televisius, per dotar les trames de les sèries de la versemblança necessària perquè el conjunt no grinyoli.

L’article se centra en el cas de The Big Bang Theory, Numb3rs, Bones i The IT Crowd. Totes s’emeten o s’han emès a casa nostra i us recomanem especialment la primera i l’última.

Entrades relacionades:

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada