Podem aprendre matemàtiques en el cinema? És possible introduir conceptes matemàtics dins d’un guió? Aquesta conferència ens mostra que sí, i que a més dóna molt bon resultat.
Vegeu aquesta entrevista a Pilar Bayer, sobre la relació entre el cinema i les matemàtiques, del programa “De Nit amb Neus Albis” (Televisió de Mallorca, 5/5/2010).
El film, rodat el 1.903 —37 anys més tard de la publicació de la novel·la i 8 anys més tard del naixement del cinema—, va ser dirigit per Cecil Hepworth i Percy Stow, i basat en les il·lustracions originals de Sir John Tenniel.
La cinta, amb un metratge original de 12 minuts —dels quals només se n’han pogut salvar 8—, va ser la més llarga enregistrada a Anglaterra fins aleshores.
No sabem res del seu origen ni del seu autor, però ens ha agradat molt. A banda de la debilitat que tenim pel personatge —més en la vessant històrica, social i humana, perquè la matemàtica no som capaços de valorar-la—, el curtmetratge d’animació és de gran qualitat.
En gairebé 10 minuts, i narració en castellà, es repassa la curta i intensa biografia d’Évariste Galois (1811-1832), matemàtic i revolucionari francès, el treball del qual va oferir les bases del que avui anomenem Teoria de Galois.
La pel·lícula és un homenatge al film Yûkoku, —Rite of Love and Death en la traducció anglesa—, que va escriure i dirigir Yukio Mishima el 1966. Ofereix una visió romàntica de les matemàtiques en la qual un matemàtic —interpretat pe Frenkel— troba, després d’anys de recerca, la fórmula de l’amor. En un primer moment pensa que la fórmula beneficiarà la humanitat, però ben aviat s’adona que les forces del mal volen apoderar-se’n per aconseguir els seus objectius sinistres. Conscient que no pot defugir l’enfrontament, assumeix la seva mort com a inevitable, però vol que la fórmula pervisqui. Per aconseguir-ho, la tatua sobre la pell de la seva amant durant l’última nit que passaran plegats.
El curtmetrate es projectarà el dia 11 d’octubre a les 14:15.
El programa Una mà de contes, de Televisió de Catalunya, va emetre la setmana del 2 al 6 de novembre cinc contes amb contingut matemàtic, produïts en col·laboració amb Creamat i amb una llicència d’estudis del Departament d’Educació concedida a Carme Aymerich, autora de les propostes didàctiques.
A “Una mà de contes” una veu en “off” explica un conte mentre es veu com s’il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage… El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veu la il·lustració i les mans de l’artista plàstic; d’aquí el nom d’”Una mà de contes” i de les agrupacions de cinc en cinc, com els dits de la mà.
La fàbrica de rellotges
La caravana de la Júlia
El petit inuit
Mentre es refreda el pastís
El rei i el savi
Trobareu les propostes didàctiques de cada conte al web de Creamat.
Si sou seguidors de Perdidos ja sabreu que al febrer s’estrena la sisena i última temporada. També sabreu que Cuatro ha estat fent una marató sense precedents emetent les cinc temporades anteriors perquè ja tenien adquirits els drets de l’última. Si heu estat atents al final de la cinquena -encara que l’haguéssiu vist quan es va estrenar a la ABC fa més d’un any- haureu vist una promoció molt ben feta -elogiada fins i tot pels creadors de la sèrie-, en què cada element ha estat curosament triat, respectant l’esperit original del conjunt i encaixant-lo com en un trencaclosques.
Sobre un tauler d’escacs es presenten els personatges més rellevants i els seus conflictes mentre sona Everything in its right place, de Radiohead i una veu recita uns versos. Arribats a aquest punt potser us preguntareu quina relació té tot això amb les matemàtiques. La resposta la trobareu en els versos triats, que no fan referència explícitament a les matemàtiques però són obra d’’Umar Hayyam, poeta i matemàtic persa dels segles XI-XII:
Cal dir que, segons la traducció, els versos varien notablement. Us en deixem tres de diferents:
Porque esta vida no es
-como probaros espero-,
Mas que un difuso tablero
de complicado ajedrez.
Los cuadros blancos: los días
los cuadros negros: las noches…
Y ante el tablero, el destino
acciona allí con los hombres,
como con piezas que mueven
a su capricho sin orden…
Y uno tras otro al estuche
van. De la nada sin nombre.
Hayyam,’Umar. Rubaiyyat. Barcelona : Ediciones 29, 1998.
He aquí la única verdad. Somos los
peones de la misteriosa partida de
ajedrez que juega Alá. Él nos mueve,
nos detiene, vuelve a empujarnos,
y al final nos arroja, uno a uno, a la
caja de la nada.
Som ninots! Som ninots del blau destí joguina
que, com un nen que juga amb ràbia o afalacs,
mou els homes peons, i els moviments combina,
com peces sense consciència d’un grandiós joc d’escacs.
Hayyam, ’Umar. Estances. Barcelona : Edicions del Mall, 1985.
Fa un parell de setmanes presentàvem una recreació de Matrix com si s’hagués rodat a l’època dels cinema mut. Avui tenim un projecte que encara va una mica més enllà. Per celebrar el desè aniversari de la pel·lícula, Trevor Boyd y Steve Ilett han rodat en stop-motion aquesta animació que recrea fidelment i fins a l’últim detall la seqüència del duel al terrat entre Neo, Trinity i l’agent Smith.
Per fer-ho han reproduït els 900 fotogrames de la seqüència original íntegrament amb Lego. Hi han passat 440 hores -10 hores per cada segon de rodatge- i calculen que per fer la pel·lícula sencera necessitarien 9 anys -sense dormir, menjar ni descansar- o 25 anys dedicant-hi només la jornada laboral. Gairebé no hi ha efectes digitals, només algunes correccions de color, estabilització de la imatge i algun fotograma editat.
