Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Ja tenim el documental Ferran Sunyer i Balaguer: història d’un exili interior

Ferran Sunyer i Balaguer: història d'un exili interiorLa Fundació Ferran Sunyer i Balaguer ens ha fet arribar un exemplar en HD DVD del documental, produït conjuntament per Televisió de Catalunya i Benecé Produccions, Ferran Sunyer i Balaguer: història d’un exili interior, estrenat el 20 de març d’enguany i emès el 25 d’abril a TV3.

Des d’aquí volem agrair-los el donatiu i us convidem a acostar-vos a la figura d’un matemàtic singular, el centenari del qual vam celebrar l’any passat.

Amb aquest exemplar completem una mica el fons referent al matemàtic figuerenc.

De forma autodidacta, va convertir-se en una figura de renom internacional en l’anàlisi matemàtica del moment, que publicava a les revistes matemàtiques més prestigioses, com “Acta Mathematica”. Però dintre d’Espanya, no aconseguia el mateix reconeixement. El seu somni era que el reconeguessin com a investigador en la màxima institució de recerca espanyola del moment, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), però com que no tenia formació acadèmica, sempre hi posaven traves. No comptaven, però, que l’esperit de superació de Ferran Sunyer era il·limitat.

“Ferran Sunyer i Balaguer. Història d’un exili interior” explora a través de diversos testimonis la figura d’aquest matemàtic des de diferents punts de vista: el de matemàtics, científics, neuròlegs, coneguts i amics de la família. Entre tots configuren el retrat d’una persona amb un cervell privilegiat, admirat i estimat pels que el van conèixer, de caràcter optimista i alegre, enamorat del mar i de l’Empordà.

Apunts relacionats:


4 comentaris

Ferran sunyer i Balaguer: història d’un exili interior

Ferran Sunyer i Balaguer: història d'un exili interior

El dia 20 de març a les 20:00, la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer presentarà als Cinemes Girona de Barcelona, el documental Ferran Sunyer i Balaguer: història d’un exili interior, coproduït conjuntament per Televisió de Catalunya i Benecé Produccions SL.

La sessió és oberta al públic en general i no cal confirmar assistència. Podeu descarregar la invitació.

Més informació:

Apunts relacionats:

Font: Bloc de l’Observatori de la Recerca


Deixa un comentari

Les matemàtiques en el cinema

Pilar Bayer, catedràtica d’àlgebra de la Universitat de Barcelona (UB), pronunciarà avui la conferència Les matemàtiques en el cinema, a les 19:00 al CaixaFòrum Lleida .

Podem aprendre matemàtiques en el cinema? És possible introduir conceptes matemàtics dins d’un guió? Aquesta conferència ens mostra que sí, i que a més dóna molt bon resultat.

La conferència imaugura el cicle Les matemàtiques de la nostra vida, coordinat per Josep Maria Miret, director del Departament de Matemàtiques de la Universitat de Lleida (UDL), que intenta respondre diverses preguntes. Per a què serveixen les matemàtiques? Per què tenim aquesta obsessió amb els nombres? Hi ha alguna raó per què ens molestem a intentar comprendre tants termes abstractes?

Vegeu aquesta entrevista a Pilar Bayer, sobre la relació entre el cinema i les matemàtiques, del programa “De Nit amb Neus Albis” (Televisió de Mallorca, 5/5/2010).

Font: L’Agenda de la cultura científica


Deixa un comentari

La primera versió cinematogràfica d’Alícia al País de les Meravelles

El British Film Institute (BFI) ha restaurat i penjat a YouTube la primera versió cinematogràfica mai rodada d’Alícia al País de les Meravelles, basada en l’obra homònima del matemàtic Charles Lutwidge Dodgson, més conegut com a  Lewis Carroll.

El film, rodat el 1.903 —37 anys més tard de la publicació de la novel·la i 8 anys més tard del naixement del cinema—, va ser dirigit per Cecil Hepworth i Percy Stow, i basat en les il·lustracions originals de Sir John Tenniel.

La cinta, amb un metratge original de 12 minuts —dels quals només se n’han pogut salvar 8—, va ser la més llarga enregistrada a Anglaterra fins aleshores.

Font: Abadía Digital


3 comentaris

La insòlita història d’Évariste Galois

No sabem res del seu origen ni del seu autor, però ens ha agradat molt. A banda de la debilitat que tenim pel personatge —més en la vessant històrica, social i humana, perquè la matemàtica no som capaços de valorar-la—, el curtmetratge d’animació és de gran qualitat.

En gairebé 10 minuts, i narració en castellà, es repassa la curta i intensa biografia d’Évariste Galois (1811-1832), matemàtic i revolucionari francès, el treball del qual va oferir les bases del que avui anomenem Teoria de Galois.

Font: Tito Eliatron Vidit


Deixa un comentari

Hi ha una fórmula matemàtica de l’amor, sense mort?

El 43è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb seu a Sitges, ha programat a la secció Oficial Fantàstic, la projecció del curtmetratge Rites of Love and Math, codirigit pel matemàtic Edward Frenkel i Reine Graves.

La pel·lícula és un homenatge al film Yûkoku, —Rite of Love and Death en la traducció anglesa—, que va escriure i dirigir Yukio Mishima el 1966. Ofereix una visió romàntica de les matemàtiques en la qual un matemàtic —interpretat pe Frenkel—  troba, després d’anys de recerca, la fórmula de l’amor. En un primer moment pensa que la fórmula beneficiarà la humanitat, però ben aviat s’adona que les forces del mal volen apoderar-se’n per aconseguir els seus objectius sinistres. Conscient que no pot defugir l’enfrontament, assumeix la seva mort com a inevitable, però vol que la fórmula pervisqui. Per aconseguir-ho, la tatua sobre la pell de la seva amant durant l’última nit que passaran plegats.

El curtmetrate es projectarà el dia 11 d’octubre a les 14:15.

Més informació:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Una mà de contes… matemàtics

El programa Una mà de contes, de Televisió de Catalunya, va emetre la setmana del 2 al 6 de novembre cinc contes amb contingut matemàtic, produïts en col·laboració amb Creamat i amb una llicència d’estudis del Departament d’Educació concedida a Carme Aymerich, autora de les propostes didàctiques.

A “Una mà de contes” una veu en “off” explica un conte mentre es veu com s’il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage… El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veu la il·lustració i les mans de l’artista plàstic; d’aquí el nom d’”Una mà de contes” i de les agrupacions de cinc en cinc, com els dits de la mà.

La fàbrica de rellotges

La caravana de la Júlia

El petit inuit

Mentre es refreda el pastís

El rei i el savi

Trobareu les propostes didàctiques de cada conte al web de Creamat.

Més informació:

Font: Creamant

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Avui s’estrena la darrera pel·lícula de Tim Burton, Alicia en el país de las maravillas

Ja en vam parlar l’any passat quan es va filtrar el tràiler i fa uns dies comentàvem que es pot llegir en línia el manuscrit original. Però recordem que avui finalment s’estrena Alicia en el país de las maravillas, la tan esperada visió de Tim Burton del clàssic de Lewis Carroll.

Més informació:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Elements matemàtics a la promoció de la darrera temporada de Perdidos

Si sou seguidors de Perdidos ja sabreu que al febrer s’estrena la sisena i última temporada. També sabreu que Cuatro ha estat fent una marató sense precedents emetent les cinc temporades anteriors perquè ja tenien adquirits els drets de l’última. Si heu estat atents al final de la cinquena -encara que l’haguéssiu vist quan es va estrenar a la ABC fa més d’un any- haureu vist una promoció molt ben feta -elogiada fins i tot pels creadors de la sèrie-, en què cada element ha estat curosament triat, respectant l’esperit original del conjunt i encaixant-lo com en un trencaclosques.

Sobre un tauler d’escacs es presenten els personatges més rellevants i els seus conflictes mentre sona Everything in its right place, de Radiohead i una veu recita uns versos. Arribats a aquest punt potser us preguntareu quina relació té tot això amb les matemàtiques. La resposta la trobareu en els versos triats, que no fan referència explícitament a les matemàtiques però són obra d’’Umar Hayyam, poeta i matemàtic persa dels segles XI-XII:

Cal dir que, segons la traducció, els versos varien notablement. Us en deixem tres de diferents:

Porque esta vida no es
-como probaros espero-,
Mas que un difuso tablero
de complicado ajedrez.
Los cuadros blancos: los días
los cuadros negros: las noches…
Y ante el tablero, el destino
acciona allí con los hombres,
como con piezas que mueven
a su capricho sin orden…
Y uno tras otro al estuche
van. De la nada sin nombre.

Hayyam,’Umar. Rubaiyyat. Barcelona : Ediciones 29, 1998.

He aquí la única verdad. Somos los
peones de la misteriosa partida de
ajedrez que juega Alá. Él nos mueve,
nos detiene, vuelve a empujarnos,
y al final nos arroja, uno a uno, a la
caja de la nada.

Hayyam, ’Umar. Robáiyát. Barcelona : Zeus, 1963.

Som ninots! Som ninots del blau destí joguina
que, com un nen que juga amb ràbia o afalacs,
mou els homes peons, i els moviments combina,
com peces sense consciència d’un grandiós joc d’escacs.

Hayyam, ’Umar. Estances. Barcelona : Edicions del Mall, 1985.

Enllaços relacionats:

Font: Menéame
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 249 other followers