Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Ignacio Luengo: «La criptografia ens envolta per tot arreu»

Ignacio Luengo

Ignacio Luengo, fotografiat per Gert-Martin Greuel. Imatge provinent de la Oberwolfach Photo Collection, sota llicència CC-BY-SA 2.0

L’edició de El País del 16 de desembre passat, inclou una entrevista al catedràtic d’Àlgebra de la Universidad Compulense de Madrid (UCM), Ignacio Luengo, arran de la conferència que va pronunciar a la Fundación Ramón Areces, en el marc de les celebracions de l’Any Turing.

Luengo parla de criptografia en general, de la seva presència en tots els àmbits de la nostra vida diària, fent esment especial a la figura d’Alan Turing i l’abast de les fites que va aconseguir.

¿Existe el código imbatible? “Sí, uno en que la longitud de la clave es igual a la longitud del mensaje y si la clave se elige aleatoriamente, es indescifrable”, responde este especialista. “Pero es poco práctico”, añade, “porque si tienes que decirle al otro la clave te cuesta lo mismo decirle el mensaje entero; solo se usa cuando los dos interlocutores pueden ponerse de acuerdo de antemano con la clave, como el teléfono rojo entre los presidentes estadounidense y soviético en la guerra fría”.


1 comentari

Inaugurem l’exposició 2012: Any Alan Turing

Durant aquest any ens 2012: Any Alan Turinghem fet ressò reiterades vegades de dos centenaris àmpliament celebrats per la comunitat matemàtica: el de Ferran Sunyer i Balaguer, matemàtic figuerenc, i el d’Alan Turing, matemàtic britànic.

El mes de maig vam inaugurar una exposició virtual sobre Sunyer i Balaguer i teníem encara pendent la mostra sobre la vida i l’obra d’Alan Turing, que ara us presentem.

2012: Any Alan Turing

L’any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les trasnmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

Enguany la comunitat matemàtica internacional ha proclamat l’Any Turing per tal de recordar la seva immensa contribució i, alhora, com a acte de desgreuge pel tracte rebut de les autoritats britàniques del moment. Us convidem a conèixer la seva curta i dissortada vida i a aprofundir en la seva immensa tasca, sense l’existència de la qual, el món que coneixem potser no seria exactament igual.


Deixa un comentari

Diada Alan Turing a la Facultat de Matemàtiques

Diada Alan TuringLa Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB), afegint-se a la commemoració mundial de l’Any Turing, celebrarà dimecres 21 de novembre la Diada Turing, durant la qual es dictaran dues conferències:

12:00 – 12:55. Màquines, neurones, androides i ovelles elèctriques, a càrrec de Francesc J. Ferri (Universitat de València).

Turing és reconegut per molts com un dels pares de la teoria de la  computació. Conceptes clau com el de màquina abstracta, model universal, aturada, xarxa neuronal, intel·ligència o consciència ja van passar per la ment i la ploma d’Alan Turing. Tot i que algunes de les aportacions de Turing han quedat obsoletes o tenen un interès purament acadèmic, en el terreny dels conceptes més profunds i de les grans idees Turing segueix sent una font d’inspiració per a molts investigadors en l’àmbit de la intel·ligència artificial.

13:10 – 13:55. Dels jeroglífics egipcis a la codificació digital, a càrrec de David Juher (Universitat de Girona)

El desxiframent de l’escriptura d’antigues civilitzacions és un repte intel·lectual de primer ordre que matemàtics i arqueòlegs han sabut superar en el cas dels jeroglífics egipcis i maies. En canvi, les inscripcions de l’Illa de Pasqua, el disc d’Efaistos, la llengua etrusca o l’escriptura dels ibers són, encara avui, misteris inexpugnables. Repassarem els èxits i els fracassos dels científics pel que fa al desxiframent d’escriptures i veurem com es poden quantificar les característiques del llenguatge natural (entropia, redundància) que ens poden ajudar en aquesta tasca. Acabarem aquest recorregut històric al segle XXI, veient de quina manera aquests conceptes ens ensenyen a codificar la informació digital de manera òptima.

Els actes se celebraran a l’aula B5 de l’Edifici Històric.


Deixa un comentari

Madrid acull el simposium internacional El legado de Alan Turing

El legado de Alan TuringDemà i demà passat, 23 i 24 d’octubre, i en el marc de l’Any Alan Turing, Madrid acollirà el simposium internacional El legado de Alan Turing, organitzat conjuntament per la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales i la  Fundació Ramón Areces.

En aquesta trobada, experts internacionals analitzaran la gran importància que té avui dia el llegat del matemàtic britànic, en àrees com la intel·ligència artificial, la criptografia, la lògica i la computació.

A pesar de su corta vida, Turing logró un impacto único en la historia de la computación, la informática, la inteligencia artificial, la lógica, la filosofía, la biología y las matemáticas. Turing está considerado uno de los padres de la Ciencia de la Computación, desarrollando la formalización de los conceptos de algoritmo y computación mediante la llamada máquina de Turing. Se convirtió en un personaje muy popular al conocerse años después su crucial papel durante la Segunda Guerra Mundial para romper los códigos nazis, particularmente los de la máquina Enigma. Tras la guerra promovió la construcción de los primeros ordenadores digitales. También contribuyó al debate sobre si las máquinas pueden pensar (Inteligencia Artificial).

Més informació:

Apunts d’altres blocs:


1 comentari

Alan Turing: Trencant els codis

Dissabte celebràvem el centenari d’Alan Turing i el Canal 33 se sumava a la commemoració programant el documental britànic Alan Turing: Trencant els codis, del qual ja us havíem parlat anteriorment. Si us el vau perdre, el podeu recuperar al web de TV3 fins el dia 30 de juny. Si voleu ampliar el període de visualització podeu fer servir TV3 al cabàs (Windows) o TV3 (Linux).

Aquest documental explica l’extraordinària i tràgica història d’una de les persones més importants del segle XX. Alan Turing va ser un pioner de la revolució digital i la seva tasca desxifrant codis durant la Segona Guerra Mundial va contribuir a canviar decisivament el curs de la guerra. Aquest geni inconformista britànic és un dels científics més importants de tots els temps malgrat el fet que molt poca gent en conegui el nom, en sàpiga la història o en comprengui el llegat.

Els historiadors diuen que desxifrant “Enigma”, el codi naval usat pels nazis, Turing va contribuir a escurçar la Segona Guerra Mundial un parell d’anys i va salvar, així, milions de vides. Com a pare fundador de la computació i de la intel·ligència artificial, Alan Turing va imaginar el món digital molt abans que ningú altre.

En lloc de rebre elogis i reconeixements, però, Alan Turing va haver de fer front a una terrible persecució. L’any 1952, el govern britànic el va forçar a sotmetre’s a la castració química com a càstig per la seva homosexualitat. Desesperat, Alan Turing es va suïcidar el 7 de juny del 1954. Només tenia 41 anys.

“Alan Turing: Trencant els codis” és un documental dramatitzat que fa servir emotives i atractives reconstruccions per recrear vívidament fragments de la trajectòria de Turing. Les seqüències dramatitzades se centren en les sessions de teràpia en què Turing va participar durant els últims 18 mesos de la seva vida. Turing es va sotmetre voluntàriament a psicoteràpia amb un analista jueu alemany. El Dr. Franz Greenbaum havia fugit de Berlín amb la seva jove família l’any 1939 escapant-se pels pèls dels nazis. A diferència de la majoria dels psiquiatres i psicoanalistes de l’època, el Dr. Greenbaum havia contribuït a aclarir algunes qüestions al voltant de l’homosexualitat. Greenbaum es va interessar també per la tasca matemàtica de Turing, de tal manera que la relació pacient-terapeuta va esdevenir finalment, amb el temps, una forta amistat.

Alan Turing és una figura habitual de la Biblioteca i d’aquest bloc. Us convidem a aprofundir en la seva tasca que, no ens cansarem de repetir-ho, ha tingut una importància cabdal en el desenvolupament tecnològic de què gaudim avui dia.

Font: L’home dibuixat


1 comentari

Avui fa 100 anys del naixement d’Alan Turing

Tal dia com avui, el 23 de juny de l’any 1.912, naixia a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, expert en criptoanàlisi i pare de la informàtica moderna.

Per recordar la seva immensa contribució a la informàtica i a la intel·ligència artificial i, a la vegada, per restituir la seva memòria, enguany es commemora arreu del món el seu centenari.

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques disposa entre el seu fons de moltes de les seves obres, així com de bibliografia sobre ell o la seva tasca.


3 comentaris

Codebreaker, molt més que un documental sobre Alan Turing

A finals de novembre de l’any passat, el canal de televisió britànic Channel 4 va emetre el documental Britain’s Greatest Codebreaker, dirigit per Clare Beavan, sobre la vida d’Alan Turing.

El punt de partida són les sessions de psicoteràpia entre ell i el psiquiatre Franz Greenbaum, recreades per actors, i basades en la documentació històrica que se n’ha conservat, incloses les notes de Turing. La pel·lícula inclou també el testimoni de persones que el van conèixer, i de personalitats del món de la tecnologia que expliquen l’abast de les seves idees i la importància del seu llegat.

D’aquella emissió ha nascut Codebraker, un projecte ambiciós que, aprofitant les possibilitats actuals de la tecnologia, pretén arribar a tants espectadors com sigui possible. Amb el documental en DVD s’hi inclourà una guia per a professors i diversos recursos al web, que es mantindrà com a font de referència posterior.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 289 other followers