La geometria de la pasta

El New York Times ha creat una petita peça interactiva que recull 8 varietats de pasta des dels punt de vista geomètric, amb la seva corresponent fotografia, les equacions que la defineixen i els diagrames que se’n deriven.

La mostra es basa en el llibre de l’arquitecte anglès George L. Legrende, Pasta by Design, una recull de 200 varietats de pasta, de les més habituals a les més inusuals, acompanyades d’un breu descripció: procedència, elaboració, ingredients, manera de cuinar-la… Una interessant  visió geomètrica d’un dels aliments més consumits arreu del món. Potser a partir d’ara, quan ens proposem consumir un plat de pasta, ens el mirarem amb uns altres ulls.

Més informació:

Font: Microsiervos

The Joy of books, una delícia visual

Aquesta petita meravella en stop motion, rodada a  la llibreria Type Books de Toronto, és obra de Sean Ohlenkamp i Lisa Blonder Ohlenkamp. Anteriorment ja havia rodat un vídeo similar en una prestatgeria de casa seva, i el proper objectiu podria ser la Library of Congress, però necessitaran ajuda. Cap voluntari?

Font: Microsiervos

Científics britànics construiran la màquina analítica dissenyada per Babbage

Un equip d’investigadors britànics és apunt d’iniciar la construcció d’un ordinador molt especial. Un projecte ambiciós, car i dilatat en el temps —calculen uns 10 anys—, que no enlluernarà ningú per la seva capacitat de càlcul o velocitat d’execució, però que homenatjarà de manera explícita el seu dissenyador, Charles Babbage.

Charles Babbage, matemàtic anglès de l’època victoriana, és considerat el pare de la computació. Va dissenyar i començar la construcció del primer ordinador de la història —la màquina diferencial—, amb la idea que “totes les taules podien ser calculades amb una màquina” . Per problemes personals i dificultats tècniques —especialment el desgast i la fricció dels materials utilitzats—, no va reeixir en el seu intent. Però lluny de desanimar-se, entre 1.833 i 1.842 va emprendre el disseny d’una nova màquina, amb la diferència que aquesta havia de ser capaç de realitzar qualsevol càlcul. Era la màquina analítica, que va començar a dissenyar però que tampoc va veure la llum, malgrat la col·laboració d’Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història.

Plànols de la màquina analítica de Charles BabbageFotografia original de Science & Society Picture Library, comentada per The New York Times

L’equip, encapçalat per John Graham-Cumming —que ja va aparèixer al bloc amb motiu de la petició per a la rehabilitació d’Alan Turing—, té un gran repte al davant. Babbage va deixar plànols i indicacions per construir la màquina, però constantment en feia modificacions, de manera que se’n conserven diversos esbossos i múltiples fonts. De cara a l’any que ve, els investigadors publicaran a Internet tot el material conservat i demanaran la participació del públic per esbrinar què s’ha de construir i de quina manera.

Font: Boing Boing

Més informació:

La Marxa Imperial de la Guerra de les Galàxies com mai l’havies sentit

La Marxa Imperial de la Guerra de les Galàxies interpretada per dues disqueteres. És obra de Paweł, un estudiant polonès de 21 anys amb canal propi a YouTube, on publica altres projectes similars. Al seu web explica com ho ha fet.

Rybka, el campió mundial d’escacs, desqualificat per dopatge digital

Rybka, l’ordinador que ha guanyat quatre vegades consecutives el Campionat Mundial d’Escacs per a Computadores, i el seu creador, Vasik Rajlich, han estat desqualificats i vedats de per vida per l’Associació Internacional de Jocs per Computadora (IGCA), després que s’hagi demostrat que Rajlich havia injectat codi d’altres competidors al programari propi per fer-lo mes competitiu.

Arrel de les sospites que havia suscitat el comportament de l’ordinador, que resolia diverses situacions de manera molt similar a competidors passats, els responsables de la IGCA van decidir obrir una investigació. Per mitjà d’enginyeria inversa van demostrar que la programació de Rybka contenia fragments de codi de com a mínim dues màquines anteriors —Crafty i Fruit—, que s’havia inserit sense permís.

El més curiós del cas, però, és que res al reglament de la competició impedeix aprofitar codi aliè si la llicència amb la qual s’ha alliberat ho permet, com és el cas. El codi de Fruit, competidor de l’any 2005, es va publicar sota Llicència Pública General de GNU (GNU GPL), i, per tant, es podia utilitzar legalment. Però Rajlich va cometre l’error de  no atribuir-ne convenientment l’autoria, amb la qual cosa violava la llicència.

Més informació:

Font: Alt1040

Aquest cap de setmana se celebra la Festa de la Ciència

Dissabte 18 i diumenge 19 se celebrarà al Parc de la Ciutadella de Barcelona la cinquena edició de la Festa de la Ciència, amb més de 70 activitats adreçades a tots els públic, entre les quals hi ha tallers, demostracions, jocs virtuals, itineraris, observació d’astres, laberints, instal·lacions i espectacles, a banda de 18 microxerrades sobre química, boscos, nanotecnologia, matemàtiques i aplicacions tecnològiques.

El programa, que es pot consultar per espais i per horaris, inclou una bona quantitat d’activitats relacionades amb les matemàtiques:

  • Les matemàtiques i la papiroflèxia. Demostració. Què tenen a veure les matemàtiques i la papiroflèxia? A partir de consignes matemàtiques, tot plegant i desplegant paper, descobrirem fraccions, percentatges, mesures, angles i figures. • Barcelona Ciència – Ciencia en Acción. A càrrec d’alumnes del CEIP El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer. Ds. de 16.00 a 20.00 h.
  • Matemàtiques vèdiques. Taller. A l’Índia s’utilitza un sistema de càlcul matemàtic que resulta molt més ràpid. Sembla màgia però, darrera hi ha una sèrie de regles que tenen el seu origen en un antic text dels Veda. • Barcelona Ciència. Amb Deepti Golani. Ds. 20.00, dg.14.20 h.
  • Què pot fer de roda? Demostració. Què pot rodar, rodolar, cabdellar, fer de rotor o transmetre moviment amb engranatges? Què és més eficient, rodar o rodolar? Pot haver-hi rodes que no siguin rodones? • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A
    càrrec de Josep Rey Nadal, Ds. 16.00 h, dg. 12.00 h.
  • Sumem amb soroban, l’àbac japonès. Taller. La primera calculadora que es va inventar va ser l’àbac que encara es fa servir a alguns països. Veurem com es poden fer sumes fàcilment amb el soroban, l’àbac que s’utilitza al Japó. • Barcelona Ciència. A càrrec de Joan Jareño Ruiz amb la col·laboració de CREAMAT Ds. 20.50 h.
  • 1,2,3… corda, paper i tisores, matemàtiques sorprenents. Taller (+ 8 anys). Se us acut com fer passar el vostre cos a través d’una carta de pòquer? Quina relació pot haver-hi entre la màgia i la matemàtica? A través d’experiments podeu descobrir com en són de fascinants les matemàtiques! • CosmoCaixa Barcelona. A càrrec de LaVola Ds. 16.45 i 18.20 h, dg. 11.10 i 12.45 h .
  • Magnituds incommensurables o la història dels nombres irracionals. Demostració. Els grecs es van adonar que existeixen diferents longituds que no es poden “mesurar” amb un mateix patró i les van anomenar incommensurables. Quinze segles després es va assumir l’existència d’aquestes magnituds les quals coneixem actualment com a nombre irracionals. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Daniel Ramos Guallar Ds. 21.40 h.
  • Calcular en binari. Demostració. Que és el sistema binari i per a què  serveix? Comptadors mecànics i comptadors humans, calculadores binàries que  funcionaven abans de que es posessin les bases teòriques del sistema binari: classificació o màgia? • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Pura Fornals Ds. 17.35 h.
  • Geografia i història del càlcul. Demostració. Si voleu saber com se suma i es resta amb els bastonets xinesos, en què consisteix la multiplicació del mugik o com multiplicaven i dividien els egipcis heu de seguir aquesta demostració. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Guido Ramellini Ds. 22.25 h.
  • Flexàgons i calidocicles. Taller. Un flexàgon és un objecte pla què, en plegar-lo, mostra més de dues cares. Els calidocicles són els seus parents volumètrics. Com es construeixen? • Barcelona Ciència. Amb Albert Marquès Ds. 19.10 h.
  • La criptografia. Taller. Les matemàtiques són molt útils per fer més segures les comunicacions. Com? Amb el xifrat d’informació. Resoleu uns quants enigmes a partir de xifrar i desxifrar i aconseguireu un premi! • Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona ETSETB (UPC). Dg. 13.35 h.
  • Reptes matemàtics. Circuit permanent. Per posar a prova els coneixements i les habilitats matemàtiques de càlcul, estratègia i geometria. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Josep Rey Nadal, Guido Ramellini Ds. de 16.00 a 23.00 h, Dg. d’11.00 a 15.00 h.

Pel que fa a activitats relacionades amb les matemàtiques o la informàtica, se n’han programat també moltes sobre astronomia i tecnologia. Les trobareu detallades al programa.

El desenvolupament de la festa es pot seguir també per Twitter.

Font: L’agenda de la cultura científica