Font: L’home dibuixat
Ets capaç de trobar l’error?
Respon
Arxiu de la categoria: Curiositats
La Marxa Imperial de la Guerra de les Galàxies com mai l’havies sentit
La Marxa Imperial de la Guerra de les Galàxies interpretada per dues disqueteres. És obra de Paweł, un estudiant polonès de 21 anys amb canal propi a YouTube, on publica altres projectes similars. Al seu web explica com ho ha fet.
La il·lusió òptica de Mandelbrot
Encara que sembli mentida no, no es mou. Si visualitzeu la informació de la imatge veureu que és un jpeg, una imatge estàtica.
Font: Tito Eliatron Vidit
Què passa quan dos chatbots mantenen una conversa?
Probablement ja l’haureu vist en multitud de mitjans, però recuperem aquesta conversa entre dos chatbots, perquè considerem que és més profunda i interessant que la majoria de tertúlies dels mitjans convencionals o que un debat electoral, per exemple.
Rybka, el campió mundial d’escacs, desqualificat per dopatge digital
Rybka, l’ordinador que ha guanyat quatre vegades consecutives el Campionat Mundial d’Escacs per a Computadores, i el seu creador, Vasik Rajlich, han estat desqualificats i vedats de per vida per l’Associació Internacional de Jocs per Computadora (IGCA), després que s’hagi demostrat que Rajlich havia injectat codi d’altres competidors al programari propi per fer-lo mes competitiu.
Arrel de les sospites que havia suscitat el comportament de l’ordinador, que resolia diverses situacions de manera molt similar a competidors passats, els responsables de la IGCA van decidir obrir una investigació. Per mitjà d’enginyeria inversa van demostrar que la programació de Rybka contenia fragments de codi de com a mínim dues màquines anteriors —Crafty i Fruit—, que s’havia inserit sense permís.
El més curiós del cas, però, és que res al reglament de la competició impedeix aprofitar codi aliè si la llicència amb la qual s’ha alliberat ho permet, com és el cas. El codi de Fruit, competidor de l’any 2005, es va publicar sota Llicència Pública General de GNU (GNU GPL), i, per tant, es podia utilitzar legalment. Però Rajlich va cometre l’error de no atribuir-ne convenientment l’autoria, amb la qual cosa violava la llicència.
Més informació:
Font: Alt1040
Aquest cap de setmana se celebra la Festa de la Ciència
Dissabte 18 i diumenge 19 se celebrarà al Parc de la Ciutadella de Barcelona la cinquena edició de la Festa de la Ciència, amb més de 70 activitats adreçades a tots els públic, entre les quals hi ha tallers, demostracions, jocs virtuals, itineraris, observació d’astres, laberints, instal·lacions i espectacles, a banda de 18 microxerrades sobre química, boscos, nanotecnologia, matemàtiques i aplicacions tecnològiques.
El programa, que es pot consultar per espais i per horaris, inclou una bona quantitat d’activitats relacionades amb les matemàtiques:
- Les matemàtiques i la papiroflèxia. Demostració. Què tenen a veure les matemàtiques i la papiroflèxia? A partir de consignes matemàtiques, tot plegant i desplegant paper, descobrirem fraccions, percentatges, mesures, angles i figures. • Barcelona Ciència – Ciencia en Acción. A càrrec d’alumnes del CEIP El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer. Ds. de 16.00 a 20.00 h.
- Matemàtiques vèdiques. Taller. A l’Índia s’utilitza un sistema de càlcul matemàtic que resulta molt més ràpid. Sembla màgia però, darrera hi ha una sèrie de regles que tenen el seu origen en un antic text dels Veda. • Barcelona Ciència. Amb Deepti Golani. Ds. 20.00, dg.14.20 h.
- Què pot fer de roda? Demostració. Què pot rodar, rodolar, cabdellar, fer de rotor o transmetre moviment amb engranatges? Què és més eficient, rodar o rodolar? Pot haver-hi rodes que no siguin rodones? • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A
càrrec de Josep Rey Nadal, Ds. 16.00 h, dg. 12.00 h. - Sumem amb soroban, l’àbac japonès. Taller. La primera calculadora que es va inventar va ser l’àbac que encara es fa servir a alguns països. Veurem com es poden fer sumes fàcilment amb el soroban, l’àbac que s’utilitza al Japó. • Barcelona Ciència. A càrrec de Joan Jareño Ruiz amb la col·laboració de CREAMAT Ds. 20.50 h.
- 1,2,3… corda, paper i tisores, matemàtiques sorprenents. Taller (+ 8 anys). Se us acut com fer passar el vostre cos a través d’una carta de pòquer? Quina relació pot haver-hi entre la màgia i la matemàtica? A través d’experiments podeu descobrir com en són de fascinants les matemàtiques! • CosmoCaixa Barcelona. A càrrec de LaVola Ds. 16.45 i 18.20 h, dg. 11.10 i 12.45 h .
- Magnituds incommensurables o la història dels nombres irracionals. Demostració. Els grecs es van adonar que existeixen diferents longituds que no es poden “mesurar” amb un mateix patró i les van anomenar incommensurables. Quinze segles després es va assumir l’existència d’aquestes magnituds les quals coneixem actualment com a nombre irracionals. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Daniel Ramos Guallar Ds. 21.40 h.
- Calcular en binari. Demostració. Que és el sistema binari i per a què serveix? Comptadors mecànics i comptadors humans, calculadores binàries que funcionaven abans de que es posessin les bases teòriques del sistema binari: classificació o màgia? • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Pura Fornals Ds. 17.35 h.
- Geografia i història del càlcul. Demostració. Si voleu saber com se suma i es resta amb els bastonets xinesos, en què consisteix la multiplicació del mugik o com multiplicaven i dividien els egipcis heu de seguir aquesta demostració. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Guido Ramellini Ds. 22.25 h.
- Flexàgons i calidocicles. Taller. Un flexàgon és un objecte pla què, en plegar-lo, mostra més de dues cares. Els calidocicles són els seus parents volumètrics. Com es construeixen? • Barcelona Ciència. Amb Albert Marquès Ds. 19.10 h.
- La criptografia. Taller. Les matemàtiques són molt útils per fer més segures les comunicacions. Com? Amb el xifrat d’informació. Resoleu uns quants enigmes a partir de xifrar i desxifrar i aconseguireu un premi! • Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona ETSETB (UPC). Dg. 13.35 h.
- Reptes matemàtics. Circuit permanent. Per posar a prova els coneixements i les habilitats matemàtiques de càlcul, estratègia i geometria. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Josep Rey Nadal, Guido Ramellini Ds. de 16.00 a 23.00 h, Dg. d’11.00 a 15.00 h.
Pel que fa a activitats relacionades amb les matemàtiques o la informàtica, se n’han programat també moltes sobre astronomia i tecnologia. Les trobareu detallades al programa.
El desenvolupament de la festa es pot seguir també per Twitter.
Font: L’agenda de la cultura científica
Per a què serveixen els llibres?
Font: Menéame
La pasta de Möbius o quan les matemàtiques arriben fins a la cuina
La banda de Möbius o cinta de Möbius és, en topologia, una superfície d’una sola cara i un sol contorn. La van descobrir independentment els matemàtics August Ferdinand Möbius i Johann Benedict Listing l’any 1858.
Fotografia de David Benbennick sota llicència CC-BY-SA 3.0
Steve Kass, un usuari de Flickr, ha dut el concepte a la cuina a través de la pasta. Les fotografies han rebut més visites que cap altra de la col·lecció i han estat ressenyades per diversos blocs i mitjans, especialment de ciència.
«A Geeks, científics i amants de la cuina friki de tot el món els ha agradat la idea», escriu, «però només jo he gaudit del menjar.»
Fotografies de Steve Kass, sota llicència CC BY-NC-SA 2.0
Font: Microsiervos
Vols ajudar l’FBI a resoldre un crim?
El 25 de juny de 1.999, Ricky McCormick, un home aturat de 41 anys sortia de la consulta del metge. Ningú el va tornar a veure en vida. Cinc dies després, el 30 de juny, un granger de Saint Louis (Missouri), va trobar el seu cadàver en un camp, a 30 kilòmetres de casa seva. El forense va determinar com a causa de la mort un traumatisme crànioencefàlic. El cas no hauria transcendit si no fos perquè en una butxaca dels pantalons hi duia dues notes encriptades.
La Unitat de Crim Organitzat i Criptoanàlisi de l’FBI, no ha aconseguit, després de 12 anys, desxifrar les notes manuscrites, 30 línies de codi on s’intercalen lletres, números, guions i parèntesis. És per això que ha decidit demanar ajuda internacional fent públic el cas i habilitant un web especial que conté les notes i els detalls de la història.
Es dóna la circumstància que McCormick no va acabar l’escola secundària, però sabia llegir i escriure i el seu entorn el definia com un noi llest. Segons la seva família, des de ben jove havia utilitzat notes encriptades, però ningú era capaç d’entendre-les.
Per poder sortir de l’atzucac, l’FBI necessita una altra mostra del codi utilitzat, o alguna de similar que pugui servir per comparar o contextualitzar les originals. És aquí on entra la col·laboració del públic. Si després de fer un cop d’ull a les notes creieu que podeu extreure’n algun significat o ajudar d’alguna manera a resoldre el cas, podeu omplir el formulari habilitat a tal efecte.
No espereu grans recompenses, només el repte i la satisfacció de saber que amb la vostra habilitat ajudareu a portar un assassí davant la justícia. “Fins i tot si resulta que era una llista de la compra o una carta d’amor, volem resoldre-ho” ha dit Dan Olson, cap de la Unitat de Crim Organitzat i Criptoanàlisi de l’FBI. “Es tracta d’un sistema de xifrat del qual no en sabem res.”
Més informació:
- Help solve an open murder case (FBI)
- ¿Sabe descifrar el código McCormick? (El País, 17/04/2011)
- Ricky McCormick’s encrypted notes (Wikipedia)
Font: Denken Über
Quina forma tenen els arcs daurats?
Dave Richeson, professor de matemàtiques i editor del bloc Division by zero, afirma seguir habitualment una dieta saludable, a base de verdures de productors locals o de la granja de producció biològica de la Universitat. Amb una sola excepció: durant els viatges llargs en cotxe consumeix menjar ràpid. I no sap ben bé per què, quan veia la imatge de la cadena d’establiments on el compra, es preguntava invariablement: quina forma tenen els arcs daurats? Una cerca a Internet no va oferir resultats concloents: la majoria de participants als fòrums es decantaven per paràboles o catenàries, però cap de les dues opcions el convencien.
Decidit a resoldre-ho, va fer ús de GeoGebra per mirar d’obtenir una resposta concloent. Del resultat es desprèn que els arcs no són paràboles. Tampoc són exactament catenàries. Sembla que, definitivament, es tractaria d’el·lipses —més aviat de part d’una el·lipse. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos amb l’applet que va construir.
