Des dels errors de mesura o estimació, a errors propagats en el càlcul; des dels errors de càlcul de la NASA als errors publicats per diversos mitjans de comunicació.

Si us la vau perdre podeu recuperar-la ara:

Si us vau perdre l’emissió, ara podeu recuperar-la:

Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora setmanalment a l’Extraradi des de la seva secció Matemàtiques amb Anton Aubanell.

Podeu recuperar la transmissió íntegra posant en marxa el reproductor:

L’edició de dilluns 10 d’octubre del diari El País, publicava un interessant article sobre la integració al CEIP Miguel Hernández (Badalona) d’alumnes de fins a 15 nacionalitats diferents; sobre els esforços de l’equip educatiu a l’hora d’adaptar els currículums i enriquir-los amb continguts propis dels països de procedència dels seus alumnes. Amb una realitat diversa —el 96% d’alumnes són d’origen immigrant—, el centre educatiu aposta, no només per facilitar la integració sinó per incorporar elements de les cultures de procedència.

En aquest context, i en haver observat que els alumnes d’origen xinès —un 17% del total— tenen una habilitat especial en càlcul i raonament matemàtic, que els ha permès situar-se 8 punts per sobre de la mitjana en les proves finals realitzades a sisè, el CEIP s’ha agermanat amb l’Escola Experimental de Qintiang per, entre altres coses, aprofundir en les tècniques i materials que utilitzen amb tan bons resultats. Entre els materials esmentats hi tindria un paper rellevant el suanpan (l’àbac xinès) i la manera com l’utilitzen els alumnes a l’hora de fer operacions.

• Una escuela sin fronteras (El País, 10/10/2011)
• El ábaco chino (El País, 10/10/2011)

En els últims anys, l’allau de proves externes i d’estudis internacionals per a mesurar l’aprenentatge de l’alumnat en el marc d’un currículum per competències podria deixar en un segon terme l’avaluació com a eina del professorat, d’ús intern, per a fer el seguiment de l’aprenentatge del seu alumnat. L’objectiu de la trobada és posar en comú les expectatives i les inquietuds que genera l’avaluació, en aquest segon vessant, i compartir algunes experiències que s’han dut a terme.

Organitzen la jornada la Federació d’Entitats per a l’Esenyament de les Matemàtiques de Catalunya (FEEMCAT), la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), la Societat Balear de Matemàtiques (SBM-XEIX) i la Societat d’Educació Matemàtica Al-Khwarizmi.

Més informació:

• Programa (doc)
• Inscripció

El calendari, en pdf, es pot descarregar i imprimir lliurement.

Enllaços relacionats:

• Veredicte definitiu del concurs (pdf)
• Fotografies de l’acte de lliurament de premis
• Pàgina web amb totes les fotografies

Font: Creamat

Dissabte 18 i diumenge 19 se celebrarà al Parc de la Ciutadella de Barcelona la cinquena edició de la Festa de la Ciència, amb més de 70 activitats adreçades a tots els públic, entre les quals hi ha tallers, demostracions, jocs virtuals, itineraris, observació d’astres, laberints, instal·lacions i espectacles, a banda de 18 microxerrades sobre química, boscos, nanotecnologia, matemàtiques i aplicacions tecnològiques.

El programa, que es pot consultar per espais i per horaris, inclou una bona quantitat d’activitats relacionades amb les matemàtiques:

• Les matemàtiques i la papiroflèxia. Demostració. Què tenen a veure les matemàtiques i la papiroflèxia? A partir de consignes matemàtiques, tot plegant i desplegant paper, descobrirem fraccions, percentatges, mesures, angles i figures. • Barcelona Ciència – Ciencia en Acción. A càrrec d’alumnes del CEIP El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer. Ds. de 16.00 a 20.00 h.
• Matemàtiques vèdiques. Taller. A l’Índia s’utilitza un sistema de càlcul matemàtic que resulta molt més ràpid. Sembla màgia però, darrera hi ha una sèrie de regles que tenen el seu origen en un antic text dels Veda. • Barcelona Ciència. Amb Deepti Golani. Ds. 20.00, dg.14.20 h.
• Què pot fer de roda? Demostració. Què pot rodar, rodolar, cabdellar, fer de rotor o transmetre moviment amb engranatges? Què és més eficient, rodar o rodolar? Pot haver-hi rodes que no siguin rodones? • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A
  càrrec de Josep Rey Nadal, Ds. 16.00 h, dg. 12.00 h.
• Sumem amb soroban, l’àbac japonès. Taller. La primera calculadora que es va inventar va ser l’àbac que encara es fa servir a alguns països. Veurem com es poden fer sumes fàcilment amb el soroban, l’àbac que s’utilitza al Japó. • Barcelona Ciència. A càrrec de Joan Jareño Ruiz amb la col·laboració de CREAMAT Ds. 20.50 h.
• 1,2,3… corda, paper i tisores, matemàtiques sorprenents. Taller (+ 8 anys). Se us acut com fer passar el vostre cos a través d’una carta de pòquer? Quina relació pot haver-hi entre la màgia i la matemàtica? A través d’experiments podeu descobrir com en són de fascinants les matemàtiques! • CosmoCaixa Barcelona. A càrrec de LaVola Ds. 16.45 i 18.20 h, dg. 11.10 i 12.45 h .
• Magnituds incommensurables o la història dels nombres irracionals. Demostració. Els grecs es van adonar que existeixen diferents longituds que no es poden “mesurar” amb un mateix patró i les van anomenar incommensurables. Quinze segles després es va assumir l’existència d’aquestes magnituds les quals coneixem actualment com a nombre irracionals. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Daniel Ramos Guallar Ds. 21.40 h.
• Calcular en binari. Demostració. Que és el sistema binari i per a què  serveix? Comptadors mecànics i comptadors humans, calculadores binàries que  funcionaven abans de que es posessin les bases teòriques del sistema binari: classificació o màgia? • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Pura Fornals Ds. 17.35 h.
• Geografia i història del càlcul. Demostració. Si voleu saber com se suma i es resta amb els bastonets xinesos, en què consisteix la multiplicació del mugik o com multiplicaven i dividien els egipcis heu de seguir aquesta demostració. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Guido Ramellini Ds. 22.25 h.
• Flexàgons i calidocicles. Taller. Un flexàgon és un objecte pla què, en plegar-lo, mostra més de dues cares. Els calidocicles són els seus parents volumètrics. Com es construeixen? • Barcelona Ciència. Amb Albert Marquès Ds. 19.10 h.
• La criptografia. Taller. Les matemàtiques són molt útils per fer més segures les comunicacions. Com? Amb el xifrat d’informació. Resoleu uns quants enigmes a partir de xifrar i desxifrar i aconseguireu un premi! • Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona ETSETB (UPC). Dg. 13.35 h.
• Reptes matemàtics. Circuit permanent. Per posar a prova els coneixements i les habilitats matemàtiques de càlcul, estratègia i geometria. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Josep Rey Nadal, Guido Ramellini Ds. de 16.00 a 23.00 h, Dg. d’11.00 a 15.00 h.

Pel que fa a activitats relacionades amb les matemàtiques o la informàtica, se n’han programat també moltes sobre astronomia i tecnologia. Les trobareu detallades al programa.

El desenvolupament de la festa es pot seguir també per Twitter.

Font: L’agenda de la cultura científica

Podeu escoltar la secció sencera posant en marxa el reproductor:

Si voleu respondre el repte que plantejava, podeu guanyar un pack de 24 cerveses Moritz.

Respon la pregunta de l'Anton Aubanell i participa al sorteig d'un pack de 24 cerveses Moritz . Escolta-ho a it.ly/ljJpY0—
Extraradi a COMRàdio (@extraradi) June 15, 2011

Matemáticas experimentales és una exposició virtual, adreçada a docents de matemàtiques i els seus alumnes —especialment de secundària— i a tothom que tingui curiositat per les matemàtiques o la ciència en general. És una iniciativa de la UNESCO que proposa experiments fàcils de realitzar i amb material a l’abast de tothom: el cap i les mans, paper, llapis, cartró, filferro, claus… Per a aquells que no tenen ordinadors ni accés a Internet, i amb la intenció de no fer més profunda l’escletxa numèrica i digital, es poden imprimir les fitxes de cada activitat per poder realitzar-les sense necessitat de connexió ni d’ordinadors.

L’exposició presenta més de 200 situacions matemàtiques que proposen als alumnes experimentar, assajar, plantejar hipòtesis, intentar validar-les, i, en definitiva, buscar, demostrar i debatre sobre les propietats matemàtiques.

Inspirada en l’exposició interactiva ¿Por que las matemáticas?, és fruit de la col·laboració entre la UNESCO, el Centre·Sciences d’Orleans i l’Associació per al Desenvolupament de la Cultura Matemàtica (Adecum), també d’Orleans.

Font: Tito Eliatron Vidit

Aquesta setmana, l’espai Matematiques amb Anton Aubanell, del programa Extraradi de COMRàdio, va estar dedicat als concursos destinats a premiar l’excel·lència en matemàtiques que se celebren a Catalunya: les proves Cangur, la Olimpíada Matemàtica o Fem Matemàtiques.

Aubanell va conversar amb Èric Milesi i Eduard Vázquez, dos destacats participants en alguna d’aquestes proves. Al final de l’espai, el director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la UB, va plantejar un nou repte matemàtic prenent com a punt de partida unes eleccions fictícies.

Participeu al repte que ens proposa el matemàtic i director del CREAMAT, l'Anton Aubanell: http://on.fb.me/lJyxws—
Extraradi a COMRàdio (@extraradi) May 25, 2011

Podeu sentir l’espai íntegrament iniciant la reproducció: