El centenari d’un matemàtic singular

Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967)

Fotografia de l'Institut d'Estudis Catalans sota llicència CC-BY-SA 3.0

Manuel Castellet, membre de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, publica en el darrer número del Butlletí de l’IEC un article que glossa la figura de Ferran Sunyer i Balaguer, el matemàtic figuerenc del qual enguany es commemora el centenari.

El centenari d’un matemàtic singular fa un repàs a la trajectòria de Sunyer, marcat per les enormes limitacions físiques que li la va suposar la seva malaltia, tot destacant la seva capacitat de superació, amb l’ajut incondicional de l’entorn familiar més íntim.

Ferran Sunyer fou un lluitador constant, una qualitat que era no solament una necessitat per a sobreviure sinó la convicció de què res ens és donat i tot ens ho hem de guanyar i, malgrat la seva discapacitat, quan un camí se li tancava, ell en cercava un altre. Així fou, per exemple, com davant les dificultats per a obtenir una plaça d’investigador estable a l’Estat espanyol, va pal·liar aquesta situació signant contractes amb l’Oficina d’Investigació Naval de la Marina nord-americana; o, com després d’un breu període d’inactivitat investigadora en morir la seva mare, renovà els esforços per continuar treballant, amb la constant ajuda de les seves cosines, que li escrivien els treballs de matemàtiques i disposaven només de la formació de mestres d’ensenyament primari.

L’article repassa la història de la Fundació, la seva tasca i els projectes de futur, especialment durant aquest any del centenari.

Setmana de l’Educació en Obert

Open Educaction WeekA partir d’ahir, dilluns 5 de març, i durant tota aquesta setmana se celebra per primer cop la Setmana de l’Educació en Obert. Aquesta celebració està coordinada per l’OpenCourseWare Consortium i segueix el model de la Setmana de l’Accés Obert.

Durant aquesta setmana s’han organitzat xerrades, demostracions, tallers i altres esdeveniments a arreu. Des del web principal de la setmana s’oferiran recursos per al professorat i l’alumnat per tal de sensibilitzar la comunitat educativa de la importància de compartir. Des de l’Oficina de Difusió del Coneixement us convidem a participar en aquesta setmana dipositant els vostres materials al repositori institucional o a compartir els vostres cursos mitjançant el portal OCW de la Universitat de Barcelona.

Font: Notícies del CRAI

Arturo Valdivia, doctorand a la Facultat de Matemàtiques, Premi Joan Oró a la divulgació científica

Trobades a l’atzar és el títol del treball escrit d’Arturo Valdivia, doctorand al Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la UB, que ha guanyat la vuitena edició del Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica en la modalitat d’article. El certamen és una iniciativa de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb el patrocini del Departament d’Economia i Coneixement, per incentivar en els joves investigadors la capacitat per comunicar el contingut i el valor de la seva recerca.

En la convocatòria, també s’han atorgat dos accèssits als treballs Boscos animals, un article de la investigadora Begoña Vendrell (Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC) sobre la recerca al continent antàrtic, i En memòria a Lynn Margulis, d’Alejandro Martorell, doctorand a la UAB, que ha dedicat el seu treball a la reconeguda biòloga nord-americana, recentment traspassada.

En la categoria multimèdia, el guanyador del VIII Premi Joan Oró ha estat Ignasi Buch Mundó (UPF-IMIM), autor de l’obra Proteïnes protagonistes. El jurat també ha atorgat un accèssit a Edgard Camarós Pérez (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), per l’obra Homínids i carnívors a la Prehistòria: primeres recerques, i una menció d’honor a Adrià Arbués Sangüesa (Institut Vilatzara, Vilassar de Mar) pel treball Digitalització d’una pissarra d’entrenador de bàsquet. Les noves tecnologies aplicades a l’esport.
L’ACCC és una entitat sense ànim de lucre que agrupa comunicadors científics, periodistes especialitzats, científics, divulgadors i editors amb interès per comunicar la informació científica als mitjans escrits i audiovisuals. A més de promoure la comunicació científica, l’ACCC facilita la formació permanent dels seus associats i incentiva el debat i l’autocrítica entre els comunicadors de la ciència, la tecnologia i la innovació. El Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica, que té modalitat escrita i multimèdia, vol incentivar en el jovent investigador la capacitat per comunicar el contingut i el valor de la seva recerca científica i facilitar la publicació del seu treball de divulgació als mitjans de comunicació.
Els premis es van lliurar el divendres 17 de febrer, en un acte al Centre Internacional de Premsa, en el qual van participar la presidenta de l’ACCC, Cristina Ribas, i l’escriptora i física Sònia Fernández-Vidal, autora dels llibres La porta dels tres panys i Quantic Love, entre d’altres.
Font: Notícies de la UB

Demà s’inaugura a Sabadell l’exposició “Experiències matemàtiques”

Des de demà i fins el 24 de juny d’enguany es podrà visitar a l’Espai Cultura Unnim de Sabadell l’exposició itinerant Experiències matemàtiques.

Organitzada conjuntament amb el Museu de Matemàtiques de Catalunya, i sota el lema “Prohibit no tocar”, l’exposició “Experiències matemàtiques” pretén mostrar la utilitat i l’aplicabilitat de les matemàtiques a la vida quotidiana de persones de totes les edats.

Amb aquesta intenció el propòsit de la mostra és presentar un seguit d’experiències que mostrin aspectes especialment intuïtius, manipulatius i visuals de les matemàtiques i que facin emergir la presència d’aquesta ciència en el món que ens envolta.

L’exposició està formada per mòduls independents, amb jocs i activitats lúdiques manipulatives amb les quals els visitants poden jugar, experimentar i reflexionar amb aspectes sorprenents, inhabituals i emotius d’aquesta ciència. Utilitzant aquests mòduls volem donar pas al plaer de pensar, reflexionar i deduir de qualsevol persona atreta pels reptes del joc.

Més informació:

Apunts relacionats:

Font: L’Agenda de la cultura científica

La revista Nature dedica un suplement a Alan Turing

Il·lustració d'Andy Potts

La prestigiosa revista Nature ha dedicat en el seu darrer número un suplement especial a Alan Turing, ara que es commemora arreu del món el centenari del seu naixement.

Alan Turing, born a century ago this year, is best known for his wartime code-breaking and for inventing the ‘Turing machine’ – the concept at the heart of every computer today. But his legacy extends much further: he founded the field of artificial intelligence, proposed a theory of biological pattern formation and speculated about the limits of computation in physics. In this collection of features and opinion pieces, Nature celebrates the mind that, in a handful of papers over a tragically short lifetime, shaped many of the hottest fields in science today.
Font: DivulgaMAT

Matemàtiques amb Anton Aubanell: estimats nombres!

Matemàtiques amb Anton AubanellEl passat 6 de febrer, Anton Aubanell va dedicar el seu espai al programa Extraradi de ComRàdio a la història dels nombres i l’evolució del nostre sistema de numeració, des que l’home va tenir la necessitat de comptar, fins als nostres dies.

Els nombres estan sempre presents a les nostres vides. Els emprem per indicar des de les temperatures als preus, des de les calories a les velocitats, des dels pesos a les hores, per identificar persones i autobusos, per indicar telèfons i matrícules… Tot sembla molt natural, però no ha estat fàcil arribar al sistema de numeració que actualment tenim! A l’Extraradi hem fet un recorregut pel primer tram del camí seguit fins arribar als nostres estimats nombres!

Si us ho vau perdre podeu recuperar-ho ara:

Novetats en el procés d’edició electrònica de les tesis doctorals de la UB

El proppassat 10 de febrer va entrar en vigor l’article 14 del Reial decret 99/2011 (pdf) pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat.

En aquest article s’estableix que:

Una vegada aprovada la tesi doctoral, la universitat s’ha d’ocupar del seu arxiu en format electrònic obert en un repositori institucional i ha de remetre, en format electrònic, un exemplar d’aquesta tesi, així com tota la informació complementària que sigui necessària al Ministeri d’Educació als efectes oportuns.

Per aquesta raó, a partir d’aquell dia, totes les tesis llegides a la Universitat de Barcelona s’arxivaran al repositori institucional de la UB i al repositori cooperatiu de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX).

Amb aquesta nova normativa desapareix el contracte d’edició utilitzat fins i ara i es crea un nou document (pdf) que caldrà omplir un cop aprovada la tesi, on s’ofereix la possibilitat d’ajornar l’accés al text complet durant uns mesos (embargar-la) i la possibilitat d’utilitzar llicències obertes o mantenir tots els drets reservats.

Trobareu tota la informació a la pàgina Edició electrònica de tesis doctorals accessible des del Web del CRAI > Serveis > Oficina de Difusió del Coneixement.

Podeu accedir al repositori de Tesis Doctorals en Xarxa TDX des del Web del CRAI > e-dipòsits > TDX.

Font: Notícies del CRAI

Walter Lewin impartirà una conferència al CosmoCaixa de Barcelona

Walter Lewin impartirà el dia 15 de febrer a les 19:00 una conferència al CosmoCaixa de Barcelona, sota el títol Naixement i mort de les estrelles.

Lewin, de qui ja vam parlar amb motiu de la seva última lliçó, és un fenomen a Internet, on les seves classes enregistrades tenen audiències notables —a YouTube o al MIT Open Course Ware— per la seva peculiar manera d’entendre la docència i de transmetre els coneixements. A banda de l’explicació teòrica, allò que caracteritza Lewin és la demostració pràctica de les lleis de la física situant-se ell mateix com a subjecte actiu de l’experiment.

En aquesta classe magistral, el professor Lewin parlarà extensament de la mort de les estrelles i del final dels seus dies com a nans blancs, estrelles de neutrons o forats negres de massa estel·lar.
El Sol mateix es convertirà en un nan blanc d’uns cinc mil milions d’anys. Abans que això passi, serà unes cent vegades més gran que en l’actualitat, cosa que significarà el final de Mercuri, Venus i la Terra (i probablement també de Mart).

A la conferència es parlarà sobre com i quan cadascun d’aquests objectes estranys van ser descoberts. Els nans blancs tenen una densitat un milió de vegades més gran que l’aigua (la densitat mitjana del Sol és aproximadament la mateixa que la de l’aigua). Les estrelles de neutrons són molt petites i tenen densitats que són mil milions de vegades més grans que els nans blancs, mentre que la densitat de la singularitat d’un forat negre és infinitament alta.

Més informació:

Premi Joan Lluís Vives: fomentar la divulgació científica entre els estudiants de doctorat

Potenciar les habilitats comunicatives dels estudiants de doctorat és un cop més l’objectiu del Premi Joan Lluís Vives de comunicació científica, un certamen anual que convoca la Xarxa Vives d’Universitats, amb la col·laboració de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i el suport de la CAM.

El certamen, que enguany arriba a la tretzena edició, s’adreça a estudiants amb la tesi doctoral inscrita i que no hagi estat defensada públicament amb data 31 de desembre de 2011. Per participar en aquesta edició, cal presentar un article periodístic en català de la mateixa temàtica que la tesi doctoral d’una extensió màxima de 15.000 caràcters (amb espais inclosos). Cada autor pot presentar un únic article original, inèdit i no premiat en altres concursos. El termini per presentar els originals finalitza el 30 d’abril de 2012.

Més informació:

Font: Notícies de la UB

Matemàtiques amb Anton Aubanell: errors matemàtics

Matemàtiques amb Anton AubanellAnton Aubanell i Sergi del Moral van fer, en la seva secció del programa Extraradi de COMRàdio del dia 16 de gener passat, un recull d’errors matemàtics més o menys habituals, o més ben dit, de l’ús incorrecte que es fa de les matemàtiques.

Des dels errors de mesura o estimació, a errors propagats en el càlcul; des dels errors de càlcul de la NASA als errors publicats per diversos mitjans de comunicació.

Si us la vau perdre podeu recuperar-la ara: