Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Científics britànics construiran la màquina analítica dissenyada per Babbage

Un equip d’investigadors britànics és apunt d’iniciar la construcció d’un ordinador molt especial. Un projecte ambiciós, car i dilatat en el temps —calculen uns 10 anys—, que no enlluernarà ningú per la seva capacitat de càlcul o velocitat d’execució, però que homenatjarà de manera explícita el seu dissenyador, Charles Babbage.

Charles Babbage, matemàtic anglès de l’època victoriana, és considerat el pare de la computació. Va dissenyar i començar la construcció del primer ordinador de la història —la màquina diferencial—, amb la idea que “totes les taules podien ser calculades amb una màquina” . Per problemes personals i dificultats tècniques —especialment el desgast i la fricció dels materials utilitzats—, no va reeixir en el seu intent. Però lluny de desanimar-se, entre 1.833 i 1.842 va emprendre el disseny d’una nova màquina, amb la diferència que aquesta havia de ser capaç de realitzar qualsevol càlcul. Era la màquina analítica, que va començar a dissenyar però que tampoc va veure la llum, malgrat la col·laboració d’Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història.

Plànols de la màquina analítica de Charles BabbageFotografia original de Science & Society Picture Library, comentada per The New York Times

L’equip, encapçalat per John Graham-Cumming —que ja va aparèixer al bloc amb motiu de la petició per a la rehabilitació d’Alan Turing—, té un gran repte al davant. Babbage va deixar plànols i indicacions per construir la màquina, però constantment en feia modificacions, de manera que se’n conserven diversos esbossos i múltiples fonts. De cara a l’any que ve, els investigadors publicaran a Internet tot el material conservat i demanaran la participació del públic per esbrinar què s’ha de construir i de quina manera.

Font: Boing Boing

Més informació:


Deixa un comentari

Ha mort Jean Jennings, la darrera programadora de l’ENIAC

Imatge de domini públic. Jean Jennings (esquerra) i Fran Bilas, operant al panell principal de l'ENIAC

L’edició del 7 d’abril de The New York Times, informava de la mort, el 23 de març i a l’edat de 86 anys, de Jean Jennings, última supervivent del grup de dones programadores de l’Electronic Numerical Integrator and Computer (ENIAC).

L’ENIAC va ser la primera computadora totalment digital, dissenyada i finançada per l’Armada dels Estats Units d’Amèrica i construïda per John Presper Eckert i John William Mauchly a la Moore School of Electrical Engineering de la Universitat de Pensylvania, l’any 1943.

Concebuda amb propòsits bèl·lics —bàsicament per fer càlculs sobre la trajectòria de projectils—, era capaç de resoldre 5.000 sumes i 300 multiplicacions per segon. Ocupava una superfície de 167 m2 i pesava 27 tones. El 2 d’octubre de 1955 es va desactivar definitivament.

Malgrat que van ser els dos enginyers, Mauchly i Eckert, els encarregats de construir la màquina —i de passar a la història—, hi va haver sis dones que van treballar com a programadores de l’ENIAC des del principi. Les van reclutar durant la guerra gràcies a les seves capacitats matemàtiques, però el seu paper va ser silenciat durant dècades. Fins i tot s’afirmava que les dones que apareixien dempeus en les fotografies de la màquina, eren models que posaven. Jean Jennings va poder viure parcialment el reconeixement en ser premiada el 2008 amb el Premi Computer Pioneer de la IEEE Computer Society. Actualment se’ls reconeix a totes sis una gran contribució en la programació de computadores.

Font: L’home dibuixat


Deixa un comentari

Ja es comercialitza la Barbie enginyera informàtica

El gener d’enguany informàvem de la iniciativa d’un usuari de Reddit, que promovia una campanya per aconseguir que el nou model de Barbie fos enginyeria informàtica. Mattel havia decidit posar en marxa una votació a través d’Internet en què proposava als usuaris cinc noves professions: ambientòloga, cirurgiana, arquitecta, presentadora de notícies i enginyera informàtica. Finalment el mes de març es va conèixer el resultat de la votació popular i es va confirmar que el 125 model de la famosa nina seria enginyera informàtica.

Engadget informa ara que ja es pot adquirir —si més no als EUA— per 12,99 dòlars. Hi ha però dos canvis significatius respecte al primer model, que no agradaran gens a la majoria de geeks: el telèfon mòbil és ara un iPhone i el seu portàtil no funciona amb Linux, sinó amb alguna mena de sistema operatiu propi. També ens podem consolar pensant que usa la seva pròpia distribució, que de tant exclusiva i personalitzada, no sembla Linux.

Font: L’home dibuixat

Entrades relacionades:

 

Comparteix l'entrada


1 comentari

Tecnologia per reduir l’estrès al volant

Fotografia de Miqul

Qualsevol conductor sap que sovint és difícil mantenir la calma quan es condueix. Quan ens asseiem darrera el volant ens transformem en éssers estressats, impacients, fins i tot agressius. Però la tecnologia, cada vegada més, ajuda a pal·liar aquestes situacions. Segons un estudi del MIT, les tecnologies d’assistència al conductor ajuden sensiblement a reduir l’estrès.

L’estudi (pdf), que ha durat nou mesos i que han realitzat investigadors del MIT AgeLab, en col·laboració amb Ford i el New England University Transportation Center (NEUTC), ha determinat que els conductors experimenten un ritme cardíac més baix i mostren menys signes d’estrès quan condueixen vehicles equipats amb sistemes d’assistència.

Les proves es van fer dividint en dos grups, equilibrats pel que fa a edats i gèneres, els 84 participants. Un dels grups disposava de sistemes d’assistència i l’altre no, i havien de realitzar dues maniobres que sovint generen tensió: aparcar en paral·lel i sortir a recules d’un aparcament. El grup que disposava d’assistència va haver de realitzar 12 maniobres d’aparcament en paral·lel pels carrers de Massachussets, conduint un cotxe equipat amb l’assistent d’aparcament de Ford, dotat amb càmeres i sensors per determinar si el vehicle té prou espai. En aquest punt, l’ordinador activa el volant i realitza automàticament la maniobra.


Vídeo: Autonomous Parking – MIT AgeLab

Els resultats van concloure que la mitjana de batecs de cor per minut dels conductors que havien usat l’assistent es reduïa a 71, 12 menys que els altres conductors, que registraven taxes mitjanes de 83 batecs per minut. També la seva pròpia sensació d’estrès es reduïa en un 30%.

Pel que fa a l’altra maniobra —la sortida d’un aparcament per incorporar-se al trànsit—, els participants comptaven amb el sistema d’alerta de creuament de Ford, que detecta amb un radar si hi ha cap altre vehicle en algun punt cec. El sistema alerta el conductor amb una avís sonor, mostrant un missatge al quadre de comandament i encenent un punt de llum al retrovisor. En aquest cas, els conductors van experimentar un descens del ritme cardíac i dels nivells d’estrès entorn al 5%, però van ser un 33% més propensos a cedir el pas als altres vehicles.

Vídeo: Ford Cross Traffic Alert System

Més informació:

Font:

Comparteix l'entrada

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 298 other followers