Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona

Arxiu de la categoria: Entrevistes


by Deixa un comentari

Daniel Ramos Guallar, guanyador del concurs MPE2013

Daniel Ramos Guallar

Daniel Ramos Guallar en el moment de rebre el premi

Daniel Ramos Guallar, llicenciat en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), doctorand i professor de la mateixa universitat, va guanyar, el 5 de març, el primer premi del concurs internacional de Matemàtiques del Planeta Terra de mòduls virtuals.

La proposta de Ramos, The sphere of the Earth, explora la ciència de la cartografia i la geometria de l’esfera, partint de la base que les popietats geomètriques de l’esfera i el pla són diferents i que no es pot representar la Terra sobre un mapa sense distorsió. Aquest ha estat sempre el gran repte de la cartografia i un dels problemes històrics a què s’ha enfrontat la geometria.

L’exposició presenta sis projeccions diferents de mapes, comparades amb un globus terraqui físic. Malgrat que els mapes estan construïts a escala 1:1 repecte al globus, la distorió és apreciable. Es proposen diverses activitats amb els mapes i algunes eines per explorar-ne les propietats.

Matemáticas y sus fronteras, un dels blogs matemàtics de referència en llengua castellana, publicava aquesta setmana, dividida en dues parts, una extensa entrevista a Ramos. La primera se centra en el projecte guardonat i la segona en les activitats de l’associació Museu de Matemàtiques a Catalunya (MMACA), de la qual forma part.

¿Qué cree que ha hecho a su propuesta ganadora del concurso?

El jurado mencionaba que “comunica de manera fácil e interesante ideas matemáticas relevantes para la Tierra”. Un punto interesante y diferenciador de otros participantes es que las matemáticas que se exponen son absolutamente clásicas. No es divulgación de la investigación actual (cosa que por otra parte es muy necesaria), sino que son matemáticas del siglo XIX, pero explicadas con tecnología del XXI. Es un trabajo puramente de didáctica.

Des d’Imaginary Open Mathematics es pot descarregar el programa (sota llicència CC-BY-NC-SA) i la documentació que l’acompanya.


by Deixa un comentari

John Allen Paulos: «La veritat és que som bons detectant bajanades»

John Allen PaulosEl diari digital La Información publicava el dia 13 de març una extensa entrevista al matemàtic John Allen Paulos, professor de la Universitat Temple de Philadelphia, especialista en lògica matemàtica i teoria de probabilitats, i col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació. Reconegut divulgador, Paulos assenyala críticament les nombroses “trampes” lògiques i estadístiques que es publiquen cada dia als mitjans.

¿Cuál es nuestro peor pecado?

Para mí es el de no tener una perspectiva real del tamaño de las cifras de las que informan. Se habla de gastos de millones de dólares, pero daría igual que se hablara de billones o trillones, porque los números suenan igual. Pero tiene implicaciones políticas cuando se habla de invertir en una guerra, por ejemplo. Un millón de segundos son 11 días y medio, pero mil millones de segundos son 32 años, y un billón de segundos son 32.000 años. A veces se usan las Matemáticas y las cifras para confundir.

Des dels errors reiterats als mitjans, passant per les mesures econòmiques per combatre la crisi, la situació de la ciència a l’Estat espanyol o la difícil relació entre Matemàtiques i religió, Paulos repon amb concisió a cada pregunta de l’entrevistador.

¿Podrían ayudar las Matemáticas a salir de la crisis?

Hay muchos factores por los que políticos aplazan lo que hay que hacer, que es estimular la economía cuando está en crisis.  Se siguen haciendo recortes y quitando impuestos a los que más tienen… Sobre el papel de los políticos, ya lo decía Mark Twain: “Es muy difícil convencer a alguien de la verdad de algo cuando su trabajo consiste en no ver la verdad”.

Trobareu diverses obres divulgatives de Paulos al catàleg del CRAI.


by 1 comentari

Carles Simó: «La sort pot estar amagada en una informació que no tens»

Carles SimóL’edició de diumenge del diari Ara publicava una entrevista a Carles Simó, catedràtic de matemàtica aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), distingit amb el Premi Nacional de Recerca 2012. La cerimònia de lliurament se celebrarà avui mateix a les 19:30, al Teatre Nacional de Catalunya.

Vostè treballa sobretot en sistemes dinàmics. Què són?

Són models matemàtics de tot allò que varia en el temps. Pot ser un cometa, un satèl·lit artificial, el potencial elèctric d’una neurona, les mutacions d’un virus o els corrents de convecció d’una olla que s’escalfa. La metodologia per estudiar-los és la mateixa: cal descriure l’estat del sistema per veure les variables que hi intervenen. I una premissa necessària per fer-ho és treballar amb persones de diferents disciplines. Després, en cada cas la fórmula pot ser diferent.

Els continguts del diari Ara són accessibles només per a subscriptors, però l’entrevista es pot trobar en pdf al web de la Societat Balear de Matemàtiques (SBM).

Apunts relacionats:


by 1 comentari

Oriol Serra: «volem oferir als estudiants formació amb els millors especialistes amb independència de la seva filiació»

Oriol Serra

Oriol Serra

Matemáticas y sus fronteras, el bloc de l’Instituto de Ciencias Matemáticas de Madrid, publicava el dia 1 de febrer una extensa entrevista a Oriol Serra, catedràtic i director del Departament de Matemàtica aplicada IV de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), centrada exclusivament en el projecte BGSMath, del qual us informàvem el 30 de gener.

Serra repassa el procés de gestació del projecte, fonamentat en una llarga trajectòria de col·laboració entre les institucions participants, que aprofita la voluntat de la Generalitat de Catalunya a l’hora de crear àrees temàtiques d’excel·lència per tal d’augmentar la competitivitat a nivell internacional, i la resposta entusiasta dels grups de recerca.

Preguntat sobre la possibilitat d’estendre el model a altres àrees de l’Estat espanyol, Serra comenta que en tot cas s’hi han de donar les condicions necessàries, cosa que ha passat a Barcelona.

Durant l’entrevista, Serra desgrana els objectius fundacionals de la BGSMath, que passen per incrementar la visibilitat dels programes de doctorat en Matemàtiques de Catalunya i permetre així una major captació d’alumnes estrangers; articular una oferta de formació coordinada i atractiva internacionalment; concentrar la oferta de beques de doctorat per optimitzar la captació de talent i potenciar i valoritzar el doctorat en Matemàtiques des de la perspectiva de la inserció laboral, més enllà del món acadèmic.

La BGSMath pretende imprimir un sello de calidad que pueda contribuir positivamente al futuro profesional de los doctorandos. Asimismo, con la proyección que supone su masa crítica, se va a trabajar para abrir caminos de inserción profesional más allá del puramente académico. Este es otro de los grandes objetivos de la BGSMath.

Entrevista completa: “La BGSMath quiere ofrecer una formación coordinada, concentrar los recursos y dar valor al doctorado en matemáticas en Catalunya el ámbito laboral e internacional”


by Deixa un comentari

Ignacio Luengo: «La criptografia ens envolta per tot arreu»

Ignacio Luengo

Ignacio Luengo, fotografiat per Gert-Martin Greuel. Imatge provinent de la Oberwolfach Photo Collection, sota llicència CC-BY-SA 2.0

L’edició de El País del 16 de desembre passat, inclou una entrevista al catedràtic d’Àlgebra de la Universidad Compulense de Madrid (UCM), Ignacio Luengo, arran de la conferència que va pronunciar a la Fundación Ramón Areces, en el marc de les celebracions de l’Any Turing.

Luengo parla de criptografia en general, de la seva presència en tots els àmbits de la nostra vida diària, fent esment especial a la figura d’Alan Turing i l’abast de les fites que va aconseguir.

¿Existe el código imbatible? “Sí, uno en que la longitud de la clave es igual a la longitud del mensaje y si la clave se elige aleatoriamente, es indescifrable”, responde este especialista. “Pero es poco práctico”, añade, “porque si tienes que decirle al otro la clave te cuesta lo mismo decirle el mensaje entero; solo se usa cuando los dos interlocutores pueden ponerse de acuerdo de antemano con la clave, como el teléfono rojo entre los presidentes estadounidense y soviético en la guerra fría”.


by Deixa un comentari

Marcus du Sautoy ha presentat el seu nou llibre a Barcelona

Marcus du Sautoy, professor de matemàtiques de la Universitat d’Oxford, reconegut divulgador i autor, entre altres de La música de los números primos o Simetría : un viaje por los patrones de la naturaleza, ha estat recentment a Barcelona per presentar el seu últim llibre, Los misterios de los números : la odisea de las matemáticas en la vida cotidiana.

El dia 7 d’octubre el diari El Punt Avui va publicar una entrevista amb ell, en què insisteix en la importància de divulgar les matemàtiques de manera atractiva atesa la seva presència constant en la nostra vida quotidiana.

Les matemàtiques són la descripció del món que ens envolta. Són el llenguatge de la natura, no una invenció per turmentar escolars. A més, descriuen les formes que gasten menys energia.

El TeleNotícies de TV3 va dedicar també un tall a l’estada de du Satuoy a Barcelona.

Trobareu la catàleg del CRAI diverses obres de Marcus du Sautoy, de les més divulgatives a les més especialitzades.


by Deixa un comentari

Joan Barril entrevista Claudi Alsina

Claudi AlsinaEl cafè de la República, programa dirigit i presentat per Joan Barril a Catalunya Ràdio, va entrevistar la setmana passada Claudi Alsina, catedràtic de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

Durant la mitja hora llarga que va durar l’entrevista, Alsina va assumir el paper de divulgador pel qual el coneix el gran públic, i es va centrar en la difícil relació entre les matemàtiques i el món de la comunicació; en els disbarats matemàtics que sovint llegim o sentim, provinents de representants polítics, càrrecs institucionals o mitjans de comunicació.

Alsina, autor entre molts altres de Los matemáticos no son gente seria (1996), Asesinatos matemáticos (2010) i Los asesinos matemáticos atacan de nuevo (2012), advoca per fugir de l’avorriment en l’ensenyament, per no martiritzar uns infants als quals, de manera natural, les matemàtiques agraden fins que alguna cosa es torça.

El catedràtic de la UPC afirma que no hi ha excuses de cap mena per no ser rigorosos amb els números i recorda que, en la vida actual no es pot sortir de casa sense portar les matemàtiques a sobre. Si voleu recuperar l’entrevista podeu reproduir-la tot seguit.

El CRAI de la UB té entre el seu fons gran quantitat de títols de Claudi Alsina.

Apunts relacionats:

Font: Creamat


by Deixa un comentari

MOSAIC dedica el darrer número a l’accés obert

MOSAIC : Teconologías y Educación Multimedia, la revista electrònica que editen els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), dedica el darrer número a l’accés obert, els recursos educatius en obert i les llicències obertes.

Des d’O2, el repositori institucional de la UOC, al projecte #metaOER, passant pels drets d’autor en l’àmbit digital, el domini públic i el copyleft, la revista destaca una entrevista a Ignasi Labastida, responsable de la Oficina de Difusió del Coneixement del Centre per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona (UB) i responsable, també, del projecte Creative Commons a Espanya i a Catalunya.

¿Qué licencia se recomienda para los recursos educativos en abierto?

Desde CC no se hace ninguna recomendación oficial, aunque sería lógico permitir la generación de obras derivadas par su posible adaptación a las necesidades de cada educador. La restricción para usos comerciales es uno de los temas de debate en el movimiento de los recursos educativos abiertos así como la cláusula copyleft.

Al catàleg del CRAI hi trobareu abundant bibliografia sobre accés obert i drets d’autor.


by Deixa un comentari

Ian Stewart: «Els executius dels bancs no entenien de matemàtiques i van tractar el model Black-Scholes com si fos l’Evangeli»

Ian stewart. Fotografiad'Avril Stewart, sota llicència CC-BY-SA 3.0

La Vanguardia publicava el dia 17 de febrer a la secció d’Economia una interessant entrevista a Ian Stewart, professor emèrit de la Universitat de Warwick, sobre el desastre financer que estem visquent i el mal ús que s’ha fet a la banca i als mercats del model Black-Scholes.

Los mercados financieros no solo establecen contratos de compra y venta a un vencimiento determinado, sino que permiten también comprar y vender esos mismos contratos antes de su vencimiento, como si fueran mercancías de pleno derecho. La gran pregunta entonces es, ¿de qué me sirve ese contrato? Si el dueño de la opción de trigo quiere vender el 11 de junio, ¿qué precio debería pedir? ¿Cuánto estaría dispuesto a pagar? La ecuación Black-Scholes especifica un determinado precio basado en el valor probable del trigo en su vencimiento. Matemáticamente, se entiende que el precio se desviará de manera aleatoria de acuerdo con el estado del mercado. El modelo calcula el precio en el que en teoría se elimina el riesgo al comprar una opción.

Si bé Stewart considera que el factor determinant que va desencadenar aquesta crisi és l’excessiva desregulació dels mercats financers, atorga un paper destacat al mal ús del model Black-Scholes, quant al creixement exagerat del mercat d’opcions en la darrera dècada. I es mostra categòric:

A menos que se realicen cambios drásticos y fundamentales en el sistema en su conjunto el gran impacto que viene será mucho peor. De hecho, en la distancia, ahora estamos en el comienzo de la próxima crisis, y la crisis ha ido más allá de los bancos y afecta a naciones enteras. Los buitres están recogiendo ahora de las naciones, una a una. Grecia es la que toca este mes, ¿cuál será la próxima?

Font: Divulgamat
El lado oscuro de la red


by Deixa un comentari

Misha Glenny: «La seguretat mai és total perquè sempre depèn de les persones»

El diari Público del dia 31 de gener d’enguany oferia una entrevista amb Misha Glenny, escriptor i periodista (The Guardian, BBC) especialitzat en  l’Europa de l’est. Glenny va cobrir com a corresponsal durant els 90 la Guerra dels Balcans i darrerament s’ha especialitzat en el crim organitzat i el “cibercrim”. És autor, entre d’altres, de McMafia : el crimen sin fronteras i el Lado oscuro de la red.

Delincuentes de Estonia, Ucrania y Rusia. ¿Por qué países de la Europa del Este? La respuesta de cajón: “Existen un montón de tarjetas de crédito en el oeste y un montón de desempleados en el este. Rusia, Ucrania, China o India son países muy sofisticados tecnológicamente. Tienen motivación y los medios y gente joven que puede hacerlo”. Y un motivo más, tal vez el más contundente: “La ciberdelincuencia tiene poco riesgo y muchos beneficios”.

A pregunta de l’entrevistador, Glenny parla també de Julian Assange, Anonymous i Kim Dotcom, diferenciant cada cas i insisint en intentar entendre què són, què pensen i per què fan el que fan. “No. Ni Anonymous, ni Kim Dotcom, ni Julian Assange son cibercriminales“, conclou Glenny.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 73 other followers