Blog de la Biblioteca de Matemàtiques


Deixa un comentari

La Vanguardia: «Matemàtics a tot arreu»

Matemàtics a tot arreuLa setmana passada ens fèiem ressò dels resultats de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), que situava els formats en matemàtiques i estadística amb l’índex més baix d’atur (5,70%), contrastant amb una taxa d’atur a l’Estat espanyol del 24,4%.

L’edició d’ahir de La Vanguardia oferia un reportatge per tractar el tema en profunditat, situant la dada en context i explicant el per què de la demanda d’aquests professionals.

Un primer aspecte a tenir en compte és la transversalitat. Les matemàtiques tenen una aplicació directa en biomedicina, en disseny de xarxes de trasnports i ubicació de centre logístics, en identificació de patrons comercials, en predicció de riscos… Banca, indústria del programari, comerç, logística, tots els àmbits professionals necessiten professionals amb una formació matemàtica sòlida.

Manuel de León, direcor de l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT): El desenvolupament científic i tecnològic ha donat més rellevància a les matemàtiques perquè són l’instrument que es fa servir per poder avançar en qualsevola àrea del coneixement, formen part de la investigació en qualsevol disciplina, i els seus models són més necessaris que mai.

Una altra raó que explicaria el per què de la gran demanda, és l’habilitat que tenen els matemàtics a l’hora d’afrontar reptes i trobar solucions creatives als problemes plantejats. La capacitat d’abstracció, de treballar amb dades neutres, d’aprenentatge o de deduir coses generals a partir de qüestions concretes, són aspectes que es reforcen durant els estudis i que es valoren molt en l’àmbit professional.

Miquel Salicrú, professor d’estadística de la UB: Quan ens enfrontem a reptes les persones solem tenir idees preconcebudes, però quan analitzes dades, que són fredes, moltes d’aquestes idees prèvies cauen i per això els matemàtics sovint hi veiem coses que els altres membres de l’equip no han vist i aportem valor, encara que les decisions finals sempre corresponguin als especialistes de cada empresa ,” diu Salicrú.

Podria ser que la baixa taxa d’atur s’expliqués també per un dèficit de titulats en matemàtiques? Manuel de León admet que el nombre d’alumnes havia davallat molt a finals dels 90, però que, d’uns anys ençà, s’està incrementant, estimulat també per les dobles titulacions que s’ofereixen a les facultats.

Accés a l’article

Més informació


1 comentari

Els graduats en Matemàtiques i Estadística, entre els que menys atur pateixen

Institu Nacional d'Estadística (INE)Segons les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) regularment, els graduats en Matemàtiques i en Estadística són els que menys taxa d’atur registren i els que tenen una major taxa d’ocupació (78,64%). Només els formats en Veterinària registren un índex superior d’ocupació (80,48%). En el tercer lloc se situen els graduats en Informàtica (76,95%), seguits de Periodisme i Informació (74,21%) i Dret (73,40%).

Taxa d'ocupació per nivell de formació i sexeLes persones amb formació bàsica arriben al 34,10% d’ocupació i registren un atur del 30,89%. Les taxes d’atur més baixes, en canvi es donen en les persones formades en Matemàtiques i Estadística (5,70%). Pel que fa a la Informàtica, la taxa d’atur és notablement superior i se situa en un 14,91%.

Taxa d'atur per nivell de formació i sexeMés informació


4 comentaris

Recompte definitiu de manifestants del #29S

Crida per una educació pública de qualitatLa Societat Balear de Matemàtiques (SBM-XEIX) va presentar el dia 30 l’informe —i l’estimació definitiva— sobre el recompte de manifestants, convocats el dia 29 per l’Assemblea de docents, en contra del decret del trilingüisme (TIL).

Si bé el dispositiu va ser insuficient perquè només estava preparat per comptar-hi 50.000 persones, l’entitat va optar per calcular una fita mínima fiable, obtinguda a partir de les dades i les imatges recollides pels 60 voluntaris durant tot el recorregut.

A falta d’una metodologia definitiva i totalment fiable pel tipus de concentració, es van utilitzar 3 mètodes diferents per fer el recompte:

  1. Mètode de flux, amb l’objectiu de calcular quanta gent va fer el recorregut oficial de la manifestació.
  2. Mètode de densitat, que es basa en calcular els assitents  en un moment determinat, a partir del càlcul de l’àrea ocupada i de la densitat de manifestants.
  3. Mètode de pesca i repesca, consistent en marcar una part de la població (pesca), repetir més tard el procés (repesca) i valorar la proporció d’individus marcats, per poder estimar la població total.

De l’anàlisi de les dades obtingudes amb cada un dels mètodes emprats, es desprèn la conclusió definitiva que ja havia avançat anteriorment la SBM: la manifestació del dia 29 de setembre a Mallorca va congregar un mínim de 80.000 persones, de les quals, entre 65.000 i 69.000 haurien fet el recorregut oficial.

L’explicació detallada es pot consultar a l’informe elaborat per l’entitat. Poperament se’n redactarà un altre, amb totes les dades i les explicacions tècniques, i es publicarà al web de la SBM-XEIX.

Apunts relacionats


1 comentari

Matemàtiques contra la manipulació

Manifestació contra el TIL

Fotografia: Marga Mas (@Burot17)

L’Assemblea de docents de les Illes Balears va convocar ahir una manifestació en defensa de l’ensenyament públic, que va esdevenir la més gran convocada mai a Mallorca. Després de dues setmanes de vaga indefinida en protesta contra el polèmic decret del trilingüisme (TIL), imposat pel govern Bauzá sense cap mena de debat ni negociació, es preveia que una considerable gentada sortiria al carrer.

La Societat Balear de Matemàtiques (SBM-XEIX), avançant-se al ball de xifres i a la diferència “inacceptable” entre les dades numèriques que s’ofereixen oficialment i les que provenen dels convocants, va decidir fer un recompte fonamentat i rigorós, amb un triple objectiu:

  • Oferir un servei de recompte seriós en un acte de gran rellevància per a la societat balear.
  • Desmentir amb dades possibles recomptes fraudulents.
  • Tenir a l’abast un exemple real, amb totes les dades, que pugui ser útil a les classes de matemàtiques.

El recompte, que encara no s’ha acabat de ponderar i que s’ha pogut fer amb el suport de molts voluntaris, s’ha realitzat emprant metodologies diverses i amb l’objectiu de poder oferir uns resultats el més acurats possibles, al marge d’interessos propagandístics.

Esperant encara les dades definitives, la primera estimació que va oferir la SBM ahir al vespre, era de no menys de 80.000 assistents, dels quals entre 65.000 i 69.000 van fer el recorregut oficial. Tot i així, s’excusaven perquè les dades no són tan acurades com voldrien, atès que el dispositiu estava preparat per comptar fins a 50.000 assistents. Tan aviat com hi hagi un recompte definitiu —incloent-hi la gent aplegada a Menorca, Eivissa i Formentera—, es publicarà al web de la SBM-XEIX, amb totes les explicacions pertinents.

El recompte de manifestants: molta propaganda i poques matemàtiques

Avesats com estem a la gran diferència que hi ha sempre a l’hora de comptar manifestants en funció de qui facilita les dades, ja gairebé no ens aturem a qüestionar-les. Ens limitem a acceptar-les com a bones o ridiculitzar-les, també en funció de les nostres simpaties.

Segurament el gran problema, a banda del poc rigor i encara menys interès a oferir dades fiables, sigui que ja partim històricament de xifres impossibles. Si la manifestació de l’11 de setembre de l’any 1977 havia congregat, pel cap baix, 1 milió de persones, com s’ha dit sempre, qualsevol acte multitudinari que s’hi compari té un llistó tant alt que el fa insalvable. El desaparegut col·lectiu Contrastant, que durant prop de 10 anys va oferir una lectura crítica dels mitjans de comunicació i del seu discurs, ja va qüestionar, no sense polèmica, aquell recompte. En l’article publicat el febrer de 2002, La Diada de 1977: mite i realitat, quantificaven el màxim plausible de manifestants en 266.689. Havien fet els càlculs analitzant exhaustivament el que va publicar la premsa en aquell moment i oferien una hipòtesi amb dues limitacions importants: era impossible determinar l’àrea total ocupada i la densitat de la manifestació a partir només de les cròniques periodístiques.

Al marge de desmitificar o no episodis recents de la nostra història, el que oferia Contrastant —i més tard altres col·lectius, com El Manifestómetro—, era una metodologia rigorosa i coneguda que permetia aproximar-se a dades més ajustades a la realitat, exemptes de càrrega política o emocional.

Hem agafat l’exemple anterior en considerar-lo emblemàtic i, d’alguna manera, l’origen de tot plegat, però per descomptat, no és únic. Si hi ha una constant en la història de les manifestacions a l’Estat espanyol és justament la gran distància entre les xifres oficials i les oficioses. Les pàgines de Contrastant o de el Manifestómetro estan farcides d’exemples de totes les tendències.

Potser la inciativa de la SBM sigui, d’ara endavant, l’exemple a seguir per cobrir un dels buits més evidents amb què es troba el discurs periodístic, aquell que parla de milions de persones al carrer sense aturar-se ni un moment a valorar el que s’està afirmant. Oferir dades fiables permetria, a banda d’aproximar-se als fets amb més precisió, construir un relat coherent i contextualitzar les xifres correctament.

Més informació


Deixa un comentari

2013, Any Internacional de l’Estadística

International Year of StatisticsEl 2013, amb el suport de més de 1.400 organitzacions d’arreu del món, ha estat declarat Any Internacional de l’Estadística. Impulsen l’esdeveniment l’American Statistical Association (ASA), l’Institute of Mathematical Statistics (IMS), la International Biometric Society (IBS), l’International Statistical Institute (ISI), i la Royal Statistical Society (RSS).

Els objectius principals de la commemoració, fixats per les entitats fundadores, són:

  • Sensibilitzar la població en general sobre l’impacte de l’estadística en tots els aspectes de la societat.
  • Presentar l’estadística com una professió, especialment entre el jovent.
  • Promoure la creativitat i el desenvolupament de les ciències de la probabilitat i de l’estadística.

Al llarg de tot l’any, les organitzacions participants —societats nacionals i internacionals, facultats i universitats, escoles de primària i secundària, empreses, organismes governamentals, centres de recerca— promouran, a través de multitud d’actes i esdeveniments, el reconeixement de la importància de l’estadística per a la societat en general.

Any Internacional de l'Estadística 2013

Trobareu abundant bibliografia sobre estadística al catàleg del CRAI

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 419 other followers