L’enigma de l’ordinador, nova exposició al MNACTEC

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) inaugura avui l’exposició L’enigma de l’ordinador, un recorregut històric des de les primeres eines de càlcul documentades (5.000 a de C.) fins als ordinadors de l’actualitat.

Molts joves creuen que la informàtica va començar amb el PC, però el cert és que aquest no apareix fins als anys 60 del segle XX. En realitat, els orígens de l’ordinador es troben al voltant del V mil·leni a.C., quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els facilitessin la realització de càlculs senzills, com comptar ramat o mesurar extensions de terra. A mida que avançà la ciència i la tecnologia, aquestes eines es van anar perfeccionant: va aparèixer l’àbac, després l’astrolabi, les varetes de Napier, les calculadores, les tabuladores, els mainframes, el PC, i així successivament fins arribar als nostres dies, en què hi ha xips arreu i les tecnologies de la informació evolucionen de manera frenètica.

L’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’, de més de 1500 m², repassa la història de l’ordinador, des de la gènesi fins a l’eclosió tecnològica actual, a través d’un recorregut visual amb una completa mostra de gairebé 150 instruments matemàtics i aparells, els més emblemàtics d’una col·lecció de més de 400 ordinadors i 200 microprocessadors, la més important d’Europa. A més de desvetllar una part transcendental i molt poc coneguda de la nostra història, amb aquesta exposició es vol demostrar com l’enginy individual, lligat a les successives necessitats i contingències de les diferents èpoques, ha fet possible que avui en dia parlem de la societat de la informació.

Fotografia de Teresa Llordés, MNACTEC.

Més informació:

Font: L’agenda de la cultura científica | L’home dibuixat

L’exposició Imaginary a TVE

El dia 7 de novembre, el programa de TVE2 La aventura del saber, va emetre un reportatge sobre l’exposició itinerant Imaginary, que ha visitat diverses ciutats de l’Estat durant l’any del centenari de la Real Sociedad Matemática Española (RSME).

El mateix programa va emetre també una entrevista amb la coordinadora Imaginary/Madrid i presidenta de la Comissió d’Educació de la RSME, Raquel Mallavibarrena, sobre l’exposició. Podeu veure-la a partir del minut 35:50 del programa complet:

D’altra banda, el dia 11 també es va emetre un reportatge sobre l’exposició al programa realitzat per la UNED, en el qual intervenen el professor Antonio Acosta (UNED), el comissari de l’exposició, Sebastià Xambó (UPC) i la coordinadora d’Imaginary/Madrid, Raquel Mallavibarrena:

Font: Noticias de la RSME

Imaginary arriba al CosmoCaixa de Barcelona

El 28 de juny, la Fundació La Caixa i la Real Sociedad Matemática Española (RSME), presentaran al CosmoCaixa de Barcelona la versió fixa de l’exposició Imaginary – Una mirada matemática, després d’haver passat ja per Salamanca, Valladolid, Palma de Mallorca, Bilbao i Pamplona. La conferència inugural, amb el títol Mesurant simetries en art, ciència i matemàtiques, anirà a càrrec d’Antoni F. Costa Gonzàlez, director del Departament de Matemàtiques Fonamentals de la UNED.

L’exposició és una adaptació de la mostra original, desenvolupada pel l’Institut de Matemàtica d’Oberwolfach amb motiu de l’Any de les Matemàtiques a Alemanya (2008). Té per objectiu oferir visualitzacions, instal·lacions interactives i objectes en 3D, incidint de manera pedagògica en alguns aspectes teòrics de la seva fonamentació en la geometria algebraica i la teoria de singularitats.

El web del CosmoCaixa ho explica així:

Tot sovint sentim tòpics sobre com en són, de complicades, les matemàtiques, però la veritat és que ens ajuden a entendre la complexitat del món de la manera més simple possible. En aquesta exposició descobrirem que, a causa de la convergència entre àlgebra i geometria, qualsevol equació es pot dibuixar en l’espai i que la figura que s’ha generat d’aquesta manera es pot comprendre a través de l’equació.

Zitrus. x² + z² = y³ (1 – y)³

Aquesta figura no és una llimona. És un model matemàtic que ens ajuda a entendre millor les propietats de la forma que té la llimona. Les equacions ens permeten construir models matemàtics que ens ajuden a estudiar millor la forma de les coses.

Singularitats

Spitz. (y³ – x² – z²)³ = 27 x² y³ z²

Els punts singulars –o singularitats– s’identifiquen visualment perquè la superfície no és llisa ni suau, com per exemple una punta o un plec. Mira’t el tou dels dits, les singularitats de les nostres empremtes dactilars ens identifiquen!

Simetries

A la natura podem trobar molts cossos simètrics. Una mena de simetria molt especial és la simetria especular, que està relacionada amb el reflex que podem veure en un llac o en un mirall. L’estudi de les simetries ha permès classificar des de les mol·lècules dels compostos químics fins als mosaics de l’Alhambra de Granada.

Kreisel. 60 (x² + y²) z⁴ = (60 – x² – y² – z²)³

I a més… una pissarra digital!

La natura ha produït de manera espontània formes belles i harmonioses. Amb les matemàtiques podem estudiar aquestes formes, descobrir-ne les equacions i, a més, produir-ne de noves. En aquesta exposició i amb la pissarra digital ho podràs comprovar i podràs fer molts assajos en ben poc temps. Transforma la teva imaginació en equacions i prova d’aconseguir la figura més bella!

Et convidem a visitar “Imaginary”, a deixar-te captivar per les figures que hi trobaràs, a participar en el diàleg entre geometria i àlgebra i a explorar les propietats de cada una de les formes. Amb aquestes equacions aprendràs a trobar simetries o singularitats i descobriràs uns quants misteris que involucren aquests conceptes.

Vídeo: Imaginary al cosmoCaixa de Madrid

L’exposició es podrà visitar des del 29 de juny fins el 20 de novembre de 2011.

Font: Real Sociedad Matemática Española

Aquest cap de setmana se celebra la Festa de la Ciència

Dissabte 18 i diumenge 19 se celebrarà al Parc de la Ciutadella de Barcelona la cinquena edició de la Festa de la Ciència, amb més de 70 activitats adreçades a tots els públic, entre les quals hi ha tallers, demostracions, jocs virtuals, itineraris, observació d’astres, laberints, instal·lacions i espectacles, a banda de 18 microxerrades sobre química, boscos, nanotecnologia, matemàtiques i aplicacions tecnològiques.

El programa, que es pot consultar per espais i per horaris, inclou una bona quantitat d’activitats relacionades amb les matemàtiques:

  • Les matemàtiques i la papiroflèxia. Demostració. Què tenen a veure les matemàtiques i la papiroflèxia? A partir de consignes matemàtiques, tot plegant i desplegant paper, descobrirem fraccions, percentatges, mesures, angles i figures. • Barcelona Ciència – Ciencia en Acción. A càrrec d’alumnes del CEIP El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer. Ds. de 16.00 a 20.00 h.
  • Matemàtiques vèdiques. Taller. A l’Índia s’utilitza un sistema de càlcul matemàtic que resulta molt més ràpid. Sembla màgia però, darrera hi ha una sèrie de regles que tenen el seu origen en un antic text dels Veda. • Barcelona Ciència. Amb Deepti Golani. Ds. 20.00, dg.14.20 h.
  • Què pot fer de roda? Demostració. Què pot rodar, rodolar, cabdellar, fer de rotor o transmetre moviment amb engranatges? Què és més eficient, rodar o rodolar? Pot haver-hi rodes que no siguin rodones? • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A
    càrrec de Josep Rey Nadal, Ds. 16.00 h, dg. 12.00 h.
  • Sumem amb soroban, l’àbac japonès. Taller. La primera calculadora que es va inventar va ser l’àbac que encara es fa servir a alguns països. Veurem com es poden fer sumes fàcilment amb el soroban, l’àbac que s’utilitza al Japó. • Barcelona Ciència. A càrrec de Joan Jareño Ruiz amb la col·laboració de CREAMAT Ds. 20.50 h.
  • 1,2,3… corda, paper i tisores, matemàtiques sorprenents. Taller (+ 8 anys). Se us acut com fer passar el vostre cos a través d’una carta de pòquer? Quina relació pot haver-hi entre la màgia i la matemàtica? A través d’experiments podeu descobrir com en són de fascinants les matemàtiques! • CosmoCaixa Barcelona. A càrrec de LaVola Ds. 16.45 i 18.20 h, dg. 11.10 i 12.45 h .
  • Magnituds incommensurables o la història dels nombres irracionals. Demostració. Els grecs es van adonar que existeixen diferents longituds que no es poden “mesurar” amb un mateix patró i les van anomenar incommensurables. Quinze segles després es va assumir l’existència d’aquestes magnituds les quals coneixem actualment com a nombre irracionals. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Daniel Ramos Guallar Ds. 21.40 h.
  • Calcular en binari. Demostració. Que és el sistema binari i per a què  serveix? Comptadors mecànics i comptadors humans, calculadores binàries que  funcionaven abans de que es posessin les bases teòriques del sistema binari: classificació o màgia? • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Pura Fornals Ds. 17.35 h.
  • Geografia i història del càlcul. Demostració. Si voleu saber com se suma i es resta amb els bastonets xinesos, en què consisteix la multiplicació del mugik o com multiplicaven i dividien els egipcis heu de seguir aquesta demostració. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Guido Ramellini Ds. 22.25 h.
  • Flexàgons i calidocicles. Taller. Un flexàgon és un objecte pla què, en plegar-lo, mostra més de dues cares. Els calidocicles són els seus parents volumètrics. Com es construeixen? • Barcelona Ciència. Amb Albert Marquès Ds. 19.10 h.
  • La criptografia. Taller. Les matemàtiques són molt útils per fer més segures les comunicacions. Com? Amb el xifrat d’informació. Resoleu uns quants enigmes a partir de xifrar i desxifrar i aconseguireu un premi! • Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona ETSETB (UPC). Dg. 13.35 h.
  • Reptes matemàtics. Circuit permanent. Per posar a prova els coneixements i les habilitats matemàtiques de càlcul, estratègia i geometria. • Museu de Matemàtiques de Catalunya. A càrrec de Josep Rey Nadal, Guido Ramellini Ds. de 16.00 a 23.00 h, Dg. d’11.00 a 15.00 h.

Pel que fa a activitats relacionades amb les matemàtiques o la informàtica, se n’han programat també moltes sobre astronomia i tecnologia. Les trobareu detallades al programa.

El desenvolupament de la festa es pot seguir també per Twitter.

Font: L’agenda de la cultura científica

La Facultat de Belles Arts de la UB exposa la seva col·lecció d’obres per reflexionar sobre el quadrat

Els companys de Notícies UB es fan ressò d’una exposició a la Facultat de Belles Arts sobre el quadrat. Pel seu interès geomètric i artístic, la reproduïm íntegrament.

'Estructura', de Mercè Compte

El dijous 9 de juny, a les 19 h, s’inaugura a la sala d’exposicions de la Facultat de Belles Arts de la UB (Pau Gargallo, 4) l’exposició «A quadres», una reflexió sobre el paper que ha tingut en la història de l’art una de les figures geomètriques més simples, el quadrat. Assistiran a la inauguració el degà de la Facultat de Belles Arts, Salvador García; el videdegà de Cultura i Estudiants de Belles Arts, Josep Montoya; el comissari de l’exposició, Juan Antonio Olañeta i els artistes Antoni Pedrola, Jaume Muxart i Mercè Compte. L’exposició es podrà visitar fins al 22 de juny, d’11 a 14 h i de 16 a 19.30 h. L’entrada és lliure.

La mostra aplega obres d’artistes amb una llarga trajectòria, com ara Jaume Muxart o Antoni Pedrola, i d’altres de més joves, com ara Mercè Compte o Alex Bauzà. Totes les peces que s’exposen les ha adquirit la Facultat de Belles Arts perquè formin part de la seva col·lecció, que aplega obres des dels anys 40 fins a l’actualitat. Els organitzadors són estudiants del màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art de la UB. El comissariat és a càrrec de Teresa M. Sala, professora d’Història de l’Art de la UB, i de Juan Antonio Olañeta, estudiant del màster.

Al llarg dels segles, en les manifestacions artístiques l’home ha utilitzat de manera constant i reiterada determinades formes geomètriques regulars bàsiques com ara el cercle, el triangle o el quadrat. L’ús que se n’ha fet i el sentit que se’ls ha donat ha variat amb el pas de les èpoques i de les concepcions estètiques, religioses i filosòfiques de cada moment.

Aquesta exposició parteix d’un conjunt d’obres elaborades al segle xx i començament del xxi pertanyents a la col·lecció de la Facultat de Belles Arts de la UB. La selecció que se n’ha fet proposa una reflexió entorn de la utilització en la història de l’art del quadrat, una forma geomètrica regular que, com que és molt senzilla i habitual, passa pràcticament desapercebuda.

Les obres exposades ofereixen la visió del paper del quadrat en l’art contemporani, i són l’excusa per aprofundir en l’ús que, al llarg de la història de l’art, s’ha fet del quadrat, ja sigui com a motiu artístic en si mateix, com a element que estructura i delimita l’obra o com a eina per aconseguir efectes plàstics.

El discurs s’articula en sis espais expositius: El quadrat, l’art i l’home; Motiu, forma i fons; Moviments artístics; En tres dimensions; Espais, i Creativitat al quadrat.

Artistes destacats

Jaume Muxart (Martorell, 1922). Des de finals dels anys 40 ha participat en nombroses exposicions en què ha donat a conèixer la seva obra, d’un fort caràcter expressionista. El 1947 va participar en la seva primera exposició, a la Sala Pictòrica de Barcelona, amb Sixte Blasco, Alexandre Siches i Marc Aleu. Un any més tard va ser a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid i va viatjar a París becat per l’Escola Superior de Belles Arts. El 1955, amb Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Modest Cuixart i Josep Guinovart, entre d’altres, va constituir el Grup Taüll.

Antoni Pedrola (la Secuita, 1929). És catedràtic de Procediments Pictòrics de la Facultat de Belles Arts. Ha estat distingit amb diversos premis, com ara el Targa Maestri Contemporanei de l’Accademia Severiade de Milà. Ha elaborat pintures murals a la Pobla de Mafumet i a Castellar de N’Hug. Com a resultat de les seves experiències docents i professionals ha publicat Materials, procediments i tècniques pictòriques.

Mercè Compte (Barcelona, 1971). És artista i dinamitzadora cultural. La seva obra planteja formes de possessió de l’espai buit i una certa ambigüitat entre l’ordre i el caos. Això, unit a la utilització de materials industrials com ara la xarxa, fa que es pugui vincular indirectament amb Eva Hesse, de l’anomenat postminimalisme excèntric.

Àlex Bauzà i Bardelli (Barcelona, 1976). Va acabar la carrera de Belles Arts el 1998 i, tot i que ha continuat dibuixant, va abandonar la pràctica pictòrica poc després. El juliol passat va presentar la tesi Documentar i classificar: per a una teoria de l’arxiu en l’art contemporani. La seva pintura és fruit de múltiples inquietuds, especialment la juxtaposició cromàtica. L’obra que es presenta a l’exposició segueix la línia de l’abstracció postpictòrica.

Podeu ampliar la informació de l’exposició a l’enllaç següent: http://expoacuadros.wordpress.com/.

Font: Notícies UB

Exposició virtual: matemàtiques experimentals

Matemáticas experimentales és una exposició virtual, adreçada a docents de matemàtiques i els seus alumnes —especialment de secundària— i a tothom que tingui curiositat per les matemàtiques o la ciència en general. És una iniciativa de la UNESCO que proposa experiments fàcils de realitzar i amb material a l’abast de tothom: el cap i les mans, paper, llapis, cartró, filferro, claus… Per a aquells que no tenen ordinadors ni accés a Internet, i amb la intenció de no fer més profunda l’escletxa numèrica i digital, es poden imprimir les fitxes de cada activitat per poder realitzar-les sense necessitat de connexió ni d’ordinadors.

L’exposició presenta més de 200 situacions matemàtiques que proposen als alumnes experimentar, assajar, plantejar hipòtesis, intentar validar-les, i, en definitiva, buscar, demostrar i debatre sobre les propietats matemàtiques.

Inspirada en l’exposició interactiva ¿Por que las matemáticas?, és fruit de la col·laboració entre la UNESCO, el Centre·Sciences d’Orleans i l’Associació per al Desenvolupament de la Cultura Matemàtica (Adecum), també d’Orleans.

Font: Tito Eliatron Vidit

L’exposició «16 científiques catalanes» arriba a la Facultat de Matemàtiques

L’exposició «16 científiques catalanes», que impulsa l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), es podrà visitar del 19 de maig al 10 de juny a la Facultat de Matemàtiques de la UB (claustre del Pati de Ciències de l’Edifici Històric). La mostra, que destaca el paper fonamental de la dona en l’avenç de la ciència en la nostra societat, recull el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, i hi participen les investigadores de la UB Pilar Bayer (Facultat de Matemàtiques), Isabel Cacho (Facultat de Geologia) i Carme Jordi (Facultat de Física).

Per Mercè Piqueras, expresidenta de l’ACCC i coordinadora de l’exposició, «tot i que la presència de la dona segueix sent minoritària en alguns àmbits de la recerca, el nombre d’investigadores ha anat augmentant en les últimes dècades. No obstant això, aquest increment de la presència femenina als laboratoris no sol reflectir-se en la percepció pública de la ciència».
«M’agradaria que en les properes dècades, les dones originàries de països en vies de desenvolupament poguessin gaudir de les mateixes condicions que hem tingut les dones del món occidental per accedir a la cultura i al coneixement científic», remarca la catedràtica Pilar Bayer, del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB. «Crec —continua l’experta—, i l’experiència viscuda així ho posa de manifest, que la dona és capaç, en el decurs d’unes tres o quatre generacions, de passar de l’analfabetisme a integrar-se plenament en el món laboral. En particular, crec que una incorporació massiva de les dones a l’activitat científica comportaria una millora tangible de la qualitat de vida a les àrees del planeta més mancades de recursos».

Completen la mostra la investigadora biomèdica Lina Badimon; l’oceanògrafa Marta Estrada; la física Teresa Puig; la química Conxita Solans; l’arqueòloga Assumpció Vila, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); l’antropòloga Adriana Kaplan, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); la química computacional Sílvia Simon, de la Universitat de Girona (UdG); la neurobiòloga Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica (CRG); l’arqueòloga Marta Prevosti, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); la bioenginyera Alícia Casals, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBC), i la biòloga Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB). També hi participen investigadores de l’àmbit privat, com ara la biòloga especialista en microbiologia cervesera Marta Orive, de l’empresa Mahou – San Miguel, i la física Lourdes Vega, directora de MATGAS.
L’exposició «16 científiques catalanes» està organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica, amb la col·laboració del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació i la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica.

Font: Notícies de la UB

Exposició: Telecomunicacions i Societat de la Informació


Amb motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, la Biblioteca de Matemàtiques ofereix una mostra bibliogràfica centrada en els dos conceptes. La selecció vol ser representativa, tant des del punt de vista tècnic —fonaments de les telecomunicacions i les xarxes d’ordinadors— com des d’un punt de vista més genèric, centrat en tot allò que fa referència a la Societat de la Informació: aspectes sociològics, legals, de gènere, mitjans de comunicació, societat del coneixement…  S’hi inclouen també algunes novel·les de ficció, bé pel seu caràcter anticipatori o perquè es basen, d’alguna manera, en la temàtica exhibida.

L’exposició es podrà visitar des del 16 al 23 de maig, ambdós inclosos.

El Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, proclamat per  l’Assemblea General de les Nacions Unides en la resolució 252, (sessió 60, 2006) se celebra cada any el 17 de maig, per contribuir a la sensibilització respecte de les possibilitats que la utilització d’Internet i altres tecnologies de la informació i la comunicació poden aportar a les societats i economies, i també a la reducció de l’escletxa digital.

Material de l’exposició:

Exposició a la UAB: Modelització matemàtica

La Biblioteca de Ciència i  Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona va inaugurar el 7 de febrer l’exposició Modelització matemàtica. L’exhibició vol seu una mostra representativa de la diversitat d’àrees de la ciència que poden ser modelades matemàticament, i també de les diverses àrees de la matemàtica que intervenen en aquests models.

En un mapa imaginari de la ciència, les matemàtiques podrien ser una illa, situada en una posició més o menys central, de la qual surten ponts, o altres vies de comunicació, que les connecten amb les altres ciències. Un cop establertes, aquestes vies permeten que la ciència en qüestió es beneficiï de la potencia deductiva de les matemàtiques. Això és cert en la mesura en què es compleixin les hipòtesis que s’hagin adoptat en passar del món real al món ideal de les matemàtiques. En qualsevol cas, però, abans d’utilitzar aquestes vies cal construir-les. Això és precisament el que fa la modelització matemàtica.

La mostra física es complementa amb una exposició virtual, que inclou el material exposat i altres recursos relacionats.

Més informació:

Font: Creamat

Dona i coneixement, mostra bibliogràfica a la Biblioteca de Matemàtiques

Jane Blankenship Gibson. Fotografia de l’Smithsonian Institution, sense restriccions de drets d’autor conegudes.

La Biblioteca de Matemàtiques, sumant-se a la iniciativa de la Comissió d’Igualtat del Campus d’Humanitats, us ofereix una mostra bibliogràfica sota el lema Dona i coneixement. Atès que les altres biblioteques del Campus d’Humanitats —Lletres i Filosofia, Geografia i Història— també hi participen, la mostra a Matemàtiques se centra en el paper de la dona en diversos camps de la ciència. Entre les obres exposades, n’hi ha del propi fons i altres cedides per les biblioteques de Física i Química i Biologia, al personal de les quals donem les gràcies per la seva col·laboració.

La mostra es podrà visitar des de divendres 4 de març al migdia, fins el dia 15 de març.

Material de l’exposició:

Activitats relacionades: