Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Dia de la Llibertat de Programari 2013

Rock the Software Freedom Day 2013Dissabte, 21 de setembre, se celebra a més de 270 països d’arreu del món el Dia de la Libertat de Programari (Software Freedom Day), diada liderada per la Digital Freedom Foundation i amb el suport d’empreses i organitzacions com Google, Canonical, la Free Software Foundation, Joomla!, FreeBSD o Creative Commons, entre d’altres. En aquesta edició hi haurà sis esdeveniments a l’Estat espanyol, tres dels quals a Catalunya.

El Dia de la Libertat de Programari es va celebrar per primera vegada l’any 2004 i s’ha celebrat a Catalunya ininterrompudament des de l’any 2005, de la mà de Caliu. L’any 2011 s’hi va afegir la Konfraria de la Vila del Pingüí, amb la qual cosa la celebració es va poder perllongar en el temps.

Els actes començaran el divendres 20 a la tarda, a La Palma de Cervelló (Teatre Societat Aliança Palmarenca), i continuaran dissabte 21 a Barcelona, al Centre Cívic de Les Corts. S’hi oferiran xerrades, tallers, festa d’instal·lació —on usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran ajuda en instal·lacions de programari lliure i respondran dubtes.

El Dia de la Llibertat del Programari és una celebració mundial del programari lliure. L’objectiu d’aquesta celebració anual és d’educar el públic general sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en l’educació, el govern, a casa i a les empreses. Mitjançant l’ús del programari lliure, obteniu el control sobre el vostre ordinador i les vostres dades. Tota persona té la llibertat d’usar el programari lliure, ja sigui amb un sistema operatiu completament lliure com GNU/Linux o una plataforma no lliure com Windows o MacOS, usant-hi programes lliures.

El programari lliure es defineix per les quatre llibertats que va formular Richard Stallman l’any 1986 i que permeten una participació igualitària en l’era de la informació:

  • 0. La llibertat d’executar el programa, per a qualsevol propòsit.
  • 1. La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L’accés
    al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.
  • 2. La llibertat de redistribuir còpies.
  • 3. La llibertat de millorar el programa i distribuir les millores, perquè tota la comunitat pugui beneficiar-se’n. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.

Més informació:


Deixa un comentari

Dia Internacional contra el DRM

Dia Internacional contra el DRMAvui, 3 de maig, se celebra arreu del món el Dia Internacional contra el DRM, una reivindicació sorgida de la Free Software Foundation (FSF) i centrada enguany en intentar impedir que el W3 Consortium accepti la introducció del la Gestió de Restriccions Digitals (DRM) a l’HTML5, el llenguatge estàndard amb què es construeix la World Wide Web.

DRM is about restrictions, not rights!

Més informació:


Deixa un comentari

El paper del MIT en el cas Aaron Swartz

Aaron Swartz

Fotografia d’Elizabeth Brossa, sota llicència CC BY-NC-SA 2.0

El diari El País reproduïa, el dia 21 de gener, un article de Noam Cohen —Cómo el MIT atrapó a Aaron Swartz—, publicat el dia anterior al New York Times, amb el títol How M.I.T. Ensnared a Hacker, Bucking a Freewheeling Culture.

L’article explica les accions que va emprendre l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) en detectar la descàrrega massiva de continguts de JSTOR —que ja vam explicar al seu moment—, i la polèmica generada després del suïcidi d’Aaron Swartz, el mes de gener d’enguany.

El cas ha generat una enorme polèmica a diverses bandes. Fins i tot dins de l’MIT, on un nombrós grup d’investigadors i alumnes han impulsat i signat una carta oberta, en què demanen a la direcció una disculpa pública pel seu silenci davant de l’acusació federal injusta a què Swartz es va haver d’enfrontar. Destaquen que la descàrrega es va fer a través de la xarxa oberta i la subscripció legal del MIT, que no va causar cap mal ni a persones ni a la pròpia institució, que Swartz no va distribuir els continguts i que JSTOR havia desistit d’emprendre un judici civil i, fins i tot, havia demanat que s’aturés el procés penal.

Los defensores del ciberactivista dijeron que la decisión del MIT era un duro golpe a una institución que se enorgullecía por tener un sistema de red abierto y por ser el hogar de la cultura de la programación. Los que defienden a la institución vieron a la intromisión como un crimen informático que debía ser tomado en serio.

Un lamentable cas que reobre la polèmica sempre latent de l’accés al coneixement, amb l’especial característica que esquitxa una institució —el MIT— pionera dels sistemes oberts i bressol de la cultura i l’ètica hacker. Al marge de l’actitud dels responsables de la institució —que han anunciat una investigació interna sobre el seu paper en el procés—, sorprèn encara més la petició de la Fiscalia contra Swartz: 1 milió de dòlars i 35 anys de presó per 13 càrrecs penals.

Apunts relacionats:


1 comentari

Ha mort Aaron Swartz

Aaron Swartz

Fotografia de Sage Ross, sota llicència CC-BY-SA 2.0

Divendres passat, 11 de gener, Aaron Swartz  (1986-2013) es va suïcidar al seu apartament de Brooklyn. Programador precoç i activista digital, va participar significativament, durant la seva curta vida, en multitud de projectes: des de l’especificació RSS 1.0 a l’arquitectura de la Open Library, passant per la creació de Reddit o Demand Progress.

L’any 2010, amb el profund convenciment que el coneixement i la informació han de ser compartits lliurement en benefici de la societat, va descarregar de la xarxa del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i mitjançant un script, més de 4 milions d’articles de JSTOR, amb la intenció de compartir-los a través de les xarxes P2P. Aquesta acció va comportar una imputació judicial per la qual s’enfrontava a una pena de 35 anys de presó.

L’entorn familiar considera que l’actuació de la Fiscalia, imputant càrrecs extremadament durs i peticions de sentència desproporcionades, hauria contribuït decisivament a la seva mort.

Tim Berners-Lee, reconegut com una de les figures decisives en la creació d’Internet, va escriure aquesta piulada en conèixer la notícia:

Apunts relacionats:

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 313 other followers