Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Dia de la Llibertat de Programari 2013

Rock the Software Freedom Day 2013Dissabte, 21 de setembre, se celebra a més de 270 països d’arreu del món el Dia de la Libertat de Programari (Software Freedom Day), diada liderada per la Digital Freedom Foundation i amb el suport d’empreses i organitzacions com Google, Canonical, la Free Software Foundation, Joomla!, FreeBSD o Creative Commons, entre d’altres. En aquesta edició hi haurà sis esdeveniments a l’Estat espanyol, tres dels quals a Catalunya.

El Dia de la Libertat de Programari es va celebrar per primera vegada l’any 2004 i s’ha celebrat a Catalunya ininterrompudament des de l’any 2005, de la mà de Caliu. L’any 2011 s’hi va afegir la Konfraria de la Vila del Pingüí, amb la qual cosa la celebració es va poder perllongar en el temps.

Els actes començaran el divendres 20 a la tarda, a La Palma de Cervelló (Teatre Societat Aliança Palmarenca), i continuaran dissabte 21 a Barcelona, al Centre Cívic de Les Corts. S’hi oferiran xerrades, tallers, festa d’instal·lació —on usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran ajuda en instal·lacions de programari lliure i respondran dubtes.

El Dia de la Llibertat del Programari és una celebració mundial del programari lliure. L’objectiu d’aquesta celebració anual és d’educar el públic general sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en l’educació, el govern, a casa i a les empreses. Mitjançant l’ús del programari lliure, obteniu el control sobre el vostre ordinador i les vostres dades. Tota persona té la llibertat d’usar el programari lliure, ja sigui amb un sistema operatiu completament lliure com GNU/Linux o una plataforma no lliure com Windows o MacOS, usant-hi programes lliures.

El programari lliure es defineix per les quatre llibertats que va formular Richard Stallman l’any 1986 i que permeten una participació igualitària en l’era de la informació:

  • 0. La llibertat d’executar el programa, per a qualsevol propòsit.
  • 1. La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L’accés
    al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.
  • 2. La llibertat de redistribuir còpies.
  • 3. La llibertat de millorar el programa i distribuir les millores, perquè tota la comunitat pugui beneficiar-se’n. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.

Més informació:


Deixa un comentari

Dia Internacional contra el DRM

Dia Internacional contra el DRMAvui, 3 de maig, se celebra arreu del món el Dia Internacional contra el DRM, una reivindicació sorgida de la Free Software Foundation (FSF) i centrada enguany en intentar impedir que el W3 Consortium accepti la introducció del la Gestió de Restriccions Digitals (DRM) a l’HTML5, el llenguatge estàndard amb què es construeix la World Wide Web.

DRM is about restrictions, not rights!

Més informació:


Deixa un comentari

El paper del MIT en el cas Aaron Swartz

Aaron Swartz

Fotografia d’Elizabeth Brossa, sota llicència CC BY-NC-SA 2.0

El diari El País reproduïa, el dia 21 de gener, un article de Noam Cohen —Cómo el MIT atrapó a Aaron Swartz—, publicat el dia anterior al New York Times, amb el títol How M.I.T. Ensnared a Hacker, Bucking a Freewheeling Culture.

L’article explica les accions que va emprendre l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) en detectar la descàrrega massiva de continguts de JSTOR —que ja vam explicar al seu moment—, i la polèmica generada després del suïcidi d’Aaron Swartz, el mes de gener d’enguany.

El cas ha generat una enorme polèmica a diverses bandes. Fins i tot dins de l’MIT, on un nombrós grup d’investigadors i alumnes han impulsat i signat una carta oberta, en què demanen a la direcció una disculpa pública pel seu silenci davant de l’acusació federal injusta a què Swartz es va haver d’enfrontar. Destaquen que la descàrrega es va fer a través de la xarxa oberta i la subscripció legal del MIT, que no va causar cap mal ni a persones ni a la pròpia institució, que Swartz no va distribuir els continguts i que JSTOR havia desistit d’emprendre un judici civil i, fins i tot, havia demanat que s’aturés el procés penal.

Los defensores del ciberactivista dijeron que la decisión del MIT era un duro golpe a una institución que se enorgullecía por tener un sistema de red abierto y por ser el hogar de la cultura de la programación. Los que defienden a la institución vieron a la intromisión como un crimen informático que debía ser tomado en serio.

Un lamentable cas que reobre la polèmica sempre latent de l’accés al coneixement, amb l’especial característica que esquitxa una institució —el MIT— pionera dels sistemes oberts i bressol de la cultura i l’ètica hacker. Al marge de l’actitud dels responsables de la institució —que han anunciat una investigació interna sobre el seu paper en el procés—, sorprèn encara més la petició de la Fiscalia contra Swartz: 1 milió de dòlars i 35 anys de presó per 13 càrrecs penals.

Apunts relacionats:


1 comentari

Ha mort Aaron Swartz

Aaron Swartz

Fotografia de Sage Ross, sota llicència CC-BY-SA 2.0

Divendres passat, 11 de gener, Aaron Swartz  (1986-2013) es va suïcidar al seu apartament de Brooklyn. Programador precoç i activista digital, va participar significativament, durant la seva curta vida, en multitud de projectes: des de l’especificació RSS 1.0 a l’arquitectura de la Open Library, passant per la creació de Reddit o Demand Progress.

L’any 2010, amb el profund convenciment que el coneixement i la informació han de ser compartits lliurement en benefici de la societat, va descarregar de la xarxa del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i mitjançant un script, més de 4 milions d’articles de JSTOR, amb la intenció de compartir-los a través de les xarxes P2P. Aquesta acció va comportar una imputació judicial per la qual s’enfrontava a una pena de 35 anys de presó.

L’entorn familiar considera que l’actuació de la Fiscalia, imputant càrrecs extremadament durs i peticions de sentència desproporcionades, hauria contribuït decisivament a la seva mort.

Tim Berners-Lee, reconegut com una de les figures decisives en la creació d’Internet, va escriure aquesta piulada en conèixer la notícia:

Apunts relacionats:


Deixa un comentari

Conferència de Richard Stallman a la UPC

Fotografia de Blake Livingston, sota llicència CC BY-SA

Dijous 10 de maig Richard Stallman, fundador i president de la Free Software Foundation (FSF), serà a Barcelona, convidat per la Fundació i2CAT i Labdoo, per pronunciar la conferència Por una sociedad digital libre.

L’acte se celebrarà a l’auditori de l’edifici Vèrtex, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a partir de les 17:45.

Resum:

Las actividades cuyo objetivo es la “inclusión” de más personas en el empleo de las tecnologías digitales se basan en la suposición de que ésto sea invariablemente algo bueno. Parecería que así es, si se juzga considerando únicamente la conveniencia práctica inmediata. Sin embargo, si juzgamos también en términos de derechos humanos, es el tipo de mundo digital en el que nos quieren insertar lo que determina si se trata de un bien o de un mal. Antes de luchar por la inclusión digital, debemos cerciorarnos de que las personas estarán en un mundo digital bueno.

La Fundació i2CAT és un centre de recerca i innovació, centrat en el desenvolupament de la Internet del futur i fruit de la col·laboració entre l’administració, el sector empresarial i el món acadèmic. Labdoo és un projecte humanitari, que té per objectiu distribuir ordinadors portàtils usats i equipats amb aplicacions educatives a centres escolars de països en vies de desenvolupament.

Font: Llista de distribució esdeveniments


Deixa un comentari

Aforismes: Richard Stallman

Imatge original de David Batley, sota llicència CC-BY-SA 2.5

Avui se celebra arreu del món el Dia contra el DRM. Richard Stallman serà a Madrid, al carrer Preciados número 25, repartint fulletons sobre el perill dels llibres electrònics, a partir de les 16:30.

Font: Barrapunto


Deixa un comentari

Barcelona acull una nova edició del Free Culture Forum 2011

Entre avui i el dia 30 d’octubre, Barcelona tornarà a ser la seu de la cultura lliure, en acollir la tercera edició del Free Culture Fòrum (FCF). Sota el lema Xarxes per a una R-evolució, el FCF se centra enguany en l’emergència de la consciència de xarxa global i la utilització massiva i estratègica que han fet els ciutadans d’arreu del món de les xarxes digitals.

El FCF partirà de la situació a l’Estat espanyol, del precedent que va significar la lluita de la opinió pública a favor d’Internet i en contra de la Llei Sinde, i del paper que les xarxes digitals han jugat en les mobilitzacions recents, per acabar construint una nova ètica mundial, basada en la cooperació entre iguals al marge del poder polític establert.

Al llarg dels tres dies que durarà el fòrum s’oferiran activitats diverses, entre les que destaca la celebració aquest vespre de la quarta edició dels oXcars. El FCF es podrà seguir en directe a través del web i també de Twiter i Identi.ca.

Més informació


3 comentaris

Richard Stallman, un home sense llar

Fotografia de Richard Stallman, sota llicència CC-BY-ND 3.0

El mitjà mexicà Emeequis ha publicat una extensa entrevista a Richard StallmanRichard Stallman, el hombre sin hogar—, que a banda d’abordar la seva activitat com a fundador de la Free Software Foundation (FSF) i activista del programari lliure, detalla aspectes molt menys coneguts de la seva vida privada.

Stallman parla obertament de la seva infantesa, marcada pel divorci dels seus pares, la intensa relació amb els avis —morts quan ell tenia 10 anys—,  els difícils anys de l’escola secundària, el desarrelament i la incapacitat per relacionar-se socialment amb els companys. Aborda també el naixement de la seva passió per les matemàtiques i la física, el pas per Harvard primer i pel MIT després, que acabaria en terrible decepció en esfondrar-se —metafòricament i per tercera vegada— la seva llar.

Una entrevista humana i en profunditat per ajudar a entendre les excentricitats d’un personatge que no pot passar desapercebut ni deixar ningú indiferent.

PS: Ens agradaria veure la cara de Richard Stallman en llegir l’advertiment de copyright que encapçala l’entrevista. Intuïm que no li faria cap gràcia.


4 comentaris

La descàrrega massiva d’articles de JSTOR revifa la polèmica sobre la publicació científica

Bob Young & Aaron Swartz. Fotografia de Fred Benenson sota llicència CC BY 2.0

Aaron Swartz, programador, escriptor i ciberactivista nord-americà, ha estat protagonista aquest estiu als mitjans de comunicació després que la Fiscalia de Masachussetts l’acusés formalment de frau electrònic i obtenció il·lícita d’informació d’un ordinador protegit, en haver descarregat més de 4 milions d’articles científics de la base de dades JSTOR, amb la intenció de fer-los accessibles universalment a través de les xarxes P2P.

La tardor del 2010 Swartz hauria connectat un ordinador portàtil a la xarxa del Masachussetts Institute of Technology (MIT) i hauria descarregat, a través d’un script, el 98% del contingut de JSTOR. En detectar un volum tan alt de descàrregues —en dos mesos hauria multiplicat per 100 les descàrregues habituals de tot el MIT—, i després de bloquejar les IP que feia servir, els tècnics de JSTOR van bloquejar tots els accessos des del MIT, obligant la institució a investigar l’assumpte. Els serveis de seguretat van detectar, finalment, un ordinador connectat a la xarxa informàtica, dins d’un caixa de cartró i amagat dins d’un armari. A principis d’any, la policia va prendre les empremtes dactilars de l’ordinador i va col·locar una càmera per poder identificar l’intrús, al qual va detenir dos dies més tard.

A mitjans de juliol d’enguany, la Fiscalia de Masachussetts va imputar a Swartz els delictes d’intrusió informàtica a les xarxes del MIT i JSTOR, de causar danys als seus servidors i d’apropiació de 4,8 milions d’articles, pels quals demanen una pena de 35 anys de presó i una multa d’un milió de dòlars.

L’acusació ha fet saltar els senyals d’alarma dels activistes de l’accés obert i la lliure circulació de la informació. El perfil de Swartz i el seu actiu passat digital fan pensar que el seu objectiu no era en cap cas el lucre econòmic sinó més aviat una acció coherent amb els principis d’accés lliure a la informació, com es desprèn del punt 19 del manifest de la Guerrilla Open Access, redactat per ell mateix el 2008.

Tot plegat no ha fet sinó revifar el debat sobre les polítiques d’accés a les publicacions científiques i les restriccions d’un copyright incompatible amb l’era digital. Unes lleis que condueixen, per exemple, a que grans editorials digitalitzin documents del domini públic i fixin preus arbitraris a qui els vulgui consultar. És justament en protesta contra això que el matemàtic Greg Maxwell, seguint l’exemple de Swartz, va penjar a The Pirate Bay un torrent que conté 18.000 articles de la revista Philosophical Transactions of the Royal Society, tots redactats abans de 1.923 i que haurien de ser de domini públic, però digitalitzats per JSTOR i a un preu mínim de 5 dòlars cada un.

Més informació:

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 203 other followers