Encara pots participar al concurs FotoMath 2011

El Departament de Matemàtica de la Universitat de Lleida (UDL), atès l’èxit precedent, ha convocat la segona edició del concurs FotoMath, que a partir d’ara serà biennal. El concurs va néixer l’any 2009, amb l’objectiu de fer palesa la presència de les matemàtiques en la vida quotidiana, així com d’animar a la recerca, la creativitat i la divulgació d’aquesta ciència.

El certamen està obert a tothom que vulgui participar-hi. El tema de les fotografies ha d’estar relacionat amb les matemàtiques, en qualsevol de les seves manifestacions. Cada participant pot enviar 5 fotografies a través del formulari habilitat a tal efecte, i hi ha de constar un títol per a cada una. S’han de lliurar en format JPEG i amb un pes màxim de 3 MB. El termini de lliurament acaba el 15 de novembre.

Les fotografies participants es poden veure a l’apartat Exposició del concurs.

Fotografia de Patrick Barry, sota llicència CC-BY-SA 2.0

Més informació

Font: L’agenda de la cultura científica

Ja es pot descarregar el calendari matemàtic de l’ABEAM

L’Associació de Barcelona per a l’Ensenyament i l’aprenentatge de les Matemàtiques (ABEAM), ha posat a disposició de tothom que el vulgui el calendari matemàtic del curs 2011-2012, confeccionat amb les fotografies guanyadores del XII Concurs de fotografia matemàtica.

El calendari, en pdf, es pot descarregar i imprimir lliurement.

Enllaços relacionats:

Font: Creamat

Quina forma tenen els arcs daurats?

Dave Richeson, professor de matemàtiques i editor del bloc Division by zero, afirma seguir habitualment una dieta saludable, a base de verdures de productors locals o de la granja de producció biològica de la Universitat. Amb una sola excepció: durant els viatges llargs en cotxe consumeix menjar ràpid. I no sap ben bé per què, quan veia la imatge de la cadena d’establiments on el compra, es preguntava invariablement: quina forma tenen els arcs daurats? Una cerca a Internet no va oferir resultats concloents: la majoria de participants als fòrums es decantaven per paràboles o catenàries, però cap de les dues opcions el convencien.

Decidit a resoldre-ho, va fer ús de GeoGebra per mirar d’obtenir una resposta concloent. Del resultat es desprèn que els arcs no són paràboles. Tampoc són exactament catenàries. Sembla que, definitivament, es tractaria d’el·lipses —més aviat de part d’una el·lipse. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos amb l’applet que va construir.

Dimensión oculta, un extraordinari documental sobre fractals

Avui us presentem íntegrament Dimensión oculta —Hunting the Hidden Dimension—, un documental de Michael Schwarz i Bill Jersey, produït l’any 2008 per la cadena PBS, que ens endinsa en el sorprenent món dels fractals i la seva naturalesa, tant des del punt de vista matemàtic com pel que fa a la seva presència en tot allò que ens envolta.

Amb una gran qualitat i una producció acurada, i de la mà del seu descobridor, Benoît Mandelbrot, la pel·lícula explica què són els fractals, on els podem trobar i quines aplicacions actuals deriven de la seva geometria, present des de sempre en moltes de les formes de la naturalesa i aprofitada ara en camps tan diversos com la moda, la telefonia mòbil, la medicina o el cinema.

Complementant el documental, la cadena PBS manté un web molt elaborat que inclou la transcripció de la narració, una entrevista a Mandelbrot i dues aplicacions en flash que ajuden gràficament a entendre la naturalesa dels fractals i el seu principi fonamental: l’autosemblança. La primera aplicació, el generador de fractals, permet dissenyar i guardar els vostres propis fractals. I la segona, més interessant encara, permet observar el conjunt de Mandelbrot ampliant l’escala fins a 250 milions d’augments, cosa que permet constatar el principi d’autosimilitud o autosemblança, esmentat abans.

La durada total del documental és de 53 minuts, dividits en 5 parts. Val molt la pena.

La piràmide dels matemàtics

Angelustenebrae, un excèntric usuari de LiveJournal, ha dedicat dos mesos a elaborar aquesta piràmide, construïda a partir del retrat de 35 matemàtics cèlebres, presentant-los en ordre descendent segons el pes de la seva contribució. Adverteix que no està del tot segur de les dades biogràfiques que ofereix de cada personatge i demana que es corregeixin si cal. Comenta també que en la selecció no hi són tots els matemàtics a qui caldria reconèixer, però es basa en aquells que millor recorda de les seves classes d’història de les Matemàtiques.

Aquesta és la llista de matemàtics presents a la il·lustració, enllaçada a la nota biogràfica que ofereix de cadascun:

Gauss, Newton, Archimedes, Euler, Cauchy, Poincare, Riemann, Cantor, Cayley, Hamilton, Eisenstein, Pascal, Abel, Hilbert, Klein, Leibniz, Descartes, Galois, Mobius, Jacob, Johann and Daniel Bernoulli, Dirichlet, Fermat, Pythagoras, Laplace, Lagrange, Kronecker, Jacobi, Bolyai i Lobatchewsky, Noether, Germain, Euclid, Legendre.

És una tria personal i sense cap voluntat de ser exhaustiva o definitiva, però la il·lustració ens ha semblat, com a mínim curiosa, i elaborada.

Font: Tito Eliatron Vidit

Calendari 2011 d’imatges matemàtiques

La American Mathematical Society (AMS ) ha editat el 2011 Calendar of Mathematical Imagery. Les imatges provenen de Mathematical Imagery, un recurs de la AMS format per àlbums de fotografies de peces artístiques estretament lligades amb les matemàtiques i en suports diversos: papiroflèxia, escultura, pintura, fractals…

Es pot descarregar en pdf (1,7 MB) o demanar-ne una còpia impresa.

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada

Les formes dels flocs de neu

Kenneth Libbrecht, catedràtic de Física del California Institute of Technology (Caltech), ha guanyat el Premi Lennart Nilsson de fotografia científica, dotat amb 100.000 corones sueques (una mica més de 10.700 €).

La Lennart Nilsson Award Foundation ha premiat les fotografies que Libbrecht ha obtingut durant la seva recerca sobre les formes dels flocs de neu. En paraules del jurat, “les imatges de Kenneth Libbrecht ens obren els ulls a la regularitat i la bellesa de la natura. Amb les seves fotografies de flocs de neu, converteix les matemàtiques, la física i la química en imatges d’una gran bellesa”.

Fa més de 400 anys, Kepler va descobrir que tots els flocs de neu són hexagonals i que tots els cristalls tenen una forma única. Libbrecht està intentant entendre com sorgeixen aquestes formes, mesurant els cristalls de neu al laboratori. El seu objectiu és descobrir els mecanismes físics subjacents: com la temperatura i les càrregues elèctriques afecten la dinàmica molecular en el creixement del cristall.

Libbrecht fa les fotografies amb el prototip Snow Master 9000, format per un microscopi i una màquina fotogràfica Nikon D1X.

Més informació:

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada

Twitter i les matemàtiques

Us heu preguntat per què les proporcions de la nova interfície de Twitter són aquestes i no unes altres? Capricis dels dissenyador? No, matemàtiques. Concretament l’espiral d’or i la successió de Fibonacci.

Com a curiositat, les targetes de crèdit, els carnets d’identitat o els paquets de tabac segueixen la mateixa proporció. I moltes altres coses.

Font: Microsiervos

Comparteix l'entrada

Nature by Numbers

Nature by numbers és un impressionant curtmetratge inspirat en els números, la geometria i la naturalesa, obra de Cristóbal Vila, llicenciat en Belles Arts, dissenyador, il·lustrador i infografista 3D.

Parteix de l’estreta relació que hi ha entre moltes formes  de la naturalesa i les matemàtiques, centrant-se en la Successió de Fibonacci, a la qual ja vam dedicar una entrada, la raó àuria,  la triangulació de Delaunay i els mosaics de Voronoi.

Tant interessant com el vídeo és l’explicació que hi ha darrera. Us recomanem ferventment que el visualitzeu -millor en alta definició- i que llegiu després l’explicació.

Font: Microsiervos

Comparteix l'entrada