Blog de la Biblioteca de Matemàtiques


Deixa un comentari

Novetats del fons: «Cibercrimen», de Manel Medina i Mercè Molist

CibercrimenDurant els darrers anys, i cada vegada més, els mitjans de comunicació es fan ressò de notícies relacionades amb la seguretat informàtica: robatoris de comptes, suplantacions d’identitat, intents de phishing, troians i malware que infecten milers de màquines, botnets, espionatge governamental, control policial…

Fem bona part de la nostra vida connectats. La majoria tenim un petit ordinador a la butxaca amb una potència de càlcul inimaginable fa 20 anys. Ens relacionem per la xarxa i hi emmagatzemem una quantitat ingent de dades personals, convençuts que no corren cap perill i que no hi ha ningú interessat a recopilar-les, analitzar-les i fer-ne un mal ús. Sacrifiquem la prudència en nom de la immediatesa i ens convertim en la baula més feble de la cadena. Les nostres pràctiques a Internet són insegures i només és qüestió de temps que acabem tenint algun ensurt.

Per ajudar-nos a moure’ns per les xarxes, per transitar-hi amb la mateixa cautela que ho fem pels carrers de les nostres ciutats, Manel Medina i Mercè Molist posen a les nostres mans Cibercrimen : ¡protégete del Bit-Bang!, los ataques en el Ciberespacio a: tu ordenador, tu móvil, tu empresa… aprende de víctimas, expertos y CiberVigilantes, una publicació de Tibidabo Ediciones, eminentment divulgativa però rigorosa que, mitjançant recursos periodístics, desgrana alguns dels incidents més impactants dels darrers anys i ofereix recomanacions per minimitzar els riscos.

Els capítols s’organitzen seguint una seqüència clara i entenedora: identificant els riscos, explicant l’atac, oferint idees per defensar-se i, finalment, assenyalant qui i com estableix les mesures de protecció. A través de 6 capítols, es tracta des del robatori d’identitat —que identifiquen com a principal problema—, els enganys per mitjà de tècniques d’enginyeria social, el malware, els instruments i les tècniques que usen els atacants contra els sistemes víctimes, el robatori de dades personals, l’assetjament a través d’Internet, les connexions insegures —compte amb el Wi-Fi!— fins al cibercrim organitzat. La redacció, assequible i amena, farcida de casos reals a tall d’exemple, permet una lectura profitosa a qualsevol persona mínimament familiaritzada amb l’entorn digital i que vulgui esdevenir part activa en la seva pròpia seguretat. Les bones pràctiques que proposen Medina i Molist parteixen del sentit comú, lligat a una dilatada experiència de tots dos en aquest camp.

Manel Medina (@medina_manel) és catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des de 1992, coordinador científic del capítol europeu d’Anti-Phishin Working Group (APWG) des de 2013, membre del consell assessor de l’ISMS Forum Spain (2013), i fundador i director de l’Equip de Seguretat per a la Coordinació d’Emergències en Xarxes Telemàtiques (CERT-UPC).

Mercè Molist (@mercemolist) és periodista pionera especialitzada en temes de tecnologia, seguretat informàtica i gran coneixedora del món i la cultura hacker. Ha treballat per diversos mitjans de renom — El País, Catalunya Ràdio— i actualment treballa al Centro de Investigación para la Gestión Tecnológica del Riesgo (CIGTR) i escriu a La Marea i El Mundo. És autora de Hackstory: la historia nunca contada del underground hacker en la Península Ibérica.

Trobareu el llibre a la prestatgeria de Novetats fins el 31 de juliol. A partir de llavors s’integrarà al fons, sota el topogràfic corresponent.


1 comentari

Els graduats en Matemàtiques i Estadística, entre els que menys atur pateixen

Institu Nacional d'Estadística (INE)Segons les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) regularment, els graduats en Matemàtiques i en Estadística són els que menys taxa d’atur registren i els que tenen una major taxa d’ocupació (78,64%). Només els formats en Veterinària registren un índex superior d’ocupació (80,48%). En el tercer lloc se situen els graduats en Informàtica (76,95%), seguits de Periodisme i Informació (74,21%) i Dret (73,40%).

Taxa d'ocupació per nivell de formació i sexeLes persones amb formació bàsica arriben al 34,10% d’ocupació i registren un atur del 30,89%. Les taxes d’atur més baixes, en canvi es donen en les persones formades en Matemàtiques i Estadística (5,70%). Pel que fa a la Informàtica, la taxa d’atur és notablement superior i se situa en un 14,91%.

Taxa d'atur per nivell de formació i sexeMés informació


Deixa un comentari

Prop d’un miler de persones participen a la Matefest-Infofest 2015

Matefest-Infofest 2015L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) ha acollit aquest dimecres, 25 de març, una nova edició de la Matefest-Infofest, una jornada que organitzen alumnes de la Facultat de Matemàtiques i que coordina Eloi Puertas, professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi. L’objectiu de l’activitat és apropar les matemàtiques i la informàtica a tot tipus de públic, i als estudiants de secundària en particular, i presentar una imatge social positiva d’aquestes dues disciplines, a partir de mostrar la seva presència en el nostre entorn i el paper que tenen en la cultura i el progrés.

Enguany, han participat vint instituts en la jornada, que és, sobretot, un esdeveniment lúdic i festiu. Al llarg de tot el matí, catorze estands han omplert el Pati de Ciències de l’Edifici Històric, cadascun amb propostes diferents, com ara un que mostrava la relació entre les matemàtiques i els jocs d’estratègia, les dames, els escacs o el cub de Rubik. Altres estands han estat dedicats a la robòtica i permetien programar robots autònoms, manipular drones AR o fer aplicacions per a mòbil. La computació quàntica i altres conceptes matemàtics com el nombre auri i les paradoxes, també han estat presents en altres expositors. Així mateix, el Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA) ha tingut un estand propi.Matefest-Infofest 2015

Les escoles han assistit també a les diferents conferències programades, que tractaven sobre temes que anaven des de la relació entre la música i les matemàtiques fins a la història del calendari o l’evolució dels sistemes de telecomunicacions.

Podeu veure les fotografies de la jornada al Flickr de la UB.

Font: Notícies de la UB


1 comentari

Matefest-Infofest 2015

Matefest-Infofest 2015

El dia 25 de març de 2015 se celebrarà la XVIa edició de la Matesfest-Infofest a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

La festa, organitzada pels alumnes amb el suport de la Facultat, té per objectiu acostar les Matemàtiques i la Informàtica a tothom que hi estigui interessat, tot posant de manifest la seva importància en la nostra vida quotidiana. És també una manera d’acostar les dues disciplines, especialment als alumnes de secundària.

La festa començarà a les 9:00 i s’acabarà a les 14:00. Entre les activitats programades hi ha, a hores d’ara, 7 xerrades confirmades i 4 estands.

Xerrades

  • 9:30-10:15. Música i matemàtiques, l’aritmètica de l’ànima, a càrrec de Salvador Chiva.
  • 9:30-10:15. Terminals mòbils: una nova era de la informàtica, a càrrec de Santi Seguí.
  • 10:30-11:15. Les matemàtiques en la màgia i viceversa, a càrrec de Sergio Belmonte.
  • 10:30-11:15. Robots assistencials: la cara amable de la Robòtica, a càrrec de Pablo Jiménez.
  • 11:30-12:15. Una passejada per la història del nostre calendari, a càrrec d’Anton Aubanell.
  • 12:00-12:45. Animació per Computador: de les partícules als models complexes…. i més enllà, a càrrec de Toni Susin.
  • 12:30-13:15. Mirar amb ulls matemàtics, a càrrec de Santiago Vilches.

Estands

Durant la festa, i com a fase culminant del Taller de robòtica i Intel·ligència Artificial, desenvolupat en sis sessions des de mitjan febrer, se celebrarà la competició de robots Lego Mindstorms.

Final de la competició de l’any 2011

Edicions anteriors de la Matefest


Deixa un comentari

Celebrem el trentè aniversari del Manifest GNU

Ara fa 30 anys, elGNU, obra d'Aurelio A. Heckert, sota llicència cc-by-sa 2.0 març de l’any 1985, un jove hacker del Massachusetts Institute of Technology (MIT) va redactar el Manifest GNU, una declaració de principis que establia els fonaments d’un sistema operatiu lliure, compatible amb UNIX. El manifest marcaria, també, l’inici del moviment del programari lliure, del qual aquell jove inquiet, Richard Stallman, esdevindria la cara més visible, al capdavant de la Free Software Foundation.

L’ètica hacker

Per entendre la importància i la gènesi del moviment, cal conèixer el context en el qual es va desenvolupar. Durant els anys 60 i 70, els sistemes informàtics es van començar a popularitzar en algunes universitats capdavanteres. Eren sistemes cars i complexos, destinats en exclusiva a usos científics. Sense interfície gràfica —que encara no existia—, calia una gran dosi d’enginy i entusiasme per programar aquelles màquines i obtenir-ne els resultat desitjats. A l’entorn dels centres de càlcul es van anar formant grups d’experts, que intercanviaven lliurement el programari que desenvolupaven, i que en distribuïen també el codi font, sota la premissa que qualsevol que pogués millorar-lo, tingués la llibertat de fer-ho i la voluntat de compartir-lo. L’ètica hacker, doncs, era la base sobre la qual se sustentava el treball col·laboratiu en aquells laboratoris pioners, una mica en la tradició de la recerca acadèmica.

Quan el 1971 vaig començar a treballar al Laboratori d’Intel∙ligència Artificial del Massachusetts Institute of Technology (MIT), vaig entrar a formar part d’una comunitat que compartia programari i que feia molts anys que funcionava. El fet de compartir programari no es limitava a la nostra comunitat en particular, ja que això es fa des que existeixen ordinadors, de la mateixa manera que el fet de compartir receptes és tan antic com l’activitat de cuinar.  La diferència és que nosaltres compartíem més que la gran majoria.

A principis dels 80, però, el panorama va començar a canviar. La popularització de la microinformàtica i la davallada de preus dels sistemes van propiciar una demanda entre les empreses, que necessitaven programari. D’aquí el naixement de companyies que basaven el seu negoci en la programació i venda de programari, però trencant amb el model anterior: el seu programari era privatiu, no s’acompanyava amb el codi font i no se’n permetia ni la modificació ni la distribució.

Richard Stallman i el projecte GNU

Richard Stallman. Fotografia de friprog, sota llicència cc-by-sa 2.0

Richard Stallman va viure tot aquest procés des del Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT. La pressió que exercien les companyies privades de programari per imposar el seu model al laboratori va ser l’origen del Manifest GNU (març de 1985), en el qual Stallman explicava la seva intenció de crear de zero un sistema operatiu completament lliure, com a alternativa a UNIX.

L’octubre d’aquell mateix any naixia la Free Software Foundation, amb l’objectiu de promoure el programari lliure, desenvolupar el sistema operatiu GNU i vetllar pel compliment de les seves llicències —en especial la GNU.

Considero que la regla d’or requereix que, si m’agrada un programa, l’haig de compartir amb altres persones a qui també els agradi. Els venedors de programari volen dividir els usuaris i conquerir­-los fent que cada usuari accepti no compartir el programari amb altres usuaris. Em nego a trencar la solidaritat amb els altres usuaris d’aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de no ­divulgació ni de llicència d’ús de programari. Durant uns anys vaig treballar des del Laboratori d’Intel∙ligència Artificial contra aquestes tendències i altres descortesies, però la situació es va fer insostenible: no podia continuar en una institució on jo duia a terme aquestes pràctiques contra la meva voluntat.

El programari lliure

El programari lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat d’executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, canviar-lo i millorar-lo. La seva essència rau en la llibertat, no en el preu ni en la possible gratuïtat. La confusió sobre aquesta qüestió ve d’una mala traducció. En anglès, el mot free fa referència tant a lliure com a gratuït, però aplicat al programari, cal pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”, i no pas a “barra lliure”.

El programari és lliure quan compleix les quatre llibertats formulades per Stallman a mitjan 80:

  • La llibertat d’executar el programa com es desitgi i per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
  • La llibertat de distribuir còpies, de manera que es pugui ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
Mapa conceptual del programari lliure

Mapa conceptual del programari lliure, obra de Trebol6, basat en la feina de René Mérou. Sota llicència cc-by-sa 3.0

El programari lliure avui dia

En aquests 30 anys, el moviment del programari lliure ha anat guanyant adeptes, lentament però de manera creixent. Els principals obstacle que ha d’afrontar són el desconeixement, la desídia, i els interessos de les empreses del sector, els tentacles de les quals arriben sovint més enllà del que seria desitjable. La idea que la qualitat del programari ha d’anar necessàriament associada a una llicència restrictiva de preu elevat, cada vegada va perdent més força. Tots plegats, sovint de manera inconscient, utilitzem programari lliure en la nostra vida quotidiana.

És cert que la presència dels sistemes operatius lliures a l’escriptori és encara molt minoritària, però la situació canvia radicalment quan ens fixem en els servidors o, encara més, ens els supercomputadors. La darrera estadística —novembre de 2014— del TOP500 mostra que el 97% dels 500 supercomputadors més potents del món funcionen amb alguna distribució GNU/Linux.

Pel que fa a l’ús habitual de programari lliure sobre sistemes operatius privatius, es detecta una curiosa diferència entre els internautes que afirmen utilitzar-lo (20,60%) i els que realment l’utilitzen, sovint sense saber-ho (83,88%). Això es desprèn de les darreres estadístiques —2011—publicades pel Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las TIC basadas en fuentes abiertas.

Que cada dia més usuaris utilitzin aplicacions com Firefox, LibreOffice, OpenOffice, GIMP o VLC per la seva qualitat i no per raons ideològiques, és un primer pas per entendre la importància que té la llibertat, també aplicada al programari.

Més informació


Deixa un comentari

Per què hi ha poques dones estudiant Informàtica?

Al fil de la reflexió feta per la Dra. Bayer a l’article Mujeres y Matemáticas, i amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, al CRAI Biblioteca de Matemàtiques enguany ens plantegem:

Per què hi ha poques dones estudiant Informàtica?
“L’enginyeria informàtica és l’única especialització en el camp de les ciències, l’enginyeria i les matemàtiques, en què el número de dones graduades ha patit un descens: del 37% en 1985 al 18% del 2012. […] Vivim en una societat on encara s’encoratja les nenes a jugar amb nines en comptes de fer-ho amb robots, perpetuant així l’estereotip del programador home de raça blanca.”

Larson, Selena. Why So Few Women Are Studying Computer Science. A: Readwrite. (2014) .

Malgrat la poca presència de les dones en aquest camp, destaquem el paper rellevant de:

 


Deixa un comentari

20ª Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica

20ª Nit de les Telecomunicacions i la InformàticaEl dia 26 de febrer se celebrarà a l’Auditori de Barcelona la 20ª Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, organitzada conjuntament per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF). La Nit, que es va celebrar per primera vegada l’any 1995, és l’acte pioner i de referència del sector a casa nostra.

Durant la jornada es lliuraran diversos premis: Premis de La Nit, Premis Salvà i Campillo —en reconeixement a la personalitat de l’any i al jove emprenedor—;  els Premis Alan Turing, de reconeixement al CIO de l’any i a la responsabilitat social; i el Premi d’honor de La Nit.

Programa

  • 18:30. Acreditacions.
  • 19:30. Intro musical i benvinguda, a càrrec del periodista Xavier Graset, conductor de la Nit.
  • 19:35. Presentació oficial de l’acte, a càrrec de l’Il·lm. Sr. Mingo Olmos, degà del Col·legi d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, i del Sr. Joan Solé, president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació.
  • 19:40. Intervenció via vídeo del Sr. Günter Oettinger, comissari europeu de Societat i Economia Digital.
  • 19:45. Conferència “La innovació disruptiva”, a càrrec de Xavier Verdaguer (emprenedor en sèrie i fundador de l’Imagine Creativity Center de Silicon Valley).
  • 20:30. Cerimònia d’entrega de Premis i Reconeixements, amb la participació de l’Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona.
  • 21:05. Cloenda institucional, a càrrec de l’Hble. Sra. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals.
  • 21:30. Còctel

Resum de la 19ª edició

Galeria fotogràfica de la 19ª edició

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 419 other followers