En l’any del seu centenari, no hi haurà perdó oficial per a Alan Turing

La Cambra dels Lords britànica ha denegat finalment el perdó a Alan Turing, després que una petició popular impulsada per William Jones reunís gairebé 26.000 signatures per demanar-ho.

Lord McNally, portaveu de la Cambra, va explicar que el govern ja havia examinat la qüestió el 2009, i «que un perdó pòstum no s’havia considerat adequat atès que Alan Turing va ser correctament condemnat pel que aleshores era un delicte penal». La Cambra considera «tràgic que Alan Turing fos condemnat per un delicte que ara sembla tan cruel i absurd», però conclou que «la legislació vigent aleshores requeria un judici». Finalment, McNally va argumentar que el plantejament ha estat acceptar que els fets es van produir i «enlloc d’intentar alterar el context històric i arreglar ara el que ja no té remei», convé assegurar-se que mai no torni a passar.

No és la primera vegada que s’intenta reparar la injustícia que es va cometre amb Turing. L’any 2.009 John Graham Cumming va endegar una moció similar, desestimada per la Cambra, que va aconseguir que el Primer Ministre del moment, Gordon Brown, publiqués una nota de disculpa en diversos mitjans de comunicació, en la qual qualificava el tracte a Turing de terrible i completament injust.

Enguany es commemora arreu del món l’Any Turing, coincidint amb el centenari del seu naixement. S’han programat multitud d’actes i esdeveniments de tota mena, entre els quals l’emissió al Regne Unit d’un segell commemoratiu.

Més informació:

Apunts relacionats:

L’enigma de l’ordinador, nova exposició al MNACTEC

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) inaugura avui l’exposició L’enigma de l’ordinador, un recorregut històric des de les primeres eines de càlcul documentades (5.000 a de C.) fins als ordinadors de l’actualitat.

Molts joves creuen que la informàtica va començar amb el PC, però el cert és que aquest no apareix fins als anys 60 del segle XX. En realitat, els orígens de l’ordinador es troben al voltant del V mil·leni a.C., quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els facilitessin la realització de càlculs senzills, com comptar ramat o mesurar extensions de terra. A mida que avançà la ciència i la tecnologia, aquestes eines es van anar perfeccionant: va aparèixer l’àbac, després l’astrolabi, les varetes de Napier, les calculadores, les tabuladores, els mainframes, el PC, i així successivament fins arribar als nostres dies, en què hi ha xips arreu i les tecnologies de la informació evolucionen de manera frenètica.

L’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’, de més de 1500 m², repassa la història de l’ordinador, des de la gènesi fins a l’eclosió tecnològica actual, a través d’un recorregut visual amb una completa mostra de gairebé 150 instruments matemàtics i aparells, els més emblemàtics d’una col·lecció de més de 400 ordinadors i 200 microprocessadors, la més important d’Europa. A més de desvetllar una part transcendental i molt poc coneguda de la nostra història, amb aquesta exposició es vol demostrar com l’enginy individual, lligat a les successives necessitats i contingències de les diferents èpoques, ha fet possible que avui en dia parlem de la societat de la informació.

Fotografia de Teresa Llordés, MNACTEC.

Més informació:

Font: L’agenda de la cultura científica | L’home dibuixat

Aquest any… aprendré a programar

Amb l’arribada de cada nou any, qui més qui menys, ja sigui en públic o en privat, es planteja bons propòsits que, amb el pas del temps, solen acabar relegats en algun racó de la consciència. Que si deixaré de fumar, que si em tornaré a inscriure al gimnàs —i aquest cop hi aniré—, que si estudiaré més i em trauré aquella assignatura que se’m resisteix…

Des de Codeacademy han llançat una iniciativa en forma de propòsit d’any nou: Code Year. L’objectiu és aprendre a programar durant l’any que tot just comença. Només cal inscriure-s’hi —com ja han fet fins el moment 122.900 persones arreu del món—, i anar seguint el desenvolupament de petites lliçons interactives.

El sistema, concebut per Zach Sims, graduat per la Universitat de Columbia, i Ryan Bubinski, estudiant de la mateixa universitat, planteja un aprenentatge gradual i assumible caracteritzat per la brevetat de les lliçons, que permeten avançar adquirint coneixements i posant-los en pràctica immediatament. És fruit de la frustració dels dos creadors, cansats d’aprendre a programar amb recursos de text i vídeo poc eficaços.

Us hi animeu?

Xerrada taller el 18 i 25 de gener a la Facultat de Matemàtiques

La Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona ha programat per als propers 18 i 25 de gener la xerrada taller Màquines que analitzen el comportament humà: la interacció entre l’home i la màquina (pdf).

La xerrada, a càrrec de Sergio Escalera i Oriol Pujol, va adreçada a alumnes de Batxillerat de la via científico-tècnica i s’organitza en dos torns cada dia:

Torn 1:

  • 09:30 – 11:00 Benvinguda i conferència
  • 11:30 – 12:30 Taller

Torn 2:

  • 11:00 – 12:30 Benvinguda i conferència
  • 13:00 – 1400 Taller

Fa dècades que veiem pel·lícules relacionades amb la Intel·ligència Artificial on les màquines són autònomes, analitzen el seu entorn i prenen decisions simulant comportament intel·ligents. Un exemple és el cas de Terminator (figura). Avui dia algunes de les escenes d’aquestes pel·lícules poden ser replicades amb les tecnologies assolides a l’actualitat. El primer pas per permetre a una màquina interactuar és fer-li entendre el seu entorn, i en le cas de la interacció home-màquina, és permetre la identificació automàtica i interpretació del comportament de les persones. Un exemple clar es pot veure en les últimes tecnologies de videojocs, on cada cop més som capaços de comunicar-nos-hi i i nteractuar-hi de forma complexa.

En aquesta xerrada taller analitzarem les tecnologies actuals que permeten aquesta comunicació home-màquina, quina ha estat la seva evolució i qui és el paper la informàtica de l’anàlisi de dades i intel·ligència artificial per avançar en aquest camp- Veurem les possibilitats d’aquesta tecnologia i discutirem el seu futur. Jugarem amb diferents tècniques si tecnologies actuals, i programarem les màquines per a que reconeguin el nostre comportament.

El 2012, un any ple de commemoracions matemàtiques

Després del parèntesi nadalenc ens retrobem amb tots vosaltres per desitjar-vos que aquest any, farcit de mals auguris, no sigui tan apocalíptic com es preveu.

Des del punt de vista matemàtic, tres commemoracions importants, una especialment  a casa nostra.

Centenari de Ferran Sunyer i Balaguer

Enguany se celebra el centenari del naixement de Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), matemàtic català reconegut internacionalment. La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer ha programat un seguit d’actes per commemorar l’efemèride, dels quals anirem informant puntualment.

Any Turing

També aquest 2012 se celebra arreu del món l’Any Turing, coincidint amb el primer centenari del seu naixement. Després de la tardana disculpa per part del govern britànic l’any 2009, arriba l’homenatge i el desgreuge a una de les figures més importants de la informàtica moderna. Organitzat pel Turing Centenary Advisory Committee (TCAC), el centenari preveu múltiples actes arreu del món: jornades, conferències, exposicions, publicacions… També n’anirem informant.

125è aniversari del naixement de Ramanujan

Enguany se celebra també el cent vint-i-cinquè aniversari del naixement del matemàtic indi Srinivasa Ramanujan. Per aquest motiu, el Primer Ministre Manmohan Singh, ha declarat l’any 2012 Any Nacional de les Matemàtiques, i el dia 22 de desembre —dia del seu naixement—, Dia Nacional de les Matemàtiques.

La Ramanujan Mathematical Society ha programat diverses activitats commemoratives, que culminaran en un congrés internacional el mes de desembre a Nova Delhi.

Iniciatives de les quals parlarem segur durant el 2012 —especialment de les dues primeres, per proximitat i facilitat a l’hora d’accedir a la informació.

Un viatge amb Richard Stallman, per Ricardo Galli

Fotografia de Maurizio Scorianz, sota llicència CC-BY-NC 2.0

Richard Stallman, pare de la Free Software Foundation i responsable d’haver dotat el programari lliure d’una definició clara i inequívoca, va participar al Free Culture Forum de Barcelona, celebrat a finals d’octubre a l’Arts Santa Mònica.

Arrel d’aquesta participació, Ricardo Galli, professor de Sistemes Operatius a la Universitat de les Illes Balears (UIB), programador i cofundador de Menéame, va escriure un apunt al seu bloc —Un viaje con Richard Stallman (ese hombre)—, recordant l’experiència que va viure amb Stallman l’estiu de l’any 2004, quan el van convidar a fer una conferència a la UIB.

El relat, amb passatges hilarants i fugint de la distorsió, ajuda a construir una imatge més precisa i humana del personatge. Stallman sorprèn els seus amfitrions plorant per la seva soledat o posant-se a treballar a mig sopar; els irrita exigint un ús meticulós i acurat del llenguatge —fins i tot corregint-los en castellà—, o els exaspera demanat d’anar a l’estació de Sants a comprar ametlles garrapinyades quan, camí del Parc Güell, gairebé no arriben a temps d’agafar l’avió que els ha de dur a Mallorca.

Llegamos a la puerta del hotel pasadas las 23:30, apago el motor del coche:

— Hemos llegado —digo.

— Ya sé que llegamos, me di cuenta, no soy tonto, no hace falta que me lo digas.

Reventé. No recuerdo todo lo que le dije, pero casi gritaba explicándole que esa era una frase de cortesía muy habitual en castellano, y que él era un maleducado, incapaz de asumir las costumbres de los demás. Todo esto dentro del coche y sin movernos. Al final me callé, ya arrepentido de haber perdido los nervios. Mi sorpresa fue que me empezó a hablar muy tranquilo, en inglés pausado:

— Tienes razón soy hosco, a veces desagradable, pero por favor entiende que estoy muy cansado, soy viejo, ahora tengo que ponerme a trabajar, y me molesta mucho que me sobreprotejan. Todo el mundo me sobreprotege, hasta me indican cuándo debo cruzar la calle, a mí, que nací en Manhattan me hablan como si no supiese. Disculpas, pero por favor, no me sobreprotejas, no te preocupes por mí, me defenderé sólo, si necesito algo lo pediré…

Benjamí Villoslada, informàtic i soci de Galli a Menéme, completa el relat amb les seves impressions sobre l’estada de Stallman a Mallorca a Más sobre Un viaje con Stallman (ese hombre).

Si mai teniu pensat convidar Richard Stallman a fer una xerrada, convé que tingueu en compte les seves condicions i preferències. Però no patiu, metòdic com és, segur que abans us enviarà un missatge detallant què heu de fer i, sobretot, què no heu de fer.

Més informació:

Apunts relacionats:

Ha mort John McCarthy, pare del terme intel·ligència artificial

Fotografia de null0, sota llicència CC-BY 2.0

El 23 d’octubre va morir a Los Angeles John McCarthy, matemàtic i pioner de la computació nord-americà. McCarthy, responsbale d’haver acunyat el terme intel·ligència artificial (IA) l’any 1.956, va guanyar el premi Turing l’any 1.971 i va ser el pare del llenguatge de programació Lisp.

Es considera que l’acte fundacional de la IA va ser la conferència que McCarthy va pronunciar el 1.956 a la Universitat de Darmouth, en la qual va plantejar els seus objectius: “Aquest estudi procedirà sobre la base de la conjectura que tots els aspectes de l’aprenentatge o qualsevol altre tret de la intel·ligència es poden descriure, en principi, d’una manera tan precisa que es pot crear una màquina que els simuli”.

L’any 2.007 va publicar l’article ¿What is Artificial Intelligence?, en el qual explicava què entenia per IA: “la ciència i l’enginyeria de crear màquines intel·ligents, especialment programes de computació intel·ligents. Està relacionada amb la tasca d’utilitzar ordinadors per comprendre la intel·ligència humana, però la IA no s’ha de limitar a mètodes observables biològicament”.

Més informació:

Richard Stallman, un home sense llar

Fotografia de Richard Stallman, sota llicència CC-BY-ND 3.0

El mitjà mexicà Emeequis ha publicat una extensa entrevista a Richard StallmanRichard Stallman, el hombre sin hogar—, que a banda d’abordar la seva activitat com a fundador de la Free Software Foundation (FSF) i activista del programari lliure, detalla aspectes molt menys coneguts de la seva vida privada.

Stallman parla obertament de la seva infantesa, marcada pel divorci dels seus pares, la intensa relació amb els avis —morts quan ell tenia 10 anys—,  els difícils anys de l’escola secundària, el desarrelament i la incapacitat per relacionar-se socialment amb els companys. Aborda també el naixement de la seva passió per les matemàtiques i la física, el pas per Harvard primer i pel MIT després, que acabaria en terrible decepció en esfondrar-se —metafòricament i per tercera vegada— la seva llar.

Una entrevista humana i en profunditat per ajudar a entendre les excentricitats d’un personatge que no pot passar desapercebut ni deixar ningú indiferent.

PS: Ens agradaria veure la cara de Richard Stallman en llegir l’advertiment de copyright que encapçala l’entrevista. Intuïm que no li faria cap gràcia.

La Marxa Imperial de la Guerra de les Galàxies com mai l’havies sentit

La Marxa Imperial de la Guerra de les Galàxies interpretada per dues disqueteres. És obra de Paweł, un estudiant polonès de 21 anys amb canal propi a YouTube, on publica altres projectes similars. Al seu web explica com ho ha fet.