Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Eugene Goostman i el test de Turing: en fem un gra massa?

Eugene GoostmanEl cap de setmana passat, molts mitjans de la premsa generalista es van fer ressò d’una informació provinent de la Universitat de Reading (Regne Unit), segons la qual, un ordinador hauria superat per primera vegada el Test de Turing. Segons les primeres informacions, Eugene Goostman, un chat bot o bot conversacional programat per Vladimir Veselov i Eugene Demchenko, que simula la personalitat d’un adolescent de 13 anys, hauria aconseguit enganyar un 33% dels 150 jutges de la prova i fer-los creure que estaven conversant amb un ésser humà. De seguida, però, els mitjans especialitzats, majoritàriament digitals, van començar a treure ferro a l’assumpte i a rebaixar l’eufòria per una suposada fita que ni és tal ni té conseqüències significatives.

El test de Turing

El test de Turing

Imatge de Bilby, de domini públic

El test de Turing és la prova que va proposar Alan Turing per demostrar l’existència d’intel·ligència en una màquina. El va concretar en un article Computing machinery and intelligence—, publicat l’octubre de 1950 a la revista Mind i es fonamenta en la hipòtesi que si una màquina es comporta en tots els aspectes com a intel·ligent, llavors ha de ser intel·ligent.

La prova consisteix en situar un jutge, una màquina i una persona en diferents habitacions. Els dos participants han des respondre les preguntes del jutge, que té l’objectiu de descobrir qui és l’ésser humà i qui la màquina. Turing va vaticinar que a finals de segle XX seria possible programar una màquina per mantenir una conversa de 5 minuts i enganyar el 30% d’humans.

“It will simplify matters for the reader if I explain first my own beliefs in the matter. Consider first the more accurate form of the question. I believe that in about fifty years time it will be possible to programme computers with a storage capacity of about 109, to make them play the imitation game so well that an average interrogator will not have more than 70 per cent chance of making the right identification after five minutes of questioning. The original question, ‘Can machines think?’ I believe to be too meaningless to deserve discussion. Nevertheless I believe that at the end of the century the use of words and general educated opinion will have altered so much that one will be able to speak of machines thinking without expecting to be contradicted.”

Per què no n’hi ha per tant?

Malgrat el rebombori que la notícia ha suscitat, hi ha diversos aspectes que en rebaixen l’impacte, però que molts mitjans no han tingut en compte, ja sigui per les presses o per no haver contrastat les fonts

  • No és la primera vegada, ni la segona, que un bot passa el test. L’any 1991, un bot anomenat PC Therapist va participar en un test de Turing i va enganyar el 50% dels jutges participants. L’any 2011, el cleverbot programat per Rollo Carpenter va aconseguir enganyar més del 59% d’humans presents —30 jutges i més de 1000 persones de públic.
  • Eugene Goostman no és un ordinador, és un programa dissenyat específicament per superar la prova. Simula la personalitat i els coneixements d’un adolescent ucraïnès de 13 anys. És aquest el perfil més significatiu per concloure, en cas de superar el test, que és intel·ligent? En altres paraules: no és un objectiu molt més fàcil que Stephen Hawking, per exemple?
  • La prova proposada per Turing mirava de determinar si una màquina posseïa intel·ligència a partir de la seva habilitat per mantenir una conversa. Però avui en dia hi ha força consens a considerar que la intel·ligència va molt més enllà de ser capaç de respondre preguntes en llengua natural. Manuel de León, director de l’Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT), considera que el desenvolupament de la intel·ligència artificial ja no va per aquest camí: «esta victoria no supone ningún avance, no va a cambiar las cosas. Es más la parte icónica, sobre todo ahora que hemos celebrado el año de Turing, la repercusión social y mediática».

Com a curiositat, podeu mantenir una conversa amb Eugene Goostman

Més informació


Deixa un comentari

Seixanta anys després, Elisabet II concedeix el perdó a Alan Turing

Alan TuringEl 24 de desembre de l’any que tot just hem deixat enrera, Elisabet II va concedir finalment el perdó reial a Alan Turing.

El perdó a Turing és el resultat de la llarga campanya que va endegar l’any 2009 John Graham Cumming i que va aconseguir que l’aleshores Primer Ministre, Gordon Brown, publiqués una nota de disculpa en diversos mitjans anglesos. Més endavant, el setembre de 2012, William Jones va promoure una petició popular en el mateix sentit, que va obtenir una resposta negativa de la Cambra del Lords.

Carta d'Elisabet II en què "perdona" Alan Turing

Carta d’Elisabet II en què “perdona” Alan Turing. Imatge extreta de The Telegraph

Una vida curta, un llegat immens

L’any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les trasnmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

El reconeixement internacional

La comunitat matemàtica internacional, coordinada pel Turing Centenary Advisory Committee (TCAC), va proclamar el 2012 l’Any Turing, coincidint amb la commemoració del seu centenari. Durant tot l’any es van celebrar actes de tota mena —conferències, simpòsiums, congressos, exposicions— arreu del món, en reconeixement a la gran contribució que va fer en els camps de la informàtica, la computació, la intel·ligència artificial o la criptografia.

Calia, concedir-li el perdó?

Malgrat tot, i després d’haver-se aconseguit el perdó reial que s’havia exigit durant tant de temps, hi ha dues coses en tota aquesta història que no podem passar per alt. La mateixa idea de concedir el perdó, implica d’entrada assumir que Turing havia fet alguna cosa reprovable que calia expiar. I, recordem-ho, Alan Turing només va ser condemnat per viure d’acord amb una orientació sexual que el codi penal anglès dels anys 40 considerava “indecent”. Richard Dawkins ho va resumir perfectament en aquesta piulada:

L’altra cosa a tenir en compte, és que el de Turing o el d’Oscar Wilde —condemnat amb els mateixos càrrecs 50 anys abans—, són només els dos casos coneguts, no els únics. Els indults oficials reconeixen a mitges la injustícia comesa, però ignoren els milers de persones condemnades pel mateix durant anys i anys. Més que indultar o perdonar selectivament, potser el que caldria és admetre d’una vegada que determinades lleis del passat eren i són l’antítesi de la Justícia.

Més informació

Apunts relacionats

Bbibliografia


1 comentari

Avui se celebra el Dia d’Ada Lovelace

Dia d'Ada LovelaceAvui se celebra el Dia d’Ada Lovelace, una commemoració internacional que té per objectiu celebrar l’èxit de les dones en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.

L’origen de la celebració és la conclusió a la qual va arribar la psicòloga Penelope Lockwood en un estudi, segons el qual, les dones necessitarien veure i reconèixer models de conducta femenins més que no pas els homes necessitarien veure models masculins. En conseqüència, una dona que destaqui en el seu àmbit pot esdevenir un exemple inspirador, la prova que es poden superar les barreres de gènere, la demostració que l’èxit és assolible.

Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 1815-1852) i filla de Lord Byron, és considerada la primera programadora en la història dels computadors. Va ser col·laboradora de Charles Babbage amb el qual va crear una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. El llenguatge de programació ADA, s’anomena així en homenatge a ella.

Las edades de Ada (Eduardo Galeano)

A los dieciocho años se fuga en brazos de su preceptor.
A los veinte se casa, o la casan, a pesar de su notoria incompetencia para los asuntos domésticos.
A los veintiuno se pone a estudiar, por su cuenta, lógica matemática. No son esas las labores más adecuadas para una dama, pero la família le acepta el capricho, porque quizás así pueda entrar en razón y salvarse de la locura a la que está destinada por herencia paterna.
A los veinticinco inventa un sistema infalible, basado en la teoría de las probabilidades, para ganar dinero en las carreras de caballos. Apuesta las joyas de la familia. Pierde todo.
A los veintisiete publica un trabajo revolucionario. No firma con su nombre. ¿Una obra científica firmada por una mujer? Esa obra la convierte en la primera programadora de la historia: propone un nuevo sistema para dictar tareas a una máquina que ahorra las peores rutinas a los obreros textiles.
A los treinta y cinco cae enferma. Los médicos diagnostican histeria. Es cáncer.
En 1852, a los treinta y seis años, muere. A esa misma edad había muerto su padre, lord Byron, poeta, a quien nunca vio.
Un siglo y medio después se llama Ada, en su homenaje, uno de los lenguajes de programación de computadoras.

Eduardo Galeano a Espejos


Deixa un comentari

Dia de la Llibertat de Programari 2013

Rock the Software Freedom Day 2013Dissabte, 21 de setembre, se celebra a més de 270 països d’arreu del món el Dia de la Libertat de Programari (Software Freedom Day), diada liderada per la Digital Freedom Foundation i amb el suport d’empreses i organitzacions com Google, Canonical, la Free Software Foundation, Joomla!, FreeBSD o Creative Commons, entre d’altres. En aquesta edició hi haurà sis esdeveniments a l’Estat espanyol, tres dels quals a Catalunya.

El Dia de la Libertat de Programari es va celebrar per primera vegada l’any 2004 i s’ha celebrat a Catalunya ininterrompudament des de l’any 2005, de la mà de Caliu. L’any 2011 s’hi va afegir la Konfraria de la Vila del Pingüí, amb la qual cosa la celebració es va poder perllongar en el temps.

Els actes començaran el divendres 20 a la tarda, a La Palma de Cervelló (Teatre Societat Aliança Palmarenca), i continuaran dissabte 21 a Barcelona, al Centre Cívic de Les Corts. S’hi oferiran xerrades, tallers, festa d’instal·lació —on usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran ajuda en instal·lacions de programari lliure i respondran dubtes.

El Dia de la Llibertat del Programari és una celebració mundial del programari lliure. L’objectiu d’aquesta celebració anual és d’educar el públic general sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en l’educació, el govern, a casa i a les empreses. Mitjançant l’ús del programari lliure, obteniu el control sobre el vostre ordinador i les vostres dades. Tota persona té la llibertat d’usar el programari lliure, ja sigui amb un sistema operatiu completament lliure com GNU/Linux o una plataforma no lliure com Windows o MacOS, usant-hi programes lliures.

El programari lliure es defineix per les quatre llibertats que va formular Richard Stallman l’any 1986 i que permeten una participació igualitària en l’era de la informació:

  • 0. La llibertat d’executar el programa, per a qualsevol propòsit.
  • 1. La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L’accés
    al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.
  • 2. La llibertat de redistribuir còpies.
  • 3. La llibertat de millorar el programa i distribuir les millores, perquè tota la comunitat pugui beneficiar-se’n. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.

Més informació:


Deixa un comentari

El blog col·lectiu el Año de Turing arriba al final del seu trajecte

Autors que han col·laborat amb El año de TuringEl Año de Turing, blog col·lectiu allotjat i impulsat per El País, va començar la seva existència a finals de juny de 2012, commemorant el centenari del naixement del matemàtic britànic.

Durant aquest any s’hi han publicat 41 apunts, la majoria centrats en la figura de Turing, en l’impacte que van tenir les seves idees o en el naixement de la informàtica moderna, però també entrevistes amb figures rellevants de la informàtica actual o qüestions relacionades amb la tecnologia i la ciència, no necessàriament lligades amb la informàtica.

Sota la coordinació de Pedro Meseguer, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i Juan José Moreno Navarro, catedràtic de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), hi han col·laborat 33 autors, la majoria procedents del món acadèmic —catedràtics i professors d’universitat, investigadors del CSIC—, periodistes o doctorands.

El dia 9 de juliol d’enguany, els dos coordinadors s’acomiadaven del projecte amb un epíleg que servia per fer balanç dels articles publicats i dels objectius proposat inicialment: contribuir a popularitzar la figura d’Alan Turing i estendre la visió de la informàtica com a disciplina científica.


Deixa un comentari

Dia Internacional contra el DRM

Dia Internacional contra el DRMAvui, 3 de maig, se celebra arreu del món el Dia Internacional contra el DRM, una reivindicació sorgida de la Free Software Foundation (FSF) i centrada enguany en intentar impedir que el W3 Consortium accepti la introducció del la Gestió de Restriccions Digitals (DRM) a l’HTML5, el llenguatge estàndard amb què es construeix la World Wide Web.

DRM is about restrictions, not rights!

Més informació:


1 comentari

El 18 d’abril se celebrarà la Matefest Infofest 2013

Façana de l'Edifici HistòricDijous 18 d’abril se celebrarà una nova edició de la Matefest-Infofest a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

La festa pretén apropar les matemàtiques i la informàtica a tothom. Té com a objectiu presentar una imatge social positiva d’aquestes dues ciències, posant de manifest la seva presència i el paper que juguen en la cultura i el progrés.

La Matefest-Infofest està oberta a gent de totes les edats. Pretén captar l’atenció i curiositat no només dels alumnes de secundària —que hi estan convidats a través dels seus centres educatius—, sinó també de qualsevol persona que hi estigui interessada. Totes les activitats utilitzen un llenguatge planer, sense termes tècnics ni específics, amb la intenció d’arribar a tots els assistents sense distincions.

Les activitats s’agrupen bàsicament en tres grans àmbits: estands, conferències i tallers.

La festa començarà a les 09:00 i s’acabarà a les 14:00. Els estands seran oberts durant aquest període, i les conferències, que se celebraran a l’Aula Magna, tenen l’horari confirmat:

  • De 09:30 a 10:15. De Pitàgores a Google Maps, a càrrec de Pilar Bayer.
  • De 10:30 a 11:15. Lo que no sabes de Pitágoras, a càrrec d’Abraham de la Fuente i Javier Moreno.
  • De 11:30 a 12:15. Informàtica i transport públic, a càrrec d’Oscar Cubero
  • De 12:30 a 13:15. Fem geometria amb el Geogebra, a càrrec de l’Associació Catalana de Geogebra.

Matefest Infofest 2009

Apunts de les edicions anteriors

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 249 other followers