Aquest any… aprendré a programar

Amb l’arribada de cada nou any, qui més qui menys, ja sigui en públic o en privat, es planteja bons propòsits que, amb el pas del temps, solen acabar relegats en algun racó de la consciència. Que si deixaré de fumar, que si em tornaré a inscriure al gimnàs —i aquest cop hi aniré—, que si estudiaré més i em trauré aquella assignatura que se’m resisteix…

Des de Codeacademy han llançat una iniciativa en forma de propòsit d’any nou: Code Year. L’objectiu és aprendre a programar durant l’any que tot just comença. Només cal inscriure-s’hi —com ja han fet fins el moment 122.900 persones arreu del món—, i anar seguint el desenvolupament de petites lliçons interactives.

El sistema, concebut per Zach Sims, graduat per la Universitat de Columbia, i Ryan Bubinski, estudiant de la mateixa universitat, planteja un aprenentatge gradual i assumible caracteritzat per la brevetat de les lliçons, que permeten avançar adquirint coneixements i posant-los en pràctica immediatament. És fruit de la frustració dels dos creadors, cansats d’aprendre a programar amb recursos de text i vídeo poc eficaços.

Us hi animeu?

La Universitat de Stanford ofereix un curs gratuït de criptografia

A partir del 12 de gener, la Universitat de Stanford oferirà, gratuïtament i en línia, un curs de criptografia a càrrec de Dan Boneh, cap  del Grup de Criptografia Aplicada del Departament d’Informàtica de la universitat.

El curs, que consta de dues part fonamentals, inclou exercicis per escrit i de programació. En la primera, s’explica com dues parts que comparteixen una clau secreta, poden comunicar-se de forma segura quan un adversari manipula el trànsit i “escolta” d’amagat. La segona, tracta sobre les tècniques de clau pública, que permeten a dues o més parts generar una clau secreta compartida.

El curs, que és gratuït i que només requereix inscriure-s’hi mitjançant un nom i una adreça de correu electrònic, es desenvoluparà mitjançant petits vídeos —de 8 a 12 minuts de durada—, amb un màxim d’un parell d’hores setmanals. El text de les lliçons es transcriurà per facilitar-ne el seguiment als alumnes que no tinguin un anglès molt fluïd. A través d’un fòrum es podrà contactar amb el professor, plantejar dubtes i respondre els dubtes dels companys.

Per seguir-lo fluïdament es recomana tenir coneixements bàsics de probabilitat discreta. Amb assimilar l’article al respecte de Wikibooks n’hi ha prou.

La Universitat de Stanford ofereix altres cursos amb el mateix plantejament. Podeu veure’n la relació completa al peu de la pàgina del propi curs.

Font: L’home dibuixat

Intent de frau al correu de la UB

Informàtica i comunicacions, a través de Notícies UB, alertava la setmana passada d’un intent de frau adreçat als usuaris de comptes de correu institucional de la UB.

Els usuaris afectats han rebut un missatge amb l’assumpte “Confirmeu la vostra compte UB.ED”, en el qual es demanen dades privades del compte —identificador, contrasenya i data de naixement— sota l’amenaça d’eliminar el compte en cas de no respondre.

L’ntent de phishing és fàcilment identificable —com es pot comprovar amb la captura— pels errors que conté el redactat, per l’assumpte i l’emissor, o per la seva pròpia naturalesa. Però sobretot, perquè cap administrador demanaria als usuaris dades privades per actualitzar la base de dades. La recomanació és simplement ignorar el missatge i eliminar-lo.

Internet Archive arriba als 3 milions de llibres digitalitzats

Internet Archive, la biblioteca digital més gran del món, va anunciar el 17 de setembre que havia digitalitzat l’exemplar 3 milions de la seva col·lecció de llibres. Es tracta de Dialogo de Cecco di Ronchitti … in perpvosito de la stella nvova : … con alcune ottaue d’incerto, per la medesima stella contra Aristotele, un pamflet que s’havia atribuït a Girolamo Spinelli i que actualment s’atribueix a Galileo Galilei, provinent de la biblioteca de la Universitat de Toronto.

Internet Archive va començar a digitalitzar llibres l’any 2.005. Des de llavors ha digitalitzat i posat a l’abast de tothom aproximadament dos milions de títols, provinents de 1.000 biblioteques i en 200 llengües diferents. El milió restant prové d’altres projectes de digitalització, com el Projecte Gutenberg o el Public Access to Court Electronic Records (PACER), dels tribunals federals nord-americans.

Font: Boing Boing

30 minuts: La guerra invisible

En un món interconnectat i hiperdependent dels sistemes informàtics, molts països es preparen per a una nova guerra al ciberespai. Des de fa uns anys assistim a un fenomen cada cop més estès i eficaç: els atacs informàtics contra pàgines web d’institucions oficials i de companyies privades. Els motius són diversos: des de la resposta en clau de protesta -l’anomenat grup Anonymous en podria ser un exemple- fins a iniciatives directament delictives contra interessos privats, passant per “estratègies de terror” per motius ideològics, econòmics o polítics.

El programa setmanal 30 Minuts de TV3, va emetre el diumenge 26 de juny La guerra invisible, un reportatge d’Antoine Viktine produït per Doc en Stock i Arte France, sobre els atacs informàtics i el que els mitjans anomenen ja ciberguerra.

A banda d’una explicació genèrica sobre els riscos de seguretat que representen per a institucions i governs els atacs informàtics, el programa parteix de la propagació l’any 2010 de Stuxnet, un cuc informàtic per a Windows, que espia i reprograma sistemes industrials. El fet que el 60% dels ordinadors infectats per Stuxnet fossin a l’Iran va alimentar les especulacions sobre el seu objectiu —probablement instal·lacions estratègiques iranianes, incloses les nuclears— i la seva autoria, que algun mitjà atribueix als serveis secrets nord-americans i israelians.

El vídeo es pot visualitzar al web de 30 Minuts i a TV3 a la carta fins el 03/07/2011 a les 21.50. Si sou usuaris de Linux, us recomanem l’excel·lent programa que han fet l’equip de GNULinux.cat, justament per descarregar vídeos de TV3 i poder visualitzar-los quan vulgueu. Si sou usuaris de Windows, teniu una alternativa, TV3 al cabàs.

L’Internet Archive i la conservació de llibres en paper

Encara que sembli un contrasentit, Internet Archive, la biblioteca d’Internet que es va fundar per garantir l’accés universal als continguts digitals, ha començat a conservar una còpia física de cada llibre que digitalitza.

Ho expliquen en un apunt al seu bloc i justifiquen la decisió després d’adonar-se que molts dels llibres que havien digitalitzat anaven desapareixent de les biblioteques que en tenien una còpia en paper. La causa principal és l’elevat preu de l’espai físic i la necessitat de moltes institucions de poder alliberar metres lineals per poder fer créixer les col·leccions.

Una de les principals raons per conservar la font física original és la possibilitat d’utilitzar-la com a referència davant d’una eventual controvèrsia: l’original en paper es podria consultar si hi hagués cap dubte sobre la còpia digital. Al marge de les polítiques de conservació i accés d’altres institucions —biblioteques nacionals i universitàries sobretot—, la intenció de l’Internet Archive és aconseguir una còpia digital de tots els llibres mai publicats i una còpia en paper de tants originals com sigui possible. Si diverses institucions conserven còpies d’un mateix document, cadascuna amb la seva política d’accés pròpia, poden servir més eficientment les seves comunitats.

Atès que els materials —llibres, enregistraments sonors i pel·lícules— que conté l’arxiu físic, no són de consulta habitual —per això ja hi ha la còpia digital—, calia contemplar un sistema de preservació a llarg termini que permetés la recuperació ocasional de l’exemplar. El projecte es va iniciar l’any 2009 amb Tom McCarty al capdavant, l’enginyer que ja havia dissenyat el sistema de digitalització de llibres. Tenint en compte l’abundant literatura sobre preservació i conservació existent, McCarty va dissenyar, construir i provar un sistema d’emmagatzematge modular basat en els contenidors de transport, que poden contenir uns 40.000 exemplars cadascun. D’aquesta manera, i apilant els contenidors, en un edifici de petites dimensions, s’hi poden conservar milions de llibres.

Aquest disseny té per objectiu oferir diversos nivells de protecció, fàcilment controlables periòdicament:

  • Cada llibre esta catalogat i conté, en un paper sense d’àcid, informació sobre el llibre i la seva localització.
  • Els llibres es guarden en caixes convenientment etiquetades, d’aproximadament 40 exemplars.
  • A cada palet s’hi apilen 24 caixes.
  • Cada contenidor manté unes condicions ambientals òptimes —de 10º a 15º de temperatura i un 30% d’humitat relativa— i controlables individualment.
  • Els contenidors s’emmagatzemen en edificis amb sistemes de control ambiental.
  • Organitzacions sense ànim de lucre s’encarreguen de protegir i conservar el contingut.

Malgrat que l’edifici ha estat dissenyat per resistir plagues d’insectes i rosegadors, el foc, les inundacions, el procés d’acidificació del paper, etc., sempre hi pot haver alguna font de contaminació, per la qual cosa els llibres s’emmagatzemen en ambients aïllats i amb un flux d’aire regulat.

L’Internet Archive, en la seva voluntat de preservar el coneixement imprès, fa una crida per demanar donacions a biblioteques, col·leccionistes i particulars

Font: Boing Boing