Peter Fleischer: «on acaba la privacitat i on comença la història?»

L’edició del dia 1 de setembre del diari El País publicava una entrevista a Peter Fleischer, màxim responsable de privacitat de Google, que repassa els aspectes més controvertits de l’actuació del gegant de Mountain View, en referència a la privacitat.

P. Hay personas que fueron noticia por un delito, pagaron por ello y no quieren que eso aparezca más en Internet. ¿Qué pasa?

R. Esto no es un problema de Google, sino de los medios y los creadores de contenido. Si quieren, puede hacer que una página no aparezca en el buscador, hay herramientas para hacerlo y es muy sencillo. Quien se sienta aludido debería ir a quien lo publicó y decirle “por favor, quita esto”, después el periódico le dirá sí o no o “estos son mis archivos y esto sucedió así”. Nosotros solo podemos poner en contacto a las dos partes; un buscador es, por definición, neutral, solo somos una herramienta. Si un medio pone su archivo en la Red aparece en los buscadores. Esto abre un debate que va más allá: ¿Dónde termina la privacidad y dónde comienza la historia? Si borramos todo lo que alguien no quiere que salga de sí mismo, terminaremos con la historia. En Alemania tenemos el caso de dos personas que cometieron un asesinato, fueron a la cárcel y ya están libres. Ahora piden a Wikipedia que elimine todas las referencias a su asesinato. Wikipedia argumenta que no lo hará porque es historia, son hechos probados, no es el derecho al olvido, sino un archivo común.

30 minuts: La guerra invisible

En un món interconnectat i hiperdependent dels sistemes informàtics, molts països es preparen per a una nova guerra al ciberespai. Des de fa uns anys assistim a un fenomen cada cop més estès i eficaç: els atacs informàtics contra pàgines web d’institucions oficials i de companyies privades. Els motius són diversos: des de la resposta en clau de protesta -l’anomenat grup Anonymous en podria ser un exemple- fins a iniciatives directament delictives contra interessos privats, passant per “estratègies de terror” per motius ideològics, econòmics o polítics.

El programa setmanal 30 Minuts de TV3, va emetre el diumenge 26 de juny La guerra invisible, un reportatge d’Antoine Viktine produït per Doc en Stock i Arte France, sobre els atacs informàtics i el que els mitjans anomenen ja ciberguerra.

A banda d’una explicació genèrica sobre els riscos de seguretat que representen per a institucions i governs els atacs informàtics, el programa parteix de la propagació l’any 2010 de Stuxnet, un cuc informàtic per a Windows, que espia i reprograma sistemes industrials. El fet que el 60% dels ordinadors infectats per Stuxnet fossin a l’Iran va alimentar les especulacions sobre el seu objectiu —probablement instal·lacions estratègiques iranianes, incloses les nuclears— i la seva autoria, que algun mitjà atribueix als serveis secrets nord-americans i israelians.

El vídeo es pot visualitzar al web de 30 Minuts i a TV3 a la carta fins el 03/07/2011 a les 21.50. Si sou usuaris de Linux, us recomanem l’excel·lent programa que han fet l’equip de GNULinux.cat, justament per descarregar vídeos de TV3 i poder visualitzar-los quan vulgueu. Si sou usuaris de Windows, teniu una alternativa, TV3 al cabàs.

L’Internet Archive i la conservació de llibres en paper

Encara que sembli un contrasentit, Internet Archive, la biblioteca d’Internet que es va fundar per garantir l’accés universal als continguts digitals, ha començat a conservar una còpia física de cada llibre que digitalitza.

Ho expliquen en un apunt al seu bloc i justifiquen la decisió després d’adonar-se que molts dels llibres que havien digitalitzat anaven desapareixent de les biblioteques que en tenien una còpia en paper. La causa principal és l’elevat preu de l’espai físic i la necessitat de moltes institucions de poder alliberar metres lineals per poder fer créixer les col·leccions.

Una de les principals raons per conservar la font física original és la possibilitat d’utilitzar-la com a referència davant d’una eventual controvèrsia: l’original en paper es podria consultar si hi hagués cap dubte sobre la còpia digital. Al marge de les polítiques de conservació i accés d’altres institucions —biblioteques nacionals i universitàries sobretot—, la intenció de l’Internet Archive és aconseguir una còpia digital de tots els llibres mai publicats i una còpia en paper de tants originals com sigui possible. Si diverses institucions conserven còpies d’un mateix document, cadascuna amb la seva política d’accés pròpia, poden servir més eficientment les seves comunitats.

Atès que els materials —llibres, enregistraments sonors i pel·lícules— que conté l’arxiu físic, no són de consulta habitual —per això ja hi ha la còpia digital—, calia contemplar un sistema de preservació a llarg termini que permetés la recuperació ocasional de l’exemplar. El projecte es va iniciar l’any 2009 amb Tom McCarty al capdavant, l’enginyer que ja havia dissenyat el sistema de digitalització de llibres. Tenint en compte l’abundant literatura sobre preservació i conservació existent, McCarty va dissenyar, construir i provar un sistema d’emmagatzematge modular basat en els contenidors de transport, que poden contenir uns 40.000 exemplars cadascun. D’aquesta manera, i apilant els contenidors, en un edifici de petites dimensions, s’hi poden conservar milions de llibres.

Aquest disseny té per objectiu oferir diversos nivells de protecció, fàcilment controlables periòdicament:

  • Cada llibre esta catalogat i conté, en un paper sense d’àcid, informació sobre el llibre i la seva localització.
  • Els llibres es guarden en caixes convenientment etiquetades, d’aproximadament 40 exemplars.
  • A cada palet s’hi apilen 24 caixes.
  • Cada contenidor manté unes condicions ambientals òptimes —de 10º a 15º de temperatura i un 30% d’humitat relativa— i controlables individualment.
  • Els contenidors s’emmagatzemen en edificis amb sistemes de control ambiental.
  • Organitzacions sense ànim de lucre s’encarreguen de protegir i conservar el contingut.

Malgrat que l’edifici ha estat dissenyat per resistir plagues d’insectes i rosegadors, el foc, les inundacions, el procés d’acidificació del paper, etc., sempre hi pot haver alguna font de contaminació, per la qual cosa els llibres s’emmagatzemen en ambients aïllats i amb un flux d’aire regulat.

L’Internet Archive, en la seva voluntat de preservar el coneixement imprès, fa una crida per demanar donacions a biblioteques, col·leccionistes i particulars

Font: Boing Boing

Exposició virtual: matemàtiques experimentals

Matemáticas experimentales és una exposició virtual, adreçada a docents de matemàtiques i els seus alumnes —especialment de secundària— i a tothom que tingui curiositat per les matemàtiques o la ciència en general. És una iniciativa de la UNESCO que proposa experiments fàcils de realitzar i amb material a l’abast de tothom: el cap i les mans, paper, llapis, cartró, filferro, claus… Per a aquells que no tenen ordinadors ni accés a Internet, i amb la intenció de no fer més profunda l’escletxa numèrica i digital, es poden imprimir les fitxes de cada activitat per poder realitzar-les sense necessitat de connexió ni d’ordinadors.

L’exposició presenta més de 200 situacions matemàtiques que proposen als alumnes experimentar, assajar, plantejar hipòtesis, intentar validar-les, i, en definitiva, buscar, demostrar i debatre sobre les propietats matemàtiques.

Inspirada en l’exposició interactiva ¿Por que las matemáticas?, és fruit de la col·laboració entre la UNESCO, el Centre·Sciences d’Orleans i l’Associació per al Desenvolupament de la Cultura Matemàtica (Adecum), també d’Orleans.

Font: Tito Eliatron Vidit

Ja es pot descarregar el Manual de Supervivència de la Llei Sinde

El col·lectiu Hacktivistas, en col·laboració amb l’editorial Traficantes de sueños i el diari Diagonal, ha editat el Manual de desobediencia a la Ley Sinde, que es pot adquirir en paper a un preu de 3,50 € o descarregar lliurement sota llicència Creative Commons (by-sa) 3.0.

El manual té per objectiu demostrar la ineficàcia absoluta de la Llei Sinde des d’un punt de vista pràctic, i ofereix a usuaris i administradors web els mètodes més útils per evitar la censura governamental. Partint dels possibles mètodes per tancar un lloc web —bloqueig de DNS, bloqueig d’IP, bloqueig d’URL, ordre contra el proveïdor d’allotjament i ordre contra el proveïdor de dominis—, es donen solucions tècniques a l’abast de qualsevol usuari que permeten superar les restriccions: com canviar el DNS, com configurar un proxy, com navegar a través de TOR o com configurar una VPN (Xarxa Privada Virtual). Tot plegat explicat pas a pas i per als sistemes operatius —Ubuntu o Debian inclosos— i navegadors més habituals.

Pel que fa als administradors web, la guia explica per què és millor compartir servidor amb altres persones o col·lectius, per què és preferible buscar allotjament en un altre país o la importància de registrar els dominis fora de l’Estat Espanyol.

Fa uns dies, Childnet en col·laboració amb la SGAE, Promusicae i la FAP, va editar Música, cine y televisión en Internet. Guía para padres y profesores (pdf), amb l’evident objectiu d’adoctrinar les noves generacions sobre la manera “segura i legal” d’accedir als continguts a Internet. Per posar només un exemple, la guia defineix un bloc com:

Abreviatura de «web log», un diario o revista que se publica en Internet. Los blogs a menudo se utilizan para publicar enlaces a archivos, que pueden ser copias ilegales de música, películas u otros ficheros multimedia.

En justa resposta, Hacktivistas ha editat també Música, cine y televisión legal, libre y gratuita en Internet. Guía para madres y profesoras, que pretén que els joves creixin

aprendiendo sin miedo, desarrollando su espíritu crítico y sus intereses; para que compartan y aprendan los unos de los otros; para que sus habilidades sean comprendidas y apreciadas, no criminalizadas; para que sepan que ayudar a la difusión de la cultura compartiendo es fundamental y para que sepan que los artistas deben recibir un justo sueldo por las industrias culturales que utilizan su talento; para que conozcan la tecnología y sepan utilizarla a su criterio y en su beneficio.

Es distribueix també sota llicència Creative Commons (by-sa) 3.0 i el podeu descarregar lliurement.

Exposició: Telecomunicacions i Societat de la Informació


Amb motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, la Biblioteca de Matemàtiques ofereix una mostra bibliogràfica centrada en els dos conceptes. La selecció vol ser representativa, tant des del punt de vista tècnic —fonaments de les telecomunicacions i les xarxes d’ordinadors— com des d’un punt de vista més genèric, centrat en tot allò que fa referència a la Societat de la Informació: aspectes sociològics, legals, de gènere, mitjans de comunicació, societat del coneixement…  S’hi inclouen també algunes novel·les de ficció, bé pel seu caràcter anticipatori o perquè es basen, d’alguna manera, en la temàtica exhibida.

L’exposició es podrà visitar des del 16 al 23 de maig, ambdós inclosos.

El Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, proclamat per  l’Assemblea General de les Nacions Unides en la resolució 252, (sessió 60, 2006) se celebra cada any el 17 de maig, per contribuir a la sensibilització respecte de les possibilitats que la utilització d’Internet i altres tecnologies de la informació i la comunicació poden aportar a les societats i economies, i també a la reducció de l’escletxa digital.

Material de l’exposició:

Pau García-Milà: “Mai et riguis d’un friqui perquè un dia serà el teu cap”

Andreu Buenafuente va entrevistar al seu programa de La Sexta Pau García-Milà, cofundador d’EyeOS, projecte punter de programari lliure, del qual ja hem parlat anteriorment. En aproximadament 21 minuts, García-Milà explica els orígens del projecte i presenta el seu llibre, acabat de publicar, Está todo por hacer.

Fugint de l’etiqueta d’emprenedor i amb un sentit de l’humor notable, el convidat explica anècdotes, algunes més conegudes que altres, com la de la seva curiosa relació amb els creadors de Twitter, quan Twitter era només una idea.

Entrades relacionades:

 

Pare, què era un bloc?


El diari Público publicava el dia 5 d’abril un article de Nacho RojoPapá, ¿qué era un blog?—, en el qual repassa la història de Twitter. Des del seu naixement, discret i discutit, fins a la seva transcendència en el moment actual.

L’autor ha demanat a reconeguts usuaris —Enrique Dans, Ignacio Escolar, els membres de Microsiervos o Eduardo Arcos,—que responguin, en 140 caràcters, la pregunta del milió: què és Twitter?

Com a particularitat, cap dels paràgrafs de l’article supera els 140 caràcters.

Desde entonces Twitter ha provocado historias increíbles, reales o no: The Guardian dejó el papel por Twitter tras 188 años de historia. Se le ha acusado desde sostener las revoluciones de los países árabes hasta del vendaval que casi consigue alisar el pelo de David Bisbal.

Twitter arrasa: cerca de 200 millones de usuarios (medio millón más cada día) que escriben a un ritmo de 1.000 millones de tuits por semana.

Més informació:

Font: El blog de Enrique Dans