LaTeX | Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Dave Richeson, professor de matemàtiques del Dickinson College i editor d’un dels blocs que seguim habitualment, Division by Zero, va publicar una entrada el dia 18 de setembre per informar que Google Docs incorpora un editor -limitat- de LaTeX. La notícia es va publicar el dia anterior a Google Operating System i segur que serà ben rebuda però també discutida, per la comunitat científica, especialment la matemàtica.

No es pot escriure directament en LaTeX sinó que es pot inserir des del menú una expressió en LaTeX que el sistema converteix en imatge. Si posteriorment l’expressió es vol editar només cal fer-hi doble clic.

Però la idea, que a priori és bona i que facilitaria molt compartir documents entre grups de treball, no ho és tant perquè té com a mínim tres limitacions importants. Una, és poc usable. Algú que treballi habitualment amb editors de LaTeX es pot desesperar cada vegada que hagi d’inserir una expressió havent de clicar dos cops al menú quan normalment en té prou amb obrir i tancar l’expressió amb un $. La segona, no accepta expressions massa llargues. No podem concretar els caràcters que permet però són pocs, i en sobrepassar-los respon ‘Equation is too long’. I tercera, les presentacions no incorporen l’editor.

Sorprèn una mica que Google hagi optat per aquesta solució quan altres sistemes (Moodle, WordPress) incorporen filtres més fàcils d’usar. Sigui com sigui sembla una passa, insuficient però encaminada, i els comentaris suggerint altres editors ja han començat a arribar.

Font: Division by Zero

Sovint els inexperts en $L^AT_EX$ ens trobem amb la necessitat de reproduir determinat símbol que mai abans havíem escrit o que simplement no coneixíem. En aquests casos hem de recórrer a bibliografia específica o a interminables taules exhaustives que recullen tots els símbols possibles, però tot i així trobar el que ens interessa pot ser una tasca més que feixuga.

Daniel Kirsch, estudiant de matemàtiques de Münster va arribar a la mateixa conclusió durant una conversa informal amb un company d’estudis i va decidir posar-hi solució, malgrat que, com confessa, no és usuari de LaTeX. D’aquesta manera va néixer Detexify, que finalment s’ha convertit en el seu projecte de final de carrera.

El funcionament de l’aplicació és simple i alhora molt potent. Només cal dibuixar a mà alçada amb el ratolí el símbol que volem escriure i l’aplicació ens retorna les figures que més s’hi assemblen. Com més precisos siguem amb el dibuix més fàcilment identifica el símbol. Hem estat fent proves i els resultats són més que satisfactoris. Tant que ja tenim Detexify permanentment a la barra d’adreces.

PS. A l’hora d’escriure aquesta entrada ens preguntàvem si wordpress.com inclou algun filtre $L^AT_EX$ que permeti escriure codi i que mostri la seva representació. Com podeu veure sí que n’hi ha un. Només cal escriure $latex el codi que vulgueu representar$.

Per exemple:

$latex x_i=\sqrt[n]{\frac{a_i}{b_i}}$ produeix $x_i=\sqrt[n]{\frac{a_i}{b_i}}$