Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


1 comentari

«Professores de la Facultat de Matemàtiques: obra publicada», mostra bibliogràfica del CRAI- Biblioteca de Matemàtiques amb motiu del Dia Internacional de la Dona

Professores de la Facultat de MatemàtiquesAmb motiu del Dia Internacional de la Dona, el CRAI-Biblioteca de Matemàtiques organitza una mostra d’obres del seu fons publicades per les professores de la Facultat de Matemàtiques.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins dels actes organitzats per les comissions d’Igualtat de les facultats de Matemàtiques, Geografia i Història, Filologia i Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB).

La mostra exposa trenta-tres llibres de professores de la Facultat de Matemàtiques publicats en els darrers vint-i-cinc anys. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona és l’editora de tretze d’aquestes obres.

Destaquen a la mostra la lliçó inaugural del curs acadèmic 2007-2008 de la Universitat de Barcelona a càrrec de Pilar Bayer, i les lliçons inaugurals dels cursos acadèmics de la Facultat de Matemàtiques 2007-2008 i 2008-2009 a càrrec de Núria Fagella i Marta Sanz-Solé, respectivament.

La mostra es podrà veure al CRAI-Biblioteca de Matemàtiques del 3 al 28 de març.


Deixa un comentari

Publicada la primera història de la matemàtica en català

Història de les matemàtiquesL’obra Història de la matemàtica : des de Mesopotàmia fins al Renaixement (Publicacions i Edicions de la UB, 2013), de Carlos Dorce Polo, professor associat del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Facultat de Matemàtiques, és la primera història de les matemàtiques escrita en català. Aquest llibre, el primer de dos volums, estudia l’evolució de les matemàtiques des dels seus orígens fins al segle XVI, moment d’inflexió que donarà pas a l’anomenada matemàtica moderna. Comprèn, doncs, una llarguíssima etapa en què les grans civilitzacions antigues i medievals, sempre en fructífera interrelació, van establir els fonaments de la geometria, el càlcul, l’àlgebra i la mecànica.

El treball vol descobrir al lector les fites i les curiositats d’una aventura que ha estat determinant per al progrés de la humanitat. Com totes les ciències, les matemàtiques han progressat molt des que les societats primitives van començar a comptar fins a l’actualitat. L’estudi d’aquest recorregut és apassionant i, en molts casos, de vital importància per arribar a comprendre plenament alguns conceptes matemàtics. L’obra inclou un proemi de Josep Pla i Carrera, professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques de la UB.

Carlos Dorce Polo (Barcelona, 1974) és professor d’Història de les Matemàtiques i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquesta disciplina, entre els quals hi ha Fermat y su teorema (2007), Ptolomeo. El astrónomo de los círculos (2006) i Azarquiel : el astrónomo andalusí (2008). Actualment, combina la docència a la Facultat de Matemàtiques amb la tasca de professor de secundària i batxillerat a l’Institut Barres i Ones de Badalona, del qual n’és el director.

Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona publica llibres destinats a difondre el coneixement al públic lector interessat en temes de formació i divulgació dels àmbits científic, de recerca i pedagògic i docent, i situa les obres en el mercat editorial. La selecció dels títols respon a les necessitats formatives docents i de recerca, i també a la demanda del públic que té interès en la divulgació d’alt nivell dels coneixements generats a la UB.

Trobareu aquest llibre i altres obres de Carlos Dorce al CRAI Biblioteca de Matemàtiques

Font: Notícies de la UB


Deixa un comentari

Hemeroteca: La Universitat entrevista Josep Pla i Carrera (1998)

Josep Pla i Carrera

El professor Josep Pla al pati de la Facultat de Matemàtiques

Reproduïm l’entrevista que la revista La Universitat va fer a Josep Pla i Carrera, a dia d’avui professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), quan acabava de guanyar el primer Premi de Literatura Científica, l’any 1998.

Josep Pla: “Hi ha una pèssima divulgació de la ciència”

Josep Pla i Carrera (Sant Feliu de Guíxols, 1942) és professor de Lògica Matemàtica i d’Història de la Matemàtica a la UB des de 1969. Ha fet la primera incursió en el món de la ficció literària amb Damunt les espatlles dels gegants (La Magrana), novel·la que va rebre el mes de juny el primer premi de literatura científica atorgat per la Fundació Catalana per la Recerca i Edicions la Magrana. Ha manifestat molt d’interès per la història de la matemàtica, i per la seva docència i divulgació. Dins els càrrecs que ha ocupat a la universitat hi ha el de degà de la Facultat de Matemàtiques del 1989 al 1992. Entre els seus llibres figuren Matemàtica general (Orbis, 1989) o Lliçons de lògica (PPU, 1991). També acaba d’enllestir una Panoràmica del sistema decimal posicional des dels orígens indis a l’aritmètica de Santcliment, que s’ha de publicar properament.

Com va néixer la decisió de fer una novel·la des d’una disciplina que sembla tan allunyada de la literatura com la matemàtica?

Vaig pensar a fer la novel·la quan va publicar-se El virus de la glòria, amb el qual el professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB Marià Alemany va guanyar l’antic premi de novel·la científica. També m’hi va ajudar el fet que en un programa de Joaquim Maria Puyal, quan jo era degà de la Facultat de Matemàtiques, va sortir un personatge que va dir que la desgràcia de la seva vida havien estat les matemàtiques. Com a degà, em vaig sentir molest i vaig fer un dossier sobre un programa possible que parlaria de la matemàtica actual. Aleshores vaig pensar que algun dia faria un text on es veiés que es pot parlar de matemàtiques sense esgarrifar-se, que els matemàtics són persones i la matemàtica una part de la cultura.
Al moment de fer-la, vaig estructurar la novel·la com un teorema. La vaig escriure en tres estius a més de les estones perdudes. El primer estiu em vaig inventar la carcassa. De seguida vaig saber de què volia parlar i com ho muntaria. El segon estiu em vaig dedicar a informar-me, perquè no sabia res de França, no sabia res de l’època d’Évariste Galoi. I el tercer estiu la vaig escriure.
En un teorema matemàtic primer has de tenir una mica d’intuïció o d’idea d’allò que busques. En un segon moment has de mirar de trobar la demostració, o bé el contraexemple, i així ho vas bastint. En la novel·la també vaig pensar primer en l’estructura. El bastiment el vaig fer després.

Els dos protagonistes de la novel·la són un vell professor de matemàtiques d’una universitat que sembla l’actual UB i una figura històrica: el matemàtic i revolucionari del segle XIX Évariste Galois. Què l’atreia d’aquestes figures i dels seus moments històrics, per exemple les revoltes antifranquistes que havia viscut el professor de jove?

Jo volia fer una contraposició entre la grisor que es dóna a la docència, grisor de la qual estic en contra, i en canvi la brillantor que es dóna a la recerca. Això m’obligava a plantejar-me un home gris, gran, amb una vida on hauria pogut tenir moltes oportunitats perquè li han passat coses, però no ha acabat d’involucrar-s’hi i ha preferit anar fent la viu-viu. Ell necessita un moment històric apassionat i en aquest context és un romàntic. Sembla que els científics no puguem ser romàntics, no puguem ser apassionats. L’Évariste Galois m’anava perfecte per fer la contraposició, per la seva edat, per la seva condició de geni que, en canvi, quan s’havia dedicat a l’ensenyament havia estat un desastre. També m’anava bé per defensar la llibertat, la llibertat individual sobretot, i el dret a la diferència. Tant el vell professor com Galois reivindiquen en el fons el dret a ser diferents.
Jo volia parlar de la revolta estudiantil, perquè volia parlar del dret a la llibertat i a la llibertat a les minories. S’ha de continuar lluitant per una llengua minoritària com el català, que no queda clar que hagi de tenir els mateixos drets que les altres. Aquell moment de l’antifranquisme em permetia veure la força que un moviment polític pot tenir enfront de reivindicacions més individualitzades. Aquella època m’anava molt bé per dir algunes coses que no volia dir descaradament.

Vostè s’ha preocupat sempre per la divulgació. Què pot aportar al públic en general la matemàtica, com a cultura o com a forma de pensar?

La matemàtica és una part idèntica del desenvolupament del pensament humà com qualsevol altra activitat. En alguns moments fins i tot la matemàtica l’han feta filòsofs o deixebles directes de filòsofs. Per tant, és una part del pensament humà
que no veig per què ha d’estar separada de les altres. Hi ha una pèssima divulgació de la ciència, i aquí faig una crítica als mitjans de comunicació. D’altra banda, si a mi m’haguessin fet pintar cinc hores al dia o assajar amb un piano i llegir partitures cinc hores a la setmana, potser no hauria trepitjat mai el Liceu o el Palau de la Música. Però amb la música i la pintura no ens han torturat mai, no t’hi involucres. El que passa amb la matemàtica i amb la llengua, que per mi són els dos grans pilars, és que has de fer les teves anàlisis sintàctiques, les teves traduccions i, en matemàtiques, molts exercicis i moltes hores a la setmana.
La matemàtica té un rigor lògic i això és bo. Hi ha llenguatges amb bagatge lògic i la matemàtica el té. En aquest sentit és bona. Però s’ha d’anar amb compte, la matemàtica és fictícia, està muntada sobre idees. I en canvi, quan fas altres tipus de raonaments, els fas sobre realitats molt més complexes. Hi ha les enveges dels germans, l’odi del veí perquè creu que li has pres la terra…. Per això dic que jo no sóc novel·lista. És novel·lista aquell qui és capaç de teixir intrigues on no hi ha cap lligam lògic matemàtic, perquè la vida no és lògica matemàtica. En el cas de Galois es veu claríssim. Va ser un geni matemàtic i en canvi la seva vida és un desastre.

Posa molt d’èmfasi en els aspectes de l’ensenyament de les matemàtiques. Què en pensa de la docència que se’n fa a l’ensenyament secundari i el superior? Què busquen i què troben els alumnes que entren a la Facultat, també pel que fa a sortides laborals?

Josep Pla i Carrera

Josep Pla mostra la seva novel·la

Jo amb això estic passat de moda, sóc de la Il·lustració. Tornaria a assignatures bàsiques i que fossin moltes menys. Crec que s’hauria de tornar a les assignatures dures, poques i no gaire elecció per part d’alumnes massa joves. Això té un problema. Tothom té dret al coneixement, però no tothom té les mateixes capacitats. Ara, crec que el camí que s’ha triat no és un bon  camí. S’hauria de filtrar molt de pressa perquè tothom trobés un camí més planer, del qual pogués treure el màxim partit. S’hauria de fer un ensenyament de coses bàsiques, fonamentals, i potenciar les diferències.
Pel que fa a la universitat, avui tot professor ha de fer docència i recerca. Penso que si només vol fer recerca, que només faci recerca, i viceversa. Ara bé, la docència hauria de ser seguida, controlada, i no només per les enquestes dels estudiants, sinó per l’èxit professional posterior que tinguin aquests estudiants i per moltes altres qüestions. Després hi ha una cosa que sé que és una utopia: aules lliures. Que l’alumne anés al professor que l’atrau. Hi ha hagut professors aquí que tots els hem anat a sentir: Valverde, Rubert de Ventós… També haurien de fer-se publicacions dignes i ben divulgades de les lliçons.
Crec que, inicialment, als que entren aquí els agraden les matemàtiques. Aquesta és una de les carreres en les quals s’entra per una certa passió, però hi ha una certa psicosi a identificar aprenentage amb sortides laborals. Aquí es ve a aprendre. Després ja veurem en què es treballa. D’altra banda, val a dir que Matemàtiques no té atur, no n’ha tingut mai. Té docència en l’àmbit mitjà i universitari. I no només a les facultats de matemàtiques sinó a altres centres: física, química, enginyeries, politècniques… Actualment hi ha la informàtica. Els matemàtics es col·loquen molt bé en qüestions informàtiques perquè tenen la capacitat d’aprendre, d’assimilar, de resoldre problemes.També hi ha el treball en l’àmbit de l’estadística. Un matemàtic és una mica una ampolla buida: te’l pots trobar fent estadísitiques, connectat amb la NASA o a les caixes d’estalvis


La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va fer una segona edició revisada de la novel·la l’any 2007. Conté dues addendes, una per a matemàtics i una altra per a estudiants, a banda d’un pròleg de l’autor, escrit específicament per a la segona edició.


Deixa un comentari

Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès

Originally posted on Blog de Física i Química-CRAI:

Manual Xarxa Vives

La Xarxa Vives d’Universitats ha publicat l’Interuniversity Style Guide for Writing Institutional Texts in English (Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès), una publicació que es presenta tant en paper com en línia.

El Manual respon al repte de garantir la qualitat i la coherència dels documents que les universitats de la Xarxa Vives publiquen en anglès. El llibre vol ser una eina de suport per a l’estratègia d’internacionalització de les universitats, i està pensada per a docents, investigadors, personal d’administració i serveis i professionals de la llengua que hagin de redactar textos en aquesta llengua. Elaborat pel Grup de Treball de Qualitat Lingüística de la Xarxa, i coordinat pels Serveis Lingüístics de la UB, el Manual tracta tots els aspectes de la redacció de textos institucionals i ofereix eines per a la redacció i la traducció, entre altres recursos addicionals.

Podeu consultar-lo…

View original 7 more words


Deixa un comentari

Préstec especial de Setmana Santa

Préstec Especial de Setmana Santa

Imatge original de shutterhacks, sota llicència CC BY-SA

Els CRAI Biblioteques de la UB ofereixen als seus usuaris un préstec especial de Setmana Santa.

Els documents prestats i renovats entre el 15 i el 22 de març de 2013  tindran com a data de retorn el dia 2 d’abril de 2013.

Tots els CRAI Biblioteques romandran tancats des del 25 al 28 de març de 2013, excepte el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història i el CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa – Grau, en el seu horari habitual.


Deixa un comentari

Màrius Serra, convidat aquesta nit al programa Ànima 33

El programa Ànima 33 de Televisió de Catalunya, comptarà avui amb la presència de Màrius Serra, que hi presentarà la novel·la guardonada amb el Premi Sant Jordi, Plans de futur, de la qual us hem parlat ja diverses vegades.


4 comentaris

Les mans que empenyen la cadira de rodes

Plans de futurAquesta setmana s’ha posat a la venda la darrera novel·la de Màrius Serra, Plans de futur, guardonada amb el Premi Sant Jordi d’enguany.

Plans de futur és una novel·la sobre l’esperança. Recrea, des de la ficció, l’entorn familiar del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer, nascut a Figueres l’any 1912 amb una discapacitat física pràcticament total, que el confinà en una cadira de rodes que no podia moure tot sol. Malgrat el consell del metge d’allunyar-lo de fatigues, mestres i educació, va ser la seva mare, Àngela Balagué, qui s’encarregà inicialment de la seva instrucció, completada després de manera totalment autodidacta.

Les seves enormes limitacions físiques contrastaven amb una gran capacitat intel·lectual, que no s’hauria pogut traduir en recerca matemàtica de no haver estat pel seu entorn immediat, la mare i les cosines, que l’acompanyaven a tot arreu i que escrivien els articles que ell els dictava.

Màrius Serra s’ha aproximat a la possible vida d’aquell peculiar nucli familiar i a les relacions tan particulars que s’hi podrien establir, centrant-se sobretot en qui empenyia la cadira de rodes.

El crític literari Joan Josep Isern destaca que Temps de futur «és una història de gent que s’estima»:

Perquè —no ho he dit abans, però ho dic ara—’Plans de futur’ és una novel·la que sobta per la condició d’història plàcida de persones que s’estimen amb senzillesa i profunditat, sense necessitat de recórrer a grans escarafalls o a cataclismes sentimentals. Per entendre’ns us diré que, segons com, hi ha més brega en la biografia de Malet quan descriu les maniobres de la comunitat científica i universitària espanyola per fer la llesca a Sunyer que no en la descripció del món quotidià de Ferri i els seus que ens dibuixa Serra. I ho dic, és clar, com un elogi.

Tal com veig jo ‘Plans de futur’, crec que l’autor ha concebut el llibre com una història sobre l’esperança i el sacrifici pels altres. Com un cant a l’altruisme. Una manera de mirar el món que, vistos els temps que corren, em sembla molt terapèutica i reconfortant.

Aviat incorporarem la novel·la al nostre fons.

Més informació:

Apunts relacionats:


6 comentaris

Màrius Serra guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre Ferran Sunyer

Màrius Serra, amb l’obra Plans de futur, va guanyar el Premi Sant Jordi 2012, que atorga Òmnium Cultural i que es va lliurar durant la Nit de Santa Llúcia, celebrada divendres passat a Tarragona.

L’obra recrea, des de la ficció, la vida del matemàtic català, centrant-se especialment en el paper de la seva mare, Àngela Balaguer, i les seves dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que se’n van fer càrrec i gràcies a les quals va poder desenvolupar la seva carrera matemàtica.

La pregunta inicial del llibre va ser: per què dues dones de la seva capacitat, bellesa i possibilitats es van decidir a dedicar tota la vida al seu cosí?

La novel·la, junt amb la resta d’obres guanyadores, es publicarà poc abans de Sant Jordi.

Més informació:


1 comentari

La Societat Catalana de Matemàtiques inaugura el curs

El proper dimarts 13 de novembre, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) celebrarà l’acte inaugural (pdf) del curs 2012/13.

A les 18:00 s’ha programat la conferència “Entre el test de Turing i la ciència-ficció: els reptes actuals de la robòtica”, a càrrec de Carme Torras, professora de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI).

El test de Turing (1950) pretenia distingir si l’interlocutor en una conversa per ordinador era una persona o una màquina. La ciència-ficció ha immortalitzat diversos robots d’aparença humanoide i carregats d’humanitat. Cap on va la robòtica actual? Els robots industrials estan donant pas als robots socials, dissenyats per dur a terme tasques assistencials, educatives, de serveis i d’oci. Prenent com a exemple projectes desenvolupats a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), s’exposaran alguns dels reptes tecnològics i ètics que aquesta evolució planteja.

 A les 19:00 es presentarà el llibre Arrels germàniques de la matemàtica contemporània: amb una antologia de textos matemàtics de 1850 a 1950, de Pilar Bayer (UB), Jordi Guàrdia (UPC) i Artur Travesa (UB), amb la intervenció del President de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, i del President de la Secció de Ciències i Tecnologia, David Serrat.

A les 19:30 es lliurarà el Premi Albert Dou i se celebrarà l’Assemblea General de la SMC.

L’acte se celebrarà a la sala Nicolau d’Olwer de la seu de l’IEC, al carrer del Carme 47.


Deixa un comentari

Novetats del fons: Selecta Ferran Sunyer i Balaguer

El dia 12 de juny es va presentar, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el llibre Selecta Ferran Sunyer i Balaguer, una edició facsímil que recull els principals articles de l’autor, acompanyats de l’anàlisi que en fan els professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joaquim Bruna i Julià Cufí.

L’edició, a cura de Manuel Castellet, s’emmarca en els actes de commemoració del centenari del matemàtic figuerenc, que la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB) ha impulsat durant aquest any.

Va presidir l’acte el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. Hi van intervenir Salvador Giner, president de l’IEC i de la FFSB; Manuel Castellet, director de la FFSB, i els coautors de l’anàlisi dels treballs de Ferran Sunyer.

La FFSB ens va fer arribar molt amablement una invitació per assistir-hi i ens va fer donatiu d’un exemplar del llibre, que forma part ja del nostre fons. El trobareu a la prestatgeria de Novetats fins el dia 1 de juliol, data en què el col·locarem al prestatge corresponent.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 203 other followers