Imatge original de shutterhacks, sota llicència CC BY-SA
Els CRAI Biblioteques de la UB ofereixen als seus usuaris un préstec especial de Setmana Santa.
Els documents prestats i renovats entre el 15 i el 22 de març de 2013 tindran com a data de retorn el dia 2 d’abril de 2013.
Tots els CRAI Biblioteques romandran tancats des del 25 al 28 de març de 2013, excepte el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història i el CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa – Grau, en el seu horari habitual.
El matemàtic tetraplègic Ferran Sunyer, ànima dels 'Plans de futur' de @mariusserra . Aquest dilluns, a #anima33.—
Ànima 33 (@anima33) March 10, 2013
El programa Ànima 33 de Televisió de Catalunya, comptarà avui amb la presència de Màrius Serra, que hi presentarà la novel·la guardonada amb el Premi Sant Jordi, Plans de futur, de la qual us hem parlat ja diverses vegades.
Aquesta setmana s’ha posat a la venda la darrera novel·la de Màrius Serra, Plans de futur, guardonada amb el Premi Sant Jordi d’enguany.
Plans de futur és una novel·la sobre l’esperança. Recrea, des de la ficció, l’entorn familiar del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer, nascut a Figueres l’any 1912 amb una discapacitat física pràcticament total, que el confinà en una cadira de rodes que no podia moure tot sol. Malgrat el consell del metge d’allunyar-lo de fatigues, mestres i educació, va ser la seva mare, Àngela Balagué, qui s’encarregà inicialment de la seva instrucció, completada després de manera totalment autodidacta.
Les seves enormes limitacions físiques contrastaven amb una gran capacitat intel·lectual, que no s’hauria pogut traduir en recerca matemàtica de no haver estat pel seu entorn immediat, la mare i les cosines, que l’acompanyaven a tot arreu i que escrivien els articles que ell els dictava.
Màrius Serra s’ha aproximat a la possible vida d’aquell peculiar nucli familiar i a les relacions tan particulars que s’hi podrien establir, centrant-se sobretot en qui empenyia la cadira de rodes.
El crític literari Joan Josep Isern destaca que Temps de futur «és una història de gent que s’estima»:
Perquè —no ho he dit abans, però ho dic ara—’Plans de futur’ és una novel·la que sobta per la condició d’història plàcida de persones que s’estimen amb senzillesa i profunditat, sense necessitat de recórrer a grans escarafalls o a cataclismes sentimentals. Per entendre’ns us diré que, segons com, hi ha més brega en la biografia de Malet quan descriu les maniobres de la comunitat científica i universitària espanyola per fer la llesca a Sunyer que no en la descripció del món quotidià de Ferri i els seus que ens dibuixa Serra. I ho dic, és clar, com un elogi.
Tal com veig jo ‘Plans de futur’, crec que l’autor ha concebut el llibre com una història sobre l’esperança i el sacrifici pels altres. Com un cant a l’altruisme. Una manera de mirar el món que, vistos els temps que corren, em sembla molt terapèutica i reconfortant.
Aviat incorporarem la novel·la al nostre fons.
Màrius Serra, amb l’obra Plans de futur, va guanyar el Premi Sant Jordi 2012, que atorga Òmnium Cultural i que es va lliurar durant la Nit de Santa Llúcia, celebrada divendres passat a Tarragona.
L’obra recrea, des de la ficció, la vida del matemàtic català, centrant-se especialment en el paper de la seva mare, Àngela Balaguer, i les seves dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que se’n van fer càrrec i gràcies a les quals va poder desenvolupar la seva carrera matemàtica.
La pregunta inicial del llibre va ser: per què dues dones de la seva capacitat, bellesa i possibilitats es van decidir a dedicar tota la vida al seu cosí?
La novel·la, junt amb la resta d’obres guanyadores, es publicarà poc abans de Sant Jordi.
El proper dimarts 13 de novembre, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) celebrarà l’acte inaugural (pdf) del curs 2012/13.
A les 18:00 s’ha programat la conferència “Entre el test de Turing i la ciència-ficció: els reptes actuals de la robòtica”, a càrrec de Carme Torras, professora de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI).
El test de Turing (1950) pretenia distingir si l’interlocutor en una conversa per ordinador era una persona o una màquina. La ciència-ficció ha immortalitzat diversos robots d’aparença humanoide i carregats d’humanitat. Cap on va la robòtica actual? Els robots industrials estan donant pas als robots socials, dissenyats per dur a terme tasques assistencials, educatives, de serveis i d’oci. Prenent com a exemple projectes desenvolupats a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), s’exposaran alguns dels reptes tecnològics i ètics que aquesta evolució planteja.
A les 19:00 es presentarà el llibre Arrels germàniques de la matemàtica contemporània: amb una antologia de textos matemàtics de 1850 a 1950, de Pilar Bayer (UB), Jordi Guàrdia (UPC) i Artur Travesa (UB), amb la intervenció del President de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, i del President de la Secció de Ciències i Tecnologia, David Serrat.
A les 19:30 es lliurarà el Premi Albert Dou i se celebrarà l’Assemblea General de la SMC.
L’acte se celebrarà a la sala Nicolau d’Olwer de la seu de l’IEC, al carrer del Carme 47.
El dia 12 de juny es va presentar, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el llibre Selecta Ferran Sunyer i Balaguer, una edició facsímil que recull els principals articles de l’autor, acompanyats de l’anàlisi que en fan els professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joaquim Bruna i Julià Cufí.
L’edició, a cura de Manuel Castellet, s’emmarca en els actes de commemoració del centenari del matemàtic figuerenc, que la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB) ha impulsat durant aquest any.
Va presidir l’acte el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. Hi van intervenir Salvador Giner, president de l’IEC i de la FFSB; Manuel Castellet, director de la FFSB, i els coautors de l’anàlisi dels treballs de Ferran Sunyer.
La FFSB ens va fer arribar molt amablement una invitació per assistir-hi i ens va fer donatiu d’un exemplar del llibre, que forma part ja del nostre fons. El trobareu a la prestatgeria de Novetats fins el dia 1 de juliol, data en què el col·locarem al prestatge corresponent.
En el marc de la commemoració del Centenari de Ferran Sunyer i Balaguer, que s’escau enguany, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) presentarà, conjuntament amb la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB), el llibre Selecta Ferran Sunyer i Balaguer.
Es tracta d’una edició facsímil que recull els articles més destacats del matemàtic figuerenc, i una anàlisi a càrrec de Joaquim Bruna i Julià Cufí, ambdós catedràtics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L’acte serà presidit pel conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. Hi intervindran Salvador Giner, president de l’IEC i de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer; Manuel Castellet, director de la Fundació, i els coautors de l’anàlisi dels treballs de Ferran Sunyer. Se celebrarà el dia 12 de juny a la sala Pere Joan i Coromines de la seu de l’IEC, a les 19:00 hores.
La Biblioteca de Matemàtiques ha adquirit un exemplar de l’edició en castellà de Logicomix, editada l’any passat per Sinsentido. Amb aquesta incorporació ampliem la disponibilitat del llibre, que ja havíem adquirit anteriorment en edició original anglesa i que també podeu trobar a la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.
Logicomix és una novel·la gràfica sobre la recerca dels fonaments de les matemàtiques, des de la vessant de la lògica i la filosofia, i sobre la recerca de la veritat. Ambientada a les acaballes del segle XIX i principis del XX, narra la revolució que van experimentar les Matemàtiques en el període convuls anterior a la Primera Guerra Mundial.
De la mà del seu protagonista, Bertrand Russell, i estretament lligada als esdeveniments històrics del període, la novel·la perfila la biografia del filòsof i el desenvolupament dels fonaments de la lògica, a partir de la seva visió sobre els treballs dels seus col·legues.
El concepte i la història de Logicomix són obra d’Apostolos Doxiadis, matemàtic i escriptor, autor també de El tío Petros y la conjetura de Goldbach; i de Christos H. Papadimitriou, professor d’informàtica de la Universitat de Califòrnia, Berkeley i autor de la novel·la Turing: a novel about computation. L’autor de les il·lustracions és Alecos Papadatos i Annie di Donna s’ha encarregat del tractament del color.
La introducció va a càrrec de Fernando Savater:
Logicómix es el relato gráfico de una gran aventura, quizá la más emocionante y decisivamente humana de todas: la búsqueda de la verdad. Se centra en una etapa de esa persecución tan larga en el tiempo como la existencia del hombre sobre la tierra, el siglo XX. A lo largo de poco más de cincuenta años, un equipo de personas excepcionales que en ocasiones apenas llegaron a conocerse entre sí, intentaron averiguar qué es la certidumbre y de qué podemos estar seguros sin lugar a dudas y temores. A pesar de que su objetivo era el más abstracto que pueda imaginarse, esas personas fueron fieramente humanas, con todos los defectos, las vacilaciones, las arrogancias y los rasgos de valor propios de nuestra carne mortal. Esos héroes, podemos llamarlos así, de una nueva Iliada que se jugaron literalmente la vida en su empeño se llamaron Bertrand Russell, Ludwig Wittgenstein, David Hilbert, Georg Cantor, G.E. Moore, Whitehead, Frege, Poincaré, etc… Padecieron todas las debilidades de sus semejantes y el acoso de la historia, pero nunca renunciaron a la fuerza de su búsqueda. Ellos son los protagonistas nada habituales de este cómic único.
El mes de març passat, el Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), va presentar una demanda contra la Universidad Carlos III de Madrid, per presumpta distribució sense permís de continguts subjectes a drets d’autor. Aquest mes d’abril, l’objectiu de l’entitat privada ha estat una universitat catalana, l’Autònoma de Barcelona (UAB), a la qual reclama més d’un milió d’euros.
Davant d’aquesta ofensiva sense precedents, la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) ha emès un comunicat per aclarir la seva postura. Atesa la importància que creiem que té, el reproduïm a continuació:
La Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) desea expresar su malestar por las demandas iniciadas por la entidad privada CEDRO contra las universidades Carlos III de Madrid y Autònoma de Barcelona. Asimismo, quiere dar a conocer los siguientes puntos:
—Va con cualquiera— decían, queriendo ensuciar su libertad.
—No parece mujer— decían, queriendo elogiar su inteligencia.
Pero numerosos profesores, magistrados, filósofos y políticos acudían desde lejos a la Escuela de Alejandría, para escuchar su palabra.
Hipatia estudiaba los enigmas que habían desafiado a Euclides y a Arquímedes, y hablaba contra la fe ciega, indigna del amor divino y del amor humano. Ella enseñaba a dudar y a preguntar. Y aconsejaba:
—Defiende tu derecho a pensar. Pensar equivocándote es mejor que no pensar.
¿Qué hacía esa mujer hereje dictando cátedra en una ciudad de muchos cristianos?
La llamaban bruja y hechicera, la amenazaban de muerte.
Y un mediodía de marzo del año 415, el gentío se le echó encima. Y fue arrancada de su carruaje y desnudada y arrastrada por las calles y golpeada y acuchillada. Y en la plaza pública la hoguera se llevó lo que quedaba de ella.
—Se investigará— dijo el prefecto de Alejandría.
