Blog de la Biblioteca de Matemàtiques


Deixa un comentari

El teu llibre pot canviar vides

Aquest Sant Jordi #reciclacultura2015Voluntariat UB en col·laboració amb l’entitat Servei Solidari, posen en marxa la tercera edició d’aquesta iniciativa que promou la donació de llibres per tal que altres persones els puguin aconseguir mitjançant un donatiu.

L’objectiu és finançar els cursos d’alfabetització i llengua que imparteix l’entitat Servei Solidari per facilitar la integració social de persones nouvingudes a Catalunya.

Si un llibre t’ha canviat la vida, recicla’l i transforma la vida d’un altre persona.

Donació de llibres

Els llibres han d’estar en bon estat, es poden donar per a qualsevol edat i gènere: novel·les juvenils, d’adults, clàssics, còmics, etc. (excepte volums d’enciclopèdia i llibres de text).

Les donacions de llibres es poden dipositar als punts d’informació de tots els centres i també enviant-los a Voluntariat UB mitjançat el correu intern de la UB.

Diada de Sant Jordi

El dia 22 d’abril, el dia de sant Jordi i el dia 24 d’abril, es podran aconseguir aquests llibres, mitjançant un donatiu a les 5 parades instal·lades a:

  • Campus de Mundet
  • Campus de Bellvitge
  • Centre de Biologia i de Geologia
  • Edifici Històric
  • Centre de Filosofia i de Geografia i Història

La campanya a la UB està organitzada pel Comissionat per a desenvolupament Social i Envelliment, a través de Voluntariat UB i en col·laboració amb el CRAI, i els Serveis Lingüístics.

Per col·laborar com a voluntaris adreceu-vos a voluntariat@ub.edu

Font: Voluntariat UB


1 comentari

Es compleixen 150 anys de la publicació d’«Alícia al país de les meravelles»

Portada de la primera edició (1865)

Portada de la primera edició (1865). Imatge de domini públic

Enguany s’escau el 150è aniversari de la publicació d’una de les obres més cèlebres de la literatura de l’absurd: Alice’s Adventures in Wonderland. Escrita pel matemàtic i sacerdot anglicà Charles Lutwidge Dodgson —sota el pseudònim de Lewis Carroll— s’ha considerat una de les obres fonamentals de la literatura infantil, malgrat els diversos nivells de lectura que admet i la dificultat que representa, per a un infant del nostre temps, entendre els jocs, matisos i acudits d’un llibre adreçat a lectors anglesos de l’època victoriana.

La primera traducció al català —Josep Carner, 1927— amb il·lustracions de Lola Anglada i publicada per Mentora, tenia per títol Alícia en terra de meravelles. La segona traducció, obra de Salvador Oliva (1996), es va publicar amb el títol Alícia al país de les meravelles a Empúries. Finalment, el 1990, Barcanova en va publicar una nova edició, traduïda per Víctor Compta, sota el títol Les aventures d’Alícia, que inclou Les aventures d’Alícia en terra de meravelles i A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda. Les dues últimes edicions conserven les il·lustracions originals.

L’origen de la novel·la

La novel·la es va gestar un dia d’estiu de 1862 quan Dodgson improvisava, durant un trajecte en barca amb les germanes Lorina, Alice i Edith Liddell, les aventures d’Alícia en un món màgic i imaginari. Sembla que Alice va quedar tan fascinada pel relat que va demanar-li una còpia transcrita, a la qual cosa ell va accedir. Dodgson li va lliurar el manuscrit de 90 pàgines i 37 il·lustracions el novembre de 1864. Animat pels seus amics, va decidir revisar-la, ampliar-la i publicar-la. Va eliminar referències personals i hi va afegir dos capítols. Les il·lustracions de la primera edició impresa (1865) es van encarregar a John Tenniel.

Dedicatòria de Hodgson a Alice

Molts anys després, Alice es va veure forçada a subhastar l’original, que va anar a parar a mans d’un col·leccionista nord-americà. Segons algunes fonts va retornar a Gran Bretanya el 1948 quan un grup de “benefactors nord-americans” en van fer donació a la British Library, en reconeixement al paper que van jugar els britànics durant la Segona Guerra Mundial. Altres informacions expliquen que va ser la Library of Congress qui, després d’aconseguir els fons necessaris per adquirir l’original en un altra subhasta, el va donar, en senyal de bona voluntat, al Museu Britànic.

Manuscrit original d'Alice's Adventures in Wonderland

Manuscrit original d’Alice’s Adventures in Wonderland, dipositat a la British Library i digitalitzat per a la consulta en línia

El 1871 es va publicar la segona part del relat, Through the Looking-Glass, and What Alice Found There, traduïda al català com a Alícia a través de l’espill (Amadeu Viana, Quaderns Crema, 1985) i posteriorment com A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda, integrada en la ja citada traducció de Víctor Compta per a Barcanova, que reunia les dues obres.

Alícia anotada

Des del punt de vista matemàtic, l’edició més interessant d’Alícia és sens dubte la de Martin Gardner (1914-2010), divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa.

L’any 1960 va publicar The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científics, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition. L’obra original, traduïda per Francisco Torres Oliver, es va publicar en castellà a Akal l’any 1983.

L’edició anotada de Martin Gardner, amb tal profusió de notes explicatives, posa de manifest fins a quin punt molts aspectes de l’obra de Carroll escapen de la comprensió, no només dels infants actuals sinó de la majoria d’adults contemporanis.

En el caso de ALICIA nos enfrentamos con un tipo de disparate muy extraño y complicado, escrito para lectores británicos de otro siglo, y necesitamos saber muchísimas cosas que no están en el texto si queremos captar todo su sabor y su gracia. Peor aún: algunos chistes de Carrroll sólo podrían comprenderlos los residentes de Oxford; otros, más personales, las encantadoras hijas del decano Liddell nada más. 

Si bé és molt discutible que Alícia al país de les meravelles es pugui considerar alegrement literatura infantil, és més que evident que Alícia anotada s’adreça específicament a adults interessats a copsar-ne tot l’abast.

Més informació:


Deixa un comentari

La RSME edita «Gardner para principiantes: enigmas y juegos matemáticos»

Gardner para principiantesLa Real Sociedad Matemática Española (RSME) ha editat, amb aquest títol, un nou volum de la col·lecció Biblioteca Estímulos Matemáticos. Aprofitant el centenari de Martin Gardner, celebrat l’any passat, i amb la intenció de continuar la seva tasca divulgativa, van demanar a diverses persones si voldrien contribuir en aquesta obra col·lectiva. La proposta va tenir tan bona acollida que finalment es publicarà més d’un títol amb les col·laboracions recollides.

El plantejament del llibre és, d’alguna manera, continuar el camí iniciat per Gardner en les seves col·laboracions periòdiques a Scientific American i “convertir centenars de nens en matemàtics”. L’obra s’adreça especialment a estudiants d’ESO i Batxillerat, convidant-los a endinsar-se en el món de la matemàtica recreativa, una àrea ignorada pels currículums escolars.

Gardner para principiantes, coordinat per Fernando Blasco, s’estructura en 14 articles —un per a cada carta de la baralla francesa, més un comodí— i proposa, no només una lectura atenta, sinó també un seguit d’activitats per posar en pràctica. Hi ha problemes, enigmes, les matemàtiques de les bombolles de sabó, una introducció a la criptografia, als grafs, paradoxes, i molts altres aspectes menys coneguts de les matemàtiques.

Entre els col·laboradors, hi trobareu alguns vells coneguts d’aquest blog, com Anton Aubanell, Claudi Alsina, Fernando Blasco o Clara Grima. La resta, són Pedro Alegría, Migel Ángel Morales, María Luz Callejo, Raúl Ibáñez, Ana De La Fuente, Manuel García, Adela Rodríguez, Roger B. Nelsen, Bernardo Recamán, Esteban Serrano, Vicente Meavilla, Jorge Luengo i Isabel Queralt.

Font: Boletín de la RSME, nº 432 (19/01/2015)


1 comentari

«Professores de la Facultat de Matemàtiques: obra publicada», mostra bibliogràfica del CRAI- Biblioteca de Matemàtiques amb motiu del Dia Internacional de la Dona

Professores de la Facultat de MatemàtiquesAmb motiu del Dia Internacional de la Dona, el CRAI-Biblioteca de Matemàtiques organitza una mostra d’obres del seu fons publicades per les professores de la Facultat de Matemàtiques.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins dels actes organitzats per les comissions d’Igualtat de les facultats de Matemàtiques, Geografia i Història, Filologia i Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB).

La mostra exposa trenta-tres llibres de professores de la Facultat de Matemàtiques publicats en els darrers vint-i-cinc anys. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona és l’editora de tretze d’aquestes obres.

Destaquen a la mostra la lliçó inaugural del curs acadèmic 2007-2008 de la Universitat de Barcelona a càrrec de Pilar Bayer, i les lliçons inaugurals dels cursos acadèmics de la Facultat de Matemàtiques 2007-2008 i 2008-2009 a càrrec de Núria Fagella i Marta Sanz-Solé, respectivament.

La mostra es podrà veure al CRAI-Biblioteca de Matemàtiques del 3 al 28 de març.


Deixa un comentari

Publicada la primera història de la matemàtica en català

Història de les matemàtiquesL’obra Història de la matemàtica : des de Mesopotàmia fins al Renaixement (Publicacions i Edicions de la UB, 2013), de Carlos Dorce Polo, professor associat del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Facultat de Matemàtiques, és la primera història de les matemàtiques escrita en català. Aquest llibre, el primer de dos volums, estudia l’evolució de les matemàtiques des dels seus orígens fins al segle XVI, moment d’inflexió que donarà pas a l’anomenada matemàtica moderna. Comprèn, doncs, una llarguíssima etapa en què les grans civilitzacions antigues i medievals, sempre en fructífera interrelació, van establir els fonaments de la geometria, el càlcul, l’àlgebra i la mecànica.

El treball vol descobrir al lector les fites i les curiositats d’una aventura que ha estat determinant per al progrés de la humanitat. Com totes les ciències, les matemàtiques han progressat molt des que les societats primitives van començar a comptar fins a l’actualitat. L’estudi d’aquest recorregut és apassionant i, en molts casos, de vital importància per arribar a comprendre plenament alguns conceptes matemàtics. L’obra inclou un proemi de Josep Pla i Carrera, professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques de la UB.

Carlos Dorce Polo (Barcelona, 1974) és professor d’Història de les Matemàtiques i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquesta disciplina, entre els quals hi ha Fermat y su teorema (2007), Ptolomeo. El astrónomo de los círculos (2006) i Azarquiel : el astrónomo andalusí (2008). Actualment, combina la docència a la Facultat de Matemàtiques amb la tasca de professor de secundària i batxillerat a l’Institut Barres i Ones de Badalona, del qual n’és el director.

Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona publica llibres destinats a difondre el coneixement al públic lector interessat en temes de formació i divulgació dels àmbits científic, de recerca i pedagògic i docent, i situa les obres en el mercat editorial. La selecció dels títols respon a les necessitats formatives docents i de recerca, i també a la demanda del públic que té interès en la divulgació d’alt nivell dels coneixements generats a la UB.

Trobareu aquest llibre i altres obres de Carlos Dorce al CRAI Biblioteca de Matemàtiques

Font: Notícies de la UB


Deixa un comentari

Hemeroteca: La Universitat entrevista Josep Pla i Carrera (1998)

Josep Pla i Carrera

El professor Josep Pla al pati de la Facultat de Matemàtiques

Reproduïm l’entrevista que la revista La Universitat va fer a Josep Pla i Carrera, a dia d’avui professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), quan acabava de guanyar el primer Premi de Literatura Científica, l’any 1998.

Josep Pla: “Hi ha una pèssima divulgació de la ciència”

Josep Pla i Carrera (Sant Feliu de Guíxols, 1942) és professor de Lògica Matemàtica i d’Història de la Matemàtica a la UB des de 1969. Ha fet la primera incursió en el món de la ficció literària amb Damunt les espatlles dels gegants (La Magrana), novel·la que va rebre el mes de juny el primer premi de literatura científica atorgat per la Fundació Catalana per la Recerca i Edicions la Magrana. Ha manifestat molt d’interès per la història de la matemàtica, i per la seva docència i divulgació. Dins els càrrecs que ha ocupat a la universitat hi ha el de degà de la Facultat de Matemàtiques del 1989 al 1992. Entre els seus llibres figuren Matemàtica general (Orbis, 1989) o Lliçons de lògica (PPU, 1991). També acaba d’enllestir una Panoràmica del sistema decimal posicional des dels orígens indis a l’aritmètica de Santcliment, que s’ha de publicar properament.

Com va néixer la decisió de fer una novel·la des d’una disciplina que sembla tan allunyada de la literatura com la matemàtica?

Vaig pensar a fer la novel·la quan va publicar-se El virus de la glòria, amb el qual el professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB Marià Alemany va guanyar l’antic premi de novel·la científica. També m’hi va ajudar el fet que en un programa de Joaquim Maria Puyal, quan jo era degà de la Facultat de Matemàtiques, va sortir un personatge que va dir que la desgràcia de la seva vida havien estat les matemàtiques. Com a degà, em vaig sentir molest i vaig fer un dossier sobre un programa possible que parlaria de la matemàtica actual. Aleshores vaig pensar que algun dia faria un text on es veiés que es pot parlar de matemàtiques sense esgarrifar-se, que els matemàtics són persones i la matemàtica una part de la cultura.
Al moment de fer-la, vaig estructurar la novel·la com un teorema. La vaig escriure en tres estius a més de les estones perdudes. El primer estiu em vaig inventar la carcassa. De seguida vaig saber de què volia parlar i com ho muntaria. El segon estiu em vaig dedicar a informar-me, perquè no sabia res de França, no sabia res de l’època d’Évariste Galoi. I el tercer estiu la vaig escriure.
En un teorema matemàtic primer has de tenir una mica d’intuïció o d’idea d’allò que busques. En un segon moment has de mirar de trobar la demostració, o bé el contraexemple, i així ho vas bastint. En la novel·la també vaig pensar primer en l’estructura. El bastiment el vaig fer després.

Els dos protagonistes de la novel·la són un vell professor de matemàtiques d’una universitat que sembla l’actual UB i una figura històrica: el matemàtic i revolucionari del segle XIX Évariste Galois. Què l’atreia d’aquestes figures i dels seus moments històrics, per exemple les revoltes antifranquistes que havia viscut el professor de jove?

Jo volia fer una contraposició entre la grisor que es dóna a la docència, grisor de la qual estic en contra, i en canvi la brillantor que es dóna a la recerca. Això m’obligava a plantejar-me un home gris, gran, amb una vida on hauria pogut tenir moltes oportunitats perquè li han passat coses, però no ha acabat d’involucrar-s’hi i ha preferit anar fent la viu-viu. Ell necessita un moment històric apassionat i en aquest context és un romàntic. Sembla que els científics no puguem ser romàntics, no puguem ser apassionats. L’Évariste Galois m’anava perfecte per fer la contraposició, per la seva edat, per la seva condició de geni que, en canvi, quan s’havia dedicat a l’ensenyament havia estat un desastre. També m’anava bé per defensar la llibertat, la llibertat individual sobretot, i el dret a la diferència. Tant el vell professor com Galois reivindiquen en el fons el dret a ser diferents.
Jo volia parlar de la revolta estudiantil, perquè volia parlar del dret a la llibertat i a la llibertat a les minories. S’ha de continuar lluitant per una llengua minoritària com el català, que no queda clar que hagi de tenir els mateixos drets que les altres. Aquell moment de l’antifranquisme em permetia veure la força que un moviment polític pot tenir enfront de reivindicacions més individualitzades. Aquella època m’anava molt bé per dir algunes coses que no volia dir descaradament.

Vostè s’ha preocupat sempre per la divulgació. Què pot aportar al públic en general la matemàtica, com a cultura o com a forma de pensar?

La matemàtica és una part idèntica del desenvolupament del pensament humà com qualsevol altra activitat. En alguns moments fins i tot la matemàtica l’han feta filòsofs o deixebles directes de filòsofs. Per tant, és una part del pensament humà
que no veig per què ha d’estar separada de les altres. Hi ha una pèssima divulgació de la ciència, i aquí faig una crítica als mitjans de comunicació. D’altra banda, si a mi m’haguessin fet pintar cinc hores al dia o assajar amb un piano i llegir partitures cinc hores a la setmana, potser no hauria trepitjat mai el Liceu o el Palau de la Música. Però amb la música i la pintura no ens han torturat mai, no t’hi involucres. El que passa amb la matemàtica i amb la llengua, que per mi són els dos grans pilars, és que has de fer les teves anàlisis sintàctiques, les teves traduccions i, en matemàtiques, molts exercicis i moltes hores a la setmana.
La matemàtica té un rigor lògic i això és bo. Hi ha llenguatges amb bagatge lògic i la matemàtica el té. En aquest sentit és bona. Però s’ha d’anar amb compte, la matemàtica és fictícia, està muntada sobre idees. I en canvi, quan fas altres tipus de raonaments, els fas sobre realitats molt més complexes. Hi ha les enveges dels germans, l’odi del veí perquè creu que li has pres la terra…. Per això dic que jo no sóc novel·lista. És novel·lista aquell qui és capaç de teixir intrigues on no hi ha cap lligam lògic matemàtic, perquè la vida no és lògica matemàtica. En el cas de Galois es veu claríssim. Va ser un geni matemàtic i en canvi la seva vida és un desastre.

Posa molt d’èmfasi en els aspectes de l’ensenyament de les matemàtiques. Què en pensa de la docència que se’n fa a l’ensenyament secundari i el superior? Què busquen i què troben els alumnes que entren a la Facultat, també pel que fa a sortides laborals?

Josep Pla i Carrera

Josep Pla mostra la seva novel·la

Jo amb això estic passat de moda, sóc de la Il·lustració. Tornaria a assignatures bàsiques i que fossin moltes menys. Crec que s’hauria de tornar a les assignatures dures, poques i no gaire elecció per part d’alumnes massa joves. Això té un problema. Tothom té dret al coneixement, però no tothom té les mateixes capacitats. Ara, crec que el camí que s’ha triat no és un bon  camí. S’hauria de filtrar molt de pressa perquè tothom trobés un camí més planer, del qual pogués treure el màxim partit. S’hauria de fer un ensenyament de coses bàsiques, fonamentals, i potenciar les diferències.
Pel que fa a la universitat, avui tot professor ha de fer docència i recerca. Penso que si només vol fer recerca, que només faci recerca, i viceversa. Ara bé, la docència hauria de ser seguida, controlada, i no només per les enquestes dels estudiants, sinó per l’èxit professional posterior que tinguin aquests estudiants i per moltes altres qüestions. Després hi ha una cosa que sé que és una utopia: aules lliures. Que l’alumne anés al professor que l’atrau. Hi ha hagut professors aquí que tots els hem anat a sentir: Valverde, Rubert de Ventós… També haurien de fer-se publicacions dignes i ben divulgades de les lliçons.
Crec que, inicialment, als que entren aquí els agraden les matemàtiques. Aquesta és una de les carreres en les quals s’entra per una certa passió, però hi ha una certa psicosi a identificar aprenentage amb sortides laborals. Aquí es ve a aprendre. Després ja veurem en què es treballa. D’altra banda, val a dir que Matemàtiques no té atur, no n’ha tingut mai. Té docència en l’àmbit mitjà i universitari. I no només a les facultats de matemàtiques sinó a altres centres: física, química, enginyeries, politècniques… Actualment hi ha la informàtica. Els matemàtics es col·loquen molt bé en qüestions informàtiques perquè tenen la capacitat d’aprendre, d’assimilar, de resoldre problemes.També hi ha el treball en l’àmbit de l’estadística. Un matemàtic és una mica una ampolla buida: te’l pots trobar fent estadísitiques, connectat amb la NASA o a les caixes d’estalvis


La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va fer una segona edició revisada de la novel·la l’any 2007. Conté dues addendes, una per a matemàtics i una altra per a estudiants, a banda d’un pròleg de l’autor, escrit específicament per a la segona edició.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 412 other followers