Aquesta petita meravella en stop motion, rodada a la llibreria Type Books de Toronto, és obra de Sean Ohlenkamp i Lisa Blonder Ohlenkamp. Anteriorment ja havia rodat un vídeo similar en una prestatgeria de casa seva, i el proper objectiu podria ser la Library of Congress, però necessitaran ajuda. Cap voluntari?
El Copiale Cipher és un manuscrit xifrat de 75.000 caràcters, distribuïts en 105 pàgines de paper d’alta qualitat, amb dues marques d’aigua i relligat en un sol volum. Està datat entre 1.760 i 1.780 i es va examinar per primera vegada a l’Acadèmia de les Ciències de Berlín el 1.970. Conté 90 caràcters diferents: símbols abstractes, totes les lletres de l’alfabet grec i llatí, signes diacrítics i només quatre paraules en text llegible: “Copiales 3″ i “Philipp 1866″.
El seu contingut era un misteri absolut fins que l’abril d’enguany, un equip format pels lingüistes Kevin Knight, de la Universitat del Sud de Califòrnia i Beáta Megyesi i Christiane Schaefer, de la Universitat d’Uppsala, en van desxifrar el contingut. El Copiale Cipher conté les bases i el ritus iniciàtic d’una societat maçònica secreta de l’Alemanya del segle XVIII, els Oculistes o la Secta del Gran Ull, anomenats així en creure’s els escollits per obrir els ulls de la humanitat i entendre el significat de l’univers a través de la geometria i el nombre.
El llibre s’estructura en tres parts. La primera descriu el ritual iniciàtic per als nous membres, la segona està dedicada a la maçoneria en general, i a la tercera s’hi tracten conceptes més abstractes, a mig camí entre la religió i les matemàtiques, que són el corpus filosòfic de la secta.
Kevin Knight, que va començar el projecte com a hobby, subratlla que la clau de la descodificació ha estat matemàtica, no lingüística. Ell mateix admet que no parla ni una paraula d’alemany, llengua en què sospitava que estava escrit el text, per la seva procedència. Finalment el va desxifrar, amb l’ajuda de Beáta Megyesi i Christiane Schaefer, mitjançant un programa informàtic que calculava la freqüència amb què es repetien les lletres en alemany i la contrastava amb la freqüència amb què es repetien els símbols.
Fotografia de hombre invisible, sota llicència CC BY-SA 2.5
Com en anys anteriors, i per facilitar als usuaris la gestió dels seus préstecs durant el període estival, les biblioteques del CRAI ofereixen un préstec més perllongat del que és habitual: del 15 de juliol fins el 5 de setembre.
Així mateix, i atès que algunes biblioteques estaran tancades de l’1 al 28 d’agost, es prepararà el programa que gestiona el préstec perquè no hi hagi documents a retornar en aquest període, i es desactivarà —entre l’1 i el 23 d’agost— l’opció de reservar documents en línia des del catàleg.
La National Academies és una institució nord-americana sense afany de lucre, formada per les acadèmies nacionals d’Enginyeria i Ciències, l’Institut de Medicina i el Consell Nacional d’Investigació, amb l’objectiu d’informar el públic i de fer avançar la recerca per mitjà d’informes i publicacions.
El 2 de juny, la National Academies Press (NAP) va anunciar que ja es poden descarregar gratuïtament tots els llibres en pdf que l’editorial ha publicat al llarg dels anys. Això inclou un fons de més de 4.000 llibres i els futurs informes que publiqui la institució, on hi tenen presència moltes disciplines científiques: des de les matemàtiques a la biologia, passant per la medicina, la física, la química, la informàtica, etc.
La missió de la NAP és donar a conèixer, tan àmpliament com sigui possible, les institucions que en formen part i la seva producció científica, mantenint sempre la sostenibilitat financera. Amb aquest objectiu va començar, l’any 1994, a oferir gratuïtament i en línia part de seu fons, la totalitat en el cas dels països emergents, un 65% a la resta del món. «El nostre model de negoci ha evolucionat de manera que ara és financerament viable posar aquest contingut a disposició de tothom gratuïtament», va dir Barbara Kline Pope, directora executiva de la National Academies Press. «Aquesta és una gran oportunitat de compartir més eficaçment el nostre coneixement i les nostres anàlisis.»
Els llibres impresos es podran seguir adquirint pels mitjans habituals. Els pdf descarregats són gratuïts però no lliures, en estar sotmesos a les lleis de drets d’autor vigents.
Per descarregar-los només cal registrar-se i acceptar les condicions d’ús.
Imatge original de shutterhacks, sota llicència CC by-sa
Per tal d’evitar problemes amb les renovacions, reserves i retorns de préstecs durant el període que la UB ha marcat com a “no lectiu” per a la Setmana Santa, el CRAI estableix un préstec especial, considerant com a festius els dies que van del 18 al 21 d’abril, ambdós inclosos.
D’aquesta manera, si feu un préstec o una renovació durant el període no lectiu no haureu de retornar els llibres fins la setmana següent, passada la Setmana Santa, quan es reemprenguin les classes.
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat al darrer Butlletí (151, març de 2011) dos nous títols de la col·lecció Clàssics de la Ciència, editats conjuntament amb Eumo. Les dues obres, que se sumen a les vuit existents fins el moment, són Paralipòmens a Vitel·lió : els orígens de l’òptica moderna, de Kepler, i L’estructura i la filosofia dels àtoms, de Niels Bohr.
La col·lecció Clàssics de la Ciència, dirigida pel catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Antoni Malet, és un projecte conjunt de la Secció de Ciències Biològiques i de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. Té per objectiu acostar els clàssics de la ciència al lector no necessàriament especialitzat, proporcionar instruments per a l’ensenyament universitari i ampliar els referents en llengua catalana de l’alta cultura científica.
Amb la publicació d’aquests dos títols se n’han editat ja 10 dels 26 previstos, algun dels quals no publicat mai abans en català. La relació completa és la següent:
Divendres es va publicar el segon desafiament matemàtic d’El País. Fernando Blasco, professor de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) és l’encarregat de plantejar-lo:
Una hormiga se desplaza sin parar por las aristas de un cubo. Parte del vértice marcado con el número 1 (ver dibujo del profesor Blasco en la pizarra) por una de las tres aristas que salen de ese punto (con probabilidad 1/3 de tomar cualquiera de los caminos). Cada vez que llega a un nuevo vértice prosigue su paseo por una de las tres aristas que convergen en ese punto (vuelve para atrás, tira para un lado o para el otro), de nuevo con probabilidad 1/3 de tomar cada una de las rutas.
Los vértices 7 y 8 (ver dibujo en la pizarra) se rocían de insecticida, que es el único método que hay para matar a la hormiga: si el insecto llega a cualquiera de ellos morirá fulminantemente. Se pregunta: Partiendo del vértice 1. ¿Qué probabilidad hay de que la hormiga no muera nunca? ¿Qué probabilidad hay de que muera en el vértice 7? ¿Y en el 8?
Recordeu que teniu de termini fins el dimarts a les 00:00 per resoldre’l. Podeu enviar un missatge de correu electrònic a problemamatematicas@elpais.es. Entre els encertants se sortejarà, com cada setmana, una col·lecció completa de llibres de matemàtiques.
El País us proposa un repte matemàtic, de la mà d’Adolfo Quirós, portaveu de la Real Sociedad Matemática Española (RSME) i professor de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). Si resoleu el problema abans de les 00:00 de dimarts 22 podeu guanyar la col·lecció de llibres El mundo es matemático, que des d’ahir es pot adquirir conjuntament amb els diari els diumenges.
Imatge de domini públic
A los dieciocho años se fuga en brazos de su preceptor.
A los veinte se casa, o la casan, a pesar de su notoria incompetencia para los asuntos domésticos.
A los veintiuno se pone a estudiar, por su cuenta, lógica matemática. No son esas las labores más adecuadas para una dama, pero la família le acepta el capricho, porque quizás así pueda entrar en razón y salvarse de la locura a la que está destinada por herencia paterna.
A los veinticinco inventa un sistema infalible, basado en la teoría de las probabilidades, para ganar dinero en las carreras de caballos. Apuesta las joyas de la familia. Pierde todo.
A los veintisiete publica un trabajo revolucionario. No firma con su nombre. ¿Una obra científica firmada por una mujer? Esa obra la convierte en la primera programadora de la historia: propone un nuevo sistema para dictar tareas a una máquina que ahorra las peores rutinas a los obreros textiles.
A los treinta y cinco cae enferma. Los médicos diagnostican histeria. Es cáncer.
En 1852, a los treinta y seis años, muere. A esa misma edad había muerto su padre, lord Byron, poeta, a quien nunca vio.
Un siglo y medio después se llama Ada, en su homenaje, uno de los lenguajes de programación de computadoras.
