Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Maryam Mirzakhani, la primera dona en guanyar la Medalla Fields

Els 4 guardonats amb la Medalla Fields 2014

Fotografia del Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach gGmbH (MFO), sota llicència cc-by-sa 2.0

Per primera vegada des de la institució del premi l’any 1936, una dona, Maryam Mirzakhani, ha guanyat la Medalla Fields, que atorga la Unió Matemàtica Internacional (IMU, en les sigles angleses), “per les seves extraordinàries contribucions a la dinàmica i la geometria de les superfícies de Riemann i els seus espais modulars.”

Mirzakhani, nascuda i criada a Iran, i actualment investigadora de la Universitat de Stanford (Califòrnia), va ser proclamada guanyadora el 13 d’agost a la cerimònia celebrada a Seül, durant el Congrés Internacional de Matemàtics (ICM2014), que organitza cada 4 anys la IMU. En la mateixa cerimònia es van concedir tres medalles més: a l’austríac Martin Hairer, de 38 anys, professor de la Universitat de Warwick (Regne Unit), al canadenc Manjul Bhargava, de 40 anys i de la Universitat de Princeton (EUA) i al brasiler Artur Avila, de 35 anys, de l’Institut de Matemàtiques de Jussieu (França).

Maryam Mirzakhani va néixer el 1977 a Teheran, en un ambient agradable (malgrat la guerra Iran-Iraq) i amb uns pares que l’encoratjaven i li donaven suport. De ben joveneta es va decantar més per la literatura, però va ser a l’últim curs de secundària que va començar a interessar-se per les matemàtiques, empesa una mica pel seu germà gran, que li explicava el que aprenia a l’escola. El primer record que conserva referent a les matemàtiques, és l’impacte que li va causar la història de la resolució del problema de l’addició dels números, de l’1 al 100. Quan Gauss era un nen, el seu professor va plantejar a classe el problema consistent en sumar tots els números naturals, de l’1 al 100. Gauss va ser el primer a trobar la solució: 5050. Aquella solució, bella i elegant, vas fascinar Mirzakhani.

El 1999 es va llicenciar en Matemàtiques la Universitat de Sharif i el 2004 es va doctorar a la Universitat de Harvard. Els seus camps d’estudi són l’espai de Teichmüller, la geometria hiperbòlica, la teoria ergòdica i la geometria simplèctica.

La majoria de problemes a què em dedico tenen relació amb estructures geomètriques en superfícies i les seves deformacions. Estic especialment interessada en superfícies hiperbòliques. A vegades, les propietats d’una superfície hiperbòlica fixa es poden entendre millor estudiant l’espai modular (moduli space) que parametritza totes les estructures hiperbòliques en una superfície topològica determinada.

 Més informació


Deixa un comentari

Jot Down entrevista el matemàtic japonès Jin Akiyama

Jin AkiyamaLa revista Jot Down va entrevistar a finals d’abril el matemàtic japonès Jin Akiyama, durant la seva estada a Madrid, convidat a pronunciar una conferència per l’Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT) del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Akiyama, especialista el teoria de Grafs i geometria discreta, presenta des de fa 25 anys un programa sobre matemàtica recreativa al canal NHK de la televisió pública japonesa, amb un notable èxit. Molt popular al seu país, apareix sovint en diversos mitjans de comunicació, sèries de televisió o videojocs. Fins i tot ha estat personatge de manga.

A l’entrevista fa un repàs a la seva infantesa, a la llibertat educativa que li van donar els seus pares i a la seva formació com a matemàtic, sense obviar la seva popularitat televisiva i el descrèdit que, segons ell, comporta entre els col·legues.

Especialment curiosa és la relació que va establir amb Frank Harary, un dels pares de la Teoria de Grafs moderna

Eso sucedió en 1977 o 1978, fui a Michigan y Frank [Harary] se comportó muy amablemente, el día de mi llegada me dijo: «El eslogan y el principio de mi vida es: “otro día, otro artículo”, así que tienes que escribir un artículo cada día y yo me reuniré contigo para discutir problemas diariamente después de la hora de comer, así que esperarás a las puertas del restaurante Michigan Union, el conserje te dará un par de problemas, algunos muy significativos y otros bastante fáciles». Cada día Harary se reunía conmigo durante cinco minutos, solo cinco minutos; si no podía resolver los problemas durante una semana entonces Frank empezaba a quejarse y decir: «Eres una mierda, eres muy estúpido, no debería haberte empleado, no me esperaba que fueras tan estúpido»; seguía quejándose pero yo resistí y resistí, quería matarlo pero la resistencia es algo muy importante, tenía que resistir. Estudié allí durante un par de años y no pude cumplir su principio de «otro día, otro artículo» pero escribí unos veinte artículos con Frank a lo largo de esos dos años, así que la realidad fue más bien «otro mes, otro artículo», lo que no está mal.

Més informació:


Deixa un comentari

Article a Jot Down: “Norman Routledge y el silogismo de Alan Turing”

Jot Down MagazineJot Down Magazine ha publicat un interessant article de Rubén Díaz Caviedes (a Twitter @ruben_caviedes), sobre la relació entre els matemàtics britànics Norman Routledge i Alan Turing.

Ambdós van coincidir, durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, a la base de l’exèrcit de l’aire de Hampshire, treballant per desxifrar els missatges encriptats que transmetien els sistemes de comunicació nazis.

Norman Routledge era el destinatari de la carta que Turing va escriure el 1952, i que tant cèlebre es faria en vaticinar el sil·logisme que, afortunadament, no s’ha esdevingut:

My dear Norman,

I don’t think I really do know much about jobs, except the one I had during the war, and that certainly did not involve any travelling. I think they do take on conscripts. It certainly involved a good deal of hard thinking, but whether you’d be interested I don’t know. Philip Hall was in the same racket and on the whole, I should say, he didn’t care for it. However I am not at present in a state in which I am able to concentrate well, for reasons explained in the next paragraph.

I’ve now got myself into the kind of trouble that I have always considered to be quite a possibility for me, though I have usually rated it at about 10:1 against. I shall shortly be pleading guilty to a charge of sexual offences with a young man. The story of how it all came to be found out is a long and fascinating one, which I shall have to make into a short story one day, but haven’t the time to tell you now. No doubt I shall emerge from it all a different man, but quite who I’ve not found out.

Glad you enjoyed broadcast. Jefferson certainly was rather disappointing though. I’m afraid that the following syllogism may be used by some in the future.

Turing believes machines think
Turing lies with men
Therefore machines do not think

Yours in distress,

Alan

Routledge va ser professor d’un altre matemàtic cèlebre, Stephen Wolfram, creador de Mathematica i de Wolfram Alpha. Wolfram comentava sorprès al seu blog que Routledge mai li va parlar de la seva relació amb Turing i ho atribuïa al fet que, aleshores, Turing no era la celebritat que és avui dia. L’autor sosté, però, que Routledge no va parlar mai de Turing fins a la vellesa, quan va reconèixer la seva condició sexual, segurament per no aixecar sospites sobre ell mateix.


Deixa un comentari

Leslie Lamport guanya el Premi A.M.Turing 2013

Leslie LamportFotografia de Javier Andrés Castro sota llicènciaCC-BY-NC-ND 2.0

El matemàtic nord-americà Leslie Lamport, investigador principal del Centre de Recerca de Microsoft, ha guanyat l’edició 2013 del Premi A.M.Touring, que concedeix cada any l’Association for Computer Machinery (ACM). El guardó, dotat amb 250.000 dòlars —aportats majoritàriament per Intel i Google—, es concedeix des de 1966 en honor al matemàtic anglès Alan Mathison Turing, de qui hem parlat àmpliament en aquest blog.

Lamport, molt conegut també per haver creat el sistema LaTeX, ha estat guardonat per la seva gran contribució en el camp de la computació distribuïda, que permet repartir entre un conjunt d’ordinadors les dades a processar, obtenint una gran capacitat de càlcul sense haver de disposar de supercomputadors.

El premi A.M.Turing és el més prestigiós del camp de la informàtica i sovint s’equipara al Nobel d’altres disciplines o al premi Abel de Matemàtiques. La cerimònia de lliurament se celebrarà el 21 de juny a San Francisco.

Més informació

Recull de premsa


Deixa un comentari

Iakov G. Sinai guanya el premi Abel 2014

Yakov Sinai

Imatge de Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach, sota llicència CC-BY-SA 2.0

El matemàtic rus Iakov G. Sinai, catedràtic de la Universitat de Princeton i membre de l’Istitut Landau de Física Teòrica (Acadèmia Russa de Ciències), ha estat guardonat amb el Pemi Abel 2014, que concedeix anualment l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, “per les seves contribucions fonamentals als sistemes dinàmics, la teoria ergòdica i la física matemàtica”. El president de la institució, Nils Chr. Stenseth, va anunciar el guanyador ahir a Oslo. La cerimònia de lliurament està prevista per al 20 de maig.

El Premi Abel, considerat la màxima distinció en l’àmbit de les matemàtiques, es lliura des de l’any 2003 per reconèixer les contribucions matemàtiques de gran importància. La quantia del premi és de 6.000.000 de corones sueques, uns 750.000 €.

Iakov G. Sinai

Sinai va néixer el 21 de setembre de 1935 a Moscou, en el si d’una família de científics. Es va llicenciar el 1960 a la Universitat Estatal de Moscou i es va doctorar el 1963, sota la tutela d’Andrei Kolmogorov, fundador de la teoria de sistemes dinàmics moderns. Començà la carrera d’investigador al Laboratori de Probabilitat i Mètodes Estadístics de la mateixa institució, on el 1971 va esdevenir catedràtic. Simultàniament va ser nomenat investigador principal de l’Institut Landau de Física Teòrica. L’any 1993 es va incorporar com a catedràtic a la Universitat de Princeton, compaginant simultàniament el seu càrrec a l’Institut Landau.

Guardons

Iakov G. Sinai ha rebut diversos guardons al llarg de la seva carrera, entre els quals destaquen el Premi Wolf de Matemàtiques (1997), el Premi Nemmers de Matemàtiques (2002), el Premi Henri Poincaré de l’Associació Internacional de Física Matemàtica (2009), el Premi Internacional Dobrushin de l’Institut de Transmissió de la Informació de l’Acadèmia Russa de Ciències (2009) i el Premi Leroy P. Steele for Lifetime Achievement que atorga l’American Mathematical Society (AMS).

Més informació

Recull de premsa


Deixa un comentari

L’exposició sobre Ferran Sunyer es podrà veure al Palau Robert fins el dia 23 de febrer

Inauguració de l'exposició al Palau Robert

Fotografia de Palau Robert (Generalitat de Catalunya), sota llicència CC BY-ND 2.0

La superació d’un matemàtic. Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), s’exposarà al Palau Robert de Barcelona fins el dia 23 de febrer d’enguany. La mostra, inciativa conjunta de la Fundació Ferran sunyer i Balaguer (FFSB) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), dóna a conèixer la trajectòria vital i científica del matemàtic figuerenc, un dels més destacats del país, malgrat les seves limitacions físiques.

L’exposició itinerant va iniciar el seu recorregut l’any 2012, en escaure’s el centenari del naixement de Sunyer i Balaguer, amb el suport de la Diputació de Girona i l’Obra Social “La Caixa“.

El muntatge és obra de Benecé Produccions, responsable també, en col·laboració amb Televisió de Catalunya, del documental Ferran Sunyer i Balaguer : història d’un exili interior, estrenat l’any passat i que es pot veure en línia al web de TV3.

L’exposició es desenvolupa en 5 grans àmbits:

  1. El primer àmbit recull papers relacionats amb el matemàtic: articles, fórmules, estudis, tots ells dins d’una caixa de cartró, que representa el patrimoni de la FFSB, institució encarregada de preservar i difondre la memòria de Sunyer des de 1991.
  2. El segon àmbit està dedicat a la dimensió biogràfica del personatge: les fites més importants que va assolir, l’entorn familiar, social i polític.
  3. El tercer àmbit se centra en la capacitat autodidacta de Sunyer; en com va arribar als èxits matemàtics aconseguits i al reconeixement internacional, en un moment en què la ciència a l’Estat espanyol tenia moltes dificultats per reeixir, aïllada dels moviments internacionals.
  4. El quart àmbit descobreix la discapacitat física de Ferran Sunyer. Mostra una cadira de rodes de l’època i explica la malaltia, una atròfia del sistema nerviós, que el va condemnar a aquella cadira de rodes i a moure’s sempre acompanyat. L’espai explica el dia a dia i les seves aficions.
  5. L’últim àmbit focalitza l’interès en la pervivència del record i del llegat a través d’una caixa de records.

Apunts relacionats:


Deixa un comentari

Seixanta anys després, Elisabet II concedeix el perdó a Alan Turing

Alan TuringEl 24 de desembre de l’any que tot just hem deixat enrera, Elisabet II va concedir finalment el perdó reial a Alan Turing.

El perdó a Turing és el resultat de la llarga campanya que va endegar l’any 2009 John Graham Cumming i que va aconseguir que l’aleshores Primer Ministre, Gordon Brown, publiqués una nota de disculpa en diversos mitjans anglesos. Més endavant, el setembre de 2012, William Jones va promoure una petició popular en el mateix sentit, que va obtenir una resposta negativa de la Cambra del Lords.

Carta d'Elisabet II en què "perdona" Alan Turing

Carta d’Elisabet II en què “perdona” Alan Turing. Imatge extreta de The Telegraph

Una vida curta, un llegat immens

L’any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les trasnmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

El reconeixement internacional

La comunitat matemàtica internacional, coordinada pel Turing Centenary Advisory Committee (TCAC), va proclamar el 2012 l’Any Turing, coincidint amb la commemoració del seu centenari. Durant tot l’any es van celebrar actes de tota mena —conferències, simpòsiums, congressos, exposicions— arreu del món, en reconeixement a la gran contribució que va fer en els camps de la informàtica, la computació, la intel·ligència artificial o la criptografia.

Calia, concedir-li el perdó?

Malgrat tot, i després d’haver-se aconseguit el perdó reial que s’havia exigit durant tant de temps, hi ha dues coses en tota aquesta història que no podem passar per alt. La mateixa idea de concedir el perdó, implica d’entrada assumir que Turing havia fet alguna cosa reprovable que calia expiar. I, recordem-ho, Alan Turing només va ser condemnat per viure d’acord amb una orientació sexual que el codi penal anglès dels anys 40 considerava “indecent”. Richard Dawkins ho va resumir perfectament en aquesta piulada:

L’altra cosa a tenir en compte, és que el de Turing o el d’Oscar Wilde —condemnat amb els mateixos càrrecs 50 anys abans—, són només els dos casos coneguts, no els únics. Els indults oficials reconeixen a mitges la injustícia comesa, però ignoren els milers de persones condemnades pel mateix durant anys i anys. Més que indultar o perdonar selectivament, potser el que caldria és admetre d’una vegada que determinades lleis del passat eren i són l’antítesi de la Justícia.

Més informació

Apunts relacionats

Bbibliografia

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 263 other followers