Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

El 25 de desembre s’estrenarà l’esperada pel·lícula sobre Alan Turing

The imitation gameDesprés d’un llarg periple d’exhibició en diversos festivals i un reguitzell de guardons, finalment s’estrenarà —el 21 de novembre al Regne Unit i als EUA i el 25 de desembre a l’Estat espanyol— The Imitation game, l’esperada pe·lícula sobre Alan Turing.

El film, protagonitzat per Benedict Cumberbatch —molt conegut popularment per haver encarnat el paper de Sherlock Holmes en la darrera adaptació televisiva—, compta amb altres actors de renom: Keira Knightley —en el paper de Joan Clarke, criptoanalista de Bletchley Park—, Matthew Goode —interpretant Hugh Alexander, criptoanalista i més tard director de la divisió de criptoanàlisi de la Seu Central de Comunicacions del govern britànic— o Charles Dance, que dóna vida al Comandant Alastair Denniston, criptoanalista i primer responsable de la Government Code and Cypher School.

El guió, basat en la biografia publicada per Andrew Hodges a principis dels 80, Alan Turing : the enigma, és obra de Graham Moore i encapçalava la Black List (pdf) de Hollywood dels millors guions sense produir de l’any 2011. L’octubre d’aquell mateix any la Warner Bros en va adquirir els drets i en va encarregar la direcció a Morten Tyldum.

«That’s the tragedy of this man’s extraordinary life: his achievements and his heroism and his criminal prosecution are not well known. He should be on the front cover of text books.»

Benedict Cumberbatch

Breaking the code

Aquesta no és la primera adaptació cinematogràfica de la vida de Turing. L’any 1996, la BBC britànica va produir Breaking the code, un telefilm, dirigit per Herbert Wise i protagonitzat per Derek JacobiJo, Claudi—, que es va estrenar l’any següent al Regne Unit. La pel·lícula es basava en una producció teatral prèvia, estrenada al West End de Londres el 1986 i posteriorment a Broadway l’any següent. La funció, escrita per Hugh Whitemore, comptava també amb Derek Jacobi en el paper d’Alan Turing.

El telefilm es pot veure íntegrament a YouTube, també subtitulat en castellà.

Qui era Alan Turing?

Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna, va néixer a Londres l’any 1912. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les transmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat «d’indecència greu» i «perversió sexual», els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

Tràiler oficial de The Imitation Game

Més informació


Deixa un comentari

Homenatgem Martin Gardner en el centenari del seu naixement

Martin Gardner: centenari 1914-2014Il·lustració de Ken Fallin, utilitzada amb autorització de l’autor

La contribució de Martin Gardner a la cultura intel·lectual contemporània és única —pel seu abast, per la seva profunditat i per la seva comprensió de les grans qüestions que importen.

Noam Chomsky, citat per The Washington Post a Martin Gardner, prolific math and science writer, dies at 95

Tal dia com avui, el 21 d’octubre de 1914, tot just 4 mesos després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, va néixer a Tulsa (Oklahoma), Martin Gardner. El 22 de maig de 2010, 4 anys abans de fer els 100, moria a Norman, al mateix estat d’Oklahoma.

Amb motiu del centenari, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques li ret homenatge amb una exposició virtual, que recorda la seva immensa contribució a l’hora d’apropar les matemàtiques al gran públic, des d’una perspectiva lúdica i atractiva, però sempre rigorosa.

La mostra proposa un recorregut per la biografia de Gardner, per la seva producció intel·lectual i les seves aportacions, especialment en el camp de la matemàtica recreativa, i també en la divulgació de la ciència en general, el pensament crític, l’escepticisme científic i la filosofia.

Agraïments

  • Agraïm al professor Anton Aubanell la seva col·laboració entusiasta a l’hora de redactar la presentació d’aquesta mostra. Podeu descarregar-la, si voleu, maquetada i en pdf.
  • Agraïm a Ken Fallin la seva predisposició a ajudar-nos. A banda d’autoritzar-nos a fer servir la seva caricatura de Martin Gardner, en va digitalitzar una còpia a alta resolució perquè poguéssim fer el cartell.

Qui era Martin Gardner?

Martin Gardner va ser un gran divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa. De 1956 a 1981 va publicar ininterrompudament  la columna Mathematical Games a la revista Scientific American i de 1983 a 2002, la columna Notes of a Fringe-Watcher —originalment Notes of a Psi-Watcher a la publicació Skeptical Inquirer. Al llarg de la seva vida va publicar un centenar de llibres, molts dels quals recollien les seves columnes mensuals.

Annotated Alice

Il·lustració original de John Tenniel per a Alice's Adventures in WonderlandL’any 1960 es va publicar la que segurament és la seva obra més celebrada, The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científcs, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition.

The last level of metaphor in the Alice books is this: that life, viewed rationally and without illusion, appears to be a nonsense tale told by an idiot mathematician.

Gardner, Martin. The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass. New York : Wings Books, 1998, p. 15.

Escepticisme científic

Martin Gardner va ser molt bel·ligerant amb les pseudociències i tots aquells corrents de pensament, pseudoreligiosos i/o alternatius, basats en afirmacions acientífiques indemostrades. L’any 1952 va publicar Fads and Fallacies in the Name of Science, una obra pionera i fundacional del moviment escèptic, que explorava les perspectives més que dubtoses del creacionisme, la cienciologia, la dianètica, els ovnis, la radioestèsia o la percepció extra-sensorial. Aquesta obra i les posteriors (Science: Good, Bad and Bogus, 1981; Order and Surprise, 1983, Gardner’s Whys & Wherefores, 1989) li van valer gran quantitat de detractors entre els esmentats corrents.

L’any 1976, Gardner va fundar, amb Carl Sagan, Isaac Asimov, B.F. Skinner, Paul Kurtz i altres col·legues, el Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal (CSICOP), que canviaria de nom el 2006 i passaria a denominar-se Committee for Skeptical Inquiry (CSI). Des de 1983 fins al 2002 va publicar ininterrompudament la columna Notes of a Fringe-Watcher a la revista Skeptical Inquirer, que edita l’entitat. Tots aquells articles es van recollir, igual com ja s’havia fet abans amb els de Scientific American, en 5 llibres.

Malgrat tot, Gardner es definia a si mateix com a «teista filosòfic» i fideista, en la mateixa línia que Immanuel Kant, Charles Peirce, William James o Miguel de Unamuno: creia en un Déu personal, en el més enllà i en la oració, però no creia en cap religió establerta. Admetia que no hi havia res que provés l’existència de Déu o la immortalitat de l’ànima i que els ateus tenien millors arguments. Adduïa, però, que la seva creença no era racional, més aviat emocional i «quixotesca», enfrontada a les evidències i a les probabilitats.

I am a philosophical theist. I believe in a personal god, and I believe in an afterlife, and I believe in prayer, but I don’t believe in any established religion. This is called philosophical theism…. Philosophical theism is entirely emotional. As Kant said, he destroyed pure reason to make room for faith.

Carpenter, Alexander. Martin Gardner on Philosophical Theism, Adventists and Price” Interview, Spectrum, 17 d’octubre de 2008.

Podeu visitar la mostra Martin Gardner: Centenari, 1914-2014


Deixa un comentari

Maryam Mirzakhani, la primera dona en guanyar la Medalla Fields

Els 4 guardonats amb la Medalla Fields 2014

Fotografia del Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach gGmbH (MFO), sota llicència cc-by-sa 2.0

Per primera vegada des de la institució del premi l’any 1936, una dona, Maryam Mirzakhani, ha guanyat la Medalla Fields, que atorga la Unió Matemàtica Internacional (IMU, en les sigles angleses), “per les seves extraordinàries contribucions a la dinàmica i la geometria de les superfícies de Riemann i els seus espais modulars.”

Mirzakhani, nascuda i criada a Iran, i actualment investigadora de la Universitat de Stanford (Califòrnia), va ser proclamada guanyadora el 13 d’agost a la cerimònia celebrada a Seül, durant el Congrés Internacional de Matemàtics (ICM2014), que organitza cada 4 anys la IMU. En la mateixa cerimònia es van concedir tres medalles més: a l’austríac Martin Hairer, de 38 anys, professor de la Universitat de Warwick (Regne Unit), al canadenc Manjul Bhargava, de 40 anys i de la Universitat de Princeton (EUA) i al brasiler Artur Avila, de 35 anys, de l’Institut de Matemàtiques de Jussieu (França).

Maryam Mirzakhani va néixer el 1977 a Teheran, en un ambient agradable (malgrat la guerra Iran-Iraq) i amb uns pares que l’encoratjaven i li donaven suport. De ben joveneta es va decantar més per la literatura, però va ser a l’últim curs de secundària que va començar a interessar-se per les matemàtiques, empesa una mica pel seu germà gran, que li explicava el que aprenia a l’escola. El primer record que conserva referent a les matemàtiques, és l’impacte que li va causar la història de la resolució del problema de l’addició dels números, de l’1 al 100. Quan Gauss era un nen, el seu professor va plantejar a classe el problema consistent en sumar tots els números naturals, de l’1 al 100. Gauss va ser el primer a trobar la solució: 5050. Aquella solució, bella i elegant, vas fascinar Mirzakhani.

El 1999 es va llicenciar en Matemàtiques la Universitat de Sharif i el 2004 es va doctorar a la Universitat de Harvard. Els seus camps d’estudi són l’espai de Teichmüller, la geometria hiperbòlica, la teoria ergòdica i la geometria simplèctica.

La majoria de problemes a què em dedico tenen relació amb estructures geomètriques en superfícies i les seves deformacions. Estic especialment interessada en superfícies hiperbòliques. A vegades, les propietats d’una superfície hiperbòlica fixa es poden entendre millor estudiant l’espai modular (moduli space) que parametritza totes les estructures hiperbòliques en una superfície topològica determinada.

 Més informació


Deixa un comentari

Jot Down entrevista el matemàtic japonès Jin Akiyama

Jin AkiyamaLa revista Jot Down va entrevistar a finals d’abril el matemàtic japonès Jin Akiyama, durant la seva estada a Madrid, convidat a pronunciar una conferència per l’Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT) del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Akiyama, especialista el teoria de Grafs i geometria discreta, presenta des de fa 25 anys un programa sobre matemàtica recreativa al canal NHK de la televisió pública japonesa, amb un notable èxit. Molt popular al seu país, apareix sovint en diversos mitjans de comunicació, sèries de televisió o videojocs. Fins i tot ha estat personatge de manga.

A l’entrevista fa un repàs a la seva infantesa, a la llibertat educativa que li van donar els seus pares i a la seva formació com a matemàtic, sense obviar la seva popularitat televisiva i el descrèdit que, segons ell, comporta entre els col·legues.

Especialment curiosa és la relació que va establir amb Frank Harary, un dels pares de la Teoria de Grafs moderna

Eso sucedió en 1977 o 1978, fui a Michigan y Frank [Harary] se comportó muy amablemente, el día de mi llegada me dijo: «El eslogan y el principio de mi vida es: “otro día, otro artículo”, así que tienes que escribir un artículo cada día y yo me reuniré contigo para discutir problemas diariamente después de la hora de comer, así que esperarás a las puertas del restaurante Michigan Union, el conserje te dará un par de problemas, algunos muy significativos y otros bastante fáciles». Cada día Harary se reunía conmigo durante cinco minutos, solo cinco minutos; si no podía resolver los problemas durante una semana entonces Frank empezaba a quejarse y decir: «Eres una mierda, eres muy estúpido, no debería haberte empleado, no me esperaba que fueras tan estúpido»; seguía quejándose pero yo resistí y resistí, quería matarlo pero la resistencia es algo muy importante, tenía que resistir. Estudié allí durante un par de años y no pude cumplir su principio de «otro día, otro artículo» pero escribí unos veinte artículos con Frank a lo largo de esos dos años, así que la realidad fue más bien «otro mes, otro artículo», lo que no está mal.

Més informació:


Deixa un comentari

Article a Jot Down: “Norman Routledge y el silogismo de Alan Turing”

Jot Down MagazineJot Down Magazine ha publicat un interessant article de Rubén Díaz Caviedes (a Twitter @ruben_caviedes), sobre la relació entre els matemàtics britànics Norman Routledge i Alan Turing.

Ambdós van coincidir, durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, a la base de l’exèrcit de l’aire de Hampshire, treballant per desxifrar els missatges encriptats que transmetien els sistemes de comunicació nazis.

Norman Routledge era el destinatari de la carta que Turing va escriure el 1952, i que tant cèlebre es faria en vaticinar el sil·logisme que, afortunadament, no s’ha esdevingut:

My dear Norman,

I don’t think I really do know much about jobs, except the one I had during the war, and that certainly did not involve any travelling. I think they do take on conscripts. It certainly involved a good deal of hard thinking, but whether you’d be interested I don’t know. Philip Hall was in the same racket and on the whole, I should say, he didn’t care for it. However I am not at present in a state in which I am able to concentrate well, for reasons explained in the next paragraph.

I’ve now got myself into the kind of trouble that I have always considered to be quite a possibility for me, though I have usually rated it at about 10:1 against. I shall shortly be pleading guilty to a charge of sexual offences with a young man. The story of how it all came to be found out is a long and fascinating one, which I shall have to make into a short story one day, but haven’t the time to tell you now. No doubt I shall emerge from it all a different man, but quite who I’ve not found out.

Glad you enjoyed broadcast. Jefferson certainly was rather disappointing though. I’m afraid that the following syllogism may be used by some in the future.

Turing believes machines think
Turing lies with men
Therefore machines do not think

Yours in distress,

Alan

Routledge va ser professor d’un altre matemàtic cèlebre, Stephen Wolfram, creador de Mathematica i de Wolfram Alpha. Wolfram comentava sorprès al seu blog que Routledge mai li va parlar de la seva relació amb Turing i ho atribuïa al fet que, aleshores, Turing no era la celebritat que és avui dia. L’autor sosté, però, que Routledge no va parlar mai de Turing fins a la vellesa, quan va reconèixer la seva condició sexual, segurament per no aixecar sospites sobre ell mateix.


Deixa un comentari

Leslie Lamport guanya el Premi A.M.Turing 2013

Leslie LamportFotografia de Javier Andrés Castro sota llicènciaCC-BY-NC-ND 2.0

El matemàtic nord-americà Leslie Lamport, investigador principal del Centre de Recerca de Microsoft, ha guanyat l’edició 2013 del Premi A.M.Touring, que concedeix cada any l’Association for Computer Machinery (ACM). El guardó, dotat amb 250.000 dòlars —aportats majoritàriament per Intel i Google—, es concedeix des de 1966 en honor al matemàtic anglès Alan Mathison Turing, de qui hem parlat àmpliament en aquest blog.

Lamport, molt conegut també per haver creat el sistema LaTeX, ha estat guardonat per la seva gran contribució en el camp de la computació distribuïda, que permet repartir entre un conjunt d’ordinadors les dades a processar, obtenint una gran capacitat de càlcul sense haver de disposar de supercomputadors.

El premi A.M.Turing és el més prestigiós del camp de la informàtica i sovint s’equipara al Nobel d’altres disciplines o al premi Abel de Matemàtiques. La cerimònia de lliurament se celebrarà el 21 de juny a San Francisco.

Més informació

Recull de premsa


Deixa un comentari

Iakov G. Sinai guanya el premi Abel 2014

Yakov Sinai

Imatge de Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach, sota llicència CC-BY-SA 2.0

El matemàtic rus Iakov G. Sinai, catedràtic de la Universitat de Princeton i membre de l’Istitut Landau de Física Teòrica (Acadèmia Russa de Ciències), ha estat guardonat amb el Pemi Abel 2014, que concedeix anualment l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, “per les seves contribucions fonamentals als sistemes dinàmics, la teoria ergòdica i la física matemàtica”. El president de la institució, Nils Chr. Stenseth, va anunciar el guanyador ahir a Oslo. La cerimònia de lliurament està prevista per al 20 de maig.

El Premi Abel, considerat la màxima distinció en l’àmbit de les matemàtiques, es lliura des de l’any 2003 per reconèixer les contribucions matemàtiques de gran importància. La quantia del premi és de 6.000.000 de corones sueques, uns 750.000 €.

Iakov G. Sinai

Sinai va néixer el 21 de setembre de 1935 a Moscou, en el si d’una família de científics. Es va llicenciar el 1960 a la Universitat Estatal de Moscou i es va doctorar el 1963, sota la tutela d’Andrei Kolmogorov, fundador de la teoria de sistemes dinàmics moderns. Començà la carrera d’investigador al Laboratori de Probabilitat i Mètodes Estadístics de la mateixa institució, on el 1971 va esdevenir catedràtic. Simultàniament va ser nomenat investigador principal de l’Institut Landau de Física Teòrica. L’any 1993 es va incorporar com a catedràtic a la Universitat de Princeton, compaginant simultàniament el seu càrrec a l’Institut Landau.

Guardons

Iakov G. Sinai ha rebut diversos guardons al llarg de la seva carrera, entre els quals destaquen el Premi Wolf de Matemàtiques (1997), el Premi Nemmers de Matemàtiques (2002), el Premi Henri Poincaré de l’Associació Internacional de Física Matemàtica (2009), el Premi Internacional Dobrushin de l’Institut de Transmissió de la Informació de l’Acadèmia Russa de Ciències (2009) i el Premi Leroy P. Steele for Lifetime Achievement que atorga l’American Mathematical Society (AMS).

Més informació

Recull de premsa

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 289 other followers