La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer celebra enguany el centenari del naixement del matemàtic català i li ret homenatge amb l’organització de les jornades Història de les ciències exactes: noves aportacions i projectes, que se celebraran a l’Auditori del Cercle Sport de Figueres el 10 i 11 de gener.
Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres 1912 – Barcelona 1967), nat amb una severa atròfia congènita del sistema nerviós, fou un matemàtic autodidacta que treballà a Catalunya des de finals de la dècada dels anys trenta fins a la seva mort. La seva discapacitat física el va obligar a anar sempre en cadira de rodes i a no poder ser autònom en coses tan elementals com menjar o escriure. Una vida que transcorregué entre Barcelona i el Mas Batlle de Vilajoan (Garrigàs, Alt Empordà).
Les seves contribucions matemàtiques se situen en la teoria clàssica de les funcions analítiques d’una variable complexa i els seus resultats més significatius tenen a veure amb les funcions enteres, les funcions meromorfes i les funcions analítiques definides per sèries de Dirichlet. També feu una incursió important a la teoria de funcions de variable real amb un treball, conjunt amb Ernest Corominas, en el qual estableixen unes condicions molt febles perquè una funció sigui un polinomi. Els seus treballs li valgueren el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles, que el guardonaren en diverses ocasions, i de la comunitat matemàtica internacional.
, que relaciona la cohomologia equivariant d’una varietat simplèctica 
respecte l’acció hamiltoniana d’un grup de Lie 
amb la cohomologia del corresponent quocient simplèctic 
. Marcant-nos com a objectiu entendre la definició de l’aplicació de Kirwan, introduirem tot el reguitzell de conceptes que hem ressaltat a la frase anterior. També explicarem el significat i la importància de l’aplicació de Kirwan a través d’algun exemple il·lustratiu.
un homeomorfismo del círculo que preserva la orientación, podemos definir el número de rotación como el promedio de los iterados 
de una órbita. Este invariante topológico nos da información relevante sobre la dinámica de 
has no solutions, such that 
if 
. Over the last 17 years, the modular approach has been continually extended and allowed people to solve many other Diophantine equations that previously seemed intractable. In this talk we will use the equation 
as the motivation to introduce informally the original strategy (
) and illustrate one of its fi rst refinements (for 
). Then we will discuss some further generalizations that recently led to the solution of equations of the form 
.
