Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Ha mort Alexander Grothendieck

Alexander Grothendieck

Fotografia de MFO, sota llicència cc-by-sa 2.0

Una vida difícil

Dijous passat, 13 de novembre, va morir als 86 anys Alexander Grothendieck a Sent Gironç (Arieja, França). Considerat un dels matemàtics més brillants del segle XX, va néixer a Berlín l’any 1928. El seu pare, Alexander Shapiro Tanaroff, jueu anarquista rus, va ser condemnat a mort l’any 1907 pel règim tsarista, que li va commutar la pena per cadena perpètua a causa de la seva joventut. Deu anys després, el 1917 i amb l’esclat de la Revolució, va ser alliberat i posteriorment condemnat altra vegada a mort, però va aconseguir fugir i arribar a Berlín, on va conèixer qui seria la seva dona, Hanka Grothendieck, també anarquista.

L’any 1933, amb l’ascens del Partit Nazi al govern alemany, va haver de fugir novament fins a França per por que descobrissin el seu origen jueu. L’any següent, Hanka Grothendieck es va reunir amb ell mentre el fill de tots dos, Alexander, era acollit per una família adoptiva a Hamburg. L’any 1939, mare i fill es van retrobar a França i  l’any següent, van ser confinats al camp de Rieucros, en base al Decret LLei de 1938 ordenat pel govern francès, que qualificava de “ciutadans indesitjables” als qui donaven suport als republicans espanyols. Alexander Shapiro va tenir menys sort: confinat primer al camp de Le Vernet pel govern de Vichy, va ser finalment lliurat als nazis i deportat a Auschwitz l’any 1942. A les llistes de les víctimes de l’Holocaust, hi figura amb el nom d’Alexandre Tanaroff.

Pel que fa a Alexander Grothendieck, mentre va ser internat al camp de Rieucros, se li va permetre assistir a classe a l’institut més proper. A partir de l’any 1942 el van acollir en una llar per a fills de refugiats a Le Chambon-sur-Lignon i va poder acabar el Batxillerat. Entre 1945 i 1948 va estudiar Matemàtiques a la Universitat de Montpeller i, més tard, va anar fins a París per assistir al Seminari d’Henri Cartan. L’any 1953 va defensar la tesi doctoral —Produits tensoriels topologiques et espaces nucléaires—, dirigida per Laurent Schwartz i va entrar a formar part del grup Bourbaki. El 1954 li van oferir una plaça de professor al recentment creat Institut des Hautes Études Scientifiques (IHES), en el qual va desenvolupar el gruix de la seva tasca de renovació de la Geometria algebraica fins l’any 1970. Home de profundes conviccions pacifistes, va abandonar la institució en saber que una part del pressupost de l’Institut provenia del Ministeri de Defensa.

Aún recuerdo mi primer “trabajo de matemáticas”, en que el profesor me puso mala nota por la demostración de uno de los “tres casos de igualdad de triángulos”. Mi demostración no era la del libro, que él seguía religiosamente. Sin embargo, yo estaba seguro de que mi demostración no era ni maś ni menos convincente que la del libro, cuyo espíritu seguía, a golpe de los sempiternos y tradicionales “se desliza tal figura con tal movimiento sobre tal otra”. Evidentemente quien me enseñaba no se sentía capaz de juzgar por sí mismo (aquí, la validez de un razonamiento). Necesitaba referirse a una autoridad, la del libro en este caso.

Carta d'Alexander Grothendieck

Carta d’Alexander Grothendieck de 3 de gener de 2010, en la qual expressava el seu desig que la seva obra no es reedités.

L’any 1966 li van concedir la Medalla Fields, a causa dels seus avenços fonamentals en Geometria algebraica i la introducció de la idea de la k-teoria. La va rebutjar, negant-se a viatjar a Moscou en protesta per la persecució dels dissidents polítics en mans del règim soviètic. A mitjans dels anys 80 es va anar apartant poc a poc del món acadèmic i va fixar la seva residència a Laserre, una petita localitat del Pirineu francès. L’any 1988 es va jubilar definitivament i la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències li va atorgar el Premi Crafoord, conjuntament amb el seu deixeble Pierre Deligne, però també el va rebutjar. El 2010 ve demanar, de forma explícita i per carta, que no es difonguessin ni es reeditessin les seves obres.

Una obra ingent

Alexander Grothendieck va impulsar i aconseguir unificar l’Aritmètica, la Topologia algebraica i la Geometria, branques fonamentals de les Matemàtiques. La seva aportació monumental en els tres camps, el situen com una de les figures més rellevants del pensament matemàtic del segle XX. Va conceptualitzar els grans problemes de les matemàtiques, entre ells alguns dels Problemes del Mil·leni i el darrer teorema de Fermat. El seu mètode va aportar principis matemàtics generals que van permetre enfocar millor, i sovint resoldre, els problemes.

A banda dels seus inicis brillants, en emprendre el doctorat sota la supervisió de Laurent Schwarz, segurament la seva època més fecunda és la de l’IHES, envoltat de la flor i nata matemàtica del moment. És llavors que es van iniciar els Seminaris de Geometria Algebraica —dels quals se’n van publicar 7 volums— i la redacció dels Elements de Geometria Algebraica, finalment inacabat en publicar-se només 4 dels 12 llibres previstos.

Les idees d’Alexander Grothendieck, per dir-ho així, han penetrat en l’inconscient dels matemàtics.

Pierre Deligne

Els darrers anys de la seva vida, i allunyat del tot de la comunitat científica, Grothendieck va escriure una gran quantitat de textos diversos, pensaments no matemàtics que feia arribar a les persones que li eren més properes. Destaca especialment una mena d’autobiografia, Récoltes et Semailles —traduïda al castellà com a Cosechas y siembras— i La Clef des Songes, en què relata el descobriment de Déu.

Més informació

Sobre la seva obra


1 comentari

La premsa es fa ressò de la mort de Vicent Caselles

Vicent Caselles (1960-2013)El 14 d’agost d’enguany va morir, amb només 53 anys, el matemàtic valencià Vicent Caselles. Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i amb una dilatada carrera acadèmica, era el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment. La seva especialitat era el processament digital d’imatges i la visió per ordinador, matèries en què va esdevenir un referent.

El dia 6 de setembre, tant La Vanguardia com El País es feien ressò de la seva mort i en ressenyaven la figura i el llegat. Altres mitjans especialitzats ja n’havien informat amb anterioritat.

Obres de Vicent Caselles al CRAI de la UB


1 comentari

Ha mort Aaron Swartz

Aaron Swartz

Fotografia de Sage Ross, sota llicència CC-BY-SA 2.0

Divendres passat, 11 de gener, Aaron Swartz  (1986-2013) es va suïcidar al seu apartament de Brooklyn. Programador precoç i activista digital, va participar significativament, durant la seva curta vida, en multitud de projectes: des de l’especificació RSS 1.0 a l’arquitectura de la Open Library, passant per la creació de Reddit o Demand Progress.

L’any 2010, amb el profund convenciment que el coneixement i la informació han de ser compartits lliurement en benefici de la societat, va descarregar de la xarxa del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i mitjançant un script, més de 4 milions d’articles de JSTOR, amb la intenció de compartir-los a través de les xarxes P2P. Aquesta acció va comportar una imputació judicial per la qual s’enfrontava a una pena de 35 anys de presó.

L’entorn familiar considera que l’actuació de la Fiscalia, imputant càrrecs extremadament durs i peticions de sentència desproporcionades, hauria contribuït decisivament a la seva mort.

Tim Berners-Lee, reconegut com una de les figures decisives en la creació d’Internet, va escriure aquesta piulada en conèixer la notícia:

Apunts relacionats:


Deixa un comentari

Aforismes: Ray Bradbury

Fotografia original de Miami Dade College, sota llicència CC-BY-SA 3.0.
Autògraf sota llicència CC0 1.0 Dedicació al Domini Públic

El dia 5 de juny va morir a Los Angeles Ray Bradbury, escriptor nord-americà de ciència ficció i autor d’obres tan reconegudes com Les cròniques marcianes o Fahrenheit 451.

Al catàleg del CRAI hi trobareu una mostra representativa de la seva obra.

Font: Examiner


Deixa un comentari

Ha mort Friederich Hirzebruch

Fotografia de Gert-Martin Greuel, provinent d’Oberwolfach Photo Collection, sota llicència CC-BY-SA 2.0

El dia 27 de maig va morir Friederich Hirzebruch, un dels grans matemàtics alemanys del segle XX.

Hirzebruch, nascut a Hamm (Westfalia), es va formar a la Universitat de Münster de 1.945 a 1.950, amb una curta estada a l’Escola Politècnica general de Zurich. A mitjans dels 50 va passar una temporada a la Universitat de Princeton (Nova Jersey), fins que el 1.956 va guanyar una plaça de catedràtic a la Universitat de Bonn, que va ocupar fins que es va jubilar el 1.993. Allà mateix va fundar i dirigir l’Institut Max Planck de Matemàtiques el 1.980.

Entre moltes altres distincions, va ser guardonat amb el Premi Wolf de Matemàtiques el 1.988 i la Medalla Lobachevsky el 1.989. El govern japonès li va concedir l’Ordre del Sagrat Tresor el 1.996. Finalment, el 2.004, li van concedir la Medalla Cantor.

Destaquen les seves contribucions en els camps de la topologia, les varietats complexes i la geometria algebraica.

Més informació:

Font: Matemáticas y sus fronteras


Deixa un comentari

Ha mort John McCarthy, pare del terme intel·ligència artificial

Fotografia de null0, sota llicència CC-BY 2.0

El 23 d’octubre va morir a Los Angeles John McCarthy, matemàtic i pioner de la computació nord-americà. McCarthy, responsbale d’haver acunyat el terme intel·ligència artificial (IA) l’any 1.956, va guanyar el premi Turing l’any 1.971 i va ser el pare del llenguatge de programació Lisp.

Es considera que l’acte fundacional de la IA va ser la conferència que McCarthy va pronunciar el 1.956 a la Universitat de Darmouth, en la qual va plantejar els seus objectius: “Aquest estudi procedirà sobre la base de la conjectura que tots els aspectes de l’aprenentatge o qualsevol altre tret de la intel·ligència es poden descriure, en principi, d’una manera tan precisa que es pot crear una màquina que els simuli”.

L’any 2.007 va publicar l’article ¿What is Artificial Intelligence?, en el qual explicava què entenia per IA: “la ciència i l’enginyeria de crear màquines intel·ligents, especialment programes de computació intel·ligents. Està relacionada amb la tasca d’utilitzar ordinadors per comprendre la intel·ligència humana, però la IA no s’ha de limitar a mètodes observables biològicament”.

Més informació:

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 298 other followers