La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) ha convocat la 48a edició del premi Évariste Galois, per a treballs d’investigació, bibliogràfics o d’assaig sobre matemàtiques.
El premi, instituït l’any 1962, està dotat amb 1.000 € i es poden concedir fins a dos accèssits. El termini de presentació s’acaba el 3 de desembre a les 13:00 hores. El lliurament de premis se celebrarà l’abril de 2011.
Les obres, d’una extensió no inferior a cinquanta fulls de format ISO A4, s’han de presentar mecanografiades a un espai i mig, enquadernades, i també en suport digital, a la seu principal de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), amb les indicacions següents: nom, adreça postal i electrònica, telèfon i NIF de l’autor i premi a què aspira l’obra. Han d’anar acompanyades d’una declaració que el treball s’ajusta a les condicions de les bases (pdf).
Évariste Galois
Imatge de domini públic
Évariste Galois (1811-1832), matemàtic francès d’original biografia, va ser capaç de determinar, essent adolescent, la condició necessària i suficient perquè un polinomi pogués ser resolt per radicals. El seu treball va oferir les bases fonamentals del que avui anomenem, en honor seu, Teoria de Galois.
La seva trajectòria va ser curta, poc convencional i fecunda. Als 12 anys va iniciar l’educació formal al Lycée Royal de Louis-le-Grand, on va començar a rebel·lar-se contra l’ordre establert, qüestionant l’autoritat, amb una clara ideologia anticlerical i republicana.
La inclinació per les matemàtiques va arribar de manera accidental: als 15 anys el director del Liceu —amb el qual no mantenia una bona relació a causa dels seus plantejaments reaccionaris—, el va obligar a repetir curs. El nou llibre de text —Élements de Géometrie, de Legendre— va despertar el seu interès. A partir d’aquell moment va començar a devorar els textos originals dels matemàtics de l’època.
Va presentar-se dues vegades als exàmens d’accés de l’École Polytechnique, la més prestigiosa al París del moment, però va fracassar en els dos intents. Finalment, va aconseguir entrar a l’École Normale, de la qual va ser expulsat per motius polítics abans de finalitzar els estudis.
Les seves actuacions públiques, clarament republicanes, van propiciar més d’una detenció i fins i tot una condemna de nou mesos de presó. Un mes després de sortir-ne, rebia un tret mortal en un duel i moria amb només 20 anys. S’ha especulat àmpliament sobre quins són els motius que el van conduir a l’enfrontament. La hipòtesi més simple apunta a una disputa amorosa però n’hi ha d’altres molt més complexes, que apuntarien a un suïcidi disfressat d’assassinat polític, amb la intenció de provocar una revolta popular.
Fonts:
Potenciar les habilitats comunicatives dels estudiants de doctorat és un cop més l’objectiu del Premi Joan Lluís Vives de comunicació científica, un certamen anual que convoca la Xarxa Vives d’Universitats, amb la col·laboració de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i el suport de la CAM.
