Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

John Allen Paulos: «La veritat és que som bons detectant bajanades»

John Allen PaulosEl diari digital La Información publicava el dia 13 de març una extensa entrevista al matemàtic John Allen Paulos, professor de la Universitat Temple de Philadelphia, especialista en lògica matemàtica i teoria de probabilitats, i col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació. Reconegut divulgador, Paulos assenyala críticament les nombroses “trampes” lògiques i estadístiques que es publiquen cada dia als mitjans.

¿Cuál es nuestro peor pecado?

Para mí es el de no tener una perspectiva real del tamaño de las cifras de las que informan. Se habla de gastos de millones de dólares, pero daría igual que se hablara de billones o trillones, porque los números suenan igual. Pero tiene implicaciones políticas cuando se habla de invertir en una guerra, por ejemplo. Un millón de segundos son 11 días y medio, pero mil millones de segundos son 32 años, y un billón de segundos son 32.000 años. A veces se usan las Matemáticas y las cifras para confundir.

Des dels errors reiterats als mitjans, passant per les mesures econòmiques per combatre la crisi, la situació de la ciència a l’Estat espanyol o la difícil relació entre Matemàtiques i religió, Paulos repon amb concisió a cada pregunta de l’entrevistador.

¿Podrían ayudar las Matemáticas a salir de la crisis?

Hay muchos factores por los que políticos aplazan lo que hay que hacer, que es estimular la economía cuando está en crisis.  Se siguen haciendo recortes y quitando impuestos a los que más tienen… Sobre el papel de los políticos, ya lo decía Mark Twain: “Es muy difícil convencer a alguien de la verdad de algo cuando su trabajo consiste en no ver la verdad”.

Trobareu diverses obres divulgatives de Paulos al catàleg del CRAI.


1 comentari

Carles Simó: «La sort pot estar amagada en una informació que no tens»

Carles SimóL’edició de diumenge del diari Ara publicava una entrevista a Carles Simó, catedràtic de matemàtica aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), distingit amb el Premi Nacional de Recerca 2012. La cerimònia de lliurament se celebrarà avui mateix a les 19:30, al Teatre Nacional de Catalunya.

Vostè treballa sobretot en sistemes dinàmics. Què són?

Són models matemàtics de tot allò que varia en el temps. Pot ser un cometa, un satèl·lit artificial, el potencial elèctric d’una neurona, les mutacions d’un virus o els corrents de convecció d’una olla que s’escalfa. La metodologia per estudiar-los és la mateixa: cal descriure l’estat del sistema per veure les variables que hi intervenen. I una premissa necessària per fer-ho és treballar amb persones de diferents disciplines. Després, en cada cas la fórmula pot ser diferent.

Els continguts del diari Ara són accessibles només per a subscriptors, però l’entrevista es pot trobar en pdf al web de la Societat Balear de Matemàtiques (SBM).

Apunts relacionats:


Deixa un comentari

Alguns vincles entre els teoremes de Gödel i Turing

Josep Pla i Carrera

Josep Pla i Carrera

El passat 7 de febrer, Josep Pla i Carrera, professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona (UB), publicava un article al bloc col·lectiu El año de Turnig del diari El País, amb el títol Algunos vínculos entre los teoremas de Gödel y Turing.

Partint de l’obra de David Hilbert (1862-1943), el Doctor Pla estableix diversos vincles entre els treballs de Kurt Gödel (1906-1978) i els d’Alan Turing (1912-1954).

Hemos relacionado, pues, Turing con Hilbert.

Pero, ¿qué lo vincula con Gödel? La respuesta nos las dan las ‘funciones recursivas [parciales]’. Una máquina de Turing calcula las funciones recursivas y sólo éstas. Este es un vínculo muy estrecho entre algunos de los conceptos introducidos por Gödel y algunos de los conceptos introducidos por Turing que justifican, creo, que en 1963 Gödel añadiera un apéndice al artículo de su teorema de 1931 afirmando que las aportaciones de Turing permitían “una definición precisa e indudablemente adecuada de la noción general de sistema formal de los teoremas vi y xi”.

Pla i Carrera, Josep. Algunos vínculos entre los teoremas de Gödel y Turing.

Josep Pla ha publicat molt recentment El teorema de Gödel. Un análisis de la verdad matemática, un llibre editat per la Real Sociedad Matemática Española (RSME), que es divideix en tres parts. En la primera, Pla ofereix una aproximació a l’epistemologia de la matemàtica, centrant-se en el problema de la veritat en matemàtiques. En la segona part, de caràcter més tècnic, aborda la demostració dels teoremes d’incompletesa de Gödel. En la darrera part hi analitza les conseqüències dels teoremes del matemàtic austríac. El llibre permet dues lectures: la del lector que busqui un text divulgatiu sobre l’obra de Gödel i la de l’especialista que vulgui una aproximació rigorosa als seus teoremes.


Deixa un comentari

Ignacio Luengo: «La criptografia ens envolta per tot arreu»

Ignacio Luengo

Ignacio Luengo, fotografiat per Gert-Martin Greuel. Imatge provinent de la Oberwolfach Photo Collection, sota llicència CC-BY-SA 2.0

L’edició de El País del 16 de desembre passat, inclou una entrevista al catedràtic d’Àlgebra de la Universidad Compulense de Madrid (UCM), Ignacio Luengo, arran de la conferència que va pronunciar a la Fundación Ramón Areces, en el marc de les celebracions de l’Any Turing.

Luengo parla de criptografia en general, de la seva presència en tots els àmbits de la nostra vida diària, fent esment especial a la figura d’Alan Turing i l’abast de les fites que va aconseguir.

¿Existe el código imbatible? “Sí, uno en que la longitud de la clave es igual a la longitud del mensaje y si la clave se elige aleatoriamente, es indescifrable”, responde este especialista. “Pero es poco práctico”, añade, “porque si tienes que decirle al otro la clave te cuesta lo mismo decirle el mensaje entero; solo se usa cuando los dos interlocutores pueden ponerse de acuerdo de antemano con la clave, como el teléfono rojo entre los presidentes estadounidense y soviético en la guerra fría”.


Deixa un comentari

Matemàtiques amb Anton Aubanell: Marta Sanz

Matemàtiques amb Anton Aubanell

L’emissió del dia 25 de juny de l’espai Matemàtiques amb Anton Aubanell, secció fixa del programa Extraradi (COMRàdio), va comptar, a banda dels col·laboradors habituals, amb la participació d’una convidada d’excepció: Marta Sanz-Solé.

La Doctora Sanz-Solé és Presidenta de la European Mathematical Society (EMS), professora del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística i investigadora principal del grup de recerca de Processos estocàstics de la Universitat de Barcelona (UB).

Durant la conversa, Marta Sanz va parlar del 6è Congrés Europeu de Matemàtiques, (Cracòvia, 2-7 de juliol), que comptarà amb uns 1.000 participants, definint-lo com una “fira de mostres de matemàtiques”, en la qual s’apunten les tendències actuals. L’efecte de les retallades; la presència de dones en la disciplina —de la paritat del grau a la desigualtat creixent a mesura que s’ascendeix als llocs de responsabilitat—; el boicot de la comunitat científica als grans editors i l’ensenyament de les matemàtiques, van centrar la resta de la conversa. Si us la vau perdre, podeu recuperar-la ara:

Reproduir

Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora habitualment amb el programa.

Trobareu diverses obres d’Anton Aubanell i de Marta Sanz al catàleg.


Deixa un comentari

Matemàtiques amb Anton Aubanell: Les primeres xifres i Anamorfismes

Matemàtiques amb Anton Aubanell

Avui recuperem les dues darreres emissions de l’espai Matemàtiques amb Anton Aubanell, del programa Extraradi de COMRàdio.

Les primeres xifres (22/04/2012)

Segur que cada dia llegiu un munt de nombres i probablement també n’escriviu forces. Però d’on surten aquests símbols que ens resulten tan familiars? Ens ho expliquen l’Anton Aubanell i en Sergi del Moral, membres del CREAMAT.

Reproduir

Anamorfismes (22/05/2012)

L’Anton Aubanell i el Sergi del Moral, del CREAMAT, ens parlen d’un tema tan original com sorprenentment matemàtic: els anamorfismes. Imatges o objectes que només es poden entendre des d’un determinat punt de vista, literal! Voleu saber-ne més?

Reproduir

Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora habitualment amb el programa.

Trobareu diverses obres d’Anton Aubanell al catàleg.


Deixa un comentari

Joan Elias: «Quin país pot invertir tants recursos en els seus joves perquè després se n’aprofitin altres?»

Joan EliasEl passat 27 de març, el diari El País publicava un article de Joan Elias, catedràtic d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona, sobre les retallades en recerca previstes als pressupostos generals de l’Estat, que malauradament ja s’han confirmat.

¿Probaremos con la ignorancia? fa un al·legat en favor de la recerca i l’educació, incidint en la necessitat d’incrementar els esforços justament en períodes de crisi econòmica. En què podem competir —es pregunta— si no és en els béns d’alt valor afegit que produeix la recerca puntera i l’alta especialització?

Elias considera que l’aprovació l’any passat de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (LCTI), que preveu la creació de l’Agència Estatal d’Investigació, és un pas en la bona direcció, sobretot si pren com a model l’European Research Council (ERC), creat per la Comissió Europea 5 anys abans.

En 1970, Derek Curtis Bok fue nombrado rector de la prestigiosa universidad de Harvard y fue el autor de la famosa frase “Si creen que la educación, y nosotros añadimos investigación, es cara, prueben con la ignorancia”. Si nuestro país prueba con la ignorancia la jugada nos saldrá muy cara.


1 comentari

Matemàtiques amb Anton Aubanell: assassinats matemàtics

Matemàtiques amb Anton AubanellEl 19 de març, Anton Aubanell i Sergi del Moral van dedicar la seva col·laboració al programa Extraradi de COMRàdio, als disbarats matemàtics que sovint veiem i sentim en afirmacions o gràfics. Els va acompanyar Claudi Alsina, que ha publicat una nova selecció d’errors matemàtics sota el títol Los asesinos matemáticos atacan de nuevo.

Podeu recuperar el programa:


Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora setmanalment a l’Extraradi des de la seva secció Matemàtiques amb Anton Aubanell.


Deixa un comentari

Ian Stewart: «Els executius dels bancs no entenien de matemàtiques i van tractar el model Black-Scholes com si fos l’Evangeli»

Ian stewart. Fotografiad'Avril Stewart, sota llicència CC-BY-SA 3.0

La Vanguardia publicava el dia 17 de febrer a la secció d’Economia una interessant entrevista a Ian Stewart, professor emèrit de la Universitat de Warwick, sobre el desastre financer que estem visquent i el mal ús que s’ha fet a la banca i als mercats del model Black-Scholes.

Los mercados financieros no solo establecen contratos de compra y venta a un vencimiento determinado, sino que permiten también comprar y vender esos mismos contratos antes de su vencimiento, como si fueran mercancías de pleno derecho. La gran pregunta entonces es, ¿de qué me sirve ese contrato? Si el dueño de la opción de trigo quiere vender el 11 de junio, ¿qué precio debería pedir? ¿Cuánto estaría dispuesto a pagar? La ecuación Black-Scholes especifica un determinado precio basado en el valor probable del trigo en su vencimiento. Matemáticamente, se entiende que el precio se desviará de manera aleatoria de acuerdo con el estado del mercado. El modelo calcula el precio en el que en teoría se elimina el riesgo al comprar una opción.

Si bé Stewart considera que el factor determinant que va desencadenar aquesta crisi és l’excessiva desregulació dels mercats financers, atorga un paper destacat al mal ús del model Black-Scholes, quant al creixement exagerat del mercat d’opcions en la darrera dècada. I es mostra categòric:

A menos que se realicen cambios drásticos y fundamentales en el sistema en su conjunto el gran impacto que viene será mucho peor. De hecho, en la distancia, ahora estamos en el comienzo de la próxima crisis, y la crisis ha ido más allá de los bancos y afecta a naciones enteras. Los buitres están recogiendo ahora de las naciones, una a una. Grecia es la que toca este mes, ¿cuál será la próxima?

Font: Divulgamat


Deixa un comentari

La revista Nature dedica un suplement a Alan Turing

Il·lustració d'Andy Potts

La prestigiosa revista Nature ha dedicat en el seu darrer número un suplement especial a Alan Turing, ara que es commemora arreu del món el centenari del seu naixement.

Alan Turing, born a century ago this year, is best known for his wartime code-breaking and for inventing the ‘Turing machine’ – the concept at the heart of every computer today. But his legacy extends much further: he founded the field of artificial intelligence, proposed a theory of biological pattern formation and speculated about the limits of computation in physics. In this collection of features and opinion pieces, Nature celebrates the mind that, in a handful of papers over a tragically short lifetime, shaped many of the hottest fields in science today.
Font: DivulgaMAT
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 87 other followers