Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Celebrem el trentè aniversari del Manifest GNU

Ara fa 30 anys, elGNU, obra d'Aurelio A. Heckert, sota llicència cc-by-sa 2.0 març de l’any 1985, un jove hacker del Massachusetts Institute of Technology (MIT) va redactar el Manifest GNU, una declaració de principis que establia els fonaments d’un sistema operatiu lliure, compatible amb UNIX. El manifest marcaria, també, l’inici del moviment del programari lliure, del qual aquell jove inquiet, Richard Stallman, esdevindria la cara més visible, al capdavant de la Free Software Foundation.

L’ètica hacker

Per entendre la importància i la gènesi del moviment, cal conèixer el context en el qual es va desenvolupar. Durant els anys 60 i 70, els sistemes informàtics es van començar a popularitzar en algunes universitats capdavanteres. Eren sistemes cars i complexos, destinats en exclusiva a usos científics. Sense interfície gràfica —que encara no existia—, calia una gran dosi d’enginy i entusiasme per programar aquelles màquines i obtenir-ne els resultat desitjats. A l’entorn dels centres de càlcul es van anar formant grups d’experts, que intercanviaven lliurement el programari que desenvolupaven, i que en distribuïen també el codi font, sota la premissa que qualsevol que pogués millorar-lo, tingués la llibertat de fer-ho i la voluntat de compartir-lo. L’ètica hacker, doncs, era la base sobre la qual se sustentava el treball col·laboratiu en aquells laboratoris pioners, una mica en la tradició de la recerca acadèmica.

Quan el 1971 vaig començar a treballar al Laboratori d’Intel∙ligència Artificial del Massachusetts Institute of Technology (MIT), vaig entrar a formar part d’una comunitat que compartia programari i que feia molts anys que funcionava. El fet de compartir programari no es limitava a la nostra comunitat en particular, ja que això es fa des que existeixen ordinadors, de la mateixa manera que el fet de compartir receptes és tan antic com l’activitat de cuinar.  La diferència és que nosaltres compartíem més que la gran majoria.

A principis dels 80, però, el panorama va començar a canviar. La popularització de la microinformàtica i la davallada de preus dels sistemes van propiciar una demanda entre les empreses, que necessitaven programari. D’aquí el naixement de companyies que basaven el seu negoci en la programació i venda de programari, però trencant amb el model anterior: el seu programari era privatiu, no s’acompanyava amb el codi font i no se’n permetia ni la modificació ni la distribució.

Richard Stallman i el projecte GNU

Richard Stallman. Fotografia de friprog, sota llicència cc-by-sa 2.0

Richard Stallman va viure tot aquest procés des del Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT. La pressió que exercien les companyies privades de programari per imposar el seu model al laboratori va ser l’origen del Manifest GNU (març de 1985), en el qual Stallman explicava la seva intenció de crear de zero un sistema operatiu completament lliure, com a alternativa a UNIX.

L’octubre d’aquell mateix any naixia la Free Software Foundation, amb l’objectiu de promoure el programari lliure, desenvolupar el sistema operatiu GNU i vetllar pel compliment de les seves llicències —en especial la GNU.

Considero que la regla d’or requereix que, si m’agrada un programa, l’haig de compartir amb altres persones a qui també els agradi. Els venedors de programari volen dividir els usuaris i conquerir­-los fent que cada usuari accepti no compartir el programari amb altres usuaris. Em nego a trencar la solidaritat amb els altres usuaris d’aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de no ­divulgació ni de llicència d’ús de programari. Durant uns anys vaig treballar des del Laboratori d’Intel∙ligència Artificial contra aquestes tendències i altres descortesies, però la situació es va fer insostenible: no podia continuar en una institució on jo duia a terme aquestes pràctiques contra la meva voluntat.

El programari lliure

El programari lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat d’executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, canviar-lo i millorar-lo. La seva essència rau en la llibertat, no en el preu ni en la possible gratuïtat. La confusió sobre aquesta qüestió ve d’una mala traducció. En anglès, el mot free fa referència tant a lliure com a gratuït, però aplicat al programari, cal pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”, i no pas a “barra lliure”.

El programari és lliure quan compleix les quatre llibertats formulades per Stallman a mitjan 80:

  • La llibertat d’executar el programa com es desitgi i per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
  • La llibertat de distribuir còpies, de manera que es pugui ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
Mapa conceptual del programari lliure

Mapa conceptual del programari lliure, obra de Trebol6, basat en la feina de René Mérou. Sota llicència cc-by-sa 3.0

El programari lliure avui dia

En aquests 30 anys, el moviment del programari lliure ha anat guanyant adeptes, lentament però de manera creixent. Els principals obstacle que ha d’afrontar són el desconeixement, la desídia, i els interessos de les empreses del sector, els tentacles de les quals arriben sovint més enllà del que seria desitjable. La idea que la qualitat del programari ha d’anar necessàriament associada a una llicència restrictiva de preu elevat, cada vegada va perdent més força. Tots plegats, sovint de manera inconscient, utilitzem programari lliure en la nostra vida quotidiana.

És cert que la presència dels sistemes operatius lliures a l’escriptori és encara molt minoritària, però la situació canvia radicalment quan ens fixem en els servidors o, encara més, ens els supercomputadors. La darrera estadística —novembre de 2014— del TOP500 mostra que el 97% dels 500 supercomputadors més potents del món funcionen amb alguna distribució GNU/Linux.

Pel que fa a l’ús habitual de programari lliure sobre sistemes operatius privatius, es detecta una curiosa diferència entre els internautes que afirmen utilitzar-lo (20,60%) i els que realment l’utilitzen, sovint sense saber-ho (83,88%). Això es desprèn de les darreres estadístiques —2011—publicades pel Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las TIC basadas en fuentes abiertas.

Que cada dia més usuaris utilitzin aplicacions com Firefox, LibreOffice, OpenOffice, GIMP o VLC per la seva qualitat i no per raons ideològiques, és un primer pas per entendre la importància que té la llibertat, també aplicada al programari.

Més informació


Deixa un comentari

Dia de la Llibertat de Programari 2014

Software Freedom DayDissabte 20 de setembre es commemora arreu del món l’onzena edició  del Dia de la Llibertat de Programari (Software Freedom Day, en anglès). L’esdeveniment, impulsat per la Digital Freedom Foundation, i amb el suport d’empreses i organitzacions diverses —Free software Foundation, Creative Commons, FreeBSD, Joomla!, Canonical o Google—, té per objectiu educar el públic en general sobre els beneficis d’emprar programari lliure en qualsevol àmbit de la nostra vida. Amb el programari lliure, els usuaris obtenim el control sobre el nostre ordinador i sobre les nostres dades, i esdevenim lliures d’usar-lo per a qualsevol propòsit.

L’organització de la celebració a casa nostra va a càrrec de Caliu, l’Associació d’Usuaris de GNU/Linux en Llengua Catalana, creada el 1999 amb l’objectiu de promoure l’ús dels sistema operatiu GNU/Linux i donar suport als seus usuaris. Caliu organitza el Dia de la Llibertat de Programari des de l’any 2005.

Durant la jornada es faran xerrades i s’oferiran tutorials de diversos programes lliures. Es muntarà una parada amb CD de distribucions, samarretes, adhesius i fulletons per tal de donar informació a tothom que hi estigués interessat. La festa se celebrarà  al Centre Cívic Les Corts de Barcelona, al carrer de Dolors Masferrer i Bosch, 33-35.

La celebració començarà divendres 19 de setembre a la Palma de Cervelló, organitzada per la Konfraria de la Vila del Pingüí, i continuarà el dissabte 20 a Barcelona.

Programa de divendres (La Palma de Cervelló)

Hora Títol Ponent
16:00-18:00 Creació de materials amb Cycles Andreu Cabré
16:00-20:00 Introducció al QGIS 2.0 Carlos López Quintanilla
19:00-20:00 Ubuntu Josep Gallart
16:00-21:00 Viquimarató Àlex Hinojo
18:00-19:00 Taula rodona: migracions Josep Gallart
18:00-20:00 Demo drones+OpenCV G. Giménez,  V. Vaquero, E. Riba
20:00-21:00 Robòtica i programari lliure Martí Morta
17:30-21:00 Linux Install Party Viquipèdia
21:00 Sopar de germanor

Resum d’horaris en pdf

Programa de dissabte (Barcelona)

Hora Títol Ponent Confirmada
10:00-10:10 Introducció a la Viquipèdia Dvdgmz / Josep Sànchez
10:15-10:55 FreeBSD Roger Pau
11:00-11:55 Nano Arduino Jordi Binefa
12:00-12:55 Sessió de dubtes d’edició de la Viquipèdia Dvdgmz / Josep Sànchez No
13:00-13:55 Web2Py i PyNuke Javier Antó
16:00-16:55 F-Droid Daniel Martí
17:00-17:55 Open Data Lliure No
18:00-18:30 Conclusions del taller d’edició de la Viquipèdia Viquipèdia No
18:30-19:30 Fòrum obert Caliu


Deixa un comentari

La comunitat ubuntaire celebra la publicació d’Ubuntu 13.10

Ubuntu 13.10, Saucy SalamanderFidel al seu calendari de versions, Canonical va alliberar, el mes d’octubre passat, la versió 13.10 definitiva d’Ubuntu, sota el nom tècnic de Saucy Salamander. Com ja és tradició, la comunitat d’ubuntaires en català ha organitzat una festaRelease Party— per celebrar-ho, el 9 de novembre a l’Escola Enric Grau Fontseré de Flix, a la Ribera d’Ebre. [Localització: Open Street Map]

L’objectiu d’aquestes festes és difondre i apropar el programari lliure —concretament Ubuntu—, al públic en general.

En les diverses activitats, no necessàriament adreçades a un públic especialitzat, hi participen desenvolupadors i experts de diferents àmbits, que parlaran sobre qüestions diverses: maquinari lliure controlat amb Ubuntu, projecte Labdoo d’ordinadors amb Ubuntu arreu del món, impressió 3D, aplicacions lliures per a Android, projecte educatiu Linkat, robòtica lliure…

Paralel·lament al desenvolupament del programa d’activitats, se celebrarà la install party, durant la qual, usuaris experts, donaran suport per instaŀlar el sistema operatiu als ordinadors dels assistents que ho desitgin, o per resoldre dubtes tècnics de qualsevol mena.

Font: Comunitat d’ubuntaires en català


Deixa un comentari

UB Linux Install Party 2013

Install Party UB 2013El 3 i 4 d’octubre se celebrarà a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona la cinquena edició de la Install Party UB.

La festa d’instal·lació és un esdeveniment organitzat pels alumnes de la Facultat, amb l’objectiu d’ajudar els companys menys experimentats a començar a treballar amb sistemes operatius lliures. Tots els alumnes que ho desitgin, s’hi poden adreçar per rebre suport a l’hora d’instal·lar GNU/Linux al seu propi ordinador, ja sigui com a sistema operatiu únic o en convivència amb el que ja hi tenen. Abans d’anar-hi es recomana fer una còpia de seguretat de tot allò que considereu important.

La festa s’organitza en dues jornades, atesa la manca de temps experimentada en edicions anteriors. Durant la primera, l’objectiu és preparar el disc dur de l’ordinador —alliberar espai, fer les particions— per poder-hi instal·lar el sistema. La segona es destinarà a instal·lar i configurar els equips per deixar-los plenament funcionals.

Programa

  • Dia 3, de 16:00 a 19:00 h., a l’Aula IC.
    Configuració prèvia.
  • Dia 4, de 16:00 a 19:00 h., a l’Aula ID.
    Instal·lació i configuració

Cal portar el PC o portàtil i un pendrive amb una capacitat mínima de 2 GB.


Deixa un comentari

MoodleMoot 2013 a Barcelona

MoodleEls dies 26, 27 i 28 de setembre se celebrarà a l’idEC (Universitat Pompeu Fabra) de Barcelona la MoodleMoot 2013.

Les MoodleMoot són unes jornades de Moodle, adreçades a tot tipus d’usuaris —professors, desenvolupadors, administradors—, en les quals s’hi celebren conferències, tallers, demostracions. Esdevenen trobades enriquidores que faciliten l’intercanvi d’experiècies entre usuaris de diversos àmbits i institucions.

L’equip tècnic del Campus Virtual de la Universitat de Barcelona participarà en dos esdeveniments:

  • Presentant un cas pràctic sota el títol Desarrollo de un nuevo tipo de preguntas (ubmultichoice y ubtruefalse). És un nou tipus de pregunta, desenvolupada per l’equip tècnic del Campus Virtual, que reprodueix el comportament de les preguntes de selecció múltiple, però afegint un botó que permet deixar en blanc les preguntes contestades prèviament.
  • Coordinant el grup de treball Encuentro sobre calificaciones, que es defineix com una trobada interdisciplinària sobre qualificacions, per a persones amb diferents perfils (professors, administradors i desenvolupadors) i orientada a resoldre dubtes, presentar experiències i metodologies, i debatre sobre problemàtiques i bones pràctiques.

Organitzen la trobada CV&A Consulting i l’idEC (UPF), amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana d’Empreses per al Programari Lliure (CATPL) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya.

Font: BlogTIC


Deixa un comentari

Dia de la Llibertat de Programari 2013

Rock the Software Freedom Day 2013Dissabte, 21 de setembre, se celebra a més de 270 països d’arreu del món el Dia de la Libertat de Programari (Software Freedom Day), diada liderada per la Digital Freedom Foundation i amb el suport d’empreses i organitzacions com Google, Canonical, la Free Software Foundation, Joomla!, FreeBSD o Creative Commons, entre d’altres. En aquesta edició hi haurà sis esdeveniments a l’Estat espanyol, tres dels quals a Catalunya.

El Dia de la Libertat de Programari es va celebrar per primera vegada l’any 2004 i s’ha celebrat a Catalunya ininterrompudament des de l’any 2005, de la mà de Caliu. L’any 2011 s’hi va afegir la Konfraria de la Vila del Pingüí, amb la qual cosa la celebració es va poder perllongar en el temps.

Els actes començaran el divendres 20 a la tarda, a La Palma de Cervelló (Teatre Societat Aliança Palmarenca), i continuaran dissabte 21 a Barcelona, al Centre Cívic de Les Corts. S’hi oferiran xerrades, tallers, festa d’instal·lació —on usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran ajuda en instal·lacions de programari lliure i respondran dubtes.

El Dia de la Llibertat del Programari és una celebració mundial del programari lliure. L’objectiu d’aquesta celebració anual és d’educar el públic general sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en l’educació, el govern, a casa i a les empreses. Mitjançant l’ús del programari lliure, obteniu el control sobre el vostre ordinador i les vostres dades. Tota persona té la llibertat d’usar el programari lliure, ja sigui amb un sistema operatiu completament lliure com GNU/Linux o una plataforma no lliure com Windows o MacOS, usant-hi programes lliures.

El programari lliure es defineix per les quatre llibertats que va formular Richard Stallman l’any 1986 i que permeten una participació igualitària en l’era de la informació:

  • 0. La llibertat d’executar el programa, per a qualsevol propòsit.
  • 1. La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L’accés
    al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.
  • 2. La llibertat de redistribuir còpies.
  • 3. La llibertat de millorar el programa i distribuir les millores, perquè tota la comunitat pugui beneficiar-se’n. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.

Més informació:


Deixa un comentari

Dia Internacional contra el DRM

Dia Internacional contra el DRMAvui, 3 de maig, se celebra arreu del món el Dia Internacional contra el DRM, una reivindicació sorgida de la Free Software Foundation (FSF) i centrada enguany en intentar impedir que el W3 Consortium accepti la introducció del la Gestió de Restriccions Digitals (DRM) a l’HTML5, el llenguatge estàndard amb què es construeix la World Wide Web.

DRM is about restrictions, not rights!

Més informació:

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 360 other followers