Ha mort Jean Jennings, la darrera programadora de l’ENIAC

Posted on 20/04/2011 by blocmat

Imatge de domini públic. Jean Jennings (esquerra) i Fran Bilas, operant al panell principal de l'ENIAC

L’edició del 7 d’abril de The New York Times, informava de la mort, el 23 de març i a l’edat de 86 anys, de Jean Jennings, última supervivent del grup de dones programadores de l’Electronic Numerical Integrator and Computer (ENIAC).

L’ENIAC va ser la primera computadora totalment digital, dissenyada i finançada per l’Armada dels Estats Units d’Amèrica i construïda per John Presper Eckert i John William Mauchly a la Moore School of Electrical Engineering de la Universitat de Pensylvania, l’any 1943.

Concebuda amb propòsits bèl·lics —bàsicament per fer càlculs sobre la trajectòria de projectils—, era capaç de resoldre 5.000 sumes i 300 multiplicacions per segon. Ocupava una superfície de 167 m² i pesava 27 tones. El 2 d’octubre de 1955 es va desactivar definitivament.

Malgrat que van ser els dos enginyers, Mauchly i Eckert, els encarregats de construir la màquina —i de passar a la història—, hi va haver sis dones que van treballar com a programadores de l’ENIAC des del principi. Les van reclutar durant la guerra gràcies a les seves capacitats matemàtiques, però el seu paper va ser silenciat durant dècades. Fins i tot s’afirmava que les dones que apareixien dempeus en les fotografies de la màquina, eren models que posaven. Jean Jennings va poder viure parcialment el reconeixement en ser premiada el 2008 amb el Premi Computer Pioneer de la IEEE Computer Society. Actualment se’ls reconeix a totes sis una gran contribució en la programació de computadores.

Font: L’home dibuixat

Pare, què era un bloc?

Posted on 11/04/2011 by blocmat

Respon

El diari Público publicava el dia 5 d’abril un article de Nacho Rojo —Papá, ¿qué era un blog?—, en el qual repassa la història de Twitter. Des del seu naixement, discret i discutit, fins a la seva transcendència en el moment actual.

L’autor ha demanat a reconeguts usuaris —Enrique Dans, Ignacio Escolar, els membres de Microsiervos o Eduardo Arcos,—que responguin, en 140 caràcters, la pregunta del milió: què és Twitter?

Com a particularitat, cap dels paràgrafs de l’article supera els 140 caràcters.

Desde entonces Twitter ha provocado historias increíbles, reales o no: The Guardian dejó el papel por Twitter tras 188 años de historia. Se le ha acusado desde sostener las revoluciones de los países árabes hasta del vendaval que casi consigue alisar el pelo de David Bisbal.

Twitter arrasa: cerca de 200 millones de usuarios (medio millón más cada día) que escriben a un ritmo de 1.000 millones de tuits por semana.

Més informació:

Grandes momentos en la breve historia de twitter (Alt1040)

Font: El blog de Enrique Dans

Avui se celebra el primer Dia Mundial de la Còpia de Seguretat

Posted on 31/03/2011 by blocmat

Respon

Quan un disc dur falla, si no s’ha fet una còpia de seguretat, les dades es perden. I no és una qüestió de si el disc dur falla, és quan.

Avui, 31 de març, se celebra per primera vegada el World Backup Day, amb l’objectiu de conscienciar els usuaris de la importància de fer periòdicament còpies de seguretat de les pròpies dades.

Arrel d’una discussió a reddit, un usuari —adamjeff—, va llançar la idea d’instituir el dia 31 de març com a Dia Mundial de la Còpia de Seguretat, proposta secundada àmpliament per la resta d’usuaris.

Els ordinadors estan integrats per components electrònics més o menys fàcils de substituir en cas d’avaria: un processador, la memòria, la placa base, es poden canviar si cal i no hi ha més conseqüències. Però si el disc dur falla —i es calcula que aproximadament un 3% dels discos nous fallen el primer any, un 6% el tercer any—, les dades es perden sense remei. Algú objectarà que hi ha tècniques de recuperació que permeten rescatar les dades de dispositius avariats, però són complexes, cares i fora de l’abast de la majoria d’usuaris. A banda de les falles mecàniques i electròniques, les dades d’un disc dur es poden danyar mitjançant programari: un virus, alguna mena de programari maliciós o una eliminació accidental poden provocar un desastre. Per això la millor solució és prendre’s seriosament les còpies de seguretat i implementar el costum de fer-la periòdicament.

Hi ha tota mena de programari per a tots els sistemes operatius, que permet automatitzar la tasca. Només cal buscar aquell programa que millor s’ajusti a les nostres necessitats, i triar també on fer la còpia: en dispositius externs —discs dur, DVD, Blu-ray— o en línia.

Rescatem un dels primers aforismes que vam publicar al bloc aviat farà dos anys. És fruit de la saviesa popular i una veritat incontestable. Qui això escriu forma part del primer grup. I és reincident. Si sou de segon grup, tranquils: només és qüestió de temps…

Font: Bitelia

30 de març, Dia de la Llibertat de Documents

Posted on 30/03/2011 by blocmat

Respon

CC by-sa 3.0

Per quart any consecutiu, i impulsat per la Free Software Foundation Europe (FSFE), avui es commemora el Dia de la Llibertat de Documents —Document Freedom Day (DFD)—, que se celebra arreu del món amb l’objectiu de conscienciar els usuaris sobre la importància de fer servir formats de document oberts i estàndards oberts en general.

Les finalitats principals de la jornada són:

Promoció i adopció de formats de document oberts.
Crear una xarxa global.
Coordinar les activitats que se celebraran arreu l’últim dimecres de març, el Dia de la Llibertat de Documents.
Celebrar un cop l’any el Dia de la Llibertat de Documents com a comunitat global.

Hi ha esdeveniments previstos arreu del món. Si voleu, us hi podeu adherir.

Font: GNULinux.cat

L’art dels videojocs a l’Smithsonian Museum

Posted on 02/03/2011 by blocmat

Respon

Kate Jooyeon Nam, CC by-nc-sa

L’Smithsonian American Art Museum inaugurarà el 16 de març del 2012 l’exposició The Art of Video Games, un recorregut a través de l’evolució de 40 anys dels videojocs, com a mitjà artístic, emfatitzant especialment els efectes visuals i l’ús creatiu de les noves tecnologies.

Malgrat que falta encara més d’un any per a la inauguració, l’Smithsonian ha anunciat l’esdeveniment amb temps perquè convida els usuaris a triar, fins el 7 d’abril, els 80 jocs més destacats des del punt de vista artístic i visual. Els jocs s’han classificat en 5 èpoques, 20 plataformes i 4 gèneres, buscant la màxima representativitat.

Els visitants tindran també la possibilitat de jugar a 5 jocs que han marcat les seves respectives èpoques: Pac-Man, Super Mario Bros, The Secret of Monkey Island, Myst i World of Warcraft.

Font: Slashdot

Aforismes: @philmusical

Posted on 25/02/2011 by blocmat

Respon

Explicació irrefutable d'un profe d'informàtica: "HARDWARE es lo que golpeas y SOFTWARE es lo que insultas" (via Pere Roura)—
Òscar Dalmau (@philmusical) January 18, 2011

La revolució d’Egipte a Twitter

Posted on 21/02/2011 by blocmat

Respon

Aquesta animació és el resultat d’un estudi d’André Panisson, doctorand de la Universitat de Torí. Mostra la xarxa de tweets i retweets, amb el hashtag #jan25, que es va anar teixint l’11 de febrer a la tarda, just en anunciar-se la dimissió de Hosni Moubarak.

Panisson va recollir les dades amb Gephi, programari lliure d’exploració i visualització per a tot tipus de xarxes i sistemes complexos, muntat en un servidor Python i connectat a la API de Twitter Streaming. Cada node representa un usuari, i cada línia s’estableix quan l’usuari B fa un retweet d’un missatge de l’usuari A que conté l’etiqueta #jan25. L’animació, de poc menys de quatre minuts, mostra el resultat d’una hora de captura de dades.

Usuaris i tweets amb el hashtag #jan25

L’estudi, que inclou només un 10% de l’activitat total, és part d’un projecte de recerca conjunt del Departament d’Informàtica de la Universitat de Torí, l’Istitute for Scientific Interchange Foundation (ISI) i el Center for Complex Networks and Systems Research (CNetS) de la Universitat d’Indiana.

Més informació:

The Egyptian Revolution on Twitter

Font: alt1040

Microsoft Mathematics, una eina senzilla i útil per a estudiants de ciències

Posted on 03/02/2011 by blocmat

El 12 de gener es va presentar la darrera versió de Microsoft Mathematics, un programa que en les tres versions precedents formava part del paquet de pagament Microsoft Student, i que finalment s’ha publicat com a producte individual i gratuït.

Concebut com a eina educativa, s’adreça a estudiants de ciències en general. Permet, entre d’altres coses, resoldre triangles, convertir unitats de mesura, fer representacions gràfiques en 2D i 3D i resoldre equacions, representant pas a pas la solució.

Microsoft Mathematics no busca competir amb el programa estrella d’Stephen Wolfram, Mathematica. El seu públic potencial no és el mateix— d’aquí el plantejament més senzill—, però pot ser útil a molts estudiants de disciplines científiques que no necessiten la potència de Mathematica.

Hi ha versió de 32 i 64 bits i, malgrat ser de Microsoft, és totalment gratuït.

Font: Bitelia

El joc de la vida

Posted on 18/01/2011 by blocmat

Respon

Patró descobert per Hartmut Holzwart el 1993

Patrons extraordinàriament complexos poden sorgir de la implementació de regles ben senzilles. Aquest és el cas del joc de la vida, dissenyat pel matemàtic John Conway i popularitzat per un altre matemàtic, Martin Gardner, l’any 1970. En paraules de Gardner : “a causa de les analogies amb les crescudes, davallades i alteracions d’una societat d’organismes vius, [el joc de la vida] pertany a la creixent classe del que s’anomenen jocs de simulació, que s’assemblen a processos de la vida real.”

El joc consisteix en una graella de cel·les quadrades on cada cel·la té dos possibles estats: viva o morta. El jugador únicament ha de definir l’estat inicial de la població i, a partir d’aquí, cada nova generació quedarà determinada per l’anterior, segons aquestes 3 regles:

Si una cel·la viva té exactament dues o tres cel·les veïnes vives, seguirà viva.
Si una cel·la morta té exactament tres cel·les veïnes vives, naixerà.
En cas contrari, la cel·la morirà o seguirà morta.

Una cel·la veïna és qualsevol de les 8 cel·les adjacents —també en diagonal— a una cel·la determinada.

Amb aquestes normes bàsiques podem crear tota mena de models poblacionals: des dels que s’estabilitzen al cap de poques generacions fins als que s’autoreprodueixen. Un dels més curiosos és l’anomenada “pistola de planejadors”, que a partir de l’estat inicial de la figura, cada 30 generacions dispara un planejador –una petita població que es va allunyant.

Imatge de Kief, CC-BY-SA

A Lifewiki hi trobareu una col·lecció de gairebé 700 patrons però també podeu provar els vostres propis dissenys a Conway’s Game of Life.

Si encara voleu practicar més, podeu descarregar-vos lliurement el joc en java —per a Windows, Mac i Linux— des de la pàgina d’Edwin Martin, John Conway’s Game of Life.

Font: Rayo, Agustín. El juego de la vida: un clásico de John Conway popularizado por Martin Gardner. Investigación y Ciencia (2010), núm. 411, p. 90-91.

Tecnologia per reduir l’estrès al volant

Posted on 02/12/2010 by blocmat

Fotografia de Miqul

Qualsevol conductor sap que sovint és difícil mantenir la calma quan es condueix. Quan ens asseiem darrera el volant ens transformem en éssers estressats, impacients, fins i tot agressius. Però la tecnologia, cada vegada més, ajuda a pal·liar aquestes situacions. Segons un estudi del MIT, les tecnologies d’assistència al conductor ajuden sensiblement a reduir l’estrès.

L’estudi (pdf), que ha durat nou mesos i que han realitzat investigadors del MIT AgeLab, en col·laboració amb Ford i el New England University Transportation Center (NEUTC), ha determinat que els conductors experimenten un ritme cardíac més baix i mostren menys signes d’estrès quan condueixen vehicles equipats amb sistemes d’assistència.

Les proves es van fer dividint en dos grups, equilibrats pel que fa a edats i gèneres, els 84 participants. Un dels grups disposava de sistemes d’assistència i l’altre no, i havien de realitzar dues maniobres que sovint generen tensió: aparcar en paral·lel i sortir a recules d’un aparcament. El grup que disposava d’assistència va haver de realitzar 12 maniobres d’aparcament en paral·lel pels carrers de Massachussets, conduint un cotxe equipat amb l’assistent d’aparcament de Ford, dotat amb càmeres i sensors per determinar si el vehicle té prou espai. En aquest punt, l’ordinador activa el volant i realitza automàticament la maniobra.

Vídeo: Autonomous Parking – MIT AgeLab

Els resultats van concloure que la mitjana de batecs de cor per minut dels conductors que havien usat l’assistent es reduïa a 71, 12 menys que els altres conductors, que registraven taxes mitjanes de 83 batecs per minut. També la seva pròpia sensació d’estrès es reduïa en un 30%.

Pel que fa a l’altra maniobra —la sortida d’un aparcament per incorporar-se al trànsit—, els participants comptaven amb el sistema d’alerta de creuament de Ford, que detecta amb un radar si hi ha cap altre vehicle en algun punt cec. El sistema alerta el conductor amb una avís sonor, mostrant un missatge al quadre de comandament i encenent un punt de llum al retrovisor. En aquest cas, els conductors van experimentar un descens del ritme cardíac i dels nivells d’estrès entorn al 5%, però van ser un 33% més propensos a cedir el pas als altres vehicles.