Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Celebrem el trentè aniversari del Manifest GNU

Ara fa 30 anys, elGNU, obra d'Aurelio A. Heckert, sota llicència cc-by-sa 2.0 març de l’any 1985, un jove hacker del Massachusetts Institute of Technology (MIT) va redactar el Manifest GNU, una declaració de principis que establia els fonaments d’un sistema operatiu lliure, compatible amb UNIX. El manifest marcaria, també, l’inici del moviment del programari lliure, del qual aquell jove inquiet, Richard Stallman, esdevindria la cara més visible, al capdavant de la Free Software Foundation.

L’ètica hacker

Per entendre la importància i la gènesi del moviment, cal conèixer el context en el qual es va desenvolupar. Durant els anys 60 i 70, els sistemes informàtics es van començar a popularitzar en algunes universitats capdavanteres. Eren sistemes cars i complexos, destinats en exclusiva a usos científics. Sense interfície gràfica —que encara no existia—, calia una gran dosi d’enginy i entusiasme per programar aquelles màquines i obtenir-ne els resultat desitjats. A l’entorn dels centres de càlcul es van anar formant grups d’experts, que intercanviaven lliurement el programari que desenvolupaven, i que en distribuïen també el codi font, sota la premissa que qualsevol que pogués millorar-lo, tingués la llibertat de fer-ho i la voluntat de compartir-lo. L’ètica hacker, doncs, era la base sobre la qual se sustentava el treball col·laboratiu en aquells laboratoris pioners, una mica en la tradició de la recerca acadèmica.

Quan el 1971 vaig començar a treballar al Laboratori d’Intel∙ligència Artificial del Massachusetts Institute of Technology (MIT), vaig entrar a formar part d’una comunitat que compartia programari i que feia molts anys que funcionava. El fet de compartir programari no es limitava a la nostra comunitat en particular, ja que això es fa des que existeixen ordinadors, de la mateixa manera que el fet de compartir receptes és tan antic com l’activitat de cuinar.  La diferència és que nosaltres compartíem més que la gran majoria.

A principis dels 80, però, el panorama va començar a canviar. La popularització de la microinformàtica i la davallada de preus dels sistemes van propiciar una demanda entre les empreses, que necessitaven programari. D’aquí el naixement de companyies que basaven el seu negoci en la programació i venda de programari, però trencant amb el model anterior: el seu programari era privatiu, no s’acompanyava amb el codi font i no se’n permetia ni la modificació ni la distribució.

Richard Stallman i el projecte GNU

Richard Stallman. Fotografia de friprog, sota llicència cc-by-sa 2.0

Richard Stallman va viure tot aquest procés des del Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT. La pressió que exercien les companyies privades de programari per imposar el seu model al laboratori va ser l’origen del Manifest GNU (març de 1985), en el qual Stallman explicava la seva intenció de crear de zero un sistema operatiu completament lliure, com a alternativa a UNIX.

L’octubre d’aquell mateix any naixia la Free Software Foundation, amb l’objectiu de promoure el programari lliure, desenvolupar el sistema operatiu GNU i vetllar pel compliment de les seves llicències —en especial la GNU.

Considero que la regla d’or requereix que, si m’agrada un programa, l’haig de compartir amb altres persones a qui també els agradi. Els venedors de programari volen dividir els usuaris i conquerir­-los fent que cada usuari accepti no compartir el programari amb altres usuaris. Em nego a trencar la solidaritat amb els altres usuaris d’aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de no ­divulgació ni de llicència d’ús de programari. Durant uns anys vaig treballar des del Laboratori d’Intel∙ligència Artificial contra aquestes tendències i altres descortesies, però la situació es va fer insostenible: no podia continuar en una institució on jo duia a terme aquestes pràctiques contra la meva voluntat.

El programari lliure

El programari lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat d’executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, canviar-lo i millorar-lo. La seva essència rau en la llibertat, no en el preu ni en la possible gratuïtat. La confusió sobre aquesta qüestió ve d’una mala traducció. En anglès, el mot free fa referència tant a lliure com a gratuït, però aplicat al programari, cal pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”, i no pas a “barra lliure”.

El programari és lliure quan compleix les quatre llibertats formulades per Stallman a mitjan 80:

  • La llibertat d’executar el programa com es desitgi i per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
  • La llibertat de distribuir còpies, de manera que es pugui ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
Mapa conceptual del programari lliure

Mapa conceptual del programari lliure, obra de Trebol6, basat en la feina de René Mérou. Sota llicència cc-by-sa 3.0

El programari lliure avui dia

En aquests 30 anys, el moviment del programari lliure ha anat guanyant adeptes, lentament però de manera creixent. Els principals obstacle que ha d’afrontar són el desconeixement, la desídia, i els interessos de les empreses del sector, els tentacles de les quals arriben sovint més enllà del que seria desitjable. La idea que la qualitat del programari ha d’anar necessàriament associada a una llicència restrictiva de preu elevat, cada vegada va perdent més força. Tots plegats, sovint de manera inconscient, utilitzem programari lliure en la nostra vida quotidiana.

És cert que la presència dels sistemes operatius lliures a l’escriptori és encara molt minoritària, però la situació canvia radicalment quan ens fixem en els servidors o, encara més, ens els supercomputadors. La darrera estadística —novembre de 2014— del TOP500 mostra que el 97% dels 500 supercomputadors més potents del món funcionen amb alguna distribució GNU/Linux.

Pel que fa a l’ús habitual de programari lliure sobre sistemes operatius privatius, es detecta una curiosa diferència entre els internautes que afirmen utilitzar-lo (20,60%) i els que realment l’utilitzen, sovint sense saber-ho (83,88%). Això es desprèn de les darreres estadístiques —2011—publicades pel Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las TIC basadas en fuentes abiertas.

Que cada dia més usuaris utilitzin aplicacions com Firefox, LibreOffice, OpenOffice, GIMP o VLC per la seva qualitat i no per raons ideològiques, és un primer pas per entendre la importància que té la llibertat, també aplicada al programari.

Més informació


Deixa un comentari

Nova versió per a mòbils del catàleg del CRAI de la UB

Ja es pot consultar el Catàleg del CRAI de la UB amb una versió adaptada per a dispositius mòbils.

Es tracta d’una adaptació del catàleg en línia que pot detectar automàticament des de quin dispositiu s’hi accedeix. Si es fa la consulta des d’un dispositiu mòbil mostra una visualització diferent de les pantalles de cerca, especialment adaptada per a aquests dispositius. Funciona amb Android, Blackberry i iPhone.

Només cal que entreu a cataleg.ub.edu des del mòbil, i ja podreu fer les consultes amb la nova versió.

Font: Notícies del CRAI


4 comentaris

Obert el concurs per triar els fons de pantalla d’Ubuntu 11.10

Fotografia de Ferran Reyes (marxicoli), sota llicència CC BY-NC-SA 2.0

Canonical, fidel al seu calendari de versions, presentarà el mes d’octubre Ubuntu 11.10 Oneiric Ocelot—, amb les novetats i millores que s’hagin incorporat els darrers 6 mesos. A banda del contingut, cada versió presenta novetats més o menys significatives en l’aspecte gràfic, entre les quals, els nous fons de pantalla.

És per això que el 8 de juliol es va obrir el procés per escollir els fons de pantalla que s’inclouran per defecte en la propera versió d’Ubuntu. Si esteu interessats a participar-hi, podeu penjar les vostres fotografies al grup de Flickr habilitat a tal efecte. Es recomana una resolució mínima de 2560×1600 píxels. Si necessiteu orientació sobre quins formats són els més recomanats, podeu consultar el wiki d’Ubuntu. També podeu descarregar una plantilla per a GIMP.

Les imatges, que han d’estar sota llicències Creative Commons, es poden penjar fins el dia 11 d’agost. A partir d’aquell dia, les persones que van resultar vencedores en la darrera edició i que van contribuir amb les seves fotografies a la col·lecció de fons de pantalla d’Ubuntu 11.04, seran les encarregades de triar les que s’inclouran a Ubuntu 11.10.

Font: GNULinux.cat


Deixa un comentari

(Encara no saps) què és el programari lliure?

El col·lectiu ProBeta (Projecte Beta), amb la col·laboració de l’Ateneu Rosa de Foc i la cooperativa de consum Verduretes, ha organitzat per divendres 3 de juny a les 20:00 una xerrada amb el títol (Encara no saps) què és el programari lliure?

La xerrada, que se celebrarà a l’Ateneu Rosa de Foc (carrer del Robí número 5 de Barcelona), pretén donar a conèixer la història i la filosofia del moviment del programari lliure; explicar què signifiquen moltes de les paraules que s’hi relacionen (GNU, Linux, GPL) i concretar els canvis que suposaria per a l’usuari passar-se a GNU/Linux.

El Projecte Beta el formen un grup de persones autogestionat assembleàriament, que vol experimentar amb la tecnologia, donant suport a projectes de col·lectius d’àmbit social. ProBeta ofereix diversos serveis web —allotjament, correu electrònic, llistes de correu, missatgeria instantània, aula virtual…— als col·lectius que ho necessitin.

Font: Llista de correu esdeveniments


Deixa un comentari

Linux celebra els primers 20 anys

Entre el 17 i el 19 d’agost se celebrarà a Vancouver (Canadà) la festa oficial del 20è aniversari del sistema operatiu Linux. Mentrestant, la Linux Foundation ha creat una pàgina especial per a la celebració, en la qual s’hi recullen totes les activitats previstes i es convida els usuaris a participar-hi.

No cal viatjar a Canadà i assistir a la festa oficial per adherir-vos-hi. Us podeu inscriureu al concurs de vídeos, dissenyar la samarreta del vintè aniversari o enregistrar un missatge explicant quins records teniu de Linux. Si teniu una pàgina web o un bloc, també podeu afegir el codi HTML que han preparat per fer-ne difusió.

Al marge de les celebracions, la fundació ha elaborat un vídeo per explicar la història d’aquests 20 anys i una infografia resum, que recull les fites més destacades.


Deixa un comentari

La comunitat d’ubuntaires en català dóna la benvinguda a Natty Narwhal

El 28 d’abril es va publicar la versió definitiva de l’Ubuntu 11.04 (de nom tècnic Natty Narwhal). Amb aquest motiu, la comunitat d’usuaris d’Ubuntu en català celebrarà el proper dissabte 7 de maig la ja tradicional festa d’alliberament (Release Party), aquest cop al Centre Cívic municipal de Les Borges Blanques, amb l’organització de La Borrassa Rural Lab.

Aquestes festes s’organitzen arreu del món, i l’equip d’ubuntaires en català hi ha participat sempre de forma molt activa, procurant fer-la a diferents llocs del territori. En aquesta ocasió s’ha triat la ciutat de Les Borges Blanques com a seu de l’esdeveniment.

En aquests esdeveniments es pretén difondre i apropar el programari lliure —i més concretament l’Ubuntu—, al públic en general, proposant xerrades i tallers, o ajudant-lo a instal·lar l’Ubuntu al seu ordinador. No estan, per tant, enfocats a persones amb grans coneixements tècnics, tot i que també s’hi poden trobar activitats més avançades, si s’escau.

Si consulteu el programa d’activitats veureu la participació d’experts i desenvolupadors en diferents àmbits: l’escriptori Unity, tècniques de rescat, introducció al programari lliure, la seva ètica, virtualització, robòtica amb programari lliure, el comandament de la WII amb l’Ubuntu, a més d’una sessió de curiositats del món del programari lliure. D’altra banda, com també és habitual, durant tota la jornada, i en paral·lel a la resta d’activitats, hi haurà una festa d’instal·lació (Install Party) de l’Ubuntu, on es donarà suport per instal·lar-lo als ordinadors d’aquelles persones que el portin, així com per aclarir els dubtes que puguin sorgir. Com sempre, totes les activitats són gratuïtes però cal inscriure’s-hi.

Podeu seguir l’evolució del programa i de la resta d’informació de la jornada al wiki de la festa.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 360 other followers