Ha mort John McCarthy, pare del terme intel·ligència artificial

Fotografia de null0, sota llicència CC-BY 2.0

El 23 d’octubre va morir a Los Angeles John McCarthy, matemàtic i pioner de la computació nord-americà. McCarthy, responsbale d’haver acunyat el terme intel·ligència artificial (IA) l’any 1.956, va guanyar el premi Turing l’any 1.971 i va ser el pare del llenguatge de programació Lisp.

Es considera que l’acte fundacional de la IA va ser la conferència que McCarthy va pronunciar el 1.956 a la Universitat de Darmouth, en la qual va plantejar els seus objectius: “Aquest estudi procedirà sobre la base de la conjectura que tots els aspectes de l’aprenentatge o qualsevol altre tret de la intel·ligència es poden descriure, en principi, d’una manera tan precisa que es pot crear una màquina que els simuli”.

L’any 2.007 va publicar l’article ¿What is Artificial Intelligence?, en el qual explicava què entenia per IA: “la ciència i l’enginyeria de crear màquines intel·ligents, especialment programes de computació intel·ligents. Està relacionada amb la tasca d’utilitzar ordinadors per comprendre la intel·ligència humana, però la IA no s’ha de limitar a mètodes observables biològicament”.

Més informació:

Peter Fleischer: «on acaba la privacitat i on comença la història?»

L’edició del dia 1 de setembre del diari El País publicava una entrevista a Peter Fleischer, màxim responsable de privacitat de Google, que repassa els aspectes més controvertits de l’actuació del gegant de Mountain View, en referència a la privacitat.

P. Hay personas que fueron noticia por un delito, pagaron por ello y no quieren que eso aparezca más en Internet. ¿Qué pasa?

R. Esto no es un problema de Google, sino de los medios y los creadores de contenido. Si quieren, puede hacer que una página no aparezca en el buscador, hay herramientas para hacerlo y es muy sencillo. Quien se sienta aludido debería ir a quien lo publicó y decirle “por favor, quita esto”, después el periódico le dirá sí o no o “estos son mis archivos y esto sucedió así”. Nosotros solo podemos poner en contacto a las dos partes; un buscador es, por definición, neutral, solo somos una herramienta. Si un medio pone su archivo en la Red aparece en los buscadores. Esto abre un debate que va más allá: ¿Dónde termina la privacidad y dónde comienza la historia? Si borramos todo lo que alguien no quiere que salga de sí mismo, terminaremos con la historia. En Alemania tenemos el caso de dos personas que cometieron un asesinato, fueron a la cárcel y ya están libres. Ahora piden a Wikipedia que elimine todas las referencias a su asesinato. Wikipedia argumenta que no lo hará porque es historia, son hechos probados, no es el derecho al olvido, sino un archivo común.