En una competició de debat, els equips d’oradors competeixen entre ells sobre un tema polèmic d’actualitat, que se’ls comunica amb 15 dies d’antelació. És tasca dels oradors  seleccionar els millors arguments i exemples de la postura que han de defensar, a favor o en contra, i exposar-los de forma convincent durant els minuts dels quals disposen, tot rebatent els arguments dels seus oponents.

El debat de competició és una oportunitat excel·lent per a totes aquelles ments inquietes,
que sempre busquen una resposta per a tot, tenen un punt de vista original o les idees molt clares.

Els dies 27 i 28 de febrer, s’oferirà també un taller gratuït d’oratòria per als membres de la comunitat universitària, on experts oradors compartiran la seva experiència sobre  argumentació, debat i oratòria persuasiva. Les sessions començaran a les 16:00 i acabaran a les 20:00, els dos dies.

Taller d’oratòria

• Aula Ramón y Cajal, Edifici històric. Places limitades. Inscripcions

Lliga de debat

• Aula Magna de la Universitat de Barcelona, Eedifici Històric. Inscripcions

Més informació:

• Associació de Debat UB (Facebook)
• Bloc de l’Associació de Debat UB

Lord McNally, portaveu de la Cambra, va explicar que el govern ja havia examinat la qüestió el 2009, i «que un perdó pòstum no s’havia considerat adequat atès que Alan Turing va ser correctament condemnat pel que aleshores era un delicte penal». La Cambra considera «tràgic que Alan Turing fos condemnat per un delicte que ara sembla tan cruel i absurd», però conclou que «la legislació vigent aleshores requeria un judici». Finalment, McNally va argumentar que el plantejament ha estat acceptar que els fets es van produir i «enlloc d’intentar alterar el context històric i arreglar ara el que ja no té remei», convé assegurar-se que mai no torni a passar.

No és la primera vegada que s’intenta reparar la injustícia que es va cometre amb Turing. L’any 2.009 John Graham Cumming va endegar una moció similar, desestimada per la Cambra, que va aconseguir que el Primer Ministre del moment, Gordon Brown, publiqués una nota de disculpa en diversos mitjans de comunicació, en la qual qualificava el tracte a Turing de terrible i completament injust.

Enguany es commemora arreu del món l’Any Turing, coincidint amb el centenari del seu naixement. S’han programat multitud d’actes i esdeveniments de tota mena, entre els quals l’emissió al Regne Unit d’un segell commemoratiu.

Més informació:

• Alan Turing no tienen perdón (Público, 07/02/2012)
• Government rejects pardon request for Alan Turing (BBC News, 06/02/2012)
• Government rejects a pardon for computer genius Alan Turing (The Guardian, 07/02/2012)

Apunts relacionats:

• Petició en línia per la rehabilitació d’Alan Turing
• Gordon Brown es disculpa pel procés a Alan Turing
• La rehabilitació d’Alan Turing

Europeana és una iniciativa que pretén oferir accés obert al patrimoni cultural i científic d’Europa a través d’un portal interdisciplinari, així com recolzar la digitalització d’aquest patrimoni cultural i científic.

Les col·leccions d’imatges que la Universitat de Barcelona té a la Memòria Digital de Catalunya es van començar a dipositar l’any 2006 i són entre d’altres:

• Dr. Sabater Pi – Naturalista
• Fons digital Oriol Martorell
• Cartells del Pavelló de la República
• Josep Artigas. Dissenyador gràfic
• Paper Moneda del Pavelló de la República
• Segells del Pavelló de la República

L’accés als documents d’aquestes col·leccions des de la nova interfície d’Europeana, que disposa de noves funcionalitats Web 2.0 i un gran nombre d’opcions de cerca i visualització de resultats, reforça la intenció de la UB de preservar, difondre i fer públic el seu patrimoni bibliogràfic.

Ser proveïdor i part activa del portal Europana facilita que investigadors d’arreu del món puguin accedir a aquestes interessants col·leccions, com a mostra del compromís de la Universitat de Barcelona amb el moviment Open Access, que reivindica un accés obert i universal al coneixement científic.

Podeu accedir a les col·leccions de la Memòria Digital de Catalunya des del  Web del CRAI > Recursos d’Informació >  E-dipòsits de la UB > MDC.

Podeu accedir a Europeana des del Web del CRAI  > Recursos d’Informació > Guia general i de referència > Dipòsits digitals – Eines >  Europeana.

Font: Notícies del CRAI

Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres 1912 – Barcelona 1967), nat amb una severa atròfia congènita del sistema nerviós, fou un matemàtic autodidacta que treballà a Catalunya des de finals de la dècada dels anys trenta fins a la seva mort. La seva discapacitat física el va obligar a anar sempre en cadira de rodes i a no poder ser autònom en coses tan elementals com menjar o escriure. Una vida que transcorregué entre Barcelona i el Mas Batlle de Vilajoan (Garrigàs, Alt Empordà).

Les seves contribucions matemàtiques se situen en la teoria clàssica de les funcions analítiques d’una variable complexa i els seus resultats més significatius tenen a veure amb les funcions enteres, les funcions meromorfes i les funcions analítiques definides per sèries de Dirichlet. També feu una incursió important a la teoria de funcions de variable real amb un treball, conjunt amb Ernest Corominas, en el qual estableixen unes condicions molt febles perquè una funció sigui un polinomi. Els seus treballs li valgueren el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles, que el guardonaren en diverses ocasions, i de la comunitat matemàtica internacional.

Més informació:

• Programa de les jornades
• Biografia de Ferran Sunyer i Balaguer
• Bibliografia de Ferran Sunyer i Balaguer
• Col·lecció Ferran Sunyer i Balaguer al Dipòsit Digital de Documents de la UAB

Dimarts7 de febrer se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona.

Speaker: Andratx Bellmunt Giralt.
Universitat: Departament d’Àlgebra i Geometria, Universitat de Barcelona.

Lloc: Aula IMUB (al terrat), Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: Què és l’aplicació de Kirwan?
Resum: L’objecte principal d’estudi de la meva tesi és l’aplicació de Kirwan , que relaciona la cohomologia equivariant d’una varietat simplèctica respecte l’acció hamiltoniana d’un grup de Lie amb la cohomologia del corresponent quocient simplèctic . Marcant-nos com a objectiu entendre la definició de l’aplicació de Kirwan, introduirem tot el reguitzell de conceptes que hem ressaltat a la frase anterior. També explicarem el significat i la importància de l’aplicació de Kirwan a través d’algun exemple il·lustratiu.

Si voleu rebre informació dels propers seminaris us podeu subscriure a la llista de correu. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a simba(at)imub(dot)ub(dot)edu

Timothy Gowers, professor de la Universitat de Cambridge i medalla Fields el 1998, va escriure el dia 21 de gener un apunt al seu bloc —Elsevier — my part in its downfall—, en què criticava durament les pràctiques d’Elsevier, un dels editors més importants en ciències, i en matemàtiques en particular.

Gowers qüestiona la política de preus abusius, l’obligació de subscriure paquets de revistes enlloc de títols concrets (cosa que obliga les biblioteques a haver de quedar-se títols que no desitgen només per tenir els que necessiten), el suport de l’editorial a projectes de llei més que controvertits —Research Works Act, Stop Online Piracy Act (SOPA) i Preventing Real Online Threats to Economic Creativity and Theft of Intellectual Property Act (PIPA), i els seus intents per impedir l’avenç del moviment d’accés obert. I es fa la pregunta fonamental: per què ho hem permès? Per què continuem publicant als seus títols?

Descartades diverses mesures de força —negociacions col·lectives de biblioteques amb Elsevier i dimissió en bloc dels consells editorials, seguint l’exemple de Topology— per la dificultat de coordinar-les, Gowers planteja la qüestió de baix a dalt. Havent pres la decisió personal de no publicar més amb ells i després de rebutjar formar part del consell editorial d’una de les revistes que publiquen, calia fer visible aquesta negativa, que passés del pla personal a l’escena pública tot explicant el per què.

Timothy Gowers. Fotografia de domini públic, obra d'AllenS.

Amb aquest plantejament s’ha posat en marxa The Cost of Knowledge, un web on els matemàtics d’arreu —hores d’ara ja físics, biòlegs, metges, psicòlegs, etc.— poden dir públicament que no publicaran més amb Elsevier. A parer de Gowers, si la resposta és massiva, si els investigadors de les diverses disciplines es neguen a publicar amb el gegant editorial, potser arribarà el moment que s’hauran de replantejar les seves pràctiques.

En el moment d’escriure aquest apunt, 3.323 investigadors de diverses disciplines han dit prou a Elsevier, entre els quals 684 matemàtics, 402 biòlegs, 93 químics, 168 metges, 21 ambientòlegs…

En un moment en què la tecnologia permet, com mai abans, prescindir d’intermediaris, es fa cada vegada més difícil mantenir un model abusiu, basat en la posició de força i la legislació favorable, clarament enfrontat al bé públic i a la lliure circulació de la informació. Com diu Manuel de León:

Recordemos que los matemáticos hacemos nuestra investigación con fondos públicos, escribimos los artículos que enviamos terminados en versiones digitales a las revistas, nosotros mismos revisamos los artículos en peer-review, nosotros somos también los miembros de los comités editoriales de las revistas (a coste cero para las mismas), y después estas revistas son adquiridas, de nuevo con fondos públicos, para que podamos acceder (nosotros y cualquier ciudadano) a los contenidos de nuestro propio trabajo. Además, los consorcios obligan a comprar las revistas en grandes paquetes, en los que uno compra las revistas que le interesan junto con muchas otras que no (usando las excelentes como gancho para el resto).

Font: Matemáticos y sus fronteras

El certamen, que enguany arriba a la tretzena edició, s’adreça a estudiants amb la tesi doctoral inscrita i que no hagi estat defensada públicament amb data 31 de desembre de 2011. Per participar en aquesta edició, cal presentar un article periodístic en català de la mateixa temàtica que la tesi doctoral d’una extensió màxima de 15.000 caràcters (amb espais inclosos). Cada autor pot presentar un únic article original, inèdit i no premiat en altres concursos. El termini per presentar els originals finalitza el 30 d’abril de 2012.

Més informació:

• Bases (pdf)

Font: Notícies de la UB

Des dels errors de mesura o estimació, a errors propagats en el càlcul; des dels errors de càlcul de la NASA als errors publicats per diversos mitjans de comunicació.

Si us la vau perdre podeu recuperar-la ara:

La novel·la relata la història verídica de la singular relació que van establir G.H.Hardy, un dels matemàtics anglesos més reconeguts del seu moment i Srinivasa Ramanujan, un humil comptable de Madràs.

Una mañana de enero de 1913, G. H. Hardy –considerado ya uno de los más grandes matemáticos británicos de su tiempo– recibe una carta un tanto incoherente de un contable de Madrás, Srinivasa Ramanujan, que afirma estar muy cerca de encontrar la solución de uno de los más importantes –y nunca resueltos– problemas matemáticos de la época. Hardy se propone convencer a Ramanujan de que vaya a Cambridge. Y esta decisión cambiará su propia vida y la historia de las matemáticas. El contable hindú está basada en una historia verdadera y trágica, en la que tuvieron un papel D. H. Lawrence, Bertrand Russell y Ludwig Wittgenstein.

A banda de la vessant matemàtica i el perfil humà dels protagonistes, la novel·la descriu amb precisió, i gràcies a un intens treball de documentació, l’ambient de Cambridge a principis de segle XX i l’enorme impacte que va causar en la societat britànica l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

Ramanujan (centre) i Hardy (dreta) en una fotografia de grup amb altres col·legues al Trinity College de Cambridge. Imatge de domini públic i obra de Charles F. Wilson, datada entre 1914 i 1919.

David Leavitt (Pittsburg, 1961), llicenciat per la Universitat de Yale, és autor de diverses novel·les, publicades totes en castellà per Anagrama, entre les que destaca El Hombre que sabía demasiado : Alan Turing y la invención de la computadora. Actualment imparteix un taller literari a la Universitat de Florida.

Més informació:

• David Leavitt i els matemàtics del l’any (Bloc de Lletres)
• El contable hindú (Matemáticas y sus fronteras)
• El contable hindú (El País)
• Leavitt: los números cuadran (La Razón)