Alfonso Población Sáez, professor de matemàtiques de la Universitat de Valladolid i autor de Las matemáticas en el cine, proposa una lectura profunda de la pel·lícula d’Amenábar i en destaca sobretot la gran documentació científica, que permet mostrar gairebé tot el que se sap d’Hipàtia.

En els següents articles analitza el film des de la perspectiva científica i matemàtica, destacant sobretot l’esforç de l’equip per no sacrificar la profunditat del contingut en nom de l’espectacle.

• La perspectiva de ágora menos difundida (Blog para antimatemáticos)

• Ágora e Hipatia (Divulgamat)

Enllaços relacionats:

• Población Sáez, Alfonso Jesús. Las matemáticas en el cine. Armilla : Proyecto Sur de Ediciones ; [Madrid] : Real Sociedad Matemática Española, 2006.

La Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) acollirà el 26 de novembre a l’aula Miguel de Guzmán la II Jornada Documat: Digitalizaciones y documentación matemática.

El matí serà íntegrament dedicat a les comunicacions i a la tarda es faran dues presentacions i la taula rodona “Digitalizaciones y documentación científica en matemáticas”. Podeu consultar el programa (pdf) per a més detalls.

Documat és una xarxa bibliotecària i documental de matemàtiques formada per universitats i centres de matemàtiques espanyols que té com a principi la cooperació. l’Any 2008 va posar en funcionament un portal temàtic especialitzat, sorgit del projecte Dialnet, que aplega les tesis doctorals llegides a les universitats espanyoles (moltes a text complet); un directori de matemàtics i un subportal de revistes espanyoles o revistes en les quals col·laboren matemàtics espanyols. La Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona en forma part des de l’origen.

Enllaços relacionats:

• Primera Jornada Documat

S’han publicat les dades del TOP500 corresponents al mes de novembre i, pel que fa a famílies de sistemes operatius, el 89,2% fan servir alguna distribució de Linux; l’1% Windows; el 5% Unix; el 0,20% BSD i el 4,60% instal·lacions mixtes.

Les dades constaten la preeminència de Linux com a sistema més usat i la presència residual de Windows en els supercomputadors d’arreu del món inclosos en la classificació. Des del punt de vista històric es poden comparar les dades actuals amb totes les anteriors i es pot veure el creixement continuat de Linux especialment en detriment de Unix.

Quant a fabricants, actualment es disputen la major part del mercat IBM (37%) i Hewlett-Packard (41,80%) i pel que fa als països on s’ubiquen no hi ha sorpreses: Estats Units d’Amèrica (55,40%); Regne Unit (9%); Alemanya (5,40%); França (5,20%).

El projecte TOP500 és una classificació dels 500 supercomputadors més potents del món, iniciada el 1993 i actualitzada cada sis mesos. Va néixer davant la necessitat de definir el terme supercomputador per tenir estadístiques comparables entre si.

Font: Barrapunto

La Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) de la UPC ha convocat el setè premi Poincaré al millor treball de recerca realitzat per estudiants de segon de batxillerat durant el curs 2009-2010.

Per poder-hi participar cal inscriure’s electrònicament abans del 16 d’abril al web de la Facultat de Matemàtiques i Estadística. Els treballs s’hauran de lliurar abans del 19 d’abril en format electrònic a l’adreça deganat.fme@upc.edu o en paper a la Secretaria del Deganat de la Facultat.

L’acte de lliurament del premi se celebrarà el 14 de maig de 2010 a les 17:30, a la FME. S’atorgaran tres premis:

1. Ordinador portàtil
2. Pantalla plana de 22′
3. iPod nano o similar

Font: Creamat

The Pirate Bay, un dels indexadors de fitxers BitTorrent més usat arreu del món i que es va veure immers en un sonat procés judicial l’any passat ha anunciat que tancarà definitivament el seu tracker i anima la resta a seguir el mateix camí. Però malgrat el que pugui semblar no estem parlant d’una victòria de la indústria de continguts que criminalitza les descàrregues sinó d’un triomf de la tecnologia que, com sempre, va deu passes per endavant.

Tot i que ja era possible compartir fitxers sense tracker a través de BitTorrent, era una opció que encara no s’havia popularitzat i molts clients no la implementaven. A la pràctica, calia una màquina que coordinés la distribució entre ordinadors connectats, que centralitzés la informació sobre quins clients compartien determinar fitxer. Però amb l’avenç tecnològic que suposen especialment PEX (Peer Exchange) i DHT (Distributed Hash Table), s’aconsegueix una distribució descentralitzada sense necessitat d’un ordinador que coordini les descàrregues i asseguri el funcionament de la xarxa. En aquest cas són els mateixos ordinadors connectats els qui s’encarreguen de mantenir i distribuir la informació relativa a les descàrregues.

Per descomptat la descentralització és un avantatge tècnic important perquè fa que la xarxa no depengui d’una sola màquina i, a la vegada, dificulta molt més el control sobre què es descarrega i qui ho descarrega.

Font: Slashdot

Una recreació rodada per un grup d’actors, Bolshaya Raznitsa, especialitzats en paròdies a la televisió russa. Molt aconseguit.

S’ha detectat a Austràlia el primer atac d’un cuc informàtic contra l’iPhone d’Apple. Ikee, com ja ha estat batejat, canvia el fons de pantalla col·locant-hi una fotografia de Rick Astley acompanyada del text “Ikee never going to give you up”, en referència a la coneguda cançó de 1987.

Només ataca aparells que han estat modificats (jailbreak) per instal·lar-hi aplicacions  alienes a Apple i que han quedat amb el port SSH obert i la contrasenya de superusuari per defecte (alpine).

L’atac no és especialment maliciós -no causa danys, simplement ens recorda com en van ser de difícils els 80!- i per evitar-lo només cal canviar la contrasenya.

Més informació:

• Primeros ataques en forma de gusano contra el iPhone (Hispasec)
• Los iPhones con jailbreak son “rickrolleados” (Alt 1040)
• Un gusano para el iPhone pone de fondo de pantalla una foto de Rick Astley (Abadía Digital)

Font: Slashdot

Un dels errors històrics de Microsoft va ser no mesurar la importància real d’internet quan començava a popularitzar-se, a mitjans dels 90. Bill Gates i el seu equip, centrats en les aplicacions d’escriptori, van menystenir el seu potencial i quan van voler rectificar, moltes altres companyies, especialment Netscape,  els portaven un avantatge considerable. Després van venir les maniobres més que discutibles per recuperar posicions perdudes, com integrar l’Internet Explorer a Windows 95 i fer-ne part del sistema operatiu impedint així que es pogués desinstal·lar, cosa que els va suposar un llarg procés judicial amb el Departament de Justícia.

Al marge de la guerra dels navegadors, l’altre front que té obert la companyia de Redmond a Internet és el dels motors de cerca, on Google és l’indiscutit número u. El 3 de juny es va llançar Bing i les estadístiques recents mostren un ús proper al 9% mentre que Google concentra encara el 71%.

Segurament per acabar-li de donar una empenta, Microsoft ha anunciat que oferirà aviat resultats basats en els algorismes i dades de Wolfram|Alpha -del qual ja hem parlat anteriorment-, intentant així donar-li un valor afegit al seu motor i acostant-lo a l’híbrid entre el motor de cerca tradicional -que ofereix com a resposta enllaços en funció de la cerca- i el nou motor de coneixement computacional, que respon preguntes amb dades concretes, en aquest cas especialment sobre nutrició i salut, o que resol operacions matemàtiques.

Més informació:

• Microsoft’s Bing—Introducing One of Wolfram|Alpha’s First Commercial API Customers
• How Many Calories in a Burger? What’s 2^2^2^2^2? Bing and Wolfram|Alpha Have the Answers

Font: Bing quiere ser diferente (El País, 12/11/09)

Font: Mackay, Alan L. Diccionario de citas científicas : la cosecha de una mirada serena. Madrid : Ediciones de la Torre : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1992.

Aquesta és la conclusió a què ha arribat una enquesta d’Intel Corporation a 561 pares nord-americans amb fills de 5 a 18 anys. Segons l’estudi, molts pares se senten més còmodes parlant de drogues amb els seus fills que sobre ciències o matemàtiques.

El 53% dels pares  enquestats reconeixen que tenen problemes a l’hora d’ajudar els seus fills amb els deures de matemàtiques o ciència. El 23% admeten que participen menys en la seva educació científica i matemàtica del que voldrien, a causa fonamentalment de la pròpia manca de coneixements. Tot i això, un 98% dels pares creuen que la ciència i les matemàtiques són fonamentals per al futur del país i el 91% creu que la participació activa dels pares és clau per a la formació dels seus fills.

L’enquesta ha estat realitzada per Penn, Schoen and Berland Associates per encàrrec d’Intel Corporation, sobre un univers de 561 enquestats i amb un marge d’error de +/- 4,14%.

Font: Matematicalia

Més informació:

• Curtis Silver. Survey Shows Parents Would Rather Talk Drugs Than Science or Math (Wired)
• Parents More Comfortable Talking Drugs than Science (enquesta)