Premi Joan Lluís Vives: fomentar la divulgació científica entre els estudiants de doctorat

Potenciar les habilitats comunicatives dels estudiants de doctorat és un cop més l’objectiu del Premi Joan Lluís Vives de comunicació científica, un certamen anual que convoca la Xarxa Vives d’Universitats, amb la col·laboració de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i el suport de la CAM.

El certamen, que enguany arriba a la tretzena edició, s’adreça a estudiants amb la tesi doctoral inscrita i que no hagi estat defensada públicament amb data 31 de desembre de 2011. Per participar en aquesta edició, cal presentar un article periodístic en català de la mateixa temàtica que la tesi doctoral d’una extensió màxima de 15.000 caràcters (amb espais inclosos). Cada autor pot presentar un únic article original, inèdit i no premiat en altres concursos. El termini per presentar els originals finalitza el 30 d’abril de 2012.

Més informació:

Font: Notícies de la UB

Matemàtiques amb Anton Aubanell: errors matemàtics

Matemàtiques amb Anton AubanellAnton Aubanell i Sergi del Moral van fer, en la seva secció del programa Extraradi de COMRàdio del dia 16 de gener passat, un recull d’errors matemàtics més o menys habituals, o més ben dit, de l’ús incorrecte que es fa de les matemàtiques.

Des dels errors de mesura o estimació, a errors propagats en el càlcul; des dels errors de càlcul de la NASA als errors publicats per diversos mitjans de comunicació.

Si us la vau perdre podeu recuperar-la ara:

Novetats del fons: El contable hindú

Ja ha arribat a la Biblioteca de Matemàtiques la darrera novel·la de David Leavitt, El contable hindú (The indian clerck), publicada originalment en anglès per Bloomsbury el 2007, i en castellà l’octubre de 2011 per Anagrama.

La novel·la relata la història verídica de la singular relació que van establir G.H.Hardy, un dels matemàtics anglesos més reconeguts del seu moment i Srinivasa Ramanujan, un humil comptable de Madràs.

Una mañana de enero de 1913, G. H. Hardy –considerado ya uno de los más grandes matemáticos británicos de su tiempo– recibe una carta un tanto incoherente de un contable de Madrás, Srinivasa Ramanujan, que afirma estar muy cerca de encontrar la solución de uno de los más importantes –y nunca resueltos– problemas matemáticos de la época. Hardy se propone convencer a Ramanujan de que vaya a Cambridge. Y esta decisión cambiará su propia vida y la historia de las matemáticas. El contable hindú está basada en una historia verdadera y trágica, en la que tuvieron un papel D. H. Lawrence, Bertrand Russell y Ludwig Wittgenstein.

A banda de la vessant matemàtica i el perfil humà dels protagonistes, la novel·la descriu amb precisió, i gràcies a un intens treball de documentació, l’ambient de Cambridge a principis de segle XX i l’enorme impacte que va causar en la societat britànica l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

Ramanujan a Cambridge

Ramanujan (centre) i Hardy (dreta) en una fotografia de grup amb altres col·legues al Trinity College de Cambridge. Imatge de domini públic i obra de Charles F. Wilson, datada entre 1914 i 1919.

David Leavitt (Pittsburg, 1961), llicenciat per la Universitat de Yale, és autor de diverses novel·les, publicades totes en castellà per Anagrama, entre les que destaca El Hombre que sabía demasiado : Alan Turing y la invención de la computadora. Actualment imparteix un taller literari a la Universitat de Florida.

Més informació:

SIMBa: Dinámica elemental de aplicaciones del círculo

Dimarts 31 de gener se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona.

Speaker: Alejandro Luque Jiménez
Universitat: Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, Universitat de Barcelona.

Data: dimarts 31 de gener de 2012
Hora: 17:15, cafè i galetes; 17:30, inici

Lloc: Aula IMUB (al terrat), Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: Dinámica elemental de aplicaciones del círculo.
Resum: Dado f un homeomorfismo del círculo que preserva la orientación, podemos definir el número de rotación como el promedio de los iterados f^n(x_0) de una órbita. Este invariante topológico nos da información relevante sobre la dinámica de f. En esta charla discutiremos algunas de las propiedades elementales que se obtienen fácilmente estudiando el número de rotación y daremos una pincelada sobre resultados en otras categorías (difeomorfismos y biholomorfismos).

Si voleu rebre informació dels propers seminaris us podeu subscriure a la llista de correu. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a simba(at)imub(dot)ub(dot)edu

La geometria de la pasta

El New York Times ha creat una petita peça interactiva que recull 8 varietats de pasta des dels punt de vista geomètric, amb la seva corresponent fotografia, les equacions que la defineixen i els diagrames que se’n deriven.

La mostra es basa en el llibre de l’arquitecte anglès George L. Legrende, Pasta by Design, una recull de 200 varietats de pasta, de les més habituals a les més inusuals, acompanyades d’un breu descripció: procedència, elaboració, ingredients, manera de cuinar-la… Una interessant  visió geomètrica d’un dels aliments més consumits arreu del món. Potser a partir d’ara, quan ens proposem consumir un plat de pasta, ens el mirarem amb uns altres ulls.

Més informació:

Font: Microsiervos