L’exposició «16 científiques catalanes» arriba a la Facultat de Matemàtiques

L’exposició «16 científiques catalanes», que impulsa l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), es podrà visitar del 19 de maig al 10 de juny a la Facultat de Matemàtiques de la UB (claustre del Pati de Ciències de l’Edifici Històric). La mostra, que destaca el paper fonamental de la dona en l’avenç de la ciència en la nostra societat, recull el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, i hi participen les investigadores de la UB Pilar Bayer (Facultat de Matemàtiques), Isabel Cacho (Facultat de Geologia) i Carme Jordi (Facultat de Física).

Per Mercè Piqueras, expresidenta de l’ACCC i coordinadora de l’exposició, «tot i que la presència de la dona segueix sent minoritària en alguns àmbits de la recerca, el nombre d’investigadores ha anat augmentant en les últimes dècades. No obstant això, aquest increment de la presència femenina als laboratoris no sol reflectir-se en la percepció pública de la ciència».
«M’agradaria que en les properes dècades, les dones originàries de països en vies de desenvolupament poguessin gaudir de les mateixes condicions que hem tingut les dones del món occidental per accedir a la cultura i al coneixement científic», remarca la catedràtica Pilar Bayer, del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB. «Crec —continua l’experta—, i l’experiència viscuda així ho posa de manifest, que la dona és capaç, en el decurs d’unes tres o quatre generacions, de passar de l’analfabetisme a integrar-se plenament en el món laboral. En particular, crec que una incorporació massiva de les dones a l’activitat científica comportaria una millora tangible de la qualitat de vida a les àrees del planeta més mancades de recursos».

Completen la mostra la investigadora biomèdica Lina Badimon; l’oceanògrafa Marta Estrada; la física Teresa Puig; la química Conxita Solans; l’arqueòloga Assumpció Vila, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); l’antropòloga Adriana Kaplan, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); la química computacional Sílvia Simon, de la Universitat de Girona (UdG); la neurobiòloga Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica (CRG); l’arqueòloga Marta Prevosti, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); la bioenginyera Alícia Casals, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBC), i la biòloga Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB). També hi participen investigadores de l’àmbit privat, com ara la biòloga especialista en microbiologia cervesera Marta Orive, de l’empresa Mahou – San Miguel, i la física Lourdes Vega, directora de MATGAS.
L’exposició «16 científiques catalanes» està organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica, amb la col·laboració del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació i la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica.

Font: Notícies de la UB

Exposició: Telecomunicacions i Societat de la Informació


Amb motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, la Biblioteca de Matemàtiques ofereix una mostra bibliogràfica centrada en els dos conceptes. La selecció vol ser representativa, tant des del punt de vista tècnic —fonaments de les telecomunicacions i les xarxes d’ordinadors— com des d’un punt de vista més genèric, centrat en tot allò que fa referència a la Societat de la Informació: aspectes sociològics, legals, de gènere, mitjans de comunicació, societat del coneixement…  S’hi inclouen també algunes novel·les de ficció, bé pel seu caràcter anticipatori o perquè es basen, d’alguna manera, en la temàtica exhibida.

L’exposició es podrà visitar des del 16 al 23 de maig, ambdós inclosos.

El Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, proclamat per  l’Assemblea General de les Nacions Unides en la resolució 252, (sessió 60, 2006) se celebra cada any el 17 de maig, per contribuir a la sensibilització respecte de les possibilitats que la utilització d’Internet i altres tecnologies de la informació i la comunicació poden aportar a les societats i economies, i també a la reducció de l’escletxa digital.

Material de l’exposició:

Exposició a la UAB: Modelització matemàtica

La Biblioteca de Ciència i  Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona va inaugurar el 7 de febrer l’exposició Modelització matemàtica. L’exhibició vol seu una mostra representativa de la diversitat d’àrees de la ciència que poden ser modelades matemàticament, i també de les diverses àrees de la matemàtica que intervenen en aquests models.

En un mapa imaginari de la ciència, les matemàtiques podrien ser una illa, situada en una posició més o menys central, de la qual surten ponts, o altres vies de comunicació, que les connecten amb les altres ciències. Un cop establertes, aquestes vies permeten que la ciència en qüestió es beneficiï de la potencia deductiva de les matemàtiques. Això és cert en la mesura en què es compleixin les hipòtesis que s’hagin adoptat en passar del món real al món ideal de les matemàtiques. En qualsevol cas, però, abans d’utilitzar aquestes vies cal construir-les. Això és precisament el que fa la modelització matemàtica.

La mostra física es complementa amb una exposició virtual, que inclou el material exposat i altres recursos relacionats.

Més informació:

Font: Creamat

L’exposició “16 científiques catalanes” arriba al Parc Científic

Des d’ahir i fins el 22 de desembre, el Parc Científic de Barcelona (PCB) acull l’exposició itinerant 16 científiques catalanes, organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb la col·laboració de Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació i la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica (UCC+i).

La mostra vol posar de manifest el paper fonamental de la dona en l’avenç de la ciència en la nostra societat i trencar determinats tòpics, com ara que els professionals que es dediquen a la recerca solen ser majoritàriament homes.

De la UB hi participen Pilar Bayer del Departament d’Àlgebra i GeometriaIsabel Cacho, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i Carme Jordi, del Departament d’Astronomia i Meteorologia. També hi participen la investigadora biomèdica Lina Badimon; l’oceanògrafa Marta Estrada; la física Teresa Puig; la química Conxita Solans; l’arqueòloga Assumpció Vila, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); l’antropòloga Adriana Kaplan, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); la química computacional Sílvia Simon, de la Universitat de Girona (UdG); la neurobiòloga Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica (CRG); l’arqueòloga Marta Prevosti, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); la bioenginyera Alícia Casals, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBC), i la biòloga Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB). També hi participen investigadores de l’àmbit privat, com ara la biòloga especialista en microbiologia cervesera Marta Orive, de l’empresa Mahou-San Miguel, i la física Lourdes Vega, directora de MATGAS.

L’exposició, de la qual ja vam informar quan es va inaugurar el febrer d’enguany, es complementa amb un bloc i diverses xerrades, i ha passat pel Centre Cívic de Les Corts, per la UPC.

Font: Notícies UB

Comparteix l'entrada

Les matemàtiques i la vida


El dia 6 d’octubre es va inaugurar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) l’exposició Les matemàtiques i la vida, organitzada conjuntament pel mNACTEC i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L’exposició convida a descobrir les matemàtiques que podem trobar al dia dia de la nostra vida, a través d’un recorregut pels àmbits quotidians en què ens movem un dia qualsevol. S’adreça a un públic no especialitzat i ho fa en un llenguatge planer, per fer-la més accessible.

Hi ha dotze espais expositius —la casa, el carrer, la natura, l’art, la música, l’escola, el treball, la salut, la societat, el joc, la seguretat i les compres— que representen escenaris quotidians. A través dels plafons, diversos objectes d’ús comú, ordinadors interactius, pantalles i objectes manipulables, els visitants poden trobar respostes i reflexionar sobre la importància de les matemàtiques a la nostra vida.

L’exposició es va inaugurar per primera vegada el 7 de maig de l’any passat —i en vam parlar llavors—, però a causa del gran èxit assolit es va plantejar la possibilitat de fer-la itinerant. Ha passat per Manresa, Barcelona, Castelldefels i serà a Terrassa fins el 4 de juliol de 2011.

Comparteix l'entrada

ENIGMA: Una màquina clau en la codificació de missatges

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) exposa, des del 23 d’octubre de 2010 i fins el 10 d’octubre de 2011, una màquina ENIGMA, cedida pel Ministeri de Defensa espanyol.

La màquina exposada és una Enigma Chiffiermaschinen AG, Model D, dissenyada per Arthur Scherbius el 1927, basant-se en una patent holandesa prèvia. La va utilitzar el bàndol colpista durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, per xifrar i desxifrar missatges industrials, comercials i  militars. Forma part del lot descobert a l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra per un reportatge de El PaísEl arma secreta de Franco— l’any 2008.

Les màquines ENIGMA van ser molt utilitzades durant la Segona Guerra Mundial a causa de la seva facilitat d’ús i la seva suposada inviolabilitat. Però Alan Turing, matemàtic britànic que treballava als serveis d’espionatge, va aconseguir desxifrar les transmissions alemanyes. Alguns historiadors consideren que aquest fet hauria precipitat el final de la guerra.

Vídeo: The ENIGMA Machine

Més informació:

Font: L’home dibuixat

Comparteix l'entrada

La rehabilitació d’Alan Turing

Coincidint amb el dia de Sant Jordi, la Biblioteca de Matemàtiques retrà homenatge a Alan Turing, considerat un dels pares de la informàtica moderna i personatge decisiu durant la Segona Guerra Mundial, en desxifrar les transmissions alemanyes que generava Enigma.

L’any 1952 va ser processat i condemnat a causa de la seva homosexualitat i el 1954 el van trobar mort. L’autòpsia va determinar que s’havia suïcidat, però encara ara hi ha dubtes raonables sobre si va ser assassinat.

L’any passat es va iniciar una petició popular a través d’Internet per demanar al Primer Ministre anglès, Gordon Brown, una disculpa oficial pel tracte dispensat a Turing. Finalment el 10 de setembre de 2009 Gordon Brown va publicar una nota de disculpa al seu bloc.

L’exposició es podrà visitar des del 23 fins el 30 d’abril.

Agraïm al Doctor Josep Pla i Carrera la seva col·laboració.

Més informació:

Entrades relacionades:

Comparteix l'entrada

L’Associació Museu de les Matemàtiques de Catalunya inaugura l’exposició “Experiències matemàtiques”

Experiències matemàtiques

L’Associació Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA) presenta l’exposició “Experiències matemàtiques”, emmarcada en les XIV Jornadas para el Aprendizaje y la Enseñanza de las Matemáticas (JAEM), que se celebraran a Girona entre l’1 i el 4 de juliol d’enguany.

A banda dels quatre dies que duren les jornades, l’exposició, formada per diversos mòduls,  s’obrirà del 12 al 19 de juny especialment perquè els centres de secundària puguin visitar-la, prèvia inscripció. A partir del curs vinent serà itinerant.

MMACA forma part  de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques (FEEMC), de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UPC i de la Societat Catalana de Matemàtiques. També s’han incorporat al grup i hi donen suport el Departament d’Educació a través del CREAMAT i les facultats de matemàtiques de les universitats catalanes. El seu objectiu és la creació d’un museu de les matemàtiques a Catalunya per:

Divulgar i estimular una imatge social positiva de les matemàtiques: posar de manifest la seva presència i el paper que juguen per a la nostra cultura i per al nostre progrés.

Més informació:

“Dones de ciència” i “Mujeres matemáticas”, exposicions al Museu de la ciència i de la Tècnica de Catalunya

Mujeres Matemáticas i Dones de ciència

El Museu de la ciència i de la Tècnica de Catalunya presenta dues exposicions temporals, Dones de Ciència i Mujeres Matemáticas (pdf), que s’inauguren avui, 9 de juny i es podran visitar fins l’1 de novembre.

Dones de Ciència forma part del catàleg d’exposicions itinerants de l’Institut Català de les Dones i vol reconèixer el paper rellevant de moltes dones en diversos camps de la ciència. Les científiques presents a l’exposició són: Juliana Morell, física; Maria Elena Maseras Ribera, metgessa; Dolors Aleu i Riera, metgessa; Manuela Solis i Claràs, ginecòloga; Montserrat Garriga Cabrero, botànica; Margarita Comas Camps, naturalista; Àngels Ferrer i Sensat, naturalista; Maria Capdevila d’Oriola, matemàtica; Adela Simó Pera, directora d’escola d’infermeres; Margarita Brender Rubira, arquitecta; Maria Lluïsa Canut Ruiz, ciències físiques; Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga.

Més informació:

Font: Creamat

La biblioteca de Matemàtiques presenta l’exposició Henri Paul Cartan, 1904-2008

Henri Paul Cartan, 1904-2008

La Biblioteca de Matemàtiques ofereix una mostra bibliogràfica en memòria del matemàtic francès Henri Paul Cartan, mort l’any 2008. L’exposició es podrà visitar del 8 al 19 de juny.