Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Tota la col·lecció de Popular Science digitalitzada i disponible gratuïtament

Fruit d’un acord entre Google i Popular Science ja es pot consultar íntegrament i sense cap cost tota la col·lecció de la revista fins el 2009. Són en total 137 anys d’història de la publicació, dedicada a la ciència i la tecnologia i destinada a un públic no especialitzat.

De moment es pot accedir a la col·lecció fent una cerca a l’arxiu (tot i que s’anuncien futures millores pel que fa a la cerca i a la navegació) o directament des de Google Llibres, número a número.

Font: Menéame

Comparteix l'entrada


1 comentari

Sobre la privacitat al web: Google, Bing i la Fundació Mozilla

If you have something that you don’t want anyone to know, maybe you shouldn’t be doing it in the first place. If you really need that kind of privacy, the reality is that search engines -including Google- do retain this information for some time and it’s important, for example, that we are all subject in the United States to the Patriot Act and it is possible that all that information could be made available to the authorities.

Arrel d’aquesta afirmació d’Eric Schmidt, CEO de Google, Asa Dotzler, un dels màxims responsables del projecte Mozilla ha recomanat des del seu bloc als usuaris de Firefox que instal·lin el complement oficial de cerca de Bing. Dotzler afirma que la política de privacitat de Bing és millor que la de Google.

Per descomptat el menyspreu a la privacitat dels usuaris que mostra Schmidt és inquietant, però resulta sorprenent que des de Mozilla es faci tal recomanació, més encara quan el 90% dels ingressos de Mozilla provenen de Google. Però també és cert que l’acord que els lliga s’acaba el novembre de 2011 i la irrupció de Chrome al mercat dels navegadors planteja dubtes més que raonables sobre la futura aliança. Sigui com sigui ara mateix es fa difícil prescindir de molts dels serveis de Google, malgrat les advertències raonades que no paren d’arribar. Però això no vol dir que puguem abaixar la guàrdia.

Font: Abadía Digital


Deixa un comentari

Goosh, l’intèrpret d’ordres no oficial de Google

Si sou usuaris de Windows o Mac, segurament la sola visió d’un intèrpret d’ordres us provocarà urticària. Però si sou usuaris de Linux, si enyoreu Unix o si vau començar amb MS-DOS, us pot resultar curiós, o fins i tot útil, interactuar amb Google a través de la línia de comandes.

Goosh

Goosh (Google Shell) és l’intèrpret d’ordres no oficial de Google i l’ha programat Stefan Grothkopp amb AJAX. Si a primer cop d’ull podria semblar una joguina per a geeks, la veritat és que és molt ràpid, versàtil i potent. A banda de la cerca a cada un dels serveis específics de Google (blocs, imatges, notícies, mapes…) permet executar Gmail, fer operacions matemàtiques, traduir textos… Podeu instal·lar el seu motor a la caixa de cerques de Firefox amb el comandament addengine, cosa que permetrà executar-hi les ordres directament. Executant help, man, h o ? obtindreu una llista de les ordres disponibles. Mitjançant l’ordre settings es pot configurar lleugerament la interfície i canviar la llengua, el número de resultats per cerca, els estils…

Font: L’home dibuixat

Més informació:


Deixa un comentari

Google Docs incorpora un editor de LaTeX

Dave Richeson, professor de matemàtiques del Dickinson College i editor d’un dels blocs que seguim habitualment, Division by Zero, va publicar una entrada el dia 18 de setembre per informar que Google Docs incorpora un editor -limitat- de LaTeX. La notícia es va publicar el dia anterior a Google Operating System i segur que serà ben rebuda però també discutida, per la comunitat científica, especialment la matemàtica.

No es pot escriure directament en LaTeX sinó que es pot inserir des del menú una expressió en LaTeX que el sistema converteix en imatge. Si posteriorment l’expressió es vol editar només cal fer-hi doble clic.

Editor LaTeX de Google Docs

Però la idea, que a priori és bona i que facilitaria molt compartir documents entre grups de treball, no ho és tant perquè té com a mínim tres limitacions importants. Una, és poc usable. Algú que treballi habitualment amb editors de LaTeX es pot desesperar cada vegada que hagi d’inserir una expressió havent de clicar dos cops al menú quan normalment en té prou amb obrir i tancar l’expressió amb un $. La segona, no accepta expressions massa llargues. No podem concretar els caràcters que permet però són pocs, i en sobrepassar-los respon ‘Equation is too long’. I tercera, les presentacions no incorporen l’editor.

Sorprèn una mica que Google hagi optat per aquesta solució quan altres sistemes (Moodle, WordPress) incorporen filtres més fàcils d’usar. Sigui com sigui sembla una passa, insuficient però encaminada, i els comentaris suggerint altres editors ja han començat a arribar.

Font: Division by Zero


Deixa un comentari

Google i reCAPTCHA: on no arriba l’OCR arriba l’usuari

reCAPTCHAGoogle ha tornat a sorprendre mig món amb un moviment tan inesperat com hàbil. El 16 de setembre anunciaven oficialment la compra de reCAPTCHA, un servei de CAPTCHA molt popular, amb la característica afegida que ajuda a digitalitzar llibres i diaris antics.

Un CAPTCHA (Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart) és un sistema d’autenticació que intenta determinar si l’usuari que vol accedir-hi és un ésser humà o una màquina, mostrant paraules o seqüències de caràcters una mica distorsionades que l’usuari ha de reproduir en una caixa de text. L’objectiu és evitar que els robots es puguin registrar a determinats serveis -per exemple, obrir un compte de correu electrònic per enviar correu brossa- o participar a enquestes.

Quan es digitalitza un text imprès s’obté una imatge. Per convertir aquella imatge a text i poder-hi fer cerques, exportar-lo, editar-lo o escalar-lo, cal passar un programa de reconeixement òptic de caràcters (OCR). Depenent de diversos factors -qualitat de l’original, suport, tipografia- el reconeixement és més o menys precís i els errors habituals, la qual cosa fa el procés lent i costós.

Text digitalitzat i text reconegut després de passar l'OCR

Text digitalitzat i text reconegut després de passar l'OCR

La particularitat de reCAPTCHA és que mostra dues paraules. La primera no té cap característica especial, però la segona ha estat digitalitzada prèviament d’un llibre o diari antic i l’OCR no l’ha reconegut. Si l’usuari reprodueix correctament la primera imatge, el sistema assumeix que també ho ha fet correctament amb la segona, de manera que la feina que l’OCR no ha estat capaç de fer, l’ha fet l’usuari gratuïtament. Segons reCAPTCHA es resolen al dia uns 200 milions de CAPTCHA arreu del món. Amb la col·laboració sovint inconscient de milions d’usuaris s’hauria pogut arribar a un nivell d’exactitud superior al 99,5%.

Tenint en compte que un dels projectes estrella de Google és justament Google Books, entenem de seguida l’interès per adquirir la companyia. L’endemà d’anunciar la compra de reCAPTCHA anunciaven un acord amb On Demand Books que permetrà imprimir a demanda qualsevol dels dos milions de llibres de domini públic prèviament digitalitzats, des de qualsevol llibreria o institució que hagi adquirit la Espresso Book Machine.

PS. El Turing a què fa referència l’acrònim CAPTCHA és Alan Turing, de qui ja hem parlat abans, i concretament al Test de Turing però a la inversa.

Font: Vida digital


Deixa un comentari

Dataliberation, o com recuperar les dades dels serveis de Google

Data Liberation FrontCada vegada és més freqüent el debat entre defensors i detractors de Google a causa d’una política expansiva que sembla imparable. Molts usuaris patim la contradicció entre gaudir d’unes aplicacions innovadores, que ens han facilitat enormement la vida i la sensació que cada vegada depenem més del gegant intangible, el ciberleviatan que creix dia a dia i que ha deixat de ser un motor de cerca per abastar-ho gairebé tot. El creixement de Google recorda altres intents monopolístics anteriors i els usuaris som reticents a la dependència però, sobretot, a la incertesa pel que fa al control de les nostres dades.

Si fem servir Gmail, Google Docs i Google Reader, per exemple, no només oferim un llaminer perfil de qui som i quins interessos tenim, sinó que a més allotgem el correu i els nostres documents als servidors de l’empresa nord-americana, amb la qual cosa en perdem el control. Malgrat la inquietud que pot provocar aquesta situació i les posicions absolutament contràries de gent més que documentada, és l’usuari qui ha de valorar els beneficis i els riscos i optar pel que més li convingui. Arribats a aquest punt i suposant que decidim abandonar algun dels serveis que utilitzàvem, es planteja la qüestió de la importació/exportació de dades, la migració d’un servei a un altre de la competència, els formats oberts i els estàndards.

En aquest sentit Google torna a anar unes quantes passes davant de la majoria i un equip d’enginyers de la companyia han creat el “Front d’Alliberament de Dades” amb l’objectiu de garantir que els usuaris puguin exportar les dades que ells mateixos han generat, de manera senzilla, sense costos afegits i usant formats oberts. Al web hi ha, ordenades per productes, les explicacions detallades per guiar-nos durant el procés d’exportació. Encara no hi són tots, però segons el propi equip dues terceres parts de la feina està feta i continuaran en la mateixa línia.

El plantejament de Google és fidelitzar l’usuari a través de la innovació i la qualitat dels seus productes, que s’hi quedi perquè realment ho vol enlloc d’atrapar-lo perquè no pugui marxar. Facilitar-nos la sortida és sens dubte una bona política que haurien de prendre com a exemple moltes altres companyies, però en el nostre cas fa que la contradicció a què al·ludíem al principi encara s’agreugi.

Font: El blog de Enrique Dans | Error500


Deixa un comentari

El tricicle de Google Street View arriba més enllà que el cotxe

Google Trike

Ja fa mesos que els cotxes de Google Street View circulen per les ciutats d’arreu del món fotografiant els carrers per donar suport a Google Maps. Per superar els obstacles físics i poder captar imatges també d’aquells emplaçaments per on no pot circular un cotxe, Google ha posat a circular el Google Trike, que recorrerà zones peatonals i turístiques fent fotografies per completar els mapes a peu de carrer.

Podeu veure un exemple del funcionament de Google Maps a partir d’aquesta fotografia de l’edifici històric de la UB.

Més informació: Google Street Views Takes to a Tricycle (PC World)

Font: google.dirson.com
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 195 other followers