Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


2 comentaris

Els matemàtics diuen prou!

Avui ens fem ressò d’una iniciativa de conseqüències imprevisibles, que hem conegut gràcies a un apunt de Manuel de León a Matemáticos y sus fronteras, el bloc de l’Instituto de Ciencias Matemáticas (ICM) de Madrid.

Timothy Gowers, professor de la Universitat de Cambridge i medalla Fields el 1998, va escriure el dia 21 de gener un apunt al seu bloc —Elsevier — my part in its downfall—, en què criticava durament les pràctiques d’Elsevier, un dels editors més importants en ciències, i en matemàtiques en particular.

Gowers qüestiona la política de preus abusius, l’obligació de subscriure paquets de revistes enlloc de títols concrets (cosa que obliga les biblioteques a haver de quedar-se títols que no desitgen només per tenir els que necessiten), el suport de l’editorial a projectes de llei més que controvertits —Research Works Act, Stop Online Piracy Act (SOPA) i Preventing Real Online Threats to Economic Creativity and Theft of Intellectual Property Act (PIPA), i els seus intents per impedir l’avenç del moviment d’accés obert. I es fa la pregunta fonamental: per què ho hem permès? Per què continuem publicant als seus títols?

Descartades diverses mesures de força —negociacions col·lectives de biblioteques amb Elsevier i dimissió en bloc dels consells editorials, seguint l’exemple de Topology— per la dificultat de coordinar-les, Gowers planteja la qüestió de baix a dalt. Havent pres la decisió personal de no publicar més amb ells i després de rebutjar formar part del consell editorial d’una de les revistes que publiquen, calia fer visible aquesta negativa, que passés del pla personal a l’escena pública tot explicant el per què.

Timothy Gowers. Fotografia de domini públic, obra d'AllenS.

Amb aquest plantejament s’ha posat en marxa The Cost of Knowledge, un web on els matemàtics d’arreu —hores d’ara ja físics, biòlegs, metges, psicòlegs, etc.— poden dir públicament que no publicaran més amb Elsevier. A parer de Gowers, si la resposta és massiva, si els investigadors de les diverses disciplines es neguen a publicar amb el gegant editorial, potser arribarà el moment que s’hauran de replantejar les seves pràctiques.

En el moment d’escriure aquest apunt, 3.323 investigadors de diverses disciplines han dit prou a Elsevier, entre els quals 684 matemàtics, 402 biòlegs, 93 químics, 168 metges, 21 ambientòlegs…

En un moment en què la tecnologia permet, com mai abans, prescindir d’intermediaris, es fa cada vegada més difícil mantenir un model abusiu, basat en la posició de força i la legislació favorable, clarament enfrontat al bé públic i a la lliure circulació de la informació. Com diu Manuel de León:

Recordemos que los matemáticos hacemos nuestra investigación con fondos públicos, escribimos los artículos que enviamos terminados en versiones digitales a las revistas, nosotros mismos revisamos los artículos en peer-review, nosotros somos también los miembros de los comités editoriales de las revistas (a coste cero para las mismas), y después estas revistas son adquiridas, de nuevo con fondos públicos, para que podamos acceder (nosotros y cualquier ciudadano) a los contenidos de nuestro propio trabajo. Además, los consorcios obligan a comprar las revistas en grandes paquetes, en los que uno compra las revistas que le interesan junto con muchas otras que no (usando las excelentes como gancho para el resto).

Font: Matemáticos y sus fronteras


Deixa un comentari

Les matemàtiques de Darwin

El darrer número de la revista ARBOR està íntegrament dedicat a ressaltar alguns dels aspectes matemàtics de la biologia i, en particular, aquells relacionats amb la teoria de l’evolució. Manuel de León i Juan José López Velázquez, investigadors de l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT) del CSIC s’han encarregat de coordinar-lo.

En este volumen se tratan varios de los ejemplos que muestran la presencia de las matemáticas en la Biología y en la moderna teoría de la evolución. No debemos olvidar que cuando una disciplina comienza a utilizar las matemáticas es cuando se le puede dar de verdad el nombre de ciencia: puede desarrollar modelos, verificarlos y modificarlos convenientemente. Esto es lo que ha ocurrido con las Ciencias Biológicas y ha permitido su desarrollo esplendoroso. Y de paso han alimentado a las matemáticas con nuevos y desafiantes problemas.

Lo que este número de ARBOR pretende es mostrar y estimular, aunque sea modestamente, esta fructífera interacción.

Podeu consultar el número a text complet des del web de la revista ARBOR

Font: Matemáticas y sus fronteras


Deixa un comentari

Les matemàtiques europees i la indústria

Imatge d'Epson291 CC-BY-SA

El diari El País publicava el dia 14 l’article Las matemáticas europeas en la encrucijada, en el qual Manuel de León, director del Instituto de Ciencias Matemáticas i membre del Comitè Executiu de la Unió Matemàtica Internacional (IMU), analitza les mancances que hi ha entre el món de l’empresa i la recerca matemàtica. Partint de la idea que les matemàtiques són una peça fonamental per a la innovació, proposa accions globals que impliquin l’empresa, les universitats, els centres de recerca i els països, i que condueixin a la creació d’un Institut Europeu de Matemàtiques per a la Innovació.

La principal propuesta del estudio conjunto EMS-ESF para la Unión Europea es la creación de un Instituto Europeo de Matemáticas para la Innovación (EIMI en sus siglas inglesas) que actúe como una infraestructura virtual en el ámbito europeo coordinando las actividades de los grupos que trabajan en matemática industrial, proporcionando mecanismos para intercambiar conocimientos y experiencias, dando visibilidad para que las empresas encuentren adónde acudir con sus necesidades, combatiendo así la fragmentación actual y diseminando las buenas prácticas en todo el continente. Complementariamente se solicita que el 8º Programa Marco identifique una línea prioritaria en matemáticas, disciplina que es sistemáticamente maltratada en los últimos programas marco.

Font: 2+2=5

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Durant el mes d’agost s’ha celebrat el Congrés Internacional de Matemàtics 2010

Del 19 al 27 d’agost s’ha celebrat a Hyderabad (Índia) el Congrés Internacional de Matemàtics 2010, l’esdeveniment més notable que reuneix, cada quatre anys, la comunitat matemàtica internacional i que organitza la International Mathematical Union (IMU).

Durant el congrés, que en bona part s’ha pogut seguir en directe per internet, s’han concedit els premis més reconeguts en l’àmbit matemàtic. S’ha guardonat amb la Medalla Fields: Elon Lindenstrauss, Ngô Bảo Châu, Stanislav Smirnov i Cédric Villani. S’ha concedit el Premi Nevanlinna a Daniel Spielman; el Premi Gauss a Yves Meyer i la Medalla Chern, instituïda recentment i concedida per primera vegada enguany, a Louis Nirenberg.

Fotografia dels guardonats

Manuel de León, investigador del SIMUMAT, membre del Comitè Executiu de la IMU i autor del bloc Matemáticas y sus fronteras, ha escrit un conjunt de cròniques des de Hydebad, de lectura més que recomanable:

Més informació:

Comparteix l'entrada

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 268 other followers