Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Doble titulació de Matemàtiques i Física: passió pel joc del coneixement

Reproduïm íntegrament la informació publicada a Notícies UB sobre la doble titulació Matemàtiques Física, que s’imparteix a la Facultat:

Laia Montraveta

Laia Montraveta

S’anomenen a si mateixos els matefísics; són la vintena d’estudiants que cada any inicien la doble titulació Matemàtiques i Física a la UB. El curs 2012-2013, la meitat d’ells van entrar a la Universitat amb una nota superior a 13. Aquests estudiants, que durant cinc anys cursen simultàniament els graus de Matemàtiques i de Física, obtenen notes molt elevades dins de la Universitat, acostumen a tenir temps per fer altres activitats i són considerats pels professors com a alumnes més madurs. En un país que segons l’informe PISA es troba per sota dels barems de l’OCDE en comprensió científica i matemàtica, els matefísics destaquen perquè asseguren gaudir amb l’estudi i amb l’adquisició de coneixements, com si el fet d’aprendre fos un joc.

Un cop a la Universitat, es constata que, en el cas dels alumnes de la doble titulació, el percentatge d’assignatures aprovades sobre les matriculades va del 74 % a primer curs al 96 % a tercer, mentre que aquesta mateixa xifra oscil·la entre el 50 % i el 72 % entre els que fan Matemàtiques exclusivament. Les qualificacions dels alumnes de la doble titulació estan, doncs, al mateix nivell que les dels millors estudiants que segueixen un dels dos graus, i en alguns casos fins i tot són millors. El professor Josep Taron, de la Facultat de Física, destaca que són molt bons alumnes i estan molt motivats, «i això que no ho tenen fàcil».

Sergi Justiniano

Sergi Justiniano

«Als meus companys i a mi ens agraden les ciències, sobretot la física i les mates; no volíem decidir, i aquesta era la millor carrera per poder fer les dues coses alhora», explica Sergi Justiniano, que actualment segueix el segon curs de la doble titulació i per a qui les matemàtiques són «com un hobby». Laia Montraveta, l’única noia de la seva promoció, també diu que va seguir aquesta opció perquè li agradaven les matemàtiques i la física, «i així no havia de renunciar a cap de les dues». Armajac Raventós, que ja està a cinquè curs, insisteix en la mateixa idea: «Les matemàtiques m’agradaven molt, i la física, també: vaig veure que així no havia de decantar-me per cap de les dues».

Els estudiants troben connexions entre els dos graus. «Hi ha assignatures de Física que són molt fàcils si has fet Matemàtiques; en tot cas, connectar els dos mons sempre va bé», assegura el Sergi. L’Armajac explica que, «a Física, es desenvolupa un tipus de raonament intuïtiu i veus com s’utilitzen les matemàtiques com a eina (de fet, a vegades veus una sèrie de mancances en la manera en què s’utilitzen les matemàtiques). En realitat, sí que una disciplina influeix en l’altra». El professor Taron apunta que els estudiants del doble grau coneixen un món axiomàtic i perfecte, com és el les matemàtiques, i alhora, tenen l’aprenentatge de la física, que és on s’apliquen aquests coneixements.

La major part d’estudiants de la doble titulació compaginen la universitat (on fan classes al matí i a la tarda) amb altres activitats, com ara idiomes, esports o música. «Intento practicar esport perquè, com que estàs moltes hores a classe, pot arribar a ser molt avorrit i cansat», apunta el Sergi. Pel que fa a l’organització del temps, el jove afegeix que «deu minuts ben aprofitats són molt millor que dues hores d’exercici».

Pel que fa al futur professional d’aquests estudiants, Josep Taron assegura que tenen molta tendència a voler orientar-se a la recerca quan acaben el grau. Tant la Laia com l’Armajac, malgrat que ja estan en el darrer any, no tenen clar quina serà la seva opció professional. L’Armajac sí que diu que voldria continuar estudiant, «almenys de moment». El Sergi, que encara està a segon, té com a perspectiva de futur «fer recerca en física». Per a ell, les matemàtiques són una manera de passar-s’ho bé, però li atrauen els projectes internacionals de recerca en l’àmbit de la física.
Aquesta visió de l’estudi com una activitat divertida i lúdica sembla una constant entre tots els alumnes de la doble titulació de Matemàtiques i Física. És la mateixa idea que expressava Marc Ranchal (estudiant de primer de Matemàtiques a la UB i que va formular un teorema en el seu treball de recerca de batxillerat), parlant sobre la dificultat o no d’aprendre matemàtiques: «És com un joc, un joc intel·lectual, però un joc; el que passa és que no a tothom li agraden els mateixos jocs».
Font: Notícies UB


Deixa un comentari

Els jesuïtes a la Xina Ming i la seva tasca com a matemàtics i astrònoms

Dijous 15 de desembre a les 19:00, la Casa Àsia de Barcelona ha programat la conferència Els jesuïtes a la Xina Ming i la seva tasca com a matemàtics i astrònoms, a càrrec de José Antonio Cervera Jiménez, professor-investigador del Centro de Estudios de Asia y África (CEAA) de El Colegio de México (Mèxic D.F.).

L’acte se celebrarà a l’auditori Tagore de la seu de la Casa Àsia i el presentarà Rafael Bueno, director de Política i Societat de la institució. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament.

Els jesuïtes van arribar a la Xina els darrers anys del segle XVI. La tasca de la Companyia de Jesús en el Regne del Centre pot ser considerada com un exemple d’acomodació dels missioners a una cultura molt diferent, la qual va tenir lloc en diversos àmbits: filosòfic, teològic i científic. Al fundador de la missió de Pequín, Matteo Ricci, van seguir diversos membres de la Companyia, com Adam Schall von Bell i Giacomo Rho, que van ser els introductors de les matemàtiques i l’astronomia europees en l’àmbit cultural xinès. Aquesta conferència se centra en la tasca científica d’aquests jesuïtes i en el seu impacte sobre la societat xinesa.

Font: L’agenda de la cultura científica


Deixa un comentari

Augment significatiu d’alumnes matriculats a les Facultats de Matemàtiques

El diari Público inclou en la seva edició del 19 de setembre un article —El renacer de las matemáticas—, que analitza les xifres d’alumnes matriculats a Matemàtiques a les universitats espanyoles i el sensible augment experimentat els darrers 5 anys, després d’un descens pronunciat a principis del 2.000.

María Jesús Carro, presidenta de la Comisión del Centenario de la Real Sociedad Matemática Española (RSME) i professora de la Facultat de Matemàtiques de la UB, Luis Vega, de la Universidad del País Vasco (UPV-EHU) i Adolfo Quirós, de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), expliquen el per què d’aquest augment tot incidint també en l’absència de relleu generacional a les universitats, on la mitjana d’edat dels docents i investigadors se situa entorn als 55 anys. Una situació especialment delicada en el camp de les matemàtiques, perquè, com recorda María Jesús Carro, “els bons resultats s’aconsegueixen majoritàriament de jove”.

El incremento de estudiantes está avalado por la estadística, pero también por la experiencia. Luis Vega, profesor de Matemáticas de la Universidad del País Vasco (UPV), saca cuentas y asegura: “Hace cinco años, en primero tenía 22 alumnos. Hoy tengo 80″.

Font: Matematicalia


3 comentaris

Sobre la utilitat directa de les matemàtiques

Gaussianos, un dels blocs que seguim habitualment, publicava el dia 19 de setembre un article del seu editor, Miguel Ángel Morales Medina (^DiAmOnD^), sobre la pregunta recurrent que apareix sovint en converses sobre matemàtiques: això per a què serveix?

A banda d’explicar amb exemples concrets diverses utilitats i aplicacions de les Matemàtiques, l’article incideix en altres aspectes que de vegades no es tenen en compte i que cal recordar. Per exemple, que no cal tenir a l’horitzó una aplicació pràctica per justificar una recerca: el desenvolupament del coneixement humà, l’afany de saber, la justifiquen per si sola. O que només per la seva bellesa —com en el món de l’art, la literatura, o la música—, ja paga la pena dedicar-s’hi. O que més enllà dels continguts, les matemàtiques ens ajuden a desenvolupar la capacitat de raonament lògic i de comprensió.

Por otra parte, no es menos evidente que dentro de la investigación matemática actual se avanza en muchas ocasiones por caminos en los que no se vislumbra, en principio, ninguna aplicación práctica de dicha investigación. ¿Deberíamos abandonar dichos estudios por esta razón? ¿Tiene que haber alguna aplicación práctica en el horizonte para justificar y promover la investigación? Rotundamente no. Aunque el propio desarrollo del conocimiento humano fuera la única razón de ser de estos estudios, ello sería suficiente para continuar con ellos. Pero hay más. La historia de las matemáticas está repleta de investigaciones que en principio se desarrollaron de forma teórica, sin aplicaciones conocidas, pero que con el tiempo se mostraron tremendamente útiles en la práctica.

Una reflexió interessant per contribuir a l’etern debat.


Deixa un comentari

Vuitena Jornada d’Ensenyament de les Matemàtiques

Dissabte 17 de setembre se celebrarà a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la Vuitena Jornada d’Ensenyament de les Matemàtiques, amb el títol específic L’avaluació a l’aula des d’infantil fins a la universitat: una eina per a millorar l’aprenentatge de l’alumnat.

En els últims anys, l’allau de proves externes i d’estudis internacionals per a mesurar l’aprenentatge de l’alumnat en el marc d’un currículum per competències podria deixar en un segon terme l’avaluació com a eina del professorat, d’ús intern, per a fer el seguiment de l’aprenentatge del seu alumnat. L’objectiu de la trobada és posar en comú les expectatives i les inquietuds que genera l’avaluació, en aquest segon vessant, i compartir algunes experiències que s’han dut a terme.

Organitzen la jornada la Federació d’Entitats per a l’Esenyament de les Matemàtiques de Catalunya (FEEMCAT), la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), la Societat Balear de Matemàtiques (SBM-XEIX) i la Societat d’Educació Matemàtica Al-Khwarizmi.

Més informació:


Deixa un comentari

Les genialitats de Messi són cosa de les matemàtiques

Imatge de Darz Mol, sota llicència CC by-sa 2.5

El diari Sport publicava el 10 de març un article —Las genialidades de Messi son cosa de las matemáticas— que fa referència a la informació publicada pel Mirror FootballWhy a top boffin says Messi really Is a football genius— sobre la recerca del Doctor Ken Bray, de la Universitat de Bath, quant a la importància de les matemàtiques i els seus principis científics en el futbol d’elit.

“El fútbol es un arte, pero también es una ciencia y cada jugador utiliza la geometría, la aerodinámica y la probabilidad de realizar cada acción en el mejor momento. La comprensión de los principios científicos y matemáticos podría valer su peso en oro si desea una carrera en el fútbol”, dijo.

Més informació:

Font: Matematicalia
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 298 other followers