Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Celebrem el trentè aniversari del Manifest GNU

Ara fa 30 anys, elGNU, obra d'Aurelio A. Heckert, sota llicència cc-by-sa 2.0 març de l’any 1985, un jove hacker del Massachusetts Institute of Technology (MIT) va redactar el Manifest GNU, una declaració de principis que establia els fonaments d’un sistema operatiu lliure, compatible amb UNIX. El manifest marcaria, també, l’inici del moviment del programari lliure, del qual aquell jove inquiet, Richard Stallman, esdevindria la cara més visible, al capdavant de la Free Software Foundation.

L’ètica hacker

Per entendre la importància i la gènesi del moviment, cal conèixer el context en el qual es va desenvolupar. Durant els anys 60 i 70, els sistemes informàtics es van començar a popularitzar en algunes universitats capdavanteres. Eren sistemes cars i complexos, destinats en exclusiva a usos científics. Sense interfície gràfica —que encara no existia—, calia una gran dosi d’enginy i entusiasme per programar aquelles màquines i obtenir-ne els resultat desitjats. A l’entorn dels centres de càlcul es van anar formant grups d’experts, que intercanviaven lliurement el programari que desenvolupaven, i que en distribuïen també el codi font, sota la premissa que qualsevol que pogués millorar-lo, tingués la llibertat de fer-ho i la voluntat de compartir-lo. L’ètica hacker, doncs, era la base sobre la qual se sustentava el treball col·laboratiu en aquells laboratoris pioners, una mica en la tradició de la recerca acadèmica.

Quan el 1971 vaig començar a treballar al Laboratori d’Intel∙ligència Artificial del Massachusetts Institute of Technology (MIT), vaig entrar a formar part d’una comunitat que compartia programari i que feia molts anys que funcionava. El fet de compartir programari no es limitava a la nostra comunitat en particular, ja que això es fa des que existeixen ordinadors, de la mateixa manera que el fet de compartir receptes és tan antic com l’activitat de cuinar.  La diferència és que nosaltres compartíem més que la gran majoria.

A principis dels 80, però, el panorama va començar a canviar. La popularització de la microinformàtica i la davallada de preus dels sistemes van propiciar una demanda entre les empreses, que necessitaven programari. D’aquí el naixement de companyies que basaven el seu negoci en la programació i venda de programari, però trencant amb el model anterior: el seu programari era privatiu, no s’acompanyava amb el codi font i no se’n permetia ni la modificació ni la distribució.

Richard Stallman i el projecte GNU

Richard Stallman. Fotografia de friprog, sota llicència cc-by-sa 2.0

Richard Stallman va viure tot aquest procés des del Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT. La pressió que exercien les companyies privades de programari per imposar el seu model al laboratori va ser l’origen del Manifest GNU (març de 1985), en el qual Stallman explicava la seva intenció de crear de zero un sistema operatiu completament lliure, com a alternativa a UNIX.

L’octubre d’aquell mateix any naixia la Free Software Foundation, amb l’objectiu de promoure el programari lliure, desenvolupar el sistema operatiu GNU i vetllar pel compliment de les seves llicències —en especial la GNU.

Considero que la regla d’or requereix que, si m’agrada un programa, l’haig de compartir amb altres persones a qui també els agradi. Els venedors de programari volen dividir els usuaris i conquerir­-los fent que cada usuari accepti no compartir el programari amb altres usuaris. Em nego a trencar la solidaritat amb els altres usuaris d’aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de no ­divulgació ni de llicència d’ús de programari. Durant uns anys vaig treballar des del Laboratori d’Intel∙ligència Artificial contra aquestes tendències i altres descortesies, però la situació es va fer insostenible: no podia continuar en una institució on jo duia a terme aquestes pràctiques contra la meva voluntat.

El programari lliure

El programari lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat d’executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, canviar-lo i millorar-lo. La seva essència rau en la llibertat, no en el preu ni en la possible gratuïtat. La confusió sobre aquesta qüestió ve d’una mala traducció. En anglès, el mot free fa referència tant a lliure com a gratuït, però aplicat al programari, cal pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”, i no pas a “barra lliure”.

El programari és lliure quan compleix les quatre llibertats formulades per Stallman a mitjan 80:

  • La llibertat d’executar el programa com es desitgi i per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
  • La llibertat de distribuir còpies, de manera que es pugui ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
Mapa conceptual del programari lliure

Mapa conceptual del programari lliure, obra de Trebol6, basat en la feina de René Mérou. Sota llicència cc-by-sa 3.0

El programari lliure avui dia

En aquests 30 anys, el moviment del programari lliure ha anat guanyant adeptes, lentament però de manera creixent. Els principals obstacle que ha d’afrontar són el desconeixement, la desídia, i els interessos de les empreses del sector, els tentacles de les quals arriben sovint més enllà del que seria desitjable. La idea que la qualitat del programari ha d’anar necessàriament associada a una llicència restrictiva de preu elevat, cada vegada va perdent més força. Tots plegats, sovint de manera inconscient, utilitzem programari lliure en la nostra vida quotidiana.

És cert que la presència dels sistemes operatius lliures a l’escriptori és encara molt minoritària, però la situació canvia radicalment quan ens fixem en els servidors o, encara més, ens els supercomputadors. La darrera estadística —novembre de 2014— del TOP500 mostra que el 97% dels 500 supercomputadors més potents del món funcionen amb alguna distribució GNU/Linux.

Pel que fa a l’ús habitual de programari lliure sobre sistemes operatius privatius, es detecta una curiosa diferència entre els internautes que afirmen utilitzar-lo (20,60%) i els que realment l’utilitzen, sovint sense saber-ho (83,88%). Això es desprèn de les darreres estadístiques —2011—publicades pel Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las TIC basadas en fuentes abiertas.

Que cada dia més usuaris utilitzin aplicacions com Firefox, LibreOffice, OpenOffice, GIMP o VLC per la seva qualitat i no per raons ideològiques, és un primer pas per entendre la importància que té la llibertat, també aplicada al programari.

Més informació


Deixa un comentari

Richard Stallman: «Això són les retallades. Rajoy ens vol matar a tots»

Richard Stallman atès pels serveis d'emergència a BarcelonaFotografia de Chris Platzer

Richard Stallman, fundador i president de la Free Software Foundation (FSF), va haver de suspendre ahir la conferència que estava pronunciant a Barcelona, a causa d’una sobtada pujada de tensió. En trobar-se malament, Stallman va demanar a l’organització que avisessin un metge. Mentre esperaven l’ambulància —uns 20 minuts—, va continuar amb la xerrada, amb alguna dificultat però sense perdre el sentit de l’humor: «això són les retallades. Rajoy ens vol matar a tots.»

Finalment va ser atès pels serveis d’emergència en una sala a part i la conferència es va suspendre. La FSF ha desmentit que hagués patit un infart, però ha explicat que el van atendre a l’hospital i li van donar l’alta.

Fonts: Slashdot | Público


Deixa un comentari

Conferència de Richard Stallman a la UPC

Fotografia de Blake Livingston, sota llicència CC BY-SA

Dijous 10 de maig Richard Stallman, fundador i president de la Free Software Foundation (FSF), serà a Barcelona, convidat per la Fundació i2CAT i Labdoo, per pronunciar la conferència Por una sociedad digital libre.

L’acte se celebrarà a l’auditori de l’edifici Vèrtex, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a partir de les 17:45.

Resum:

Las actividades cuyo objetivo es la “inclusión” de más personas en el empleo de las tecnologías digitales se basan en la suposición de que ésto sea invariablemente algo bueno. Parecería que así es, si se juzga considerando únicamente la conveniencia práctica inmediata. Sin embargo, si juzgamos también en términos de derechos humanos, es el tipo de mundo digital en el que nos quieren insertar lo que determina si se trata de un bien o de un mal. Antes de luchar por la inclusión digital, debemos cerciorarnos de que las personas estarán en un mundo digital bueno.

La Fundació i2CAT és un centre de recerca i innovació, centrat en el desenvolupament de la Internet del futur i fruit de la col·laboració entre l’administració, el sector empresarial i el món acadèmic. Labdoo és un projecte humanitari, que té per objectiu distribuir ordinadors portàtils usats i equipats amb aplicacions educatives a centres escolars de països en vies de desenvolupament.

Font: Llista de distribució esdeveniments


Deixa un comentari

Aforismes: Richard Stallman

Imatge original de David Batley, sota llicència CC-BY-SA 2.5

Avui se celebra arreu del món el Dia contra el DRM. Richard Stallman serà a Madrid, al carrer Preciados número 25, repartint fulletons sobre el perill dels llibres electrònics, a partir de les 16:30.

Font: Barrapunto


Deixa un comentari

Un viatge amb Richard Stallman, per Ricardo Galli

Fotografia de Maurizio Scorianz, sota llicència CC-BY-NC 2.0

Richard Stallman, pare de la Free Software Foundation i responsable d’haver dotat el programari lliure d’una definició clara i inequívoca, va participar al Free Culture Forum de Barcelona, celebrat a finals d’octubre a l’Arts Santa Mònica.

Arrel d’aquesta participació, Ricardo Galli, professor de Sistemes Operatius a la Universitat de les Illes Balears (UIB), programador i cofundador de Menéame, va escriure un apunt al seu bloc —Un viaje con Richard Stallman (ese hombre)—, recordant l’experiència que va viure amb Stallman l’estiu de l’any 2004, quan el van convidar a fer una conferència a la UIB.

El relat, amb passatges hilarants i fugint de la distorsió, ajuda a construir una imatge més precisa i humana del personatge. Stallman sorprèn els seus amfitrions plorant per la seva soledat o posant-se a treballar a mig sopar; els irrita exigint un ús meticulós i acurat del llenguatge —fins i tot corregint-los en castellà—, o els exaspera demanat d’anar a l’estació de Sants a comprar ametlles garrapinyades quan, camí del Parc Güell, gairebé no arriben a temps d’agafar l’avió que els ha de dur a Mallorca.

Llegamos a la puerta del hotel pasadas las 23:30, apago el motor del coche:

— Hemos llegado —digo.

— Ya sé que llegamos, me di cuenta, no soy tonto, no hace falta que me lo digas.

Reventé. No recuerdo todo lo que le dije, pero casi gritaba explicándole que esa era una frase de cortesía muy habitual en castellano, y que él era un maleducado, incapaz de asumir las costumbres de los demás. Todo esto dentro del coche y sin movernos. Al final me callé, ya arrepentido de haber perdido los nervios. Mi sorpresa fue que me empezó a hablar muy tranquilo, en inglés pausado:

— Tienes razón soy hosco, a veces desagradable, pero por favor entiende que estoy muy cansado, soy viejo, ahora tengo que ponerme a trabajar, y me molesta mucho que me sobreprotejan. Todo el mundo me sobreprotege, hasta me indican cuándo debo cruzar la calle, a mí, que nací en Manhattan me hablan como si no supiese. Disculpas, pero por favor, no me sobreprotejas, no te preocupes por mí, me defenderé sólo, si necesito algo lo pediré…

Benjamí Villoslada, informàtic i soci de Galli a Menéme, completa el relat amb les seves impressions sobre l’estada de Stallman a Mallorca a Más sobre Un viaje con Stallman (ese hombre).

Si mai teniu pensat convidar Richard Stallman a fer una xerrada, convé que tingueu en compte les seves condicions i preferències. Però no patiu, metòdic com és, segur que abans us enviarà un missatge detallant què heu de fer i, sobretot, què no heu de fer.

Més informació:

Apunts relacionats:


3 comentaris

Richard Stallman, un home sense llar

Fotografia de Richard Stallman, sota llicència CC-BY-ND 3.0

El mitjà mexicà Emeequis ha publicat una extensa entrevista a Richard StallmanRichard Stallman, el hombre sin hogar—, que a banda d’abordar la seva activitat com a fundador de la Free Software Foundation (FSF) i activista del programari lliure, detalla aspectes molt menys coneguts de la seva vida privada.

Stallman parla obertament de la seva infantesa, marcada pel divorci dels seus pares, la intensa relació amb els avis —morts quan ell tenia 10 anys—,  els difícils anys de l’escola secundària, el desarrelament i la incapacitat per relacionar-se socialment amb els companys. Aborda també el naixement de la seva passió per les matemàtiques i la física, el pas per Harvard primer i pel MIT després, que acabaria en terrible decepció en esfondrar-se —metafòricament i per tercera vegada— la seva llar.

Una entrevista humana i en profunditat per ajudar a entendre les excentricitats d’un personatge que no pot passar desapercebut ni deixar ningú indiferent.

PS: Ens agradaria veure la cara de Richard Stallman en llegir l’advertiment de copyright que encapçala l’entrevista. Intuïm que no li faria cap gràcia.


1 comentari

Richard Stallman: és necessari eliminar la llei Sinde

Aprofitant el seu pas per Espanya, Baquia ha entrevistat Richard Stallman, pare del moviment del programari lliure. En un més que correcte castellà, Stallman opina amb contundència sobre les xarxes socials, la neutralitat a la xarxa, els telèfons mòbils i la contradicció dels estats presumptament democràtics que filtren continguts.

Us recomanem que visualitzeu l’entrevista, de 7 minuts i mig. Al marge d’excentricitats més o menys conegudes, el personatge exposa amb claredat alguns dels arguments més sòlids respecte a la privacitat i la llibertat dels usuaris, tan en entredit darrerament.

Sobre Facebook

El model de negoci de Facebook és abusar de les dades personals dels seus usuaris. És l’efecte de la xarxa —network effect—: algú usa alguna cosa perquè els altres ho fan. No faig servir Facebook, cal força de voluntat. Si algú em demana que faci servir Facebook li explico que Facebook no és el seu amic. Cal resistir malgrat algun sacrifici.

Sobre la neutralitat a la xarxa

Els proveïdors de connexió no han de discriminar serveis ni llocs. Volen oferir millor servei a un lloc que hagi pagat. El proveïdor ven els seus clients a determinades empreses. És una pràctica deshonesta. Quan els estats imposen filtres a l’accés a les pàgines estrangeres, no només ataquen la neutralitat sinó que vulneren els drets humans fonamentals. Aquests països no respecten els drets humans: França, Itàlia, Dinamarca, i altres que estan pensant a seguir el mateix camí, el camí d’Iran, Xina… Hi ha països que fingeixen ser democràtics i segueixen aquest camí. Espanya ja és un d’aquests països tirànics que fingeix ser democràtic, que no respecta els drets humans. No veig com els espanyols algun dia enderrocaran aquesta dictadura, però és necessari. És necessari eliminar la Llei Sinde.

Font: Barrapunto
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 360 other followers