Que els concursos televisius consistents a respondre preguntes sorprenentment fàcils a canvi de trucades interminables a preu d’or són d’allò més tèrbols, és sabut per la majoria dels mortals. I diem la majoria perquè hi ha una minoria que hi participa, d’altra manera no existirien. Però quan en aquests concursos hi entren les matemàtiques, o millor dit, quan es reinventen les operacions matemàtiques a conveniència per no haver de donar mai el premi, les reaccions i teories que s’originen sorprenen pel seu recargolament.
Gaussianos es feia ressò fa uns dies d’un d’aquests concursos, Despierta y gana, on es demanava als participants que resolguessin una senzilla operació matemàtica:
El resultat segons el programa no coincideix amb el que qualsevol de nosaltres, inclòs Wolfram|Alpha, hauria calculat: 168.
Fins aquí tot plegat només sembla una estafa majúscula, però els comentaris que es fan a l’entrada de Gaussianos, tencuidado.es o libreopinión plantegen a determinats internautes dubtes surrealistes sobre el que són o semblen les coses: que si a les vores de la pissarra hi ha quatre L (50 en números romans); que si l’interrogant no és tal sinó una C invertida (100); que si la X no és el signe de multiplicació sinó un 10; que si l’anunciat diu suma els números i això implicaria sumar tots els números que apareixen a la pantalla…
Admetem que la tipografia és sospitosament estranya, i malauradament les bases (pdf) no aclareixen res, de manera que hem de suposar que si aquests concursos no són directament fraudulents segons el nostre ordenament jurídic, freguen perillosament la ratlla de la legalitat. La de la vergonya la superen amb escreix.
