Si pensem en l’astrofísica i llegim que la Unió Europea ha concedit desenes de milions per a la construcció d’un telescopi, tothom ho entén i no pensem que en el fons ho estem pagant entre tots. Si parléssim d’una gran inversió per a les matemàtiques la gent no ho entendria. I en realitat, les matemàtiques no necessiten excessives inversions en infraestructures, perquè no ens fan falta grans instal·lacions científiques. Nosaltres necessitem inversions per a personal, investigadors, per a recursos informàtics i per a bases de dades, accés a documents. El nostre treball sovint consisteix a escriure articles i difondre’ls; per tant, el nostre laboratori és una mena de biblioteca. S’han fet molts esforços però creiem que fins ara els responsables de política científica de la Unió Europea han tingut molt arraconades les matemàtiques. Les matemàtiques, com altres apartats de la ciència fonamental, han estat deixades de banda i això és un negoci ruïnós perquè sense ciència fonamental no hi ha progrés. Li puc dir que, en relació amb aquest missatge tan simple, molts polítics diuen que sí amb el cap però després, a l’hora de distribuir els recursos, se n’obliden completament. S’equivoquen els que pensen que si una recerca científica no té una aplicació pràctica immediata no serveix per a res.

El diari Avui va publicar el 22 d’octubre una entrevista a Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, investigadora principal del Grup de Recerca Consolidat Processos estocàstics, i recentment escollida Presidenta de la European Mathematical Society (EMS) per al període 2011-2014.

• Les dones sols ocupen el 15% de càtedres de matemàtiques (Avui, 22/10/2010)

Font: Creamat