Blog de la Bibliotecade Matemàtiques i Informàtica

Carme Cascante: «Les matemàtiques estan plenes de tòpics»

Deixa un comentari

Els nostres companys de Notícies UB van publicar ahir una entrevista a la Degana de la Facultat de Matemàtiques i professora del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, Carme Cascante Canut. Per l’interès que té, la reproduïm íntegrament.

Carme Cascante, Degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB

Entrevistem la degana de la Facultat de Matemàtiques, i professora del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, Carme Cascante Canut, sobre uns estudis tradicionalment considerats difícils, sobre els quals sempre han planat massa tòpics, que la degana s’encarrega de desmentir.

―Des de quan és degana i quins eren els seus objectius quan es va presentar al càrrec? Els ha pogut portar a terme?

Sóc degana des de finals de maig del 2009. Els objectius que tenia, com els altres degans de les facultats, eren implementar els graus de Matemàtiques i d’Enginyeria Informàtica, i posar en marxa, aquest curs 2010-2011, els itineraris d’estudis simultanis: Matemàtiques – Enginyeria Informàtica, Matemàtiques – Física i Matemàtiques – ADE. A part d’això, també seguir donant suport a la recerca en matemàtiques i en informàtica que es fa a la Facultat, des de tots els vessants possibles.

―Matemàtiques no és una facultat gran ―té poc més de 700 estudiants―, i la percepció que se’n té és que es tracta d’uns estudis altament vocacionals. Quin és el perfil de l’estudiant de la Facultat?

En general és així, té un perfil molt vocacional. És una persona que, des de l’escola, ha trobat atractiu el repte de resoldre problemes que puguin sorgir en el dia a dia, i que també, en general, té un caràcter estudiós.

―Hi predomina algun gènere, com passa en altres facultats?

Pel que fa als estudiants, no; és un tòpic. Estem al 50 %. Però sí que és veritat que a mesura que vas pujant, entre la gent que fa recerca o que s’especialitza i es queda a la universitat, el percentatge femení disminueix. Per exemple, dones catedràtiques en la meva especialitat, n’hi ha tres a tot l’Estat. Això passa a Matemàtiques, però a Enginyeria Informàtica, seguint els tòpics de les enginyeries, hi ha molt poques dones.

―Quines són les sortides professionals dels estudiants? Recerca o ensenyament?

Aquest és un altre tòpic! Les matemàtiques estan plenes de tòpics. Hi ha un estudi de la Reial Societat Matemàtica Espanyola de fa quatre o cinc anys que demostra que el percentatge dels titulats que es dediquen a l’ensenyament secundari és realment baix: menys del 30 %. Molts dels titulats es dediquen a l’àmbit de les finances o a la indústria. Un tant per cent petit, a la recerca, així com a altres feines que no són el tòpic del que fins ara es deia de les matemàtiques. L’ensenyament secundari no és, ni de bon tros, la sortida majoritària, encara que ho sembli.

―Quina és l’aportació de les matemàtiques en aquest món financer?

Sobretot estudis de riscos i assegurances. Les matemàtiques estan sempre al darrere de tot. La criptografia, que és una àrea de les matemàtiques, té una aplicació molt important en els codis de seguretat, per exemple. En les agències espacials, els matemàtics són els que posen els satèl·lits a l’espai, o esbrinen les trajectòries dels meteorits, per si s’apropen a la Terra i quan ho faran. Són qüestions purament matemàtiques. A la UAB, per exemple, s’està creant un grup de Matemàtica Industrial, per apropar la recerca d’aquest món a la indústria.

―Es parla molt, tant a favor com en contra, de l’adequació dels estudis a la realitat del mercat. Quin sentit té això en els estudis que s’imparteixen a la Facultat de Matemàtiques?

Les matemàtiques tenen un llenguatge universal, els fonaments bàsics del qual no han variat al llarg del temps. És un llenguatge que cal aprendre per tal que cada matemàtic desenvolupi les seves pròpies afeccions i especialitats. Així com en altres disciplines el llenguatge ha anat variant al llarg del temps, en les matemàtiques ha estat més inalterable. Els primers cursos bàsics són estàndards a tot el món.

 
Carme Cascante, Degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB

―Els índexs de competència matemàtica dels estudiants de l’ESO són dels més baixos d’Europa. Quin és el problema de l’ensenyament secundari respecte a les matemàtiques?

Tampoc sé si estem tan malament com diuen els mitjans. El que estem fent des de les facultats de matemàtiques d’Espanya és que la docència a secundària estigui impartida per professorat amb una alta competència. És evident que si vols transmetre una ciència, n’has de tenir un coneixement suficientment profund per poder encisar els estudiants i fer-los anar més enllà de la possible aridesa de la matèria. Això s’aconsegueix només amb professorat preparat, per bé que en alguns casos el professorat de secundària de matemàtiques no respon a aquest perfil.

Hi ha moltíssima gent preocupada en la innovació docent a secundària, com per exemple el grup que promou el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA), al qual la Facultat ha hostatjat una exposició a l’Edifici Històric. Des del MMACA s’intenta ensenyar matemàtiques a base d’experimentar, de tocar. Hi ha molt d’interès a donar una visió de les matemàtiques més propera als estudiants.

―Com arriben els estudiants a la Facultat? És cert que han baixat de nivell?

És difícil de contestar. N’hi ha que arriben preparats i d’altres que presenten deficiències, que es poden corregir. I encara uns altres tenen unes mancances tan grans que fan que el salt a la universitat els sigui molt complicat. Tenim una taxa d’abandonament alta.

―Matemàtiques és tradicionalment una de les facultats més discretes i menys polititzades, tant de la UB com del sistema universitari en general. És el tarannà propi dels matemàtics?

Torna a ser un tòpic. El que passa és que el món dels matemàtics és més petit que el dels advocats o el dels economistes; per tant, la probabilitat que hi hagi matemàtics en aquests grups és més baixa, però hi ha moltíssims matemàtics conscienciats políticament i socialment que participen en la vida política. Tenim gent que han estat membres del Consell de Govern, han participat en claustrals, etc., tant estudiants com professors. No és el mateix una facultat amb 700 alumnes que una amb 12.000.

―Com veu el futur trasllat de la Facultat, si és que s’acaba produint? On creu que s’hauria d’ubicar?

Aquest és un problema que realment preocupa la Facultat. Hem estat aquí de manera provisional durant més de vint anys, i hem anat incloent activitats que no teníem vint anys enrere, com ara els estudis d’Enginyeria Informàtica, amb tots els problemes que ha comportat pel que fa al personal de recerca, a les infraestructures, i que dins de l’Edifici Històric són impossibles de solucionar, a part dels recursos docents. És un problema molt greu. Som una de les facultats on es fa més palès la falta d’espais, i es requereixen molts recursos per organitzar el poc aulari de què disposem per a les nostres necessitats docents i de recerca. Si aquest problema no se soluciona de manera urgent, ens pot portar al col·lapse.

El lloc natural on s’hauria d’ubicar la nova Facultat és el Portal del Coneixement, a la Diagonal. Estem fent itineraris compartits amb Economia i Física; mencions en els graus de Biologia, d’Empresa, d’Estadística, i aquesta docència es fa allà. Si la distància física es pogués escurçar, segur que les sinergies augmentarien.

―Com valora el nivell de recerca matemàtica?

El nivell de recerca matemàtica espanyola i catalana ha fet una explosió els últims anys. Hi ha molts matemàtics espanyols, i en particular catalans, que publiquen en revistes i estan en els primers llocs pel que fa a citacions en ciències, i molts dels nostres investigadors publiquen articles amb una repercussió important. No som molts, però la matemàtica espanyola està ben situada. El que passa és que no es visualitza gaire. L’Institut de Matemàtica de la UB (IMUB) canalitza algunes d’aquestes activitats. Després hi ha el Centre de Recerca Matemàtica, participat per la Generalitat, que està ubicat a la UAB i fa de catalitzador de la recerca que es fa a escala de país.

Font: Notícies de la UB

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s