Arquivall, un estudi d’arquitectura de Vallirana, presenta el vídeo d’un projecte, obra d’Antonio Cazorla, actualment en execució. La particularitat és que es tracta d’una casa unifamiliar, concebuda segons la proporció àuria i la successió de Fibonacci.
La casa té una geometria minimalista en forma d’un tub en voladís amb una secció de rectangle auri. El tub està perforat amb un pati interior que permet l’entrada de la pluja i introdueix el paisatge il·luminant la zona de distribució. En aquest pati hi ha una cascada per la que cau l’aigua de pluja que recull part de la coberta.
La façana més llarga està orientada al sud i aprofita el sol a l’hivern i la ventilació creuada amb la façana nord per renovar i refrigerar l’interior a l’estiu. La coberta enjardinada, accessible per la part posterior, queda integrada en el paisatge i ofereix vistes cap a la muntanya i la vall. L’accés a aquesta coberta s’inspira en la casa de Curzio Malaparte, obra de l’arquitecte Adalberto Allibera.
La relació entre l’arquitectura —i l’art en general— amb el nombre d’or és antiga i fecunda, com a mínim des de l’antiga Grècia. La proporció ha estat model d’harmonia i bellesa en totes les èpoques i és constant el seu ús, sobretot en la pintura i en l’arquitectura. És present en les piràmides de Gizeh, el Partenó i l’Acròpolis d’Atenes, les catedrals i esglésies medievals, les obres de Le Corbusier o la seu de l’ONU a Nova York.
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 
01/06/2011 a les 10:29 pm
L’ús deliberat de la proporció àuria a les obres arquitectòniques de l’antigor no només no està documentada enlloc sinó que molts experts la posen en dubte. El mateix enllaç que indiqueu ja indica cert escepticisme. Va ser a partir del Renaixement que els artistes realment la varen prendre com una mesura divina i fonamental per a les obres d’art.
02/06/2011 a les 7:50 am
Anònim, t’agraïm el comentari.
En el cas de l’antiga Grècia potser el seu ús no era deliberat ni està documentat, però és cert que hi apareix. Per descomptat, a partir del segle XVI es pren sovint com a mesura en l’art en general.