Aquesta setmana s’ha posat a la venda la darrera novel·la de Màrius Serra, Plans de futur, guardonada amb el Premi Sant Jordi d’enguany.

Plans de futur és una novel·la sobre l’esperança. Recrea, des de la ficció, l’entorn familiar del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer, nascut a Figueres l’any 1912 amb una discapacitat física pràcticament total, que el confinà en una cadira de rodes que no podia moure tot sol. Malgrat el consell del metge d’allunyar-lo de fatigues, mestres i educació, va ser la seva mare, Àngela Balagué, qui s’encarregà inicialment de la seva instrucció, completada després de manera totalment autodidacta.

Les seves enormes limitacions físiques contrastaven amb una gran capacitat intel·lectual, que no s’hauria pogut traduir en recerca matemàtica de no haver estat pel seu entorn immediat, la mare i les cosines, que l’acompanyaven a tot arreu i que escrivien els articles que ell els dictava.

Màrius Serra s’ha aproximat a la possible vida d’aquell peculiar nucli familiar i a les relacions tan particulars que s’hi podrien establir, centrant-se sobretot en qui empenyia la cadira de rodes.

El crític literari Joan Josep Isern destaca que Temps de futur «és una història de gent que s’estima»:

Perquè —no ho he dit abans, però ho dic ara—’Plans de futur’ és una novel·la que sobta per la condició d’història plàcida de persones que s’estimen amb senzillesa i profunditat, sense necessitat de recórrer a grans escarafalls o a cataclismes sentimentals. Per entendre’ns us diré que, segons com, hi ha més brega en la biografia de Malet quan descriu les maniobres de la comunitat científica i universitària espanyola per fer la llesca a Sunyer que no en la descripció del món quotidià de Ferri i els seus que ens dibuixa Serra. I ho dic, és clar, com un elogi.

Tal com veig jo ‘Plans de futur’, crec que l’autor ha concebut el llibre com una història sobre l’esperança i el sacrifici pels altres. Com un cant a l’altruisme. Una manera de mirar el món que, vistos els temps que corren, em sembla molt terapèutica i reconfortant.

Aviat incorporarem la novel·la al nostre fons.

Més informació:

• Llegiu-ne el primer capítol (pdf)
• Joan Josep Isern. Les mans que empenyen la cadira de rodes (Vilaweb, 20/02/2013)
• Màrius Serra: ‘Els Dalí haurien pogut descompensar el centre de gravetat de la novel·la’ (Vilaweb, 20/02/2013)

Apunts relacionats:

• Màrius Serra guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre Ferran Sunyer
• S’inaugura l’exposició La superació d’un matemàtic, Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967) a Figueres
• Ferran Sunyer i Balaguer: història d’un matemàtic català
• Exposició virtual per commemorar el centenari de Ferran Sunyer i Balaguer
• El centenari d’un matemàtic singular