L’Assemblea de docents de les Illes Balears va convocar ahir una manifestació en defensa de l’ensenyament públic, que va esdevenir la més gran convocada mai a Mallorca. Després de dues setmanes de vaga indefinida en protesta contra el polèmic decret del trilingüisme (TIL), imposat pel govern Bauzá sense cap mena de debat ni negociació, es preveia que una considerable gentada sortiria al carrer.
La Societat Balear de Matemàtiques (SBM-XEIX), avançant-se al ball de xifres i a la diferència “inacceptable” entre les dades numèriques que s’ofereixen oficialment i les que provenen dels convocants, va decidir fer un recompte fonamentat i rigorós, amb un triple objectiu:
- Oferir un servei de recompte seriós en un acte de gran rellevància per a la societat balear.
- Desmentir amb dades possibles recomptes fraudulents.
- Tenir a l’abast un exemple real, amb totes les dades, que pugui ser útil a les classes de matemàtiques.
El recompte, que encara no s’ha acabat de ponderar i que s’ha pogut fer amb el suport de molts voluntaris, s’ha realitzat emprant metodologies diverses i amb l’objectiu de poder oferir uns resultats el més acurats possibles, al marge d’interessos propagandístics.
Esperant encara les dades definitives, la primera estimació que va oferir la SBM ahir al vespre, era de no menys de 80.000 assistents, dels quals entre 65.000 i 69.000 van fer el recorregut oficial. Tot i així, s’excusaven perquè les dades no són tan acurades com voldrien, atès que el dispositiu estava preparat per comptar fins a 50.000 assistents. Tan aviat com hi hagi un recompte definitiu —incloent-hi la gent aplegada a Menorca, Eivissa i Formentera—, es publicarà al web de la SBM-XEIX, amb totes les explicacions pertinents.
El recompte de manifestants: molta propaganda i poques matemàtiques
Avesats com estem a la gran diferència que hi ha sempre a l’hora de comptar manifestants en funció de qui facilita les dades, ja gairebé no ens aturem a qüestionar-les. Ens limitem a acceptar-les com a bones o ridiculitzar-les, també en funció de les nostres simpaties.
Segurament el gran problema, a banda del poc rigor i encara menys interès a oferir dades fiables, sigui que ja partim històricament de xifres impossibles. Si la manifestació de l’11 de setembre de l’any 1977 havia congregat, pel cap baix, 1 milió de persones, com s’ha dit sempre, qualsevol acte multitudinari que s’hi compari té un llistó tant alt que el fa insalvable. El desaparegut col·lectiu Contrastant, que durant prop de 10 anys va oferir una lectura crítica dels mitjans de comunicació i del seu discurs, ja va qüestionar, no sense polèmica, aquell recompte. En l’article publicat el febrer de 2002, La Diada de 1977: mite i realitat, quantificaven el màxim plausible de manifestants en 266.689. Havien fet els càlculs analitzant exhaustivament el que va publicar la premsa en aquell moment i oferien una hipòtesi amb dues limitacions importants: era impossible determinar l’àrea total ocupada i la densitat de la manifestació a partir només de les cròniques periodístiques.
Al marge de desmitificar o no episodis recents de la nostra història, el que oferia Contrastant —i més tard altres col·lectius, com El Manifestómetro—, era una metodologia rigorosa i coneguda que permetia aproximar-se a dades més ajustades a la realitat, exemptes de càrrega política o emocional.
Hem agafat l’exemple anterior en considerar-lo emblemàtic i, d’alguna manera, l’origen de tot plegat, però per descomptat, no és únic. Si hi ha una constant en la història de les manifestacions a l’Estat espanyol és justament la gran distància entre les xifres oficials i les oficioses. Les pàgines de Contrastant o de el Manifestómetro estan farcides d’exemples de totes les tendències.
Potser la inciativa de la SBM sigui, d’ara endavant, l’exemple a seguir per cobrir un dels buits més evidents amb què es troba el discurs periodístic, aquell que parla de milions de persones al carrer sense aturar-se ni un moment a valorar el que s’està afirmant. Oferir dades fiables permetria, a banda d’aproximar-se als fets amb més precisió, construir un relat coherent i contextualitzar les xifres correctament.
Més informació
- Contrastant
- Crowd Counting (Wikipedia)
- El manifestómetro
- Protest numbers: How are they counted? (BBC News)
- The Curious Science of Counting a Crowd (Popular Mechanics)
Retroenllaç: Recompte definitiu de manifestants del #29S | Blog de la Biblioteca de Matemàtiques