Collectanea Mathematica se situa al primer quartil dels indicadors bibliomètrics

12/12/2014 by blocmat 1 comentari

Collectanea Mathematica , la revista científica especialitzada en Matemàtiques que edita l’Institut de Matemàtica de la Universitat de Barcelona (IMUB), se situa al primer quartil dels índexs bibliomètrics Source Normalized Impact per Paper (SNIP) i SCImago Journal Rank (SJR). Una altra revista de matemàtiques, Publicacions Matemàtiques, editada pel Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), comparteix també qualificació.

Les dades es desprenen de l’estudi elaborat per l’Observatori de la Recerca (OR-IEC), després d’analitzar la presència i la visibilitat de les revistes de l’Estat espanyol i dels territoris de llengua catalana a la base de dades SCOPUS, observant diverses perspectives: territoris, anys, entitats editores, camps científics i, finalment, revistes del primer quartil.

SCOPUS és una base de dades d’ELSEVIER, que indexa gairebé 22.000 revistes especialitzades de prop de 5.000 editorials, a banda d’actes de congressos i llibres. Totes les dades sobre les revistes indexades es poden consultar a Journal Metrics.

Una revista pionera

Collectanea Mathematica és la revista de matemàtiques viva més antiga de l’Estat espanyol. La va fundar Josep Maria Orts Aracil, catedràtic d’Anàlisi matemàtica de la UB, l’any 1948. En uns anys en què la recerca científica a Espanya era molt difícil —només a la Universidad Computense de Madrid es podia obtenir el títol de doctor—, Orts va aconseguir impulsar una publicació, fruit del Seminari de Matemàtiques, que competiria directament amb l’altre títol de recerca matemàtica existent, la Revista Matemática Hispano-Americana, de Madrid.

En plena postguerra, des de l’aïllament i l’autarquia, Orts i els seus col·laboradors van aconseguir uns primers intercanvis científics amb matemàtics d’altres països —Fantappiè, Julia, Blaschke—, que continuarien col·laborant-hi. Ferran Sunyer i Balaguer, una de les poques excepcions en el panorama de mediocritat científica del moment, va aportar-hi articles de qualitat i col·laboracions externes significatives: Dubreil i Macintyre, enrte altres.

A principis de la dècada dels 70, la revista es va estabilitzar sota la direcció de J. Teixidor. Amb la desaparició, el 1983, de la Revista Matemática Hispano-Americana, Collectanea va esdevenir l’únic referent matemàtic de l’Estat. A partir de 1987 s’hi van incorporar nous mètodes d’edició i es va adoptar la revisió sistemàtica, delegada en experts independents.

El salt qualitatiu definitiu es produeix arran de l’any 2000, en coincidir l’Any Internacional de les Matemàtiques i el III Congrés Europeu de Matemàtiques (3ECM), celebrat a Barcelona. La revista, de la mà del recent creat IMUB, emprèn una profunda renovació tècnica i científica que la porta a iniciar una nova sèrie l’any següent. S’amplia el grup d’editors, i amb un suport institucional més explícit, es crea un comitè científic d’editors associats d’alta qualificació. Tot plegat es tradueix en millores substancials pel que fa a l’edició i la presentació, i en el naixement de la versió electrònica.

Des de l’any 2011, tot i que l’edició continua en mans de l’IMUB, la publica el gegant editorial Springer.