Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Ha mort John F. Nash

Deixa un comentari

John F. Nash

John F. Nash al simposium de Teoria de Jocs de Colònia, el 2 de novembre de 2006. Fotografia d’Elya, sota llicència cc-by-sa 3.0

Dissabte a la nit va morir John Forbes Nash Jr en un accident de trànsit a Nova Jersey. L’accident es va produir quan el vehicle en què viatjava acompanyat de la seva dona, Alicia —que també hi va morir—, va col·lisionar amb la mitjana mentre avançava un altre cotxe. Cap dels dos duia el cinturó de seguretat posat, segons l’informe de la policia de l’estat. Nash tenia 86 anys i la seva dona 82.

Nascut a Bluefield (Virgínia) l’any 1928, es va doctorar a Princeton el 1950, després de llicenciar-se a l’Institut de Tecnologia de Carnegie (avui dia Universitat de Carnegie Mellon) el 1948. Va guanyar el Premi Nobel d’Economia el 1994 per la seva teoria de jocs. El jurat li va concedir el guardó, juntament amb John Harsanyi i Reinhard Selten «per la seva anàlisi pionera d’equilibris en la teoria de jocs no cooperatius».

El mes de març d’enguany va obtenir el Premi Abel, amb Louis Niremberg, pels seus estudis en l’àrea de les equacions en derivades parcials, que s’usen per descriure tot tipus de fenòmens científics, des dels camps de la termodinàmica a la física quàntica.

Va tenir una infantesa complicada. Les seves altes capacitats intel·lectuals contrastaven amb dificultats d’adaptació i de socialització. Va aprendre a llegir molt aviat, però sempre va tenir dificultats a l’escola: no estava atent a classe, les seves notes eren dolentes i li costava adaptar-se a la disciplina escolar. La seva més gran dificultat, però, es manifestava a l’hora de fer amics.

L’any 1945 va ingressar a l’Institut Carnegie de Tecnologia. Es va matricular successivament d’enginyeria i de química, però finalment es va decantar per les matemàtiques. L’any 1948, a Princeton, va coincidir amb enormes talents del moment: Albert Einstein, Robert Oppenheimmer o John von Neumann, de qui acabaria adoptant la Teoria de jocs per aplicar-la a la lògica dels mercats.

La malaltia

La dècada dels 50 va ser la més brillant i prolífica en la carrera de John Nash. Entre 1950 i 1959 va abordar els problemes més complexos, sempre enfocant-los de manera novedosa. Evitava estudiar els camins empresos pels altres matemàtics per no condicionar el seu propi punt de vista.

L’any 1959, quan s’enfrontava a la hipòtesi de Riemann —considerat el problema més difícil, encara ara irresolt—, li van diagnosticar una esquizofrènia que el va portar a estar ingressat diverses vegades i a ser tractat amb descàrregues elèctriques. Malgrat que el 1963 es va divorciar de la seva dona, Alícia, l’any 1970 ella se’n va fer càrrec i junts van començar a remuntar la situació. Fins i tot va tornar a impartir docència.

John Nash: «Els deliris són com un somni del qual no es desperta»

Els darrers anys de la seva vida, el matrimoni Nash va dedicar els seus esforços a cridar l’atenció sobre les malalties mentals. Es dóna la circumstància que el seu fill, igualment matemàtic, també està malalt.

A beautiful mindA beautiful mind

La vida de John Nash va transcendir l’àmbit de les matemàtiques arran de la publicació l’any 1998 de la biografia que en va escriure Sylvia Nasar, A beautiful mind. El llibre va guanyar el National Book Critics Circle Award i va ser finalista al premi Pulitzer. L’any 2001 se’n va fer una adaptació cinematogràfica, protagonitzada per Russell Crowe, que va obtenir 4 oscars: millor pel·lícula, millor direcció per a Ron Howard, millor actriu de repartiment per a Jennifer Connelly i millor guió adaptat per a Akiva Goldsman.

El film va comptar amb el vist i plau de Nash. La seva esposa —amb qui es va tornar a casar l’any 2001— va afirmar, en una entrevista amb l’agència EFE de l’any 2007, que «tenia força a veure amb la vida del matemàtic i amb el que havia passat».

Més informació:

Perfil matemàtic i bibliogràfic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s