Orientacions pràctiques per a la millora de la geometria a l’ESO

02/06/2015 by blocmat 2 comentaris

Els resultats de les proves de competència en matemàtica de l’Enseyament Secundari Obligatori (ESO) constaten, any rera any, l’existència d’un problema greu i persistent en el camp de la geometria.

En l’avaluació de l’any 2015, el bloc corresponent a geometria (espai, forma i mesura) va obtenir una mitjana de més de 16 punts per sota de la mitjana global. Presentava, també, el percentatge més gran d’alumnat en un nivell d’assoliment baix (41,3%, més de 25 punts per sobre del percentatge d’alumnat en la mateixa franja en els resultats globals de la matèria) i el percentatge més baix d’alumnat en un nivell d’assoliment alt (14,5%, més de 14 punts per sota del percentatge d’alumnat en la mateixa franja en els resultats globals de la matèria). Aquests resultats confirmen una tendència ja observada els dos anys anteriors, i present també —tot i que en menor mesura— en les proves PISA.

El Departament d’Ensenyament, conscient d’aquesta mancança, va demanar a Anton Aubanell, catedràtic de matemàtiques a l’IES Sa Palomera (Blanes) i professor del Dep artament de Matemàtica Aplicada de la UB, ara jubilat, un estudi sobre la situació i les possibles línies de millora. El resultat és un extens treball —Orientacions pràctiques per a la millor a de la geometria— disponible íntegrament en línia a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) i publicat també a Quaderns d’avaluació nº 31. L’informe ofereix una reflexió teòrica sobre les dificultats detectades i les possibles millores, a banda de propostes didàctiques concretes, focalitzades en dues vessants:

Activitats geomètriques de tipus experimental, que permeten treballar els blocs curriculars de mesura, d’espai i forma d’una manera més viscuda, amb cicles d’experimentació, descoberta i conceptuació.
Activitats geomètriques per incorporar als blocs no geomètrics (numeració i càlcul, canvi i relacions, estadística i atzar), estenent així la presència de les idees geomètriques i, alhora, aportant els avantatges de la representació gràfica i la visualització en el treball sobre els continguts no estrictament geomètrics.

Línies de millora

Aubanell proposa tres línies de millora, orientades a donar resposta a les causes que expliquen les mancances observades:

Equilibrar la implementació del currículum augmentant la presència de la geometria i moderant la del càlcul.
Integrar en el treball geomètric activitats més competencialment riques basades en l’experimentació.
1. Impulsant la presència a les classes d’activitats que permetin viure, en primera
  persona, l’experiència de construir coneixement geomètric, a través de l’experimentació, la descoberta, la conceptuació i la demostració.
2. Emprant més material manipulable i més programari tipus GeoGebra en
  l’ensenyament de la geometria.
3. Donant més presència als contextos reals a la classe de geometria.
Incorporar més geometria i raonament visual als blocs de continguts no estrictament geomètrics (numeració i càlcul; canvi i relacions; i estadística i atzar).

Exemples d’activitats proposades

Organitzats en 5 grans apartats —mesura, espai i forma, numeració i càlcul, canvi i relacions, estadística i atzar—, els exemples d’activitats tenen per objectiu traslladar les experiències i els conceptes matemàtics directament a la pràctica, conduint-les de l’abstracció a l’experimentació, veure-les i viure-les.

Per a cada bloc del currículum s’ofereixen tres apartats:

Observacions generals, idees metodològiques, reflexions didàctiques i referències útils.
Una activitat descrita i analitzada amb detall.
Un quadre amb altres activitats, comentades breument, i organitzades per ordre creixent de dificultat.

Totes les activitats són accessibles des de la pàgina Orientacions pràctiques per a la millora de la geometria, al web de la XTEC.