El CRAI-Biblioteca de Matemàtiques ha impulsat la digitalització de la primera tesi defensada durant el breu període en què la Universitat de Barcelona (UB) va esdevenir Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939), en virtut de l’Estatut de 1932, que recollia la possibilitat d’«atorgar a la Universitat de Barcelona, un règim d’autonomia».
La digitalització ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Històric i del Centre de Digitalització (CEDI), ambdós de la UB.
El seu autor, José Mª Planas Corbella, es va matricular a la Secció d’Exactes de la Facultat de Ciències de la UB el curs 1928-1929. L’any 1931 va obtenir el títol i va iniciar la tesi —Fundamentos de Geometría pseudoconforme de n dimensiones—, sota la direcció d’Antoni Torroja i Miret. La va defensar el dia 16 de juny de 1934, tal com informava el diari La Vanguardia del 20 de juny.
La tesi, que forma part del seu expedient acadèmic i que es custodia a l’Arxiu Històric, va obtenir la qualificació d’excel·lent. El tribunal estava presidit per Esteve Terrades i Illa, impulsor de la visita d’Albert Einstein a Catalunya. En formaven part, entre altres, Antoni Torroja i Miret (que esdevindria rector de la universitat entre 1957 i 1963) i el matemàtic Josep Maria Orts i Aracil, fundador, l’any 1928, de la Biblioteca de Matemàtiques.
José Mª Planas Corbella va iniciar la carrera docent a la universitat a partir de 1932, com a professor de pràctiques de les assignatures Astronomía general i Astronomía esférica. El maig de l’any 1933, fruit de la beca obtinguda per a una estada a la ciutat de Roma, lliurà la «Relació de treballs efectuats a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Roma».
El setembre del mateix any es va fer càrrec del curs Teoría de funciones analíticas de varias variables fins l’octubre de 1935, quan se’n va anar a Saragossa després d’obtenir una plaça de catedràtic numerari a la universitat de la ciutat. Malauradament, la seva trajectòria professional quedà estroncada en morir el 25 d’octubre de 1936.
Sobre la visita d’Einstein a Catalunya en vam parlar en un altre apunt al blog: Albert Einstein a Catalunya. Per aprofundir-hi, us recomanem vivament la lectura de dos apunts de L’ase quàntic:
- Einstein, Barcelona i anarquisme (1923)
- Faves a la Lorentz i faisà a la Minkowski: sopant amb Einstein a can Campalans
Consulta de la tesi doctoral de José María Planas Corbella: Fundamentos de Geometría pseudoconforme de n dimensiones (Dipòsit digital de la UB)
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 
02/05/2020 a les 6:04 pm
Very nice post on a lesser known but nevertheless important mathematician. Francesco Severi cites his work [1] (see [2], pp. 43,45,53, 214) and also Gaetano Fichera describes his results in the unpublished notes of a course on the theory of analytic functions of several complex variables: now the digitalization of his thesis shed further some light on his work.
[1] Planas, J. M., “Contribución a la geometría pseudo conforme de N dimensiones”, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona} (3) 25 (1935), 109-172 (1935), JFM 62.1219.04.
[2] Severi, Francesco, Lezioni sulle funzioni analitiche di più variabili complesse. Tenute nel 1956-57 all’Istituto Nazionale di Alta Matematica in Roma, (Italian), Padova: Cedam-Casa Editrice Dott. Antonio Milani. XIV, 166 p. (1957), Zbl 0094.28002.
05/05/2020 a les 9:40 am
Thank you for your contribution. We didn’t know all that!
11/05/2020 a les 9:42 pm
I am glad that my short historical comment was appreciated, so please forgive me if I post this further one, giving even more details: in the paper [1], Severi goes further by saying that Planas was one of his pupils and his thesis was initiated with Severi himself as a relator and that he gave him also several terminological suggestion (see [1] p. 221 footnote 1). Going forward with the reading of [1], we can see that the work of Planas is cited in many long footnotes (see p. 222, footnotes 1,2 and 3; p. 223 footnote 1; p. 229 footnote 1; p. 238 footnote 1; p. 240 footnote 2; p. 255 footnote 1) and this clearly shows that that paper itself is aimed to the exposition, discussion and extension of results contained in Planas’s thesis (in the form published as a Memoir of the Royal Academy of Science and Arts of Barcelona), and this is an index of the value of Planas’s contribution to the theory of functions of several complex variables.
[1] Severi, Francesco, “La geometria delle funzioni analitiche di più variabili ed i teoremi di esistenza e di unicità ad esse relativi”, (in Italian) Annali di Matematica Pura e Applicata, IV Serie, vol. 16, 221-261 (1937), JFM 66.0382.03, Zbl 0019.42303.
12/05/2020 a les 9:02 am
Thank you so much. Your contribution enriches the post again
28/11/2015 a les 6:44 pm
Molt interessant! Us agraeixo que enllaceu amb dos articles del meu blog. 🙂
30/11/2015 a les 8:54 am
Gràcies Xavier. Hem parlat diverses vegades de la visita d’Einstein a Catalunya i sempre hem recomanat els apunts del teu blog, tant documentats i extensos.