Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Avui fa dos-cents anys del naixement d’Ada Lovelace

Deixa un comentari

bicentenari d'Ada Lovelace, 1815-2015Retrat original de 1840, obra d’Alfred Edward Chalon. Imatge de domini públic, allotjada a Wikimedia.

Avui fa dos-cents anys naixia a Londres Ada Augusta Byron King (10 de desembre de 1815-27 de novembre de 1852), fruit del breu matrimoni entre Anne Isabela Milbanke i el poeta romàntic George Gordon Byron (Lord Byron).

Un món canviant

La societat victoriana del tombant de segle, influïda pels ideals romàntics propis de l’època, vivia sotragada per un avenç científic i tècnic constant: la ciència s’obria camí significativament en els ambients cultes de les grans metròpolis i mantenir-se’n al marge ja no era una opció. Malgrat que les dones restaven encara sotmeses a un mer paper d’espectadores passives, els canvis socials i els nous plantejaments, començaven a obrir incipients espais per al desenvolupament personal. En aquest context va néixer Ada Lovelace, condicionada enormement pel contrast entre la personalitat estricta i puritana de la mare i l’interès que esmerçà en la formació científica de la filla, segurament per allunyar-la de la influència d’un pare que amb prou feines va conèixer.

La formació científica

Anne Isabela Milbanke, amb una sòlida formació matemàtica i astronòmica, va orientar la instrucció de la jove Ada en el mateix sentit, procurant-li els millors tutors de Londres. Va conèixer Mary Somerville —la primera dona en ingressar a la Royal Astronomical Society, junt amb Caroline Herschel—, amb la qual mantindria correspondència regular sobre demostracions matemàtiques. Somerville, que la va animar sempre a continuar format-se, acabaria esdevenint la seva mentora. Juntes van traduir els treballs de Laplace.

Als 17 anys va conèixer Charles Babbage i va quedar fortament impressionada pel projecte de la Màquina de diferències finites —o màquina diferencial que finalment el matemàtic volia convertir en una màquina analítica o computadora general.

Charles Babbage i la màquina analítica

La màquina analítica, 1834-1871

La màquina analítica, 1834-1871. Fotografia del Science Museum London, sota llicència CC-BY-SA 2.0

Dos anys més tard es va casar amb William King, baró de King i comte de Lovelace, amb qui va engendrar tres fills, que la van mantenir allunyada de les matemàtiques fins que, mesos després del tercer part, va reemprendre el contacte amb Babbage.

L’any 1842, un enginyer italià —L.F. Menabrea— va publicar en francès una descripció teòrico-pràctica de la màquina analítica de Babbage, que Ada va traduir. Esperonada pel mateix Babbage, hi va afegir tot de notes, comentaris i il·lustracions que superaven, de llarg, el treball original:

 

Les notes de la comtessa de Lovelace són unes tres vegades més llargues  que la memòria original. La seva autora ha entrat de ple en quasi totes les abstractes i molt difícils qüestions relacionades amb el tema.
Aquestes dues memòries en el seu conjunt proporcionen, als qui són capaços d’entendre el raonament, una demostració completa.

Sketch of the Analytical Engine invented by Charles Babbage Esq. By L. F. Menabrea, of Turin, Officer of the Military Engineers.

Biodiversity Heritage Library, sota llicència CC-BY-NC 3.0

La primera nota explicava la diferència entre la màquina diferencial i la màquina analítica. La màquina diferencial era un artefacte mecànic per computar i imprimir taules de funcions matemàtiques per addició, usant el mètode de les diferències finites. En canvi, la màquina analítica —que no va superar mai la fase de projecte—, era molt més complexa. Podia sumar, restar, multiplicar i dividir directament. Segons els plànols s’havia de programar mitjançant targetes perforades. Les aportacions originals d’Ada Lovelace feien referència, justament, a la programació de la  màquina. Va idear diversos programes per fer càlculs matemàtics avançats i va predir algunes de les possibles aplicacions i alguns dels problemes que podrien sorgir en el seu funcionament.

La màquina analítica no té cap pretensió d’originar res. Pot fer qualsevol cosa que sapiguem ordenar-li com fer. Pot seguir l’anàlisi; però no té capacitat d’anticipar cap relació o veritat analítica.

Babagge considerava que el treball original d’Ada Lovelace s’havia de publicar per separat, atesa la seva importància i qualitat, però la traducció i les notes es van publicar conjuntament al tercer volum de Taylor’s Scientific Memoirs de 1843, signades només amb les inicials A.L.L., amb el títol Sketch of the Analytical Engine invented by Charles Babbage Esq. El volum és accessible en línia a la col·lecció Biodiversity Heritage Library de l’Internet Archive.

Probabilitats, malaltia i mort

A partir d’aquell moment la vida d’Ada Lovelace es va complicar. D’una banda, el disseny de la màquina analítica era massa avançat per a l’enginyeria de l’època. Calien ingents quantitats de diners per poder desenvolupar-la. Esperonats per ella, tots tres —Ada, el seu marit i Charles Babbage— es van embrancar en un sistema suposadament infal·lible per guanyar apostes a les carreres de cavalls. El resultat va ser desastrós i els va costar molts esforços refer-se financerament. D’altra banda, la seva salut, delicada ja des de la infantesa, va anar empitjorant. Seguint els cànons mèdics de l’època la van tractar amb làudanum, morfina i alcohol, cosa que va fer minvar considerablement les seves capacitats. Finalment li van diagnosticar un càncer d’úter terminal que acabaria amb la seva vida als 36 anys, la mateixa edat amb què va morir el seu pare.

El llegat

Ada Lovelace DayAda Lovelace és considerada la primera programadora de la història. El llenguatge de programació ADA —dissenyat per Jean Ichbiah a principis dels 80 per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica— té aquest nom en honor seu.

La seva figura s’ha anat reivindicant cada vegada més. Des de l’any 2009 se celebra anualment, cada segon dimarts d’octubre, el Dia d’Ada Lovelace. L’objectiu és constatar i celebrar els èxits de les dones en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.

Eduardo Galeano, el gran escriptor uruguaià traspassat l’abril d’enguany, li va dedicar un dels seus originals retrats a Espejos, amb el títol Las edades de Ada, que hem reproduït més d’una vegada en aquest mateix blog.

La màquina analítica de LegoCom a colofó del bicentenari, hi ha un projecte de Lego Ideas —promogut per Stewart Lamb Cromar— que té per objectiu fabricar un kit commemoratiu del bicentenari, batejat com a Lovelace & Babbage. Inclou la màquina analítica, la figura dels dos personatges, una recreació de l’escriptori de l’adolescència d’Ada Lovelace i un conjunt de taula per prendre el te.

A més, la màquina està preparada per encabir-hi una Raspberry Pi. Si la proposta rep el suport de 10.000 vots, la companyia es plantejaria produir-la i comercialitzar-la.

Bibliografia

Apunts al blog relacionats amb Ada Lovelace

Més informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s