Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Novetats del fons: Trítons, de George Steiner

Deixa un comentari

Trítons: els tres llenguatges de l'homeAcaba d’arribar a la biblioteca un exemplar de Trítons: els tres llenguatges de l’home, un assaig de George Steiner editat per Arcàdia, que ens va cridar l’atenció tan aviat com el vam conèixer.

L’obra es basa en la conferència homònima que va pronunciar Steiner a la Nexus Conference d’Amsterdam el 14 de juny de 2008, traduïda per Miquel Desclot. L’autor estableix un diàleg platònic entre un músic, un matemàtic i un poeta, cadascun dels quals mira d’argumentar per què el seu és el llenguatge més universal o, fins i tot, el més genuïnament humà.

El músic sosté que la música és més antiga que la parla, que és present en totes les cultures d’arreu del món, que la mateixa melodia, immutable, és intel·ligible per a tothom, cosa que la fa universal. El matemàtic, en canvi, argumenta que la música és molt lluny de ser un llenguatge universal. Els sords i els qui no tenen oïda musical, d’entrada, en queden exclosos. Només hi hauria un llenguatge absolutament universal, un codi semàntic que ho abarqui tot: la matemàtica.

L’idioma silenciós de les figures geomètriques, de les equacions algebraiques, pertany a totes les dones i els homes en igual mesura.

El poeta, al seu torn, recorda al músic i al matemàtic que tota la seva argumentació no s’ha basat ni en melodies ni en fórmules algebraiques sinó en paraules, en unitats lèxiques, gramaticals i semàntiques, perquè «l’existència humana, en estat de completesa, en estat de maduresa, és lingüística.»

Per reforçar tot allò exposat en el diàleg precedent, el text s’acompanya de tres assajos breus que miren d’aprofundir, des dels tres punts de vista esmentats, en les bondats de cada llenguatge. Jordi Savall, amb El poder de la música, repassa breument la història de la música i insisteix en la importància de la música per superar els reptes del nostre món —o per salvar-lo, en les seves paraules.

Cédric Villani, matemàtic francès, parteix dels errors de Poincaré en estudiar el problema dels tres cosssos i de totes les esmenes i encerts posteriors, per bastir una Oda a la imperfecció. Conclou que és justament de la «imperfecció, que neixen els grans progressos.»

Finalment, Adam Zagajewski, a Sobre la sorpresa, defensa la capacitat de la poesia per sorprendre el lector, la sorpresa que «ens renovella a nosaltres i renovella l’art

Trobareu el llibre a la prestatgeria de novetats fins el dia 15 de març.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s